logo

Arxiu/ARXIU 2007/ENTREVISTES 2007/


Transcribed podcasts: 1324
Time transcribed: 18d 23h 28m 8s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fo' de fet!
tenen una relació amb la Santa Tecla gastronòmica,
en podríem dir.
Els homenatjats són d'una banda dos restaurants,
els restaurants Barquet, el cas d'Eca, Carrer Casòmetre i Lehmann,
la Rambla Nova,
ells són, com diu el programa d'actes dipositaris,
de la saviesa de l'Espinitat en Cargolins,
són dos establiments que han contribuït i molt a popularitzar
el que ja ara es coneix com de manera oficiosa i oficial,
el plat típic de les festes de Santa Tecla.
I d'altra banda, els altres dos teclers són la gent de Vermutif de Guirre
i de les Patates Busquets.
Són dues empreses que han tingut un paper també molt destacat
en els diferents vermuts, concerts vermuts i vermuts
que han tingut lloc en els últims anys a les festes de Santa Tecla.
De mica en mica es va omplint de gent, de ciutadans,
de diferents personalitats també aquest saló d'actes
de l'Ajuntament de Tarragona.
hem de dir que, òbviament, l'edifici consistorial obre les portes a tothom.
Tothom està cridat, tothom està convidat a participar en aquest tret
de sortida oficial de les festes de Santa Tecla.
A més, doncs, vaja, per facilitar la màxima comoditat,
els responsables de l'Ajuntament han tret les cadires d'aquest saló d'actes.
Per tant, podríem dir que hi ha un espai generós per molt dels assistents.
i també són molts els curiosos que es van agrupant a la rotonda municipal
i també a la plaça de la Font, perquè després de la crida,
després d'aquest homenatge a diferents persones vinculades
amb les festes de Santa Tecla, mitjoreta més tard,
es calcula pels vols de dos quarts de vuit,
tindrà lloc la tronada.
Els onze morters de Santa Tecla,
una primera tronada de les festes
que dispararà la pirotècnia Maria Angústia Espérez,
de Guadix, de la província de Granada.
Aquesta pirotècnia va ser la que va guanyar el passat mes de juliol
el concurs de focs artificials Ciutat de Tarragona.
A partir d'aquí, els actes se succeeixen.
Hi ha, per exemple, en aquest mateix edifici consistorial,
a tres quarts de vuit, al pati de Jaume I,
la inauguració de l'exposició Les mans de Santa Tecla.
Se'n recorden, segurament, d'aquest projecte
que du a terme el fotògraf tarragoní Pep Escoda?
Doncs bé, Pep Escoda cada any convida un fotògraf de l'estranger
perquè ens ofereixi la seva visió de les festes.
L'any passat, la fotògrafa convidada va ser la italiana Tania Marcadela
i ara, en aquestes festes de Santa Tecla,
es pot exposar, es pot veure el seu treball,
les fotografies que va fer l'any passat.
A tres quarts de vuit, a la mateixa hora,
es donarà el tret de sortir de la 25è edició
de la mostra de Folclora Viu.
Una mostra que, en guany,
han organitzat la gent del Ball dels Set Pecats Capitals.
El motiu doble, el cinquè aniversari de la recuperació d'aquest ball
i, de l'altre, el 25è aniversari de l'Esbarta d'en Saira,
l'entitat que agrupa el Ball dels Set Pecats Capitals.
És un acte força recomanable.
També en podrem explicar bona part del seu recorregut
de la mà del micròfon autònom de Josep Sunyer.
Ja ho explicarem més endavant en detalls,
però venen fins a sis grups de fora de diferents localitats
del País Valencià, d'Extremadura, de Galícia
i, fins i tot, veu un grup força interessant de l'illa de Sardenya.
A Itàlia tindrem l'oportunitat, com dèiem,
de donar-los a conèixer els detalls d'aquí una estona.
A partir de les vuit començarà una de les novetats
i una de les novetats destacades, podríem dir,
d'aquestes festes de Santa Tecla.
En diferents punts de la ciutat hi haurà diferents tronades.
A dos quarts de vuit hem dit que aquí hi haurà
la tronada principal, o en qualsevol cas
la tradicional, la tronada de la vida, la clàssica.
A partir de les vuit, en diferents punts,
en concret, al centre cívic de Torreforta,
a la plaça de Cuba, de Sant Bení i Sant Pau,
i a la plaça de les Grècies, Sant Salvador,
en diferents punts geogràfics de la ciutat,
hi haurà altres tronades, perquè també a tota la ciutat,
els barris nord, els barris de Llevant, els barris de Ponent,
d'on s'assabentin que han començat aquests 11 dies de festa.
I a partir d'aquí, doncs, vaja, com dèiem,
els actes es van succeint a tot desembocant ja
en la primera nit festiva, la nit inaugural,
com bateja el programa d'actes, una nit que tindria,
per destacar-ne un parell d'actes com a plats forts,
el concert de Fangoria, a partir de dos quarts d'onze de la nit,
i després, per destacar-ne un altre concert
a partir de les 2 de la nit, aquesta mena de batalla
a Beatles contra Rolling Stones, que tindrà lloc en un nou escenari fessiu
que s'estrena enguany, l'Avinguda Vidal i Barraquer.
De mica en mica, com dèiem, es va omplint de gom a gom
aquestes salò d'actes de l'Ajuntament de Tarragona,
i veiem, doncs, molts ciutadans de peu,
també hi veiem molta gent d'entitats que col·laboren
amb el seguici popular, per exemple,
la gent del Ball de Valenciens està repartint la postal,
de la col·lecció de postals de les festes de Sant Edic,
la que enguany està dedicada, doncs, precisament,
al Ball de Valenciens, és el número 8,
si no n'hem errat ja d'aquesta postal.
També hi veiem, doncs, diferents membres
de l'equip de govern,
veiem, sense anar més a un, el tinent d'alcalde
Sergi de los Rios,
veiem el regidor d'ensenyament
Joan Sanaújas,
el regidor Manuel López Pasca,
el tinent d'alcalde d'Hisenda Pau Pérez,
són molts els regidors
que trobem en aquests moments,
i, vaja, estem a l'espera
que d'aquí uns instants
pugui començar aquest acte,
aquest homenatge,
com he dit,
a la part petòdora,
la senyora Claus Trafà
i els diferents teclers.
Abans que comenci aquest acte
és segurament un bon moment ara
per saludar el nostre company
Josep Sunyer.
Josep Sunyer serà
amb el micròfon autònom
a la plaça de la Font
i serà l'encarregat,
en certa manera,
d'acostar-nos l'ambient
que es viu a l'exterior
de l'Ajuntament,
a la plaça de la Font.
Pep, què tal?
Molt bon dia.
Hola, bon dia, Jordi.
Doncs sí, efectivament,
som aquí a la plaça de la Font
on l'ambient ja també està candent.
Imagino que com aquí dalt,
com explicaves,
aquí dalt a l'interior
del Palau Municipal,
aquí a l'exterior també,
doncs,
moltíssima gent esperant
que comenci les activitats previstes
i especialment,
suposo que els que hi ha aquí fora,
esperant escoltar
el pis que s'entatecla
de Josep Félix Ballesteros,
l'alcalde de la ciutat,
que el pronunciarà
per primera vegada
des d'aquest càrrec
com a nou alcalde de Tarragona.
Si et sembla, Josep,
ho deixem aquí
perquè comencen ja els parlaments.
Pren la paraula
la regidora de Cultura i Festa,
Sandra Coloma.
Si us sembla,
escoltem les seves paraules.
...estiguin amb nosaltres
per després repartir-se
per tots i cadascun
dels escenaris de la festa,
que és la nostra ciutat.
Només arribar,
ja us hem repartit
el número 18
de la col·lecció
de les postats de Santa Tecla,
que està dedicada
al Val dels Valencians,
que en guany compleix
10 anys de la seva recuperació.
Aquesta tarda és, doncs,
moment d'homenatges.
Primer proclamem
els teclers de la Santa Tecla 2007.
Hem volgut fer especial en sis
amb les persones
que fan possible
que a la gastronomia
tingui un pes específic
a Santa Tecla.
No se'm sent?
És a prop?
Em sentiu?
Sí?
Aquest matí
hem tingut valdenades,
musclades, patates,
olives, vermuts i vinets.
I jo em dono fer
perquè m'he tacat la semarreta.
Han estat els protagonistes
dels nostres concerts,
vermuts,
aquells moments distrets
de la festa
en què sense estrèpids
podem parlar
amb les amigues i els amics,
amb les convidades
i els convidats,
veient que Santa Tecla
ja és aquí.
Tampoc no han faltat
ja les espinetes
argolins
per esmorzar
a les 8 del dematí.
Aquest ple de Tarragoní
que és un mar i muntanya
abans que els grans
trigastrònoms
l'inventessin.
L'espineta
que combina
els cargols de la terra
dels pagesos
amb l'espineta
la tonyina
dels pescadors
com aquelles colles
castelleres
tarragonines
de principis
de segle XIX.
Bé,
i anem ara
a homenatjar.
Els teclers d'en Guany
són els que fan possible
que la gastronomia
tarragonina
també sigui identitària.
Sí?
Bé,
m'estreno.
Així?
Bé,
anem a celebrar
els protagonistes
de la festa
perquè jo sóc una mica.
Els mestres
de l'espineta
amb cargolins
que són
el restaurant
Barquet
i el restaurant
Leman.
I els mestres
del vermuts
del migdia,
el vermut
Izaguirre
i les patates
Busquets.
Us pregaria
un aplaudiment
per tots ells
i els farem
una entrega
d'un obsequi.
El restaurant
Barquet
Algú del restaurant
Barquet
que vingui
per l'entrega
del cop.
El restaurant
Leman.
Gràcies.
Albert Muti
Izaguirre
I les patates
Busquets.
Bé,
continuo.
Tots seguim,
realitzem l'homenatge
a la perpetuadora
de les festes 2007.
La claustra
Fa
i Vallvardú.
La claustra
havia estat
grellera
dels grellers
de les Bar d'Ensaire
de Tarragona
i va sortir
amb el seguici popular
com a músic
dels anys
1985,
86 i 87.
Des del 1988
participa com a balladora
amb el Vall
de les Gitanes.
Jo en dono fer també
perquè moltes vegades
els he seguit
amb el Vall
de Gitanes
i els he fet fotos.
La recuperació
d'aquests valls
per Santa Tecla
del 1986
va suposar
un accent
en el tarragonisme
de les festes
de Santa Tecla
ja que s'introduiran
danses pròpiament
de la ciutat
en lloc d'altres
de més genèriques.
La seva aportació
també ha passat
per recrear
les coreografies
i passos
dels set pecats
capitals
i de Vall
de Cosis.
Per això
avui homenatgem
aquesta balladora
i alhora
mestra de molts altres
treclers
i festers
de la nostra ciutat.
Moltes gràcies
Claustra
per la teva feina.
Un fort aplaudiment
per la teva feina.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bé, jo voldria dir que estem molt contents de rebre aquest homenatge de la ciutat
i esperem continuant fent espineta durant moltíssims anys més. Gràcies.
Ara sí que és el restaurant Lehmann.
Bé, doncs gràcies per aquest agraïment que ens heu fet després de tants anys
dedicant-nos a la gastronomia de Tarragona, de donar un bon servei i una bona qualitat.
L'espineta en Caragolins, que és el plat que ens ha portat aquí avui dia,
no és cosa d'un any ni de dos, fa molts anys que l'estem fent i és un plaer aquest agraïment que ens feu
demostrant que nosaltres seguim la festa a la nostra manera,
fent un plat típic per Santa Tegla i estem molt contents que ens ho haguéssiu reconegut d'aquesta manera.
Moltes gràcies, senyor alcalde.
A veure, ha estat per nosaltres un plaer durant tots aquests anys col·laborar amb l'Ajuntament,
o anterior i amb aquest, òbviament, amb la realització del vermut popular
i que la gent se senti a gust en aquests dies i en aquestes festes.
Gràcies per tot.
Gràcies.
I ara les patates busquets.
Bé, com han dit tots els meus companys, donar les gràcies a l'Ajuntament, a tot Tarragona,
per confiar en nosaltres i que per molts anys puguem seguir així.
Moltes gràcies.
I ara la nostra perpetuadora per tot aquest any 2007, la Claustra.
Que ja vale, vale.
Avui m'ha creu a ni tot, eh?
La veritat és que em sento molt orgullosa, com Marta Ragonina, com a participant en el Seguici,
però molt, molt orgullosa d'haver rebut aquest homenatge.
Voldria donar les gràcies.
a la gent del meu bany, al Baix de Gitanes, i a la gent de la meva entitat,
que ha cregut en mi i m'ha proposat per aquest homenatge.
Crec que és el més important que m'ha passat,
que la gent que treballa amb mi cregui que és important el que jo faig.
Voldria compartir-ho també d'alguna manera amb tota la gent que cada dia
treballa dintre d'una entitat, dintre de qualsevol bany,
perquè aquestes festes no defalleixin i siguin cada vegada més i més millors.
Gràcies.
I ara li donaré pas al nostre alcalde, Félix Ballesteros.
i, bueno, volia donar-li, fer-li un guinyo perquè, com a conseller,
que va ser de cultura i festes fa un temps, va fer possible que cada 15 de setembre
aquesta crida sigui possible.
Vinga, alcalde.
Molt bona tarda, tothom. Felicitats.
Farem bé.
Molt bona tarda a tothom.
Molt bona tarda, companyes i companys de Consistori.
Molt bona tarda, senyora regidora de festes de l'Ajuntament de Berga,
que avui ens acompanya.
Molt bona tarda, senyor Jordi Fa, Salvador Fa, Creu de Sant Jordi.
Molt bona tarda i enhorabona, guardonats,
el Barleman, Barquet, Vermut i Seguirra i Patates Bosquets.
El Vermut i Seguirra, les olives i les patates bosquets,
amb un pollastre a l'asc, tot és un àpat fantàstic.
No supera l'espineta en cargolins, però déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Per tant, enhorabona i moltes gràcies per aquesta fidelitat
i aquesta aportació a la festa.
Enhorabona, claustre.
Amb la claustre, jo li he dit, dic, tu has de parlar una mica més
perquè el premi aquest és una mica més important,
no és que valgui més, però m'ha fet una cara així com dient, et mataré.
Hem compartit moltíssimes hores, molts quilòmetres, molts viatges
i és l'essència, com tots els que l'han precedit
i tots els que la succeiran, del que és la dedicació intensa a la nostra ciutat,
l'estima per les festes i la vocació per donar-se als demés
en una forma absolutament altruista,
a través de la cultura, a través de la família, a través dels amics,
a través d'infinitat d'activitats, com cosir, ballar, pintar, arreglar un local,
en fi, suportar un pare que és director d'Esbart, en fi,
tantes i tantes altres coses, claustre.
La festa, així en sentit abstracte i ampli, és una entelequia.
Això de la festa ben bé no existeix.
El que existeix és la gent que fa la festa, és la gent que fa la festa
i la gent que fa la festa són la claustre, són els amics del Barquet,
els amics del Barleman, els amics de Bermuts i Saguirre,
els amics de les Patates Bosquets i tanta i tanta altra gent
que ens ha precedit amb aquest model d'èxit festiu.
El Carles Sala, que el veig allà, la regidor de festes,
el Carles Tepero, que també no ha faltat gairebé en cap comissió del Seguís,
en fi, tanta i tanta gent que ha fet possible que això sigui un èxit
i que segueixi sent un èxit.
Jo, en aquesta primera festa, com a alcalde,
estic molt orgullós de poder fer aquesta primera crida,
fer-ho amb aquestes condicions tèrmiques, que no són les més adequades,
però ja inciten a suar i a posar-se la pinya i a fer castells
i a posar-se dins el capgros i dins el gegant i dins el nano,
en fi, a tot arreu, que tinguem molt bona festa.
Visca la festa de Santa Tecla i visca Tarragona!
Doncs, fins aquí aquest acte protocolari, podrien dir, de la crida.
Ja hem pogut escoltar la recomanació de l'alcalde Josep Fèlix Vallès-Seros
a viure amb intensitat aquestes festes
i ja hem pogut escoltar, entre d'altres coses,
com l'alcalde ha definit a claustrafar la perpetuadora de les festes d'aquest 2007
com l'essència de la dedicació en una entitat.
Per cert, s'hi han escoltat que l'alcalde feia referència
a les condicions tèrmiques de la sala.
No s'estava referint a cap altra cosa,
sinó a l'extrema calor que fa en aquests moments a la sala d'actes.
És una constant d'aquest espai de l'Ajuntament de Tarragona.
Els periodistes que normalment la patim en forma assídua,
ja ho sabíem, però ara segurament molts ciutadans
ho han pogut comprovar de primera part.
En aquest moment s'està fent la fotografia protocol·lària de rigor.
Estan tots els regidors, tots els tacles, els quatre tacles
i la perpetuadora fent-se aquesta fotografia per la posteritat,
la fotografia dels homenatjats en aquest inici de les festes de l'any 2007.
Quin és el protocol que se segueix a partir d'ara?
Doncs bé, a partir d'ara, tota aquesta comitiva municipal,
de mica en mica, fent-se pas entre la gent,
s'anirà desplaçant, sortirà d'aquest sala d'actes de l'Ajuntament
i es desplaçarà primer fins a la rotonda municipal
i després fins al balcó, perquè d'aquí uns instants,
a l'horari marca el punt just de dos quarts de vuit del vespre,
es procedirà a disparar els 11 mortès i a la primera tornada de les festes.
Allí, suposo, Josep, que hi ha moltíssima gent,
molta expectació que ja està separant que es disparin els primers mortès.
Josep, quin ambient hi ha ara a la plaça de la Font?
Com ho veus des de Peu de Plaça?
Doncs des de Peu de Plaça, Jordi,
puc confirmar que sí, que s'està omplint pràcticament aquest tram
de la plaça de la Font.
El que està disponible, perquè recordem que hi ha bona part de la plaça
que està envoltada de tanques per poder permetre la tornada amb absoluta seguretat
també el dispar dels primers d'aquests 11 mortès respectius
a cadascun dels dies de la festa.
Hi ha moltíssima gent que estan aquí,
estan en aquests moments mirant cap a la façana del Palau Municipal
a l'espera de veure, i de fet ja es poden intuir,
els veiem pràcticament al balcó principal de la Palau Municipal,
els ministres del Consell Municipal que estan a punt de fer el toc de crida,
que tot podràs explicant-se des d'aquí dalt,
però estem a punt d'escoltar-lo també,
i després a l'inici aquest toc de crida,
després doncs tot el que ve a continuació, com deies,
els 11 mortès de Santa Tecla,
i la primera tornada que, com molt bé deies abans,
en guany, i amb aquesta voluntat del consistori
d'extendre la festa, la festa major de la ciutat,
als barris també es podrà escoltar una mica més tard,
però d'aquí mitja horeta cap a les 8 del vespre,
al centre cívic de Torreforta,
també a la plaça de Cuba de Sant Pere i Sant Pau,
i a la plaça de l'Església de Sant Salvador.
Són tornades, en aquest cas, aquestes 3 sí que seran simultànies,
i mitja hora després de la tornada principal,
que serà aquí a la plaça de la Font.
Moltíssima gent, veig molta canalla també, famílies,
és a dir, la canalla o els pare o el pare o la mare,
moltes samarretes de la festa de Santa Tecla,
i també algú que ja s'ha atrevit amb els primers barrilets,
en veiem també alguns per aquí,
doncs bé, que ja estan provant la beguda de les festes.
Hi ha molta gent, eh, Josep,
que ja gaudeix del merxandatge de la feina,
de la feina, anàvem a dir,
de les festes de Santa Tecla,
sense anar més lluny d'alcalde,
llueix un dels mocadors de les festes.
Hi ha molta gent que ja porta,
ja llueix la samarreta de les festes,
que un any més, i ja en són uns quants,
ha dit el Vall de Diables de la ciutat de Tarragona,
i ens confirma, doncs,
que es comencen a veure els primers barrilets,
suposant que plens de mamadetes.
Hem estat parlant de la Santa Tecla gastronòmica,
d'aquest espinet en cargolins,
però també hi ha la beguda de les festes
des d'aquesta mamadeta,
que intuïm, Josep,
que ja comença a circular per la plaça de la Font, no?
Doncs sí, sí, efectivament,
ja comença a circular per la plaça de la Font,
i per aquells que són de fora de Tarragona
i que vulguin venir,
han de saber, doncs,
que aquí a la plaça de la Font,
a banda i banda hi ha les barres dels bars,
i en aquestes barres,
és on es veu aquesta beguda,
han de comprar el barrilet,
el barrilet té un preu,
crec que són 7 o 8 euros,
9 euros, veig per aquí,
9 euros al barrilet,
i després, òbviament,
s'ha d'emplanar aquest barrilet
en la beguda oficial de la festa
amb la mamadeta.
En veig alguns que ja l'estan catant,
ja estan per aquí, doncs,
començant a fer ambient
per poder viure aquesta festivitat,
aquest inici de festa major de la ciutat.
Deixa'm, Josep,
ara que estem aquí,
agafem una miqueta de traïció,
a veure si podem agafar traïció en directe
per Tarragona Ràdio,
la gent del bar barquet,
en David Soler.
David, què tal, bona tarda, com estem?
Hola, bona tarda, què tal?
Homenatjats com a ataclers
per la vossa contribució a les festes
en aquesta Santa Tegla gastronòmica.
Com us sentiu després de rebre aquest homenatge?
Tu diràs, estem molt contents
per tot plegat,
estem molt contents
que la ciutat hagi pensat en nosaltres,
no tant en nosaltres,
sinó en el tema de la festa gastronòmica,
que és l'Espineta amb Caragolins,
i bé, has de disfrutar a partir d'ara de la festa.
El secret de l'Espineta, David,
suposo que hi ha una per què secret professional.
No te'l diré, no te'l diré.
No insisteixis que no te'l penso dir.
Però existeix o no?
No, no, n'hi ha.
Això de secret era abans.
Ara avui en dia això de secret ja no existeix.
És fer-ho amb temps, amb ganes i ja està.
No hi ha més secret que això.
Si seguim la recepta del programa,
ens en podríem sortir, vaja.
I tant, i tant.
I amb el cap bé anar-la, a més a més.
Doncs, David, moltes gràcies
i felicitats per aquest reconeixement.
Gràcies a tu, fins ara.
En David Soler, un dels homenatjats,
un dels taclers d'honor
d'aquestes Fes de Santa Tegla.
Comentaves que a la plaça de la Font
algú està ja bevent les primeres maldetes
aquí al Palau Municipal,
el que està se bevent són copes de cava.
Des de l'organització de l'Ajuntament
s'estan repartint aquestes primeres copes de cava.
Estem a l'espera que es compleixi el punt just
de dos quarts de vuit del vespre,
moment en què es dispari en l'hora exacta
aquests primers onze morters
que donaran el tret de sortida a la gran tornada.
Estem a l'espera de veure si podem parlar
amb més protagonistes.
D'aquí a uns instants suposo que podrem parlar
amb més protagonistes, amb més homenatjats.
El que us podem explicar ara per ara
és que tenim la cobla de ministres
de l'Ajuntament de Tarragona vestits
amb el vestit protocolari, podríem dir,
doncs els tenim aquí esperant just a la porta.
Suposo, Josep, que tu en veus d'alguns d'ells,
no?, vestits amb aquests vestits de color grana.
No sé si...
Estic veient, sí, sí, estic veient un dels barrets.
Si més no, un dels barrets del ministres
del Consell Municipal.
Però el que estic veient ara i que m'està quedant
moltíssim l'atenció és l'escenari
on actuarà aquesta nit Fangoria, aquí a la Passa de Font.
Estan fent en aquests moments les proves de llum,
tot i que encara aclareixen, encara no és fosc i negre,
es veuen els colors que es podran il·luminar
aquest tros de plaça a la nit.
I us puc avançar que això sembla, aparentment,
que serà espectacular, eh?
Perquè, a més a més, t'has fixat que és tot blanc l'escenari,
així amb una escenografia molt acurada, blanc...
L'escenografia sembla, doncs, això,
que s'ha tingut molta cura, el que sí que són impressionants
són les dimensions d'aquest escenari.
Véjans, és difícil de calcular
les dimensions de la resta dels escenaris
que s'han ficat a la plaça de Font,
però aquest segurament és dels més grans, eh?
Segurament, doncs, no es pot fer més gran
perquè la plaça ja no és més ample.
Sembla, doncs, que Nacho Canut
i Alaska Olvidogara
ens oferiran avui un espectacle
com a mínim, com a mínim, espectacular, Josep.
Mira, a més, ara m'estava fixant també
que les persones que he vist abans
amb el barrilet el porten d'aquella manera
que pots portar-lo subjectat al coll
i llavors ja t'acompanya tota la nit.
És a dir, que ara comencen a encreixar, diguéssim,
a calentar motors
i després, al llarg de la nit,
els acompanya, com és habitual.
Primer el compres, però després el pots portar tota la nit
i vas reomplint, diguéssim, eh?
Doncs sí, sí, amb aquesta cinta.
Deixa'ns a veure si podem parlar
amb un altre dels protagonistes.
Ell és el president de les bar d'en Saire,
senyor Carles Cepero.
Senyor Cepero, què tal? Molt bona tarda.
Molt bona tarda i bona festa.
Suposo que està content
perquè, vaja, una de les persones vinculades a les bar,
la claustre fa, doncs hagi estat homenatjada
segurament amb el títol més important que es pot rebre, no?
Que és aquest títol, la perpetuadora.
Sí, i com ha dit ella, primer que tot,
satisfeta, no? Moltíssim per aquest homenatge.
Però com ha dit la claustre,
també és un homenatge a tota la gent de les entitats,
no només de les bar d'en Saire,
que fa possible que la festa major,
any rere any, sigui lo gran que és.
I a partir d'ara, mostra folclora viu.
Això està, la festa arrenca ja amb força, eh?
Sí, senyor. També amb un ball de les bar, no?
Els pecats capitals, els set pecats,
que junten amb sis o set formacions que ja en Verdo,
doncs arrencaran a tres quarts de vuit
i a dos quarts de nou a la plaça de Descols
la mostra folclora viu.
Senyor Cepero, moltes gràcies.
A vosaltres.
Està en un punt de començar
la cobla de ministres de municipal,
la cobla de ministres de l'Ajuntament de Tarragona.
Nosaltres ens aproparem per poder escoltar en directe,
poder oferir-los en directe
el so de les festes de Santa Tèca.
La cobla de ministres de municipal,
la cobla de ministres de municipal,
de la southeast.
Fins aquí aquest toc que ens acaben d'oferir la cobla del Ministerès Municipal.
Podríem dir que hi ha hagut un petit desajustament
perquè s'ha començat a disparar la traca abans d'hora,
perquè la traca l'han de disparar, l'han d'encendre.
Conjuntament, l'alcalde de la ciutat, el senyor Joves Fèlix Ballesteros,
amb la perpetuadora, la senyora Claustrafà,
i sembla que ara hi ha hagut un petit desajustament.
I vaja, ho han pogut, suposem, apreciar vostès perfectament,
com s'ha disparat la traca abans d'hora.
Ara estan els diferents tècnics principals.
Veurem si se segueix amb el protocol, tal com marca programa FESES,
o bé si hi ha alguna petita modificació tenint en compte aquest imprevist.
En qualsevol cas, els membres de la cobla de ministres
ja s'estan retirant d'aquesta posició privilegiada,
al balcó principal de l'Ajuntament de Tarragona.
I, Josep, suposo que aquí baix l'ambient deu ser bastant aixur de tu, no?
Doncs deu dir-ho, sí, sí, força assorridor, i a més a més,
com comentaves, amb moltíssimes persones s'ha agafat totalment desprevingut.
Aquest inici dels morters, no els esperaven,
i estaven justament a prop dels llocs que s'han disparat,
i s'ha agafat totalment per soropressa.
Doncs s'han surten d'aquesta posició del balcó municipal,
els membres de la cobla de ministres ja s'han retirat els seus estris,
els diferents micròfons,
i vaja, sembla que hi ha un micròfon,
perquè encara que s'hagi disparat ja aquesta traca,
doncs l'alcalde també tindrà ganes de fer
el tradicional i protocolari Visca Santa Tecla.
Escoltem el so d'aquesta traca de les festes de Santa Tecla.
Gràcies.
Espectacular, com han pogut sentir aquesta tronada,
aquesta traca, un pèl precipitada, podríem dir,
perquè segurament s'ha disparat abans d'hora,
i veiem com cauen del cel diferents paperets
que suposem, Josep, que han sortit d'algun d'aquests canons, no?
Sí, sí, paperets que a més també s'ha portat escrit
Visca Santa Tecla.
Paparets de diferents colors.
Que ara estan sabrabolant els caps de les petudes que són aquí.
Escoltem l'alcalde de la ciutat.
Visca la festa major!
Visca Santa Tecla!
Visca Tarragona!
Visca!
Doncs, vaja, ja ho hem pogut escoltar al protocol, Marc,
que aquest Parlament és especialment breu,
i en condicions normals s'hauria fet aquest visca a Santa Tecla
avant de la traca, en qualsevol cas que ha sigut després,
sigui com sigui, ja s'ha donat el tret oficial a les festes de Santa Tecla 2007.
Som a l'espera de poder parlar amb algun dels protagonistes, a veure si podem parlar, doncs, per què no,
amb la perpetuadora de les festes amb la senyora Claustra Fai.
També som a l'espera de poder conversar amb l'alcalde de la ciutat, el senyor Josep Fèlix Ballesteros,
perquè ens valori com s'estan desenvolupant aquests primers dies de les festes de Santa Tecla.
Jordi, mentrestant, et sembla que parlem amb Pep Escola, que és el costat breument, encara que sigui?
Molt breument. Un segon, si et sembla, Josep, perquè estem a punt a l'espera de poder conversar
amb l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros.
Està saludant, doncs, alguns dels ciutadans, i ara ja podem parlar amb ell.
Alcalde, el senyor Ballesteros, com anem?
Molt bé, molt bé. Una mica fònic ja i no veus el primer dia, però bé, bé, molt bé.
L'altre que s'ha disparat un palet abans d'hora, però en qualsevol cas s'ha donat el tret de sortir oficial.
Les festes ja comencen a ple rendiment.
Ja comencen a ple rendiment. En aquest moment, oficialment, des d'aquest matí a les 10,
amb la marató de donació de sang al Metropol, oficiosament, i comencen amb una força increïble.
Molta participació, molta gent amb els teclers i la perpetuadora, doncs, molt contents.
I, en fi, amb aquesta sala d'actes de l'Ajuntament plena, gom a gom, i la plaça de la Font, també.
Segurament aquest primer matí, les festes, ha tingut dos eixos.
La Santa Tecla gastronòmica, d'una banda, i la Santa Tecla esportiva, de l'altra.
S'han combinat diferents activitats, aquest caire.
Sí, i a més a més, efectivament, i a més a més, la solidària, no?, la donació de sang,
la festa pels discapacitats, i ara vinc de la residència de les Mercès,
on la gent gran de la residència de les Mercès també havia fet una festa,
per tant, i també vinc de les 24 hores del Tarrac, en fi, realment la festa és multicolor en tots els sentits,
és multiactivitat i està farcida d'activitat per tothom, i aquesta és la grandesa de la festa,
i alhora l'estrès de la festa, perquè clar, hem intentat estar a tot arreu, és una mica complicat.
Són les seves primeres festes com a alcalde, com notarà aquest canvi,
a base que al càrrec li comporten unes obligacions, com és lògic,
però com pensa viure aquestes festes?
Són les segones perquè Sant Magia les ve a viure, però de Santa Tecla sí que són les grans.
Doncs és un canvi bastant radical, perquè jo fins ara decidia allà on volia anar,
el que em venia de gust, els actes que em venia de gust,
en aquest moment ja no puc decidir, he d'estar a tot arreu on puc,
a tot arreu on m'inviten, i a viure la festa intensament a cada racó de la ciutat i en cada moment.
Això comporta un cert estrès, però és meravellós,
perquè si els estrèsos han de ser d'aquesta mena que vinguin tots els que vulguin.
A la nit també toca sortir?
A la nit també sortirem, tenim el sopar del Tàrrec, tenim el sopar de les Torres Roma,
sortirem al concert, en fi, no pararem i espero que la veu m'aguanti.
Ja per anar acabant, senyor alcalde, són 539 actes,
segurament és difícil decantar-se per algun d'ells,
però vaja, vostè ja porta moltes festes com a regidor a les seves espatlles,
com a ciutadà de Tarragona, en definitiva.
Quin moment, quin instant, quin record de les festes,
doncs vostè viu amb més il·lusió,
quin acte d'enguany espera vostè més expectació?
Per mi el més emotiu és aquest moment amb els grellers
i el moment d'abans del pregó, el dia 21,
quan es fa aquest gran esclat de so,
repiquen les campanes i a més a més els trompeters i la bandera surten al volcó.
Realment és un moment emocionant que no tothom pot viure,
perquè l'Ajuntament té la capacitat que té,
però realment és un moment emocionant perquè te n'adones
que la ciutat és molt, la ciutat és molt important,
que té una tradició, té un simbolisme impressionant
i que tothom està disposat de la millor manera possible
a gaudir intensa i, diria que frenèticament, de les festes.
Alcalde, moltíssimes gràcies i bona festa major.
Gràcies a vosaltres i molt bona festa major també.
Moltíssimes gràcies a la recomanació de l'alcalde de la ciutat,
Josep Fèlix Ballesteros.
No sé si, Josep, encara estàs al costat de Pepa Escoda?
Doncs sí, sí, i a més, d'enhorabona,
perquè també tenim al nostre costat la fotògrafa portaunista
de la mostra que es presenta d'aquí a escassos minuts,
a 3, 4, 8, aquí, al pati de Rei Jaume I.
Ella és italo-ostríaca, es diu Tània Marcadela.
Ara parlem amb ella, però d'entrada saludem a Pepa Escoda,
que és el responsable d'aquesta mostra fotogràfica,
també, que això avui sigui aquí.
Pep, què tal? Bona tarda.
Bona tarda.
Com estem visquent la festa?
Molt bé, he començat amb una estronada molt maca
i s'ha vist ja a l'inici.
Explica'ns què és el que podem veure aquí,
que s'inaugura d'aquí pocs minuts.
Què podrem veure aquestes arreglons que vinguin fins aquí,
al pati de Rei Jaume I?
Bé, com tots sabeu, això és una activitat
que portem a la Regidoria de Cultura i l'Espai Pepa Escoda,
que cada any s'invita a un futur d'estranger.
El primer any va vindre el Sandra Duarte de Micheli,
el segon va vindre la Tània,
i aquest any es posa la Tània,
que ella és italiana resident a Viena,
i com es pot veure són unes fotos magnífiques.
Lògicament, una tria de moltes que va fer,
perquè les festes són molt llargues,
que ella ho titula Les mans de Santa Tegla.
I també he dit que aquest any,
que les visamans per aquí,
ve una fotógrafa expressament
d'Argentina,
Guadalupe Fernández,
que també estirà treballant aquest any
per exposar l'any que ve la seva visió.
Jo crec que és una bona idea,
perquè futuros d'altres llocs
no estan tan contaminats com els futuros d'aquí,
per dir-ho d'alguna manera,
i tenen una visió potser més particular
i més diferent del que són les festes de Santa Tegla.
Deixem parlar amb Tania Marcadela.
Ella diu que és italiana, però resideix...
És italiana, però resideix...
En aquests moments resideix a Viena.
A Viena.
Què tal, Tania, com estàs?
Molt bé, gràcies.
Hola.
¿Cómo viste la fiesta?
¿Y qué es lo que podemos ver aquí
de que tú, de televisión, sobre la fiesta?
El año pasado fue el primer año
que estuve aquí en Santa Tegla
y lo que más me gustó
es que toda la gente estaba envolvida,
de los pequeños hasta los viejos
y yo creo que hay mucho trabajo en esta fiesta
y lo que me gusta es que
yo creo que con las manos
es el símbolo del trabajo.
Así que yo me he concentrado
en fotografiar las manos
de toda la gente que he encontrado aquí.
Y los pies también,
he visto algunos pies por allí.
Sí, los pies también.
Les castellas, alguna calla castellera de la ciutat
que hi ha els pies fotografiats
però pel darrere, diguéssim,
per la part que s'embruta.
¿Es muy diferente la fiesta de Tarragona,
per exemple,
a la que puedas ver en Viena?
Sí, sí, sí.
Para mí, los españoles
son la gente que más sabe hacer fiesta
porque lo hacen con el corazón.
Doncs ja està.
Millor que això, no, Tania.
Gracias.
Bien, gracias a ti.
I Pep, també gràcies
perquè esteu al punt d'inaugurar això.
Gràcies a vosaltres i bones festes.
Igualment, bones festes.
Pep Escoda
i la fotógrafa que és Tania Exposa aquí,
al Pati del Rei Jaume I, Jordi,
que és Tania Mercadela,
ha dit, ja heu sentit,
que sabem fer festes aquí,
que ho sabem fer molt bé
i que, en fi, tot això
és el que passa amb les seves fotografies
que avui s'exposen
en aquesta sala del Pati del Rei Jaume I.
Estan en aquests moments
centrant moltíssima gent
cap aquí, cap a l'interior,
a punt que pugui fer-se
aquesta inauguració
d'aquí escassament quatre minutets.
No hi ha pressa, eh, Josep?
Podríem dir que, en qualsevol cas,
avui és un bon dia per veure-la,
però durant totes les festes de Santa Tecla
el Pati del Rei Jaume I
està oberta.
Si ens permet, Josep,
estem ben acompanyats al costat
perquè estem acompanyats
de la perpetuadora,
podríem dir,
la gran homenatjada
en aquest primer dia de les festes.
Claustre, fa què tal?
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
L'hem notat un pel emocionada.
Sí, sí,
perquè m'han fet parlar
i jo quan parlo del meu bany,
mira, no puc.
Portava molta claca.
Sí, home, és que tenim molta gent, no, també?
També estem dintre d'una entitat
que té més valls
i, bueno,
suposo que al final formes una gran família.
Igualment, amb la gent del seguici,
al final acabes formant una gran família total, no?
Però, bueno,
després cadascú dintre de la seva entitat
forma una mica part d'una gran família, sí.
Abans hem pogut escoltar
com la regidora de festa, Sandra Coloma,
feia un breu repàs al seu extens currículum.
Segurament Claustre faig especialment coneguda
en la seva faceta de balladora del Ball de Gitanes,
però, vaja, també esmentarà la seva participació
en els apartats més musicals.
Com va començar la vinculació de Claustre fa en la festa?
Suposo que venia de família, no?
Sí, bastant de família.
Jo vaig començar, doncs, amb els meus germans,
de fet, tocavem tots tres l'Agnalla,
llavors els garellers de Tarragona,
que eren l'Alfred Fort i el...
Alfred Fort, que també serà protagonista,
serà el protagonista el proper divendres dia 21.
Sí, quan érem jovenets ens van ensenyar a tocar la gralla.
En el temps me van dir que ho deixés,
que no era el meu,
i me van dir, tu, balla, que se te dóna millor.
I llavors vaig començar a participar en el Ball de Gitanes,
de fet, hi havia tocat com a grallera,
després vaig començar a ballar-hi,
i dintre de les bars, bueno,
hi ha altres coses, no?, també,
però, sí, el Ball de Gitanes,
potser dintre de la festa és el que més m'identifica.
Són més de 20 anys, per tant,
de vinculació amb les festes.
Quan mira la...
Quan vaig a girar la vista enrere
i fa balanç d'aquesta evolució,
com...
Si hem de comparar les festes de Santa Tecla
de les hores de finals dels anys 80
amb les d'ara,
què en destacaria?
Quin creu-vos ser que han estat els canvis més importants?
Home, és que no té res a veure.
Quan vam començar a sortir,
jo recordo una anècdota que és molt graciosa,
potser es van passar 5 o 6 anys
que la gent pel carrer ens preguntava
Nenes, Valtros d'on sou?
I nens pensava, Déu meu, som de Tarragona, no?
Vull dir, que ens pregunten si sortim al seguici de Tarragona.
Però, clar, al final acabes sent conegut,
la gent t'estima,
sent que ets una mica part de tothom, no?
I això és molt bonic.
Que la gent hagi fet la festa més seva,
que tingui més importància
i et sents, evidentment, més important i més estimat.
L'alcalde també fa referència en el seu Parlament
en aquests moments més interns, no?
Segurament els ciutadans coneixen més
la participació de les barres d'en Saire,
en la Sarca Vila,
ara, per exemple, en la mostra folclora viu,
en la processó,
però hi ha també aquests moments interns
de cosir vestits, d'organització interna,
de moure personal, de fer trucades.
És feina que molta gent
que no està vinculada amb una entitat no coneix,
però que també Déu-n'hi-do, no, Claustra?
Sí, home, s'ha de fer de tot.
El que passa és que normalment a les entitats
sempre hi ha molta gent que treballa moltíssim
i molt desinteressadament
i que tothom col·labora amb tot, no?
Llavors és una cosa que no se't fa pesat.
Les coses que les fas perquè t'agraden
no se't fan mai pesades.
Ja per anar acabant,
fa uns incertes parlàvem amb l'alcalde
i ens està acabat alguns dels moments,
per exemple, els moments previs al pregó
del divendres 21,
com un dels moments que a ell
hi ha gran espaciment de la festa.
Si li demanem a Claustra
que triï un o uns moments
de les festes de Santa Tecla,
en quins moments et quedes?
En la baixada de les escales.
La baixada de les escales?
La baixada dels elements del dia 23?
Sí, sí, la baixada dels elements del dia 23.
Després de la processó?
Després.
És un moment diferent, no?
S'ajunta el bonic del moment,
és màgic,
tots els elements baixant, els valls,
fent equilibris per baixar aquelles escales
i la tristor que s'acaben, no?
Aquelles festes.
En vindran més,
però de moments s'acaben
i s'avarreixen aquestes emocions
i és el meu moment, crec.
Viuràs aquestes festes d'una manera especial?
Jo crec que les viuré com sempre,
potser les he començat amb més alegria,
més aviat que mai,
però crec que les viuré com sempre.
Ha passat molt bé, molt bé, molt bé.
Claustra Fà, moltes gràcies,
felicitats per aquest reconeixement
i bona festa major.
Molt bé, moltes gràcies igualment.
Doncs la perpetuadora d'aquest 2007,
Claustra Fà,
encara visiblement emocionada,
podria dir,
però en qualsevol cas molt contenta,
lluint un somriure d'orella a orella,
just en el moment
en què encara hi ha forces ciutadans
a la plaça de la Font,
els operaris estan muntant,
continuant amb els preparatius
del concert de Fangoria d'aquesta nit
i la brigada municipal
i els companys,
doncs la gent del servei de neteja
de la ciutat de Tarragona,
que estan ja ràpidament,
doncs,
netejant
el tram central
de la plaça de la Font,
el tram on s'ha disparat la plaça.
Hem pogut presenciar nosaltres,
de manera gairebé privilegiada,
doncs, vaja,
les explicacions dels responsables
de la pirotecnia,
que els hem dit,
doncs, això,
a l'alcalde,
que hi ha hagut un petit desajustament
que ho sentia molt,
però, vaja,
en qualsevol cas,
s'ha disparat la traca,
la traca ha estat certament espectacular
i tot i que s'hagi avançat
un parell de minuts
i que el visc a Santa Tecla
hagi arribat després,
l'ordre dels factors
no el té el producte,
podríem dir.
Josep,
on et trobes
i, vaja,
explica'ns què estàs ballant.
Doncs,
continuo al pati del rei Jaume I,
al final ho diran bé, això,
eh?
I continuo esperant
que faci la inauguració
d'aquesta mostra fotogràfica
de la fotògrafa
i tal austríaca,
perdó,
Tania Mercadel,
amb qui hem pogut parlar
fa uns minuts.
Aquí, doncs,
hi ha moltíssima gent a l'espera
perquè això és qüestió de minuts.
De fet,
ja hauria de començar,
vull dir que deu estar
a punt a punt de començar.
També hem passat per fora,
pel carrer,
per l'exterior del Palau Municipal
i a fora,
efectivament,
estan ja traient les tanques
que hi havia al voltant
del lloc on vam fer la tronada,
el tram central
de la Passa de la Font
i ara tothom s'està desplaçant
des d'aquest punt,
des de aquí del mateix
de la porta,
de la Palau Consistorial,
doncs cap a l'altra banda,
cap al carrer Portolet
a l'espera
que puguin passar
els grups
que formen part
d'aquesta mostra
de folclora viu.
D'aquí uns instants,
doncs vaja,
a tres quarts a buit,
justament ara,
sortirà aquesta 25a edició
de la mostra de folclora viu
de la Font del Centenari.
D'aquí uns instants,
quan passin pel carrer Portolet,
en Josep Sonyer
tindrà l'oportunitat
d'explicar-nos
com s'està desenvolupant,
però si et sembla, Pep,
podríem fer una miqueta
d'explicació, no?,
de com es desenvoluparà
aquesta mostra de folclora viu.
En guany,
ja ho hem comentat,
és una edició
dedicada a les màscares festives,
del motiu
per la gent del ball
dels set paquets capitals
amb motiu
del seu cinquè aniversari,
abans ho esmentàvem,
hi venen sis grups de fora
i volem recomanar
especialment
alguns d'ells
perquè són especialment curiosos.
Podem fer un cop d'ull
al programa
i podem veure, per exemple,
que ve un ball
que és el Jarramples
de Pjornal.
Pjornal és una població
de la província de Càceres,
que se tramadura
a l'altra punta gairebé
de l'estat espanyol
i es tracta, Josep,
d'un personatge molt curiós,
segurament tindrem
l'oportunitat
de veure'l
i explicar-ho.
És un personatge
que llueix
un vessit
certament espectacular
amb una màscara
gairebé
un pèl horrible.
Podríem dir,
és un personatge
que, segons sembla,
representa
una antica lladra
de bestiar
d'aquesta població
i un cop a l'any,
coincidint, crec,
amb les festes
de Sant Sebastià
els dies 20 i 21 de gener
a començaments d'any,
aquest personatge,
aquest jarramples,
aquesta recreació,
surt de l'església del poble
i llavors
tots els veïns del poble
li tiren naps,
li tiren aquest vegetal,
li tiren naps
en aquesta ocasió,
amb ràbia, eh?
A més a més,
doncs vaja,
desfoguant-se,
recreant una miqueta
un possible càstig
que va fer
la població
de l'edat mitjana
en aquesta hipotètica
lladra de bestiar.
Hem de dir
que aquesta escena,
segurament la més espectacular,
del llançament de naps,
es reproduirà aquí,
en certa manera,
també a la ciutat de Tarragona,
però els naps
s'han substituït
per patates.
No sabem exactament
els motius,
de ben segur
que es podrem esbrinar
d'aquí uns instants,
però com a mínim
ens han assegurat
que a la plaça
de les Cols,
on tindrà lloc
la tanda de lluïment
de la mostra
de folclor de viu,
doncs es llançaran patates.
Recomanació
a aquells ciutadans
que portin la ràdio,
aquells ciutadans
que per exemple
estiguin ara ja situats
a les escales
del catedral,
que segur
deuen ser molts
els ciutadans
que ja omplen
les escales
del pla de seu,
que tinguin en compte
que, Josep,
que una patata
s'hi es llença amb força
i el pot fer mal, no?
No, sí, sí, sí.
S'ho penso
que el mateix com un naps,
més o menys.
Si fa o no fa
el mateix com un naps,
però baix, sí, no.
A més,
quan es diu les naps
s'estava pensant
que aquest personatge
segurament moltíssima gent
l'haurà pogut veure
en algun moment
per televisió,
perquè és ben conegut,
és singular,
és molt singular
i molt inèdit,
però és conegut
de veure aquestes imatges
d'aquesta festivitat
en algun moment
l'hauran vist
probablement
per la festa
per la televisió,
perquè a més
porta una armadura
per protegir-se
dels cops.
Sí, sí, no, no, clar,
perquè, a veure,
el Jarramples actual
és un home
que no s'ha de castigar,
podríem dir,
i va vestit
sota el tratge
que nosaltres veurem
porta una armadura,
vaja,
una sèrie de proteccions
serioses,
perquè hem pogut veure
una mena de making of,
fins i tot per internet
està penjat,
això de les noves tecnologies
avui ens dia
ens facilita molt
la nostra tasca
i, vaja,
hem pogut veure
el precís,
el moment,
doncs,
com es vesteja
aquest home
i realment,
doncs, home, clar,
si has de fer front
al llançament
de milers
i milers
de quilos de naps
t'has de preparar, eh, Josep?
Sí, s'haurà de preparar,
haurà d'esperar.
Comença la inauguració,
deixem en directe
la regidora de festa,
a Sandra Coloma.
Avui, en la nostra línia
de la primera de festes,
estem aquí
per presentar
aquesta exposició fotogràfica
que s'ha de portar a tots
i, de fet,
aquí és una exposició
que s'ha de mirar
d'uns altres ulls
perquè,
és l'exposició
que es recull
de les fotografies
de les festes
de l'any passat.
Una miqueta de silenci,
s'ha de portar.
I, bueno,
veureu en cada,
en cada esponadella
que expressa
més que el fet en sí
el sentiment
que provoca
a través
de les mans
de cadascuna
de les fotografies
de les protagonistes
de les nostres festes.
Llavors,
som uns altres ulls
i li volem agrair
a la Tanya
aquesta manera
de mirar
les nostres festes
i la nostra farra bona.
I, sense més,
li passo la paraula
a la Tanya
i també agrair
i donar la benvinguda
a la Gómez Fernández
que serà la protagonista
de fer les fotografies
d'aquest any
que esperem
que siguin
també tan boniques
i tan sentimentals
que expressin
les nostres festes
d'aquest any.
No sé si
que per ser
les meves
com a menys.
No, res,
ens hem de passar
la paraula de la Tanya.
La regió de la Festa
és Sandra Coloma
inaugurant aquesta exposició
i ara escolteu
el futur Pep Escola.
Bueno,
dir que això
és una correlació
que fa l'especte
de l'escola
amb la regió
de la Puna.
Estic molt content.
Que és la segona exposició
que l'any passat,
com tu sabeu,
va vindre
la Sandra
de la Dmitxelli
que ens va presentar
les seves fotos.
Aquest any
que ho havia dit
la Sandra
que tenim
la Tanya Marcadella
que és
l'italiana
i l'aliena
i l'aliena.
Crec que el seu treball
té una sensibilitat
molt especial
i molt profunda.
Té felicitat.
Júri.
I també
voldria presentar
la Guadalupe Fernández
que aquest any
ha vingut expressament
de Mar del Plat
d'Argentina.
Farà fotos
tots aquests dies
i esperà
que aquí ve
estarà
i tinguin
una exposició
de la qualitat
com aquesta.
Gràcies.
Bones fiestes.


gràcies a tots.
de la Tanya.
molt bona tarda.
i jo sono
el síndaco
de Tarragona.
Felicitades.
Moltes felicitats.
Felicitats, Pep,
perquè és una iniciativa
magnífica,
realment molt bona.
Tenim una mirada
a les festes.
a les festes de Tarragona
són molt variades.
Tenen de tot.
Realment tenen de tot.
Astronomia,
baila,
música,
color,
com bé,
com bé,
molt bé has captatat.
Però potser
li faltava
aquesta mirada
distinta.
La mirada
del fotògrafo.
La mirada
del fotògrafo
que se fija
en aquest cas
en les mans.
Bàsicament
les mans.
i a mi
m'ha sorprendit
especialment una.
Que és
aquella que hi ha allà
dels castells.
Perquè,
quan es fan castells,
aquí
ens fijem
primer en el color
de la camisa.
Si és una colla,
si és una altra,
si és la cuya,
la la de la altra.
I aquí
ja comencen a haver
algunes discrepàncies.
Després
te fijes
si van molt
o si van pocos,
si van molt contentos,
si van poc contentos
i tal.
I quan te fijas
en las manos
solo te fijas
en las manos
cuando en el pequeñito
arriba,
que se llama
enxaneta hacia así,
¿lo viste?
O cuando
la pinya,
que son todos los que
ahí abajo,
cogen
al segundo piso.
Doncs et fixes
en las manos
sempre en los castellers
en aquel moment.
En aquel moment.
I no m'havia fixat mai,
i és una fotografía
molt curiosa,
en les mans
dels castellers
quan estan esperant
o que els toqui el cor
o que el cap de colla
o el cap de pinya
els digui
aquí, allà o allà
o sigui,
no?
I està un així,
l'altre així.
Doncs això
només es pot veure
amb una mirada
d'artista,
perquè a més la foto
és magnífica,
només es pot veure
de prop,
per tant,
has d'estar
immers
en la festa
i només es pot veure
si tens aquella capacitat
de veure
allò que els altres
no sabem veure.
Per tant,
en fi,
moltíssimes felicidades.
Quedes invitada
també a la pròxima festa,
que no ho sé,
perquè no sé si
els teus padres
te van permitir
a l'aula,
o que ja és mallor,
podes venir,
i animar
a la fotògrafa
d'aquest any,
a Guadalupe,
Guadalupe,
d'Argentina,
d'Argentina,
a que haga
una exposició
magnífica,
que segur que ho farà
amb un maestro
com Pepe Escoda,
és difícil
que ho hagas mal,
en qualsevol casó.
Decir que també
és molt important
per nosaltres,
perquè internacionalitzar
la festa,
fa que aquesta festa
la conozcan,
no només en Catalunya,
no només en el resta d'Espanya,
sinó també
per què no,
en tot el món.
Ja que hem salit
en tot el món
per un tiburó
que ha aparegut
en la playa
un milagro,
també val la pena
que en el resta
de el món
ens conozcan
per moltes coses
que fem molt bé
com aquestes de les festes.
Moltes gràcies
per la vostra mirada,
moltes gràcies
per la vostra aportació
a la festa,
moltes gràcies,
Pep,
i moltes bones festes
majors
i a tot el dia.
Les paraules
de l'alcalde,
Jura Fèlix Ballesteros
fent referència
a algun dels protagonistes
de l'anterior festa,
la festa de Sant Magí,
el tauró del Miracle
va compartir protagonisme
amb els actes de la festa
al llarg del cap de setmana
de Sant Magí.
Li has donat un cop d'ull
a les fotografies,
Josep,
ja o no?
Sí, sí,
he pogut fer un cop d'ull
abans a les fotografies
i, vaja,
jo recomano venir
amb tranquil·litat,
a mirar-les
amb deteniment
perquè estan
molt ben fetes
però a vegades
algunes cal buscar-los
el què,
llavors convé
tenir temps
per mirar-se
amb tranquil·litat.
Hi ha,
per exemple,
el braç incorrupte
de Sant Atec,
la fotografiat,
a les mans
de l'arcabisbe,
el Sant Llu,
ja, per exemple,
també feia referència
a l'alcalde
al moment castellé,
també hem pogut veure
en alguna de les fotografies
la imatge
d'uns peus
d'un infant
membre
d'alguna
de les cotxes
de la ciutat
i que es veuen
els peus
però per la planta,
és a dir,
la planta que,
com saps, Jordi,
doncs queda
d'aquell color
fosc negre
quan es fas castells
descalces
i trepeixes el terra.
Hem pogut veure
una fotografia
sobre també
aquesta realitat,
diguéssim,
aquesta altra,
aquesta realitat
de l'actuació castellera
i també altres elements,
persones anònimes
que estan fotografiades
i que ressalta
la seva personalitat,
les veu,
els hi treu,
diguéssim,
al costat positiu,
persones d'un home
aguantant un infant
que mira esporuguit,
doncs com peten
els petards
o una tronada,
potser era la tronada,
el moment de la tronada,
es veu un infant
espantat,
es veu persones,
també persones grans
que es miren
amb un cert aire
així de s'engelat,
la festa,
és a dir,
hi ha una mica de tot,
però jo diric
una mostra
de molt de sentiment.
Una de les múltiples mostres
que es pot veure
aquests dies
perquè aquest cap de setmana
s'han obert
també diferents exposicions,
la millor recomanació
és fer-se
amb un programa
de mà
que allí tens
la magnífica guia
per orientar-se
i no perdre-se en detall.
Si et sembla,
Josep,
passem a punt d'arribar
al punt just
de les 8 del vespre,
l'activitat aquí
a l'interior
de l'Ajuntament
s'està esveïnt,
ja s'hi han fet
els actes
que estaven prevists
a celebrar-se.
D'aquí uns instants
està previst
que la mostra
de folclore viu
passi ja
pel carrer Portalet,
pel costat
de la plaça La Font,
en aquest carrer
adjacent d'allí,
enfilant en carrer
Major Munt
fins a acabar
a la plaça
de les Cols.
Nosaltres fem ara
una pausa
per la publicitat,
res,
un parell de minutets
i d'aquí uns instants
Josep Sonyer
comença a escalar
ambients,
d'aquí uns instants
arrenca
la mostra de folclore viu.
La podran seguir
per Tarragona Ràdio,
la ràdio de les festes.