Hola, molt bon dia. Efectivament, estem aquí a l'exterior del Palau de Congressos,
al carrer Méndez Núñez, perquè just fa uns instants s'ha inaugurat de manera oficial
aquesta sisena edició de la fita al Saló de Formació i el Treball.
És una iniciativa que tindrà lloc durant les jornades d'avui i de demà
i és una iniciativa que ha organitzat una vegada més la CEPTA,
la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona.
Ens acompanya el seu president, el senyor Sebastià Cabré.
Senyor Cabré, hola, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Un any més i ja en van sis. Aquesta reunió té com a principal objectiu
proposar una trobada, un punt comú d'unió entre empresaris, empreses
i estudiant joves que busquen feina per primera vegada, no?
I molt ben dit i ja en van sis, perquè estem molt satisfets
que estem consolidant una iniciativa que és posar en comú
tots aquests demandants i ofertants de feina
i, a més, acabem de concloure una de les eleccions municipals
on les diferents propostes dels partits polítics que s'hi presenten
és gestionar una iniciativa en què la formació i el treball
tingui una referència aquí a Tarragona a través d'un organisme municipal.
jo penso que aquesta és la millor referència que se'n pot tindre en el territori
i, a veure, m'estaven dient que hi ha 150 persones ara mateix inscrites
en les jornades congressuals, que també es tracta que se n'aprengui
a través d'exposicions o taules rodones que se'n parli,
no tant sals de l'espai firal, sinó d'aquestes taules de treball.
Ara parlarem d'aquestes jornades congressuals,
que és precisament un dels aspectes que més s'ha potenciat en aquesta edició.
Però, abans, deixem-me insistir en el que vostè comentava.
Home, és obvi que si ja es porten sis anys,
vol dir que alguna cosa bé s'està fent.
És realment una fira útil, un saló útil aquest pels empresaris i pels joves?
És a dir, els joves troben feina si venen aquí a la fita
i els empresaris troben treballadors si venen aquí a la fita?
És molt útil, evidentment, perquè si no, no estaríem parlant d'aquesta sisena edició.
Però és molt útil per aquells empresaris que busquen oferir la primera feina.
Estem en una societat on els serveis, el sector terciari és el sector que prima.
Però també és molt útil per tots aquells estudiants
que estan en últims cursos de formació i estan plantejant accedir al primer lloc de feina.
Mostra d'això, són més de 40 expositors que en aquests moments
estan oferint contractes de treball.
I mostra d'això són els instituts i els centres de formació professional
que estan passant per aquí perquè els estudiants puguin trobar aquesta primera feina que busquen.
Per als oients, per als joves que els puguin estar escoltant ara per Tarragona Ràdio,
quin tipus d'empreses, comentava que hi ha uns 40 expositors,
quin tipus d'empreses trobarà aquí al Palau de Congressos?
Home, n'hi ha de tot.
Hi ha sector químic, hi ha sector serveis, turístic...
Jo penso que és una mostra bastant representativa del teixit empresarial
que hi ha a les comarques de Tarragona.
I penso que, depenent de l'especialització de la persona
que hagi fet els estudis de formació professional o universitària,
es trobarà amb una feina o amb una altra.
Qui vulgui treballar en el sector turístic té diferents ofertes del sector turístic.
Qui vulgui treballar en el sector industrial o en algun altre sector
també trobarà ofertes.
Jo penso que és atractiu.
Atractiu la diversitat, perquè els primers anys
concentràvem empreses de treball temporal
i penso que ara és una mostra petita d'empreses de treball temporal
però és una mostra gran d'empreses que estan aquí
buscant aquests primers treballadors
o aquesta primera incorporació al mercat laboral.
Abans, en la primera resposta, vostè comentava o recordava
que durant aquests dos dies hi haurà la celebració,
paral·lelament al que és el propi Saló,
una seguit de jornades congressuals,
un seguit de ponències, jornades de debat.
Quins són els temes que es tractaran en aquestes jornades?
Sobretot són temes d'iniciació.
Alguns són de fòrum de reflexió entre departaments de recursos humans,
com emprendre, com gestionar bé una oferta de treball,
com gestionar itineraris de professionals d'inserció,
aquells i aquells del seguiment que es fa amb una persona
per poder trobar feina i ajudar-la a trobar aquesta feina
i com no el tema estrella o pilot que nosaltres portem
a la nostra organització,
que és la conciliació de la vida familiar a la vida de Bral
i la igualtat d'oportunitats.
Penso que aquí estem defendent els criteris aquests
que durant tot l'any nosaltres des de la nostra organització
impulsem i es tracta d'aquí poder-ho explicar com se gestiona.
Parlem precisament d'aquestes qüestions
perquè hi ha dues noves normatives
que són la llei de la dependència,
que ja està en marxa,
i la llei de la igualtat,
que també està en marxa,
que aquí provoquen diferents novetats en aquest sector.
Com afronten els empresaris
els reptes que proposen aquestes dues noves lleis?
Bé, estem molt per la llei,
potser no estem tant pel model de la persona
que es tracta d'intentar conciliar
la igualtat d'oportunitats a les empreses.
Potser no creiem tant en els agents
i sí en les polítiques de les empreses
a impulsar dinàmiques d'igualtat d'oportunitats.
Hem fixat tota una sèrie de criteris,
una fulla de ruta que impulsi aquesta igualtat d'oportunitats.
Penso que la llei és un escenari
on ens hi podem trobar còmodes les empreses.
És qüestió, igual que en el seu dia
es va impulsar la responsabilitat social corporativa
o la llei de prevenció de riscos laborals,
és a dir, totes aquelles condicions
que afavoreixen les condicions de treball.
I en quant a la llei de la dependència,
estem davant d'un nou sector
i aquest nou sector,
que és l'atenció a la gent gran
i la gent discapacitada,
requereix tota una sèrie d'increment
del mercat laboral,
de persones que entren al mercat laboral
amb aquest sector,
amb moltes dificultats per part de les empreses
de trobar-los
i penso que avui pot ser una referència
en alguna de les taules
que tractem aquest tema
de com s'ha de fer aquesta incorporació
o com podem fer aquests processos
de selecció de personal.
Per posar algun exemple concret,
la llei d'igualtat, per exemple,
promou o estimula en certa manera
les empreses que les dones
cada vegada tinguin un paper més rellevant
en els llocs de direcció.
És obvi, així ho constaten els diferents estudis,
que aquesta és una realitat que existeix,
però amb molt poca mesura.
És factible anar corregint aquest defecte,
podríem dir,
al llarg dels anys?
Jo penso que és un tema cultural
i és un tema molt superable
i penso també que és estabil
el que li deia abans,
un full de ruta,
unes condicions pactades
entre empresa i treballadors
perquè això sigui possible.
Però penso que la llei d'igualtat
d'oportunitats
també persegueix un altre objectiu,
que és incrementar
el tant percent d'ocupació femenina
en el món laboral,
que era una de les creences
que teníem importants
i era un dels compromisos del pacte d'ocupació de Lisboa
i penso que això també ho persegueix
com a objectiu principal.
No cal anar a buscar a fora
emigrants que cobreixin
aquests llocs de treball
si tenim un sector
que és poc representat
en el món laboral,
o poc,
malament representat
en el món laboral.
estem parlant
que hi ha un 55%
d'ocupació de dones
i podríem potser parlar
d'un 70% d'ocupació.
Penso que això és més important.
I més tenint en compte
que cada vegada més
són les dones,
les noies
les que ocupen
més places universitàries,
són les dones
les que són majoria
en moltíssimes carreres.
I això els donarà
tasques de responsabilitat
a les empreses.
Penso que aquest criteri
ha d'impulsar
aquelles normes,
bé, més que normes,
condicions, no?
Perquè pensem
que les coses
han de ser per voluntat
i la voluntat de les empreses
ja està prefixada
en aquests fets.
Penso que és molt important
que s'hi comenci a treballar.
Nosaltres vam iniciar
ja fa dos anys
programes pilota
on empreses
amb ajuda nostra
i de consultors especialitzats
en igualtat de productes
poguessin prefixar
aquestes condicions
i s'està tenint
una bona resposta
en aquest tema.
Ja per acabar,
senyor Cabré,
aquesta Saló Fita
és una iniciativa
que promou la CEPTA
perquè és fuit
del Pacte de Sant Escreus,
un acord entre la Petonal
i els sindicats.
És aquest un bon exemple
de la bona sintonia
que hem de tenir
els dos sectors
que moltes vegades
algú pensa
que han d'estar
permanentment barallats
però que potser
si treballen conjuntament
en algunes ocasions
el resultat és bo.
Evidentment
i és la participació
i aquí encara falta
la part d'administració local
que és un dels grans compromesos
en generar dinàmiques
d'ocupació.
Nosaltres liderem
però els dos sindicats
estan darrere nostre
amb aquesta opció d'avui.
No tan sols
en el Pacte de Sant Escreus
que hi coparticipem
els tres organitzacions
més la Diputació de Tarragona
i altres ajuntaments
sinó amb aquesta iniciativa
en concret
perquè encara que sí
que som nosaltres
els promotors del treball
i haver arribat
amb aquest sisè saló
darrere nostre
i amb els coorganitzadors
del saló
estan els dos sindicats.
Són dinàmiques comuns
de treball
que hem de prosperar
i seguir fent.
Senyor Cabré,
president de la CETA
moltíssimes gràcies
per atendre els micròfons
de Tarragona Ràdio
avui en directe
i esperem que aquesta sisena edició
de la fita
sigui tot un èxit.
Moltes gràcies a vostès
per convidar-nos
a participar-hi.
Doncs deixem el senyor Cabré
que l'hem mig segrestat
de l'acte d'inauguració oficial
i nosaltres també
aprofitem ja
per posar punt i final
aquesta connexió.
Recordem que avui
durant tot el dia
i també també
durant tota la jornada
demà estarà obert
aquesta sisena edició
de la fita
durant els dies
insistim
durant avui i demà
en horari de matí i tarda.
Des d'aquí,
des de l'exterior
del Palau de Congressos
des del carrer Vendès-Dúñez
això és tot i Holanda.
Fins ara.