Ens acompanya, d'una banda, en Jordi Gómez.
Hola, Jordi.
Hola, bon dia.
Ens veiem d'any en d'any, tot i que vosaltres treballeu molt
al món del teatre, sobretot infantil,
però aquesta és una cita ineludible cada any, no?
Exacte, i encantats de venir cada any a veure-ho.
El Jordi Enguany no és Lluquet, és el rovelló.
Sí, correcte.
Diguem que hi ha hagut un canvi.
Exacte, va ser l'any passat el canvi ja,
però portava des que tenia 19 anys fent de rovelló,
ara en tinc uns quants més,
i que fa molts anys que he fet de Lluquet,
i aquest canvi és interessant sempre.
I ens acompanya la Pepa Ferrer.
Pepa, bon dia.
Bon dia, tingueu.
Ella és l'Antònia.
I algú dirà, bé, l'Antònia, que és Santa Antònia?
No.
És una pastora?
És qui és l'Antònia?
A veure, Antònia, explica-ho tu.
Ah, doncs, mireu.
A veure, nosaltres fem la versió,
com ja sabeu, del Josep Bergalló,
adaptació de l'original, del Folk i Torres,
i això ja fa set anys que el fem així.
L'any passat aquest personatge,
que en feia jo aquest any,
el feia el personatge de l'Anton.
L'Anton era el Sebastià Puig,
un company que pel dia de la Mercè
ens va deixar a tots,
la Santa Tecla es va morir.
I vam parlar amb la companyia
de fer un canvi
i vam estar d'acord
en canviar el personatge de l'Anton,
que és un pescador,
que és l'antic personatge
de la versió original dels Pastorets,
del Jetser,
que és el que ven l'ànima,
el dimoni, el diable,
la pell del llop,
tot això, ja ho recordarà la gent,
els que són aficionats al teatre
i a aquests Pastorets,
i en aquesta versió nostra,
l'Anton era el pescador,
que és el pare de l'Isabeló,
també, igual,
que en la versió original,
i és el que ven l'ànima al diable
perquè li porti la barca plena de peix.
És molt, molt tarragoní, tot això,
mar-muntanya, eh?
Hi ha la part alta,
que és la mare de Déu,
és filla de la part alta,
i el...
Sant Josep.
Sant Josep,
que és fill d'un calafat,
com ha de ser, no?
És ell calafat, sí.
Ell és calafat,
fill del calafat de Cal Fuster.
I el perfil que té l'Antònia
és similar al que té l'Anton,
al que tenia l'Anton?
Sí, la característica d'ella...
És a dir,
canvia una miqueta la seva condició d'home,
a dona,
però al principi...
Sí, és el que passa a ser la viuda,
la viuda de l'amo de la barca,
que era l'Anton,
i també ven l'ànima al diable,
perquè la barca del marit
estigui plena de peix,
així pogués subsistir millor,
perquè diu que acabaran en la nostra ruïna.
Molta gent, quan ve,
recorda les frases
de la versió original,
està esperant aquella frase.
Déu actua al públic a vegades com la coral,
com si fossin aquelles tragèdies
clàssiques gregues
que hi havia el cor al costat
i rebatien aquells versos,
aquelles frases.
Correcte.
Déu-n'hi-do.
Una de les característiques
dels Pastorets de la Golfa,
aquelles persones que ja els han vist,
és que, com deia la...
Andava a dir-te Antoni, a la Pepa.
És igual, ja està bé, ja està bé.
Són molt tarragonins,
però des del punt de vista
que prenen com a escenari
la pròpia ciutat de Tarragona
i les seves circumstàncies de cada any.
Correcte.
Que n'és el Josep Bargalló,
però s'ha d'anar...
Exacte.
El text és original del Pep Bargalló
de fa set anys,
és a dir, aquest serà el set any
que fem els Pastorets de Tarragona,
com a tal.
El que passa que la base...
La base és Folk i Torres,
que quedi clar.
La història és Folk i Torres,
és una història familiar,
perquè a vegades diuen,
no, els de la Golfa,
no, que són per adults,
en absolut.
Una mica marranos, no?
Marranos, en absolut.
No, per favor.
Per a nada.
Ja ho dic clarament així,
en moltes idiomes, eh?
Per res, per a nada.
Ui, si us deixessin.
Sí.
No, tenir consciència del que estem fent,
és un espai...
És un espectacle familiar.
Familiar, vau dir, per la família,
no pas nens només.
I la diferència amb el Folk i Torres
tradicional és que no podem comparar
un nen del 1916
amb un nen del 2007.
O el 2008.
Llavors, els nens, per exemple,
ara el que els agrada és...
És un altre ritme escènic,
de representació,
és un altre tipus de text,
és un altre tipus de frases,
de construcció gramatical, fins i tot,
i això és important.
Els nostres pastorets
estan actualitzats,
però són la base de Folk i Torres
arreglada pel Pep Bargalló
i rearreglada cada any
amb els típics tòpics de la ciutat
i les circumstàncies,
com deia la Iolanda,
que passen aquell any.
Que són petits gags,
petits cops d'ull
que es fan al públic adult.
Clar, és actualitzar,
perquè en definitiva
és el que dieu,
l'essència es manté, no?
Aquesta essència de Nadalenca,
aquesta essència del misteri,
de tot plegat,
els tocs d'humor
que a més es veuen, diguem-ne,
reforçats justament
per aquesta perspectiva local.
Sí, exacte.
Anem recordant totes les frases,
fets,
que aquest any,
Déu-n'hi-do,
aquest any està molt farcit.
Aquest any
s'han anat molt fàcil
les circumstàncies
per poder fer-ne moltes.
Difícil la tria.
Des de taurons
passejant per la platja,
des de canvi de govern,
des de, bueno,
el tema de l'AVE
i de la Renfe,
que és un tema
recorrent de fa uns quants anys,
a veure si s'acaba ja
d'una vegada,
i moltes coses més.
I el Teatre Metropol.
I el Teatre Metropol també.
Clar, és que el Teatre Metropol
heu de picar una miqueta, no?
Sí, sí, i tant.
I piquem, piquem.
Piquem perquè,
com som teatreros,
fem teatre,
però també veiem teatre.
I això que no hi hagi
promoció de tardor,
a mi personalment
no m'ha fet molta gràcia,
la veritat,
i suposo que molta gent tampoc.
Fixeu-vos que aquí a Tarragona
tenim diferents moments de l'any
que permeten
aquestes manifestacions
iròniques, crítiques,
als Pastorets de la Golfa,
als Bersots de Carnaval,
als diferents Valls Parlats
i Vall de Diables de Santa Tecla.
Vull dir que sí, sí,
molt moderats, molt moderats,
però sabem trobar els nostres recursos
perquè quan vosaltres,
des dels Pastorets de la Golfa
o a aquestes altres manifestacions,
doncs es diuen determinades coses,
la gent les acull
amb simpatia i amb ganes.
És una crítica constructiva.
naturalment, intel·ligent sempre.
A més, molta gent que potser no sap
que veure els Pastorets,
entre cometes, actualitzats o diferents,
es troba que és una sorpresa positiva,
el papa que porta el fill
perquè vol veure Pastorets
i s'asseu a veure l'obra
pensant que és l'obra tradicional,
que sap el que passarà en tot moment,
que sap el que és,
es sorprèn veure que de sobte
sortim per petaneres
i traiem un tema com el tauró de la rebessada
o el que sigui.
En quant a l'estructura de l'obra,
la durada, lògicament,
els Pastorets originals de Folk i Torres,
no sé si els fa algú avui en dia,
en quant a durada,
perquè déu-n'hi-do,
que podia durar l'original.
L'original, sí, tres hores,
i no són els més llargs,
n'hi ha altres Pastorets,
els de Pitarra i a més,
que poden anar a quatre hores tranquil·lament.
Per això, nosaltres també pensem
que avui en dia
anar a veure un obra de teatre
de més de dues hores i mitja
i més un espectacle familiar
és molt complex.
Per tant, el vostre quant durarà?
El nostre durarà,
tenint en compte que n'hi ha mitja part,
en total dues hores.
Dos hores, doncs més que raonable.
Quan diem familiar és nens i nenes
a partir de vuit, nou anys.
No ho dic pel contingut,
sinó perquè a vegades la canalla petita
és que ens assaborreix
i ho passa malament la canalla
i la resta d'espectadors.
Però com que és com un gran conte explicat
i té els moments d'intriga
i d'espectació
i creem aquest ambient,
surt el diable que té molt,
és el Josep Maria Toset
i té un poder de parlar
i d'enganxar la canalla
i d'estar allà com espantats.
Inclús més petits,
clar, depèn de la canalla,
com sigui, no?
Cadascú coneixem els nostres fills.
Però a partir de primària,
els primers, els sis anys, no?
El primer curs,
doncs a partir de sis anys
jo crec que sí que ja poden tenir
més o menys expectació.
Les escoles també els porten al teatre
i ells també veuen,
han vist a l'escenari
obres de teatre.
Sí, estan acostumats.
I anar a la família,
clar, per ells és una cosa més, no?
Tenir els pares d'allí
o els avis, els tiets,
el veí que li digui,
o l'amic, digui,
mira que et portaré al teatre.
Avui veuràs una obra molt interessant.
Quantes persones hi preneu part?
Bé, en total...
En total, perquè, clar,
parlar d'actors i actrius només
és una mica absurdo
perquè feu moltes coses i...
Si el que col·labora
d'una forma o de l'altra
ens podem anar tranquil·lament
a la cinquantena de persones.
Que sortin damunt de l'escenari
és una trentena, més o menys,
si sí calculat grossobé.
I les escenografies, tot això,
les aneu mantenint, clar.
Les aneu mantenint.
Això no cal que canviï, són modernes.
No, més que res, sí,
són modernes,
estan totes basades
en materials populars,
és a dir, roba de sac,
és a dir, no és un decorat dels antics.
Allò, cartòpedra.
Cartòpedra, ni pintat, ni res.
Són decorats corporis,
però estan basats tots
en elements populars.
I, sobretot,
té molta importància
l'efecte de llum.
Tenim un quadre de llums,
per dir alguna cosa,
molt potent,
que ja ho saben el Metropol,
els tècnics,
que saben que cada any
quan venen els de la golfe
ja comencen a tremolar.
Però, bueno,
estem encantats, ja,
perquè el tracte del personal
del Metropol és exquisit.
Mai han tingut cap problema sèrio.
sempre ha sigut
i s'ha arreglat
tot el que s'ha volgut arreglar
i és complexa, eh?
Aquí he de dir
que la veritat
és que es porta molt bé
aquest aspecte,
l'aspecte tècnic
el teatre en la metropol
perquè problemes en absolut.
Al revés,
ens han ajudat a moltes coses.
És complexa
i el resultat
és magnífic vestuari
i també actualitzat,
ho dic per a aquelles persones
que mai han vist
els pastorets de la golfe.
Sí, clar,
com ha dit el Jordi,
el basar-se en una època
del 1900,
al començament de segle,
estem vestits
apropiadament
en aquella època
i si aquest any també...
Cada any
fiquem alguna cosa nova
del vestuari,
l'escena de l'infer
que és la que més fàcilment
es pot canviar
o que almenys
que té més ganxo,
no?
Fiquem un vestuari nou
i aquest any
tenim també una sorpresa.
Sí, exacte,
sempre hi ha sorpreses.
Que no la direm.
Que no la direm.
Vingueu a veure-la,
la proposta que us fem
és aquesta.
El teatre en Metropol
estarà a ple,
segur i a més a més
hi estaran la Roser,
el Josep i la Meritxell
amb els seus respectius
acompanyants.
omplireu,
sempre ho feu,
és una de les representacions
esperades,
però sobretot,
sobretot,
sobretot,
vagin a comprar les entrades
perquè si no s'esgotaran
i farà ràbia.
Fa ràbia, fa ràbia.
Moltíssimes gràcies,
en Jordi i Pepa,
un plaer,
com sempre.
Si no hi ha novetat,
us esperem un any que ve
per aquestes dates.
Doncs esclar,
com cada any.