Són dos quarts de dutze del migdia, gairebé cinc minuts,
i seguim amb tots vostès en directe des de l'estat de les festes,
matí de Tarragona Ràdio.
De tant en tant sobre una clariana, de tant en tant tornen els núvols,
les temperatures són més baixes i l'estat de les festes cada cop
aplega més persones que continuen demanant als seus programes de les festes
comprant-se algun dels elements de la mateixa,
o bé contemplant aquest passi d'edicions anteriors que hi ha en una pantalla
canalla, asseguda a terra, vianants que també s'aturen,
i convidats que passen pel matí de Tarragona Ràdio
i que tenen a veure amb activitats directament relacionades
o que s'emmarquen en tot cas en l'àmbit de la festa.
El tema que abordarem tot seguit afortunadament no serà fímer,
no durarà els dos o tres dies de la festa major,
sinó que romandrà entre nosaltres força temps i això és magnífic.
El Museu Arqueològic inaugura aquest vespre l'exposició Cultura Cultures,
una mostra que presenta peces i materials de diverses cultures
des de l'antic Egipte fins a objectes de tribus aborígens.
Ens acompanya el director del Museu Nacional Arqueològic,
Francesc Terrats, molt bon dia.
Molt bon dia.
I ens acompanya també el director del Museu de Montserrat,
el pare Josep Laplana.
Josep Laplana, bon dia.
Bon dia.
Benvingut. Gràcies per ser aquí.
Gràcies a vosaltres per acollir-me.
Per a més, d'aquí una estoneta hem de presentar aquesta exposició,
enreda de premsa.
Sí, però bé de temps.
La distància és curta.
Ja veu que aquí, doncs una mica com a Montserrat,
no hi ha moltes distàncies, no són excessives.
A veure, aquestes d'aquelles exposicions que òbviament no hem vist,
parlarem d'oïda i de la informació que hem pogut recollir,
però és d'aquelles que dius, bé, a veure per on començo.
Sort que vostès organitzen molt bé això de les exposicions,
perquè abasta un territori amplíssim de la nostra història,
de la història general, no?
És el que es pretén aquesta exposició, eh?
És un ventall importantíssim de cultura, de civilització
i fins i tot també de pensament.
Una exposició, a més de ser una exposició,
és un missatge a transmetre.
I aquesta exposició Cultura a Cultures
té aquest missatge, té aquest pensament, eh?
I és sobre la condició de l'home.
I és sobre com l'home som essencialment iguals,
des de sempre.
Tots tenim les mateixes necessitats biològiques,
fins i tot psicològiques, fins i tot socials,
fins i tot no canviem perquè som així.
I el que fem és evolucionar
i al mateix temps, diguem-ne,
refinar també els nostres gustos, les nostres competències
i la satisfacció de les nostres necessitats.
però l'home és l'home i en totes les cultures, a més.
Cadascú ho fa de la seva manera.
I això és el que pretén demostrar aquesta exposició.
Per això el ventall aquest volgutament ampli,
perquè és precisament la substància d'aquesta exposició.
Des de l'antic Egipte, l'Engipte faraònic,
fins i tot les cultures aborígenes, que són actuals.
Però les cultures aborígenes ens remeten també a l'home primitiu
i a l'home de les primeres cultures,
i cultures asiàtiques que ens fan pensar en una altra manera
de concebre el món, de concebre l'home,
de concebre...
Cultures ameríndies que han desaparegut,
però que aquí es queden els testimonis.
És a dir, és una exposició, primerament, molt variada,
però al mateix temps que té un contingut de reflexió
i una ocasió molt bona d'exemple horitzons.
És això justament aquestes últimes paraules,
que pel que explica no és només la contemplació
de tot un seguit d'objectes,
no és només una mirada a la història més àmplia,
sinó que és allò de després...
Ha de pair tot això a través de la reflexió
d'una mirada contemporània, no?, a la condició humana, segurament.
Ah, sí, és molt interessant perquè totes les cultures,
però sobretot, fins i tot l'art d'origen,
però també l'art ameríndic, precolombí,
doncs tenen una dimensió de contemporaneïtat extraordinària,
de manera que al darrere d'una màscara de Polinèsia,
un es pensa que està veient un nou Picasso.
Déu-n'hi-do.
Francesc, com s'ha donat aquesta col·laboració,
aquest treball amb el Museu de Montserrat
i el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona?
Bé, per una banda, per això mateix que acaba d'explicar
el pare de la Plana, el director del Museu de Montserrat,
en el sentit que nosaltres, des de fa molt de temps,
en les exposicions temporals que organitzem,
un dels discursos que llancem
és el fet que això que tenim està molt bé,
però això que tenim sempre està en relació
a un entorn que podem fer més proper o més llunyà,
i tot està, a cap i a la fi, relacionat.
No ens podem mirar al malic sense tenir en compte
les circumstàncies i l'entorn d'això que nosaltres expliquem.
I aquesta reflexió i aquesta mirada en l'entorn és important,
és important des de molts punts de vista,
però si considerem el cultural en el seu sentit més ampli,
és importantíssim en aquest sentit.
hem de tenir una mirada generosa,
una mirada de globalització enriquidora,
no restrictiva.
I aquesta exposició ens ho brindava d'una manera esplèndida,
tal com ho explicà molt bé el pare de la Plana.
Però, per una altra banda, feia temps que estàvem buscant
la manera, el pretext, l'excusa, si volem dir-ho així,
d'entrar en col·laboració amb el Museu de Montserrat.
i mirada en una relació, diem-ne simbiòtica,
mirada a establir programes, projectes,
d'entrar en projectes comuns,
que ens permetessin amb uns i els altres
d'expandir, més enllà del que és el nostre entorn immediat,
social, immediat i directe,
el nostre patrimoni en el nostre entorn social divers.
Montserrat té un tipus de públic,
el Museu de Tarragona en té un altre,
i nosaltres no ens volem quedar en el món de la romanitat clàssica,
sinó que volem situar la romanitat clàssica
dintre d'un context mundial, global,
i aquesta exposició ens ho permetia.
Per tant, vam enraunar i vam arribar a aquesta conclusió.
Una col·laboració que haig de dir,
que no acabarà en aquesta exposició,
sinó que aquesta exposició és el primer element
d'una col·laboració més llarga, ja immediata,
que és, una vegada acabada aquesta,
al mes de novembre,
presentarem un patrimoni impressionantment interessant
i singular del Museu de Montserrat,
com són els gravats de Piranesi,
en aquest cas sí referits a l'antiquitat clàssica.
Però també aquí ens permet explicar allò que he de dir
Tarragona, la Tarragona romana Tàrraco,
era una cosa, però Tàrraco no acaba amb Tàrraco,
sinó que Tàrraco va ser-ho,
perquè estava en un context molt més ampli,
i aquest context l'hem de conèixer,
i hem de fer aquesta mirada,
i el museu ha d'ajudar que el nostre públic
tingui aquesta mirada més generosa, més àmplia,
més, insisteixo, globalitzadora i contextualitzadora.
De totes maneres, el gran públic,
sens dubte, coneix el monestir de Montserrat,
només faltaria l'escolònia de Montserrat,
però el gran públic, el museu de Montserrat,
vol dir que el coneix realment?
Saps que hi ha un museu,
però coneix el patrimoni del museu de Montserrat?
No, no, no.
A mi no la sensació que no.
No, no, absolut.
És una tasca de gota a gota,
de dia a dia, etcètera,
i ha de passar temps.
És a dir, no...
Les campanyes mediàtiques fortes,
tenen una repercussió d'immediatesa,
però no de continuïtat.
Acaba la campanya, ve una altra, etcètera,
i la gent s'ho oblida fàcilment.
És a dir, ha de calar,
ha d'entrar dintre de la mentalitat de la gent,
que visitar Montserrat, a més de comprar coca,
i a més d'altres coses,
i de fer el petó a la Mare de Déu,
doncs tenen la possibilitat de veure un museu
que té un patrimoni considerable, molt bo,
una part, diguem-ne, propi o antic de la comunitat,
de la part de la Generalitat Arqueològica,
que ha estat producte de les nostres activitats,
dels nostres estudis, de les nostres inquietuds, etcètera, etcètera.
Però una part que és actualment de les més importants,
que no són nosaltres, sinó que és la gent que ens l'ha donat,
la gent que continuament ens està fent,
ens està oferint donacions, etcètera, etcètera,
i que nosaltres posem també el servei de la cultura
i el servei del patrimoni,
i això és veritablement un museu que està fent
al poble de Catalunya, actualment.
No són coses, diguem-ne, de romàntics,
ni del segle passat, sinó de gent que actualment
encara estan, podem dir,
interessades i involucrades
en fer progressar la cultura
i que la cultura tingui un paper important
en la formació de la ciutadania.
El concepte de ciutadà és molt important.
I això també ens remet al passat.
Hi ha civilitzacions i èpoques
que tenia molt clar això del concepte de ciutadania.
De totes maneres, afortunadament,
la història, l'arqueologia,
la societat en general,
ja sap que hi ha alguna cosa més darrere
que la contemplació de l'objecte.
Però parlem de peces, parlem d'objectes,
de tot això que hem d'anar llegint entre línies
i que exposaran al Museu Nacional Arqueològic.
Què podrem veure?
Què se'ns ofereix materialment?
Jo aquí, em sembla, seria molt més adequat
que fos el director del Museu de Montserrat.
Què ens han portat de casa seva,
dit d'una manera molt planera.
Dos sarcòfags preciosos,
antropomorfes, decorats,
policromia, originals,
i a més a més amb unes inscripcions
que no pot llegir el públic,
però que sí que estan transcrites en el catàleg,
que sabem el nom dels difuns,
amb la història,
i qui hi eren, etcètera.
Eren dos germans,
millor dit, un germà i una germana,
i fills d'un gran terratinent.
Un terratinent que sempre els terratinents
sempre eren mig funcionaris.
Com van fer cap a Montserrat al museu
aquests dos sarcòfags?
Els explicaré l'explicació,
i se m'acabava.
I tant, i tant que el deixo.
Aquest sarcòfag,
en tot el gran collar,
el retrat del difunt i de la difunta,
totes les oracions del ritual funerari,
les representacions de tots els déus
que intervenen en la momificació,
les mateixes escenes de momificació.
Tot això és una peça extraordinària.
és que al Museu del Caire,
naturalment que n'hi ha molts més,
hi ha més qualitat,
però tenir-lo a casa
i poder-lo trobar
sense haver d'agafar un avió
per anar al Caire,
doncs és una cosa que s'agraeix.
Altres coses, altres peses i tant.
de cada cultura.
De d'Egypte,
de Mesopotàmia.
De Mesopotàmia.
Aquesta mateixa d'aquí,
de l'Uristan.
No, espera,
és d'Itita.
És d'Itita,
de cultura Itita.
És preciosa,
és un cèrbol purament esquemàtic,
però d'una categoria
és de gràfica extraordinària.
Els braus aquests de l'Iran,
de la cultura amb l'aix.
Ceràmica,
Mesopotàmica,
de moltes edats.
Figures
de divinitats
xomòrfiques,
etcètera.
Del món clàssic,
no el català que es necessita.
Si m'ho permeteu,
i si m'ho permeteu,
per a la plana.
Més enllà
d'algú essencial
que és el missatge,
el discurs,
aquest de reflexió,
de sensibilitat,
de compartir
valors
entre diferents cultures,
no necessàriament coetànies,
sinó allunyades
en el temps i en l'espai,
també és evident
que en l'exposició
hi ha una càrrega estètica
importantíssima
perquè les peces
són de primeríssima qualitat.
Igual que
per a la plana
d'aquests sarcòfags
hi ha un magnífic Buda,
per exemple,
del segle XIX,
procedent de Van Gogh,
em sembla que és,
d'aurat,
amb una capa d'or
molt considerable,
que és brutalment encisadora,
aquesta peça,
però n'hi ha moltes altres.
Hi ha una que és
de la de Xiva,
mig home, mig dona.
Sí, sí,
és preciosa.
és molt curiós,
sí.
La cultura oriental xinesa
també veiem que hi ha peces,
és que hi ha...
Sí,
és més antiquíssim,
del segle IV
abans de Jesucrist,
però també urnes funeràries
de cendres
també molt interessants.
Déu-n'hi-do.
S'inaugura avui,
quant de temps estarà?
Estarà fins al dia 4 de novembre.
A partir del 4 de novembre,
si no vaig errat,
aquesta exposició
se'n va cap a la Corunya.
Anteriorment havia estat a Andorra,
després de ser presentada l'any passat
al Museu de Montserrat
com a espai inaugural,
i després ja no sé
quines previsions tenen.
I després,
crec que és el 18 de novembre,
en aquest temps que necessitem
per desmuntar aquesta
i instal·lar la següent,
ja serà quan presentarem
la dels gravats de Piranesi
referits a la Roma clàssica.
Per tant,
d'avui,
dia 19 de setembre
fins al 4 de novembre,
entenem que
tots els tarragonins
i tots els que ens visitin,
tarragonins i tarragonines,
i la gent que vingui de fora
tindrà temps suficient
per treure el cap per al museu
i accedir
i poder dialogar
amb les peces
i amb el seu significat,
l'estructura,
el discurs
que des del Museu de Montserrat
els organitzadors
de l'exposició
en primera instància
m'hi van voler donar,
que és això de reflexió
sobre la cultura,
les cultures,
el patrimoni
i la gent que hi ha al darrere.
Molt bé,
l'exposició del Piranesi
també té un contingut,
podem dir,
un missatge.
El catàleg
el comença el pare Abad
amb un article
molt interessant
que diu
Romanisubus,
són romans,
els valors romans
que han vertebrat
la nostra mateixa identitat.
I això ho dic
perquè aquí a Tarragona
també té molt valor.
Si Tarragona
és Tarragona
és perquè ha estat la Roma,
en l'imaginatiu col·lectiu nostre,
ha estat la Roma
de tota aquesta regió
de la província
de la Tarraconense,
de la província Tarraconense,
l'antiga província Tarraconense.
I era el que es diu de Roma
per la seva categoria
de principalitat.
Tarragona,
en el nostre imaginatiu,
és la primada
i és el punt de referència
i és el que ens vertebra
en la història més antiga
abans que Catalunya
fos Catalunya.
Per això,
el fet que aquesta exposició
vingui a Tarragona
per nosaltres
és emblemàtic
i asimptomàtic
i a més a més
ens agrada molt
i suposo que als tarragonins
també els agradarà
de veure
com
les ruïnes romanes
que actualment
ja estan
o restant reconstruïdes
o estan ja
ara definitivament
enfonsades.
El Pirinesi
les va donar
una entitat
i una monumentalitat
extraordinària
i ens fan veure
també
la importància
que tenien
aquestes ruïnes
com a record
i com a memòria col·lectiva
d'un passat
que reclama
de continuar
actiu
i continuar
transformant
i nodrint
i vertebrant
la nostra
manera de veure
el món
i la nostra manera
de viure
en aquest món.
Doncs són dues apostes
interessants
i importants
que tenia
el Museu Nacional
Arqueològic
que a més a més
afegeix
dues activitats
jo diria
que una d'elles
força singular
a mi m'ha cridat
l'atenció
si més no.
Les comentes tu Francesc?
No,
com és normal
sempre que fem
una exposició
mirem de generar
una programació
complementària
que abasti
el diferent tipus
de públic
i d'interessos.
En aquest cas
hi ha una de les activitats
que és bastant reiterativa
en relació
amb el que és habitual
que és una conferència
que impartirà
Josep Corredor Mateus
el comissari
de l'exposició
que avui no podrà
seguir amb nosaltres
perquè té altres obligacions
però que
s'ha compromès
a venir a Tarragona
en l'espai
cronològic
de presentació
de l'exposició
el 16 d'octubre
concretament
per impartir
una conferència
occident i les altres cultures
per tant
estem parlant
d'un tema
d'absoluta
actualitat
que es genera
la reflexió
que es genera
a partir
presentació
i aquesta
activitat
suposo
no habitual
home a mi m'ha cridat
l'atenció
a la que feia referència
m'imagino
que és
el concert
que el dissabte
dia 20 d'octubre
al migdia
cap a les 2.4 de 12
farà
l'Ernest Martínez
percursionista
del grup Fundación
Tener Manero
i professor de ritmes
i percursions
a l'escola de música moderna
del conservatori
de Badalona
l'Ernest Martínez
amb el títol
Els sons
del fang
és una música
si volem
experimental
però és una música
o una experimentació
que d'alguna manera
recull
moltes pràctiques
usos
i hàbits
de tipus
etnològic
en el que totes
les civilitzacions
i totes les civilitzacions
que estan present
les cultures
que estan presents
a l'exposició
hi han passat
i hi han fet
i per tant
ell el que farà
serà
d'alguna manera
una actualització
d'aquesta
experimentació
que fa
dels objectes
música
i per tant
fa dels objectes
i de la música
aquest espai
de sensibilitat
que vol transmetre
i volen transmetre
a qui assisteixi
ho direm en el seu moment
però val a dir
que l'activitat
és gratuïta
però les places
són limitades
per tant
si estic interessat
que comenci ja a moure's
el dia trucant
al nombre del museu
i també
si m'ho permets
l'oportunitat
dir que
en el marc
de l'exposició
el museu de Tarragona
ha organitzat
unes visites
guiades
de caràcter gratuït
també
d'una hora
aproximadament
de durada
que es farà
tots els diumenges
en el període
d'obertura
de l'exposició
a les 12 del migdia
també insisteixo gratuïtament
però també
caldria
per tal
de poder organitzar
bé els grups
i obtenir el resultat
que pretenem
al fer aquest servei
doncs que truquessin
al museu
i fessin la reserva
de les places
que els interessen
Molt bé
doncs
ho deixem aquí
perquè d'aquí no res
tenen una roda de premsa
amb la resta de mitjans
de la ciutat de Tarragona
per presentar
aquesta cultura
cultures plurals
sempre sumant
que d'això es tracta
sobretot
mai restant
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
al pare Josep Laplana
que és el director
del Museu de Montserrat
Francesc Terrats
director del Museu Nacional
Arqueològic de Tarragona
moltíssimes gràcies
i enhorabona
per aquesta nova iniciativa
Gràcies a vosaltres
Adéu-siau
Bon dia
Adéu
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies