logo

Arxiu/ARXIU 2007/ENTREVISTES 2007/


Transcribed podcasts: 1324
Time transcribed: 18d 23h 28m 8s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Fins demà!
Fins demà!
No, no, no, no, no, no.
És sobretot una cançó que a l'època de l'adolescència
a mi em va marcar molt.
És aquesta típica cançó que agafes
i la repeteixes i la repeteixes i la repeteixes
i a més amb aquesta lletra tan divertida que té
i, doncs, un grup com els Smiths
que és per a mi un grup que sentimentalment
em va significar molt.
els va descobrir que pels 15 anys
que pels 15 anys, en un viatge a Andorra
amb un casset, justament s'acabaven de separar
feia poc temps, ja estava el Morrice
i el seu cantant, ja feia la carrera en solitari
i van treure
aquell recopilatori amb una portada que a mi
em va cridar l'atenció de seguida
i la vaig comprar, perquè jo en aquella època escoltava coses diferents
i des d'aquell moment va ser un amor a primera vista
amb la música dels Smiths
que arriba fins avui
em va comentar també que primer va ser heavy
el moment heavy va ser abans
va ser abans, era tota l'època
de Metallica, Iron Maiden
jo no el veig
jo no el veig heavy
em costa imaginar-ho
doncs sí, m'agrada moltíssim
i de vegades encara gau fer algun disc
i dels que tinc a casa
d'aquella època encara gaudeixo
però són etapes de la vida
i una cosa que té l'adolescència
sobretot, i la primera joventut
és que canvies molt ràpidament
de seguida trobes que les coses
hi ha coses que et preocupen moltíssim
en aquell moment
com l'estètica
coses que ara mateix
ja no consideres que siguin prioritàries
o les consideres d'una altra manera
en aquell moment
una cosa que es posa de moda
o una cosa que tu
no és que es posi de moda
però que creus que t'agrada
que és xula
que és guai
com s'acostuma a dir
doncs et marca moltíssim
i canvies molt
jo vaig passar de heavy
vaig ser rocker
perquè la música acompanyava
d'una estètica
d'una estètica
vull dir
sí, sí, sí
no va arribar a posar-se malles negres
m'imagino
no, no
alguna vegada
alguna vegada
o sigui que
no, no, no
aquí de tot
de tot, sí, sí
com vam anar a fer l'evolució estètica?
perquè clar
vostè va anar a estudiar
ciències polítiques
a la universitat
vull dir que era una carrera
que també permetia
doncs un cert
no, sobretot del tipus d'universitat
on ho va fer això?
a l'autònoma de Barcelona
que, bueno
us puc assegurar
que per molt radical
que em posés
era dels més moderats
perquè allà
per això ja m'ho penso
hi ha de tot
és una universitat
per dir-ho eufemísticament
molt plural
hi ha de tot
i per tant
sí, sí
aquesta evolució
la vaig continuar seguint
pràcticament
fins que en vaig començar
a dedicar a la política
que evidentment
ja t'has de posar més seriós
la música té ideologia?
jo crec que la música
de vegades té ideologia
hi ha grups
que han marcat
un perfil
típicament revolucionari
com The Clash
aquest tipus de grups
que estan
molt marcats ideològicament
i que reflecteixen
una manera d'entendre la vida
o per exemple
el que va ser
el moviment punk
amb els Sex Pistols
amb Damn
amb tota aquesta colla de grups
els Bass Cocks
etc
i evidentment
és un perfil
molt determinat
però per mi
sobretot
personalment
la música
el rock
el pop
és una crida a la llibertat
i per tant
que és la meva ideologia
jo em considero molt liberal
a mi no m'agrada
personalment
que la música
intenti influir la gent
ideològicament
ja dic que hi ha grups
que sí que ho han intentat fer
i alguns m'agraden
tot i que el missatge polític
com us podeu imaginar
no és el meu
els Smiths
sempre eren molt crítics
amb el sistema
criticaven molt
la Margaret Thatcher
criticaven molt
la Margaret Thatcher
i curiosament
després
també proclavaven
la castedat sexual
no sigui dit de pas
després
el Morris
es va dir
que es va desmentir
que era homosexual
després es va dir
que era un neonazi
perquè portava
la bandera
anglesa
a tot arreu
i té un
no me'n recordo
quina cançó era
ja en solitari
que deia
Anglaterra pels anglesos
i li van agafar
aquella frase
i van dir que era una mena
de neonazi
pràcticament
o sigui que
també aquesta interpretació
política de la música
distorsiona la realitat
està molt al dia
de la música
que es fa ara
i en sap molt
diuen
vostè no dirà que sí
perquè farà lleig
però diuen que en sap molt
de música i de cinema
tinc molts problemes
quan en aquestes
entrevistes personals
em demanen
una virtut d'un defecte
el defecte el dic ràpidament
però la virtut
és una mica presumptuós
parlar un mateix
de les pròpies virtuts
la falsa modèstia
és com la seu fanós
tampoc no cal
això tampoc
a mi m'agrada moltíssim
la música
procuro estar el dia
i procuro estar el dia
de les novetats que hi ha
en tots els estils
afortunadament ara
tot i que
la gent que sap perfectament
el que cobrem els polítics
saben que no anem
amb la mega abundància
però ja no és com
a l'adolescència
on compraves un disc al mes
i era pràcticament
un esdeveniment
que tenies una peça
jo aquestes coses
les vull recordar
sobretot
quan ara
és a dir
que són les èpoques
amb les quals
havies de cuidar
el que tenies
perquè tenies molt poques coses
i les estimaves a fons
ara que és diferent
ara puc comprar més discos
les coses són millors
però mai mai
m'oblido d'aquella època
amb la qual era una cerimònia
anar a comprar discos
i ara ho continuo fent
ho continuo fent
i és una de les coses
de les que estic més orgullós
que és de la meva col·lecció
de música i de cinema
per tant vostè
allò de la mula
res
de la mula
de baixar-se cosetes d'internet
i no per prejudicis legals
ho dic seriosament
perquè em sembla
que no estic en absolut d'acord
amb la llei de propietat intel·lectual
i ho he dit públicament
en més d'una ocasió
crec que precisament
internet és un espai
per promocionar
els grups petits
que després
si els descobreixes
a través d'internet
la gent compra els discos
a mi m'ha passat
ho dic perquè
la llei de propietat intel·lectual
protegeix
aquells que diuen
la música se muere
perdona
tu ets el que ven
3 milions de discos
això ho diu el Bisbal
Alejandro Sanz
que la música se muere
perdona
però tu ets milionari
o sigui que internet
és un espai de promoció
per d'altres grups
jo si no em baixo música
no és per aquest prejudici
ho dic seriosament
soc sincer
és perquè soc
molt fetichista
amb la música
m'agrada
tenir-la
cadascú té un hobby
té una passió
i a mi m'agrada
tenir els discos
físicament
i és la meva col·lecció
la política també és una passió
per vostè
la política
i que moltes vegades
els amics meus
s'han pensat
que era una mena
de rara avis
perquè fer compatible
aquesta passió
per aquestes coses
amb la política
no ho entenien
perquè a més
és una passió
un virus
si se'm permet l'expressió
que em va entrar
de molt jove
molt jove
és a dir
els primers símptomes
també a l'adolescència
els primers símptomes
també a l'adolescència
jo sempre seguia
la informació política
i clar
amb 18 anys
ja em vaig afiliar
al Partit Popular
vaig decidir estudiar
ciències polítiques
vull dir
que és una passió
que tinc des de molt jovenet
ciències polítiques
per passió
i perquè dius
que si jo vull dedicar-me
a la política
també val la pena
que tingui uns coneixements
més generals
però curiosament
les ciències polítiques
la majoria de la meva promoció
no s'ha dedicat a la política
són funcionaris
treballen fent enquestes
analitzant
centres d'estudi sociològics
coses aquestes
la majoria de polítiques
acostumen a ser advocats
però jo ho tenia clar
perquè la carrera
de ciències polítiques
em donava una versió
més transversal
de la política
demografia
economia
estadística
ciència política
pensament polític
una mica de tot
no només la vessant del dret
que també
sinó
tots els
com diuen els flamencos
los palos de la política
i per això
vaig decidir
fer política
en aquest tipus de converses
ja sap vostè
que circulen molt els tòpics
i diuen
que qui no és revolucionari
als 18
doncs és com
com estrany
als 18 anys
es va afiliar
al Partit Popular
és un partit
a veure
és molt difícil
que les paraules
defineixin
determinades postures
diem conservador
què li sembla
com es troba més còmode
per mi és liberal conservador
liberal conservador
liberal conservador
que és
aviam
revolucionari
pot ser
és que les paraules
enganyen molt
per això m'agrada
que vostè mateix
es situï
és que revolucionari
pot ser de moltes vegades
jo em considero
un liberal radical
en el sentit
que precisament
ara
precisament
si alguna cosa
fas amb l'edat
és veritat
que entens
la resta de posicions
a mi el que no m'agrada
és que l'Estat
em digui constantment
el que he de fer
ni m'agrada
que es quedi els meus impostos
ni m'agrada
que marqui
totes les tendències
del pensament
d'allò políticament correcte
un liberal
és la persona
que en tots els aspectes
considera que la persona
està per damunt
del col·lectivisme
que està per damunt
de l'administració
que els centres
la teva llibertat personal
i de les persones
que t'envolten
i aquesta és la manera
revolucionaria
amb la qual jo veia
la política
i això es trasllada
amb un pensament
liberal
que després es transforma
en conservador
en el sentit
d'agafar
la manera
d'entendre la vida
que ve de l'humanisme cristià
jo no soc una persona
confessional
ho sap tothom
però sí que soc una persona
que considero
que l'humanisme cristià
és la manera
més adient
d'interpretar la societat
per tant
liberal amb tot
i amb aquesta interpretació
humanista
parlant de la intervenció
des del seu càrrec polític
que ocupa en aquest moment
com a tinent d'alcalde
a l'Ajuntament de Tarragona
les administracions públiques
en general
fins a on han d'intervenir
en la vida dels ciutadans
segons el seu punt de vista
jo crec que han d'intervenir
allà on és necessari
i no fer la guitza
allà on no és necessari
posem un exemple
poso un exemple
jo crec que
aquelles persones
que tenen situacions
d'exclusió social
persones que tenen
problemes de dependència
persones que tenen
problemes d'inserció
en el mercat laboral
aquí has d'actuar
decididament
i per això tens els impostos
jo no estic parlant
d'eliminar els impostos
parlo de baixar-los
però després hi ha d'altres persones
per exemple
molts joves
jo sempre faig un exercici
amb les persones
més joves
i els dic
agafa la teva nòmina
i no miris el resultat en net
agafa el brut
i mira el que es queda
en les diferents administracions
pensa
per exemple
que amb aquests diners
segurament
tu podries tenir llibertat
per escollir els serveis
que necessites
i jo crec sincerament
que les administracions
es queden masses diners
de les nostres nòmines
masses diners
per després
el tipus de serveis
que es donen
perquè moltes vegades
com que els serveis
són tan dolents
has de pagar
a la seguretat social
i després has de pagar
també el servei privat
que és el que està fent
moltíssima gent
això és veure la política
des d'una perspectiva liberal
jo crec que les administracions
han d'intentar
no posar barreres
als emprenedors
per exemple
no té sentit
que una persona
que vol obrir un petit negoci
hagi de pagar
els impostos que paga
que es penalitzi
el risc d'aquesta manera
perquè el que fas
és una societat de gent
doncs
absolutament paralitzada
gent sense iniciativa
gent que només aspira
a veure que agafo
per mantenir-me
però sense cap tipus
d'empenta
i això és moltes vegades
la pròpia administració
si resulta que obres un negoci
i només obrir-lo
t'has de gastar
amb impostos
amb taxes
amb la possibilitat
de si has de contractar
amb algú
la quantitat de diners
que has de pagar
això és penalitzar el risc
i és una societat morta
i a mi em preocupa molt
això
crec que el que ha passat
a França
té molt a veure
amb això
una societat esmortaïda
i que necessita
un cert impuls liberal
a mi el Sarkoci
m'agrada molt
és el que li anava preguntant
en un món utòpic
no cal però
en el món real
on s'emmirallaria
vostè
com a actual govern
acaba de respondre
més que els Estats Units
del qual vostè
també s'ha declarat
admirador
en diverses ocasions
més
jo crec que els Estats Units
el problema que hi ha
és que tenen
una cultura política
i cultura política
no entesa
com informació política
sinó com manera
de relacionar-se
respecte als valors
dels elements polítics
molt diferent
a nosaltres
molt diferent
ells mai de la vida
acceptarien
que una administració
es quedés
amb el 20%
dels seus impostos
hi hauria una revolució
als carrers
allà
cada societat decideix
és tot el contrari
que passa a Escandinàvia
a Escandinàvia
la gent està disposada
a donar el 50%
dels seus diners
per uns serveis socials
potents
des de l'administració
allà prefereixen
que ells
tenin els diners
i després decidir
què fan amb ells
és una societat
completament diferent
que té molt a veure
amb el tarannà
dels pioners
els americans
tenen aquesta sensació
que hi ha una terra
que has de descobrir
que has d'anar a buscar-la
amb decisió
i que has de tenir
l'empenta
per buscar-te
un lloc a la vida
i això
el que no volen
és
hi ha una frase
però mira
es van deixar enrere els indis
els xeroquis
els comanxes
això ha passat a tot arreu
perquè aquí a Europa
Déu-n'hi-do
les guerres
que hem tingut
la que hem liat
hi ha una frase
que a mi m'agrada molt
de la Constitució Americana
i que diferencia
la visió d'Europa
jo me'n recordo
quan hi havia
el debat estatutari
que dèiem
d'Iniciativa per Catalunya
demanava el dret
a la felicitat
que l'administració
t'havia de donar
la felicitat
jo sempre dic
que si et deixa la dona
o el nòvio
o el que sigui
per molt que els polítics
t'ajudin i et facin massatges
no seràs més feliç
la política no et dona
la felicitat
la Constitució Americana
que és el Tarana Liberal
diu que
tu tens dret
a buscar
la felicitat
i que l'administració
no et pot posar obstacles
és la diferència
de manera d'entendre
a mi aquesta manera americana
m'agrada
però sé que a Europa
hi ha una manera diferent
de veure les coses
i per tant
si ara he d'agafar un exemple
de política m'agradi
Sarko sí
sense cap tipus de dubte
Hi ha hagut moltíssims canvis
no hi ha dubte
a la societat
cada cop evoluciona
en un sentit o un altre
molt ràpidament
i potser la pròpia societat
dedica poc temps
a pensar on és
i què és el que vol
encara estem una mica
viscant d'ideologies
maneres de fer
i de pensar
que probablement
tinguin problemes
per adaptar-se
a la situació actual
jo crec
que el problema
també és una qüestió
a la societat actual
hi ha problemes
però en termes generals
hi ha un benestar important
i quan això passa
quan la gent té la butxaca
relativament plena
pot anar i omplir els restaurants
la gent
la gent està endeutada
fins a límits increïbles
però continua
amb un consum espectacular
quan tens aquest tipus
de societat
és quan
aquestes reflexions
a les que fas referència
les deixes al calaix
i això és molt preocupant
perquè després
no ets capaç de valorar
els reptes que tens
de cara al futur
i a mi això
em preocupa moltíssim
i ho enllaço una mica
amb el que comentava abans
una societat que només consumeix
però que ha deixat
l'esperit emprenedor
la necessitat de crear
d'agafar les coses
amb empenta
segurament és una societat
que té o pot tenir
molts problemes
de cara al futur
sobretot si és una societat
que espera de les administracions
públiques
tot
ho dic perquè clar
si tenim
fenòmens com la immigració
que és un repte brutal
pot ser una gran oportunitat
però és un repte brutal
per exemple
pels serveis socials
la targeta sanitària
se li dona a tothom
cotitzi o no
perquè estem en un sistema
universal de garantia
això és un repte
i això requereix
que hi hagi
més activitat econòmica
més emprenedors
que generin més activitat
paguin els seus impostos
i que la caixa
estigui més plena
si el que fem
és només mirar-nos al melic
dedicar a fer
la nostra vida hedonista
i plantera
i no pensar en aquestes coses
podem tenir problemes
Alejandro
vostè
a vostè li agrada
parlar
les tertúlies
les converses
ja no parlo
de mitjans de comunicació
privadament
amb els amics
allò després d'un dinar
doncs allò
que es parla de política
que es parla
de futbol
perquè també li agrada
molt l'esport
a vostè li agrada
molt el tema
de la tertúlia
m'agrada molt xerrar
la veritat sigui dita
m'agrada molt
i és una cosa
que no perdo mai
amb els amics
precisament els que tinc
aquí al barri
ara ens veiem menys
però per exemple
una de les coses
que més se'm va
ahir per exemple
tenia un mítin
i em van emocionar
molt dues coses
primer
la manera emotiva
amb la qual
el Kiko Ricoma
em donava
el relleu
i ara ja definitivament
el relleu
d'una persona
que a més de ser
el meu referent polític
és un gran amic
i que bueno
em va posar
en un petit
problema emocional
per controlar
les llàgrimes
i després
veure a les darreres
fileres
tota la meva colla
d'amics
d'aquí del barri
de Sant Pere i Sant Pau
i són
persones amb les quals
m'agrada molt
parlar de tots els temes
parlem de política
però no només de política
seria absolutament
de música
segurament
de música
sí perquè compartim
compartim aquestes aficions
després parlem de tot
i parlem també
de com estan les coses
i és molt important
fer aquest exercici
al meu entendre
parlava d'emoció
ahir
en el mítin
també lògicament
va anar
la seva família
més immediata
la seva dona
la seva filla
que és molt petita
molt petita
té 20 mesos
bueno
però té en memòria
tot ho recorden
després
no no no
i tant i tant
vostè és molt sentimental
o no?

és curiós
perquè és una cosa
que em sembla
que
és l'herència
del meu pare
el meu pare
és una persona
que
té molt mala llet
és astorià
és de les muntanyes
astorianes
la gent que s'ha dedicat
a la ramaderia
allà dalt
té una manera
de veure les coses
no s'està de romansos
però en canvi
en canvi
després té una vessant
molt sentimental
i a mi em passa
el mateix
tinc certa duresa
mental moltes vegades
o fins i tot dialèctica
m'acostuma a dir
però després
soc molt sentimental
és un tema
d'apassionament
segurament


i amb les coses
de la família
soc molt sentimental
i amb les coses
dels amics
molt molt molt
massa
massa perquè
m'emociono
massa sovint
és allò que la llagrimeta
de seguida surt
quan hi ha
un aniversari a casa
d'un familiar
com bé deia
que hi ha algú
que està particularment
tubet
exactament

vostè ha viscut sempre
aquí a Sant Berri Sant Pau
hi ha un període
de temps
de set anys
que va viure
a Osca
jo soc nascut
aquí a Tarragona
però
el meu pare
es dedica
a les carreteres
és encarregat
d'obres de carretera
i li va tocar
portar una obra
al puerto de Montrepós
a la província
d'Osca
i com que sabíem
que era un període
llarg de temps
vam anar allà
i després vam tornar
aquí a Sant Berri Sant Pau
a quina edat
va tornar?
a Montse
al 87
a punt de ser heavy
ja
a punt de ser heavy
no, ja tornava allà mig
ja venia aquí
amb les cadenes
sí, sí
i ja
ens vam instal·lar
aquí al bloc uruguai
que és
de les primeres promocions
no, no
és la cinquena
de la cinquena
és la cinquena
ah sí
en aquesta banda d'aquí
té rau
que m'he confós
però m'ha tocat
a aquest col·legi
per això he escollit
la Rambla de Sant Berri Sant Pau
tot just davant del col·legi
és el que em porta més records
d'aquella època
i sí, sí, clar
tota la vida
continuo vivint
a Sant Berri Sant Pau
i és el meu barri
i estic molt a gust
no penso canviar
és com viure en un poble
hi ha coses que sí
hi ha coses que sí
i hi ha d'altres coses
que de vegades
és una mica barri dormitori
en quant a relació
nosaltres com hem arribat aquí
Alejandro
hi havia tot de senyores
aquí assegudes
a les paules
i parlàven
i del professor del col·le
exactament
no direm tot el que deien
de veïnes i de coses
però bé
era la típica família
de les típiques persones
que estan en un poble
que tothom es coneix
que es passa a saludar
una mica el que passava
al centre de Tarragona
fa uns anys
exactament
sí, sí
i ho era més fa temps
ara tenim l'avinguda
Països Catalans
que fa que les distàncies
ja siguin més llargues
però precisament
tota aquesta zona d'aquí
la plaça de la tercera promoció
la primera promoció
les primeres
encara continuen tenint
aquesta dinàmica
de petit poble
per tant vostè
en aquella època
podia jugar al carrer perfectament
sí, sí, perfectament
abans de la construcció
d'aquest bloc
quan estem ara
perquè això era bosc
fa poc
jugàvem aquí
a les caniques
i totes aquestes històries
vull dir
que sí
jugàvem perfectament aquí
jugàvem al futbol
al carrer
era una època molt diferent
clar
a què li agradava jugar
de petit?
a mi m'agradava molt
qualsevol tipus d'esport
estava aquí
a l'equip d'Hambol
jugava a bàsquet
a futbol
i tal era bo?
el Hamol era relativament bo
raonablement bo
fins al punt
que vaig jugar molts anys
però no lo suficientment bo
com per dedicar-me més temps
perquè l'esport
l'esport
quan no ets una estrella
i t'agrada molt
i jugues raonablement bé
és molt dur
perquè clar
no tens cap tipus de reconeixement
no tens cap tipus de gratificació
és més
perds diners
i a canvi
ja dic que
l'únic que tens
és la satisfacció de jugar
i després
quan comences a escalfar banqueta
quan ja tens una determinada edat
perquè ja
es demana
clar
jo me'n recordo
que quan jugava aquí al col·legi
doncs era dels bons
tinc alguna copeta
de màxim golejador i tal
després quan
vas pujant les categories
i resulta que
et trobes jugadors
molt més alts
molt més àgils
molt més potents
la frustració és important
perquè t'havies fet
unes il·lusions de noi
que series pràcticament
una estrella
del món mundial
i després
les coses
són molt més dures
però qui no té somnis
tampoc no té vida
com aquell que diu
allò de seguida
em vaig trobar a la substitució
ja
quan vaig apartar
el tema del Humboldt
aleshores
ja volia ser polític
ja
seria el millor polític
del món
o sigui
home aquest somni
de moment
ja és a dir
que la política
fa un quant temps
per tant
estem ja
dins del camí
digui
digui
no no
que estic fins i tot sorprès
perquè sí
que és veritat
que estic molt content
perquè
la carrera política
el món de la política
és complicat
no és fàcil
jo ho estic vivint
en primera persona
és d'orillo
i clar
t'ha d'agradar molt
no t'agrada
perquè crema moltíssim
et dona moltíssimes gratificacions
però crema moltíssim
i per tant
has de tenir les coses
molt clares
que et vols dedicar
a això
que has de dedicar
al teu temps
que has de sacrificar
part del teu temps
d'oci
i del teu temps familiar
i si no tens clar això
segurament t'has de dedicar
a una altra història
vostè ha estat
anava a dir espectador
però no
d'espectador no res
perquè ha estat
a part activa
a la transformació
del barri de Sant Pere i Sant Pau
ha passat per la seva vida
un dia rere l'altre
de tot el que ha passat
en aquest barri
que ha canviat completament
la seva fesomia
s'ha fet enorme
què deixaria
què deixaria
que trauria
què li falta
jo crec que
primer parlaré
del que m'ha agradat
i crec que és un tema
que és fonamental
quan tu fas
l'expansió d'un barri
tens dues opcions
una que jo li dic
l'estil adixa
que és l'estil
campclar
que és agafar
pisos
uniformes
que és una manera
una herència
d'allò que es va anomenar
el desarrollismo franquista
que s'agafa
exemples de desarrollismo franquista
en tenim aquí
a la primera promoció
s'ha de dir clarament
i aleshores el que fa
és regalar aquests pisos
a determinats col·lectius
que acaben provocant guetos
nosaltres a Sant Pere i Sant Pau
en la darrera època
portem 8 anys al govern
vam decidir
que de cap de les maneres
això seria així
i si la gent s'adona
tota la expansió
de Sant Pere i Sant Pau
tant a la zona
vivent d'Estàrraco
com a l'Avinguda
de Països Catalans
són blocs diferents
amb pisos diferents
no sense uniformitat
és a dir
hi ha pisos de 60 milions
i hi ha de 20
vull dir que
garanteixes pluralitat
tipus de persones diferents
i un barri de més qualitat
és millor barri
Sant Pere i Sant Pau
ara que fa 20 anys
segur
i té molt a veure
amb aquesta filosofia
perquè a mi
i ara ja faré política
a mi
aquesta manera de fer
que ha fet el tripartit
o el partit socialista
a l'Extragràdio de Barcelona
allò
a Belvitge
com li diuen
el polígano
Gornal
li diuen el polígano
en lloc de polígono
tota aquella manera
d'entendre
els barris perifèrics
a mi em sembla
rebutjable
i crec que aquí
a Sant Pere i Sant Pau
que és un barri amb problemes
i si és necessari
ara en parlem
el que està molt clar
és que
aquesta manera de fer diferent
ha fet un barri
molt més plural
i això és fonamental
per evitar guetos
Doncs a què li dic
els problemes
li deixo al Ricard
que li plantegi
des de l'estudi
Ricard
quan vulgui
si li vols preguntar directament
quins són els problemes
o les dificultats del barri
tot teu
Alejandro Fernández
bon dia
Bon dia
Parlem de Sant Pere i Sant Pau
una prioritat
una necessitat
que té el barri
i que impulsaria
el Partit Popular
si continua
el govern municipal
Hi ha una que portem
al programa
bàsica
que és
ordenació del trànsit
i descongestionar
les sortides del barri
a la carretera
del Pont d'Armentera
l'entrada
per Rovira i Virgil
i la Sementigui
Això afecta moltíssim
a la qualitat de vida
dels veïns de Sant Pere i Sant Pau
Jo
quan surto a les 8 del matí
de vegades
trigo 40 minuts
en arribar al centre de Tarragona
i això significaria
fer eixos transversals
des de la rotonda
de la gasolinera
a través de terres cavades
fins a arribar
a la variant
de la Nacional 340
i també
descongestionar
el que és
la carretera
l'altra sortida
de Sant Pere i Sant Pau
a través d'Avinguda
Països Catalans
connectant
amb la Nacional 240
permetent que la gent
que ve de Sant Salvador
o que ve de Valls
tingués l'oportunitat
també
de connectar
Sant Salvador
Sant Ramon
Rodolat de Moro
superar la barrera
de l'autopista
i entrar a Sant Pere i Sant Pau
Això per començar
o sigui
és fonamental
i després
aquesta seria una prioritat
de mobilitat
que la gent es queixa
perquè tenim problemes
la gent agafem el cotxe
i necessitem mobilitat
i després una de molt important
que és
que una brigada municipal
estigui situada
aquí al barri
jo crec que
és important
descentralització administrativa
però les noves tendologies
ofereixen possibilitats
que ens estalviaran
aquesta necessitat
però sobretot
que hi hagi brigada
i seguretat
pròpia del barri
perquè Sant Pere i Sant Pau
és un barri
on segurament
en termes de seguretat
no és dels pitjors
però sí que té reptes
importants
i té problemes
i els veïns
ens ho diuen
i després amb el tema
de l'acondicionament
de voreres
de fanals
és un barri
que en algunes zones
de la primera promoció
sobretot
deixa molt que desitja
aquestes serien prioritats
deixar un barri endreçat
amb seguretat
i millorar la mobilitat
ja que ha citat ara
la seguretat
per què la seguretat
i la immigració
són el tema central
de la campanya
del Partit Popular?
no són el tema central
de la campanya
del Partit Popular
són el que diuen
les enquestes
que són les principals
preocupacions dels ciutadans
i nosaltres
jo sempre dic el mateix
agafem com a temes centrals
de campanya
aquells temes
que veiem
que són la principal
preocupació dels ciutadans
jo insisteixo
si els ciutadans
no ens han dit
que vulguin una mesquita
a la Rambla Nova
ens han dit
que estan preocupats
per la seguretat
per tant parlem de seguretat
ens han dit
que estan preocupats
per la immigració
sobretot perquè sigui
descontrolada
no perquè estiguin en contra
i és el nostre missatge
nosaltres no estem en contra
el que la volem
és controlada
el que no té cap sentit
és el que es diu ara
no és que
d'immigració
no s'ha de parlar
no s'ha de parlar
la principal preocupació
dels ciutadans
de què s'ha de parlar
doncs
de retirar el quadre
de Felip Cinquè del plenari
això és un tema
que preocupi els ciutadans
jo crec que hem de parlar
de les coses
que interessen la gent
i d'immigració
què pot fer l'Ajuntament
en els propers anys?
L'Ajuntament el que pot fer
és precisament
diluir
aquest desastre
sense pal·liatius
que ha sigut
el papel es para todos
evitant fer
un efecte a crides
del propi Ajuntament
un Ajuntament
que per exemple
fa empadronaments massius
un Ajuntament
que dona subvencions
indiscriminades
o un Ajuntament
que per exemple
es dediqués a trencar
un pacte
que va posar
la mesquita a Tarragona
vendre-la
no regalar-la
vendre la mesquita
al polígon d'entrevies
i que era un problema solucionat
si un futur Ajuntament
es dedica
a fer un efecte a crida
assegurant
que posaran una mesquita
al centre
per molt que ara
diguin que retiren
la proposta
per por electoral
suposo
si és un Ajuntament
com ha fet el de Reus
que fa empadronaments massius
o el d'Hospitalet
o el de Cornellà
o el de Badalona
això és una irresponsabilitat
nosaltres el que garantim
és que
no farem aquesta irresponsabilitat
i després
s'ha d'integrar
però s'ha d'integrar
sota el principi
d'igualtat
davant de la llei
a mi sempre m'agrada dir
per intentar
evitar sobretot
que es diguin barbaritats
i després en parlarem d'això
com que nosaltres som racistes
o que som islamòfos
que els plans d'ocupació
de la meva regidoria
les escoles, tallers
o els telecentres
hi ha un percentatge altíssim
d'immigrants
sudamericans
i també magravins
moltíssims
però que van a treballar
no reben un tracte preferencial
pel fet de ser immigrants
Li anem a preguntar
creu que el Partit Popular
i vostè mateix
com a cap de llista
han caigut en
una certa provocació
d'iniciativa
per la proposta
de la masquita
al Banc d'Espanya
i han entrat en el debat
Jo crec que
aviam
quan algú fa una proposta
d'aquestes característiques
el que no pot dir
és que era una provocació
per demostrar
la islamofòbia
del Partit Popular
jo després
faré una roda de premsa
i vull parlar d'aquest tema
el Gustavo Darístic
i portaveu d'exteriors
del Partit Popular
va ser acusat del mateix
i l'endemà
va rebre amenaces
fins i tot del Caeda
i porta
vigilància
les 24 hores
perquè aquestes amenaces
no van en broma
el que no es pot fer
i és una irresponsabilitat
gravíssima
i em reservo
la possibilitat
d'emprendre
qualsevol tipus d'acció
que estigui a la meva mà
si el senyor Valar
no rectifica
i ho dic clarament
és assenyalar maldit
i dir
que has fet una proposta
irresponsable i frívola
només per
demostrar una suposada
islamofòbia
per part d'un partit polític
o de dos
Convenència i Unió
del Partit Popular
això és gravíssim
i és una irresponsabilitat
el senyor Valar
el que no pot fer
és fer política
o dir
que ha fet una proposta
per després
s'acusar
de coses gravíssimes
a la resta
de formacions polítiques
sisplau
que demani disculpes
diu que ja ha retirat
aquesta proposta
que retiri
l'argumentació
que està fent servir
perquè és una autèntica vergonya
per millorar la seguretat
ciutadana
el Partit Popular
creu que calen
més policies
bàsicament?
Creu que calen
més policies
però sobretot
que sigui gent preparada
que sigui gent
per exemple
de l'actual policia nacional
o guàrdia civil
que està marxant
perquè no es fa
el desplegament dels Mossos
però ells marxen
nosaltres volem
que l'ampliació
de la guàrdia urbana
es faci
amb gent que està
arrelada a Tarragona
que coneix els seus problemes
i que no hi ha dret
que marxi
per prejudicis
moltes vegades nacionalistes
i considerem
que ha de ser
una policia especialitzada
que aquesta ampliació
s'ha de fer
amb policies dedicats
exclusivament a mobilitat
a patrulla
i proximitat
a esdeveniments
i comerç
els comerciants
estan preocupats
pels horaris
de tancament
de determinats
comerços
i sobretot
una cosa molt important
que és que la guàrdia urbana
de Tarragona
no ho pot fer tot
la guàrdia urbana
de Tarragona
té una bona plantilla
160 efectius
però clar
és que està fent
les tasques
de la guàrdia urbana
i dels Mossos
d'Esquadra
i clar
nosaltres
el que no podem fer
és també
mirar cap a un altre costat
per això
proposem ampliar
la plantilla
de la guàrdia urbana
i tant que sí
però que també
sisplau
que es despleguin
d'una vegada
els Mossos
Alejandro Fernández
és un candidat
molt jove
té 30 anys
digui'm una prioritat
per afavorir
les condicions de vida
precisament
dels joves de Tarragona
doncs miri
per exemple
jo crec que
els joves de Tarragona
el seu principal problema
és l'habitatge
és el seu principal problema
perquè les generacions
de gent
que ara té
45-50 anys
no tenen problema
d'habitatge
la majoria
sempre hi ha excepcions
fins i tot
hi ha gent
que va comprar
un parell de pisos
amb el seu moment
quan les coses
eren diferents
i ara té un petit patrimoni
o sigui que és un problema
que està concentrat
sobretot en els joves
nosaltres sempre diem
que no volem convertir
un ajuntament
en una immobiliària
i fer promeses
sobre si farà l'ajuntament
900 pisos
que a més
sempre són promeses
que després no es compleixen
el que nosaltres proposem
és centrar-nos
precisament en les persones
amb el jove
i portem dues mesures
que considerem
que serien
una ajuda important
pels joves
que compren
el seu primer habitatge
una
és que quedin
exemptos
de pagar l'IBI
durant els 3 anys
posteriors a la compra
de l'habitatge
de protecció oficial
i segona
rebre un ajut
fins a 12.000 euros
a l'entrada
els joves moltes vegades
amb esforços
poden pagar la lletra
però el que retarda
l'emancipació
fins als 30 i pico
és precisament
estalviar
4 o 5 milions
de pessetes
de l'entrada
això és molt complicat
perquè la vida
està molt cara
això ho sap tothom
i per tant
si som capaços
d'ajudar
fins a 2 milions
de pessetes
12.000 euros
a l'entrada
aconseguirem
que aquesta emancipació
sigui més fàcil
i a més
és una mesura
que és possible
no estem parlant
de cap bestiesa
perquè estem parlant
evidentment
de joves que comprin
pisos
d'un perfil determinat
de protecció oficial
perquè el jove
que es pugui comprar
un pis
de 100 milions
de pessetes
no necessita
l'ajuda
per l'entrada
però les persones
que hagin de fer front
a una entrada
forta
per un pis
de 20 milions
de pessetes
doncs
aquesta ajuda
els hi podria anar
molt bé
El Partit Popular
ha gestionat
durant els últims
8 anys
des del govern
de la ciutat
totes les àrees
relacionades
amb la promoció externa
i amb el turisme
de Tarragona
Creu Alejandro Fernández
que Tarragona
en el futur
ha de ser bàsicament
una ciutat de serveis
i de turisme
Jo crec que qualsevol ciutat
qualsevol ciutat
això sempre ho diuen
els economistes
precisament liberals
Carlos Rodríguez Brown
i companyia
una societat
avançada
és aquella
que fomenta
sense oblidar
que el sector secundari
i la indústria
és molt important
bàsica
i més a cara a Tarragona
s'ha de conservar
però és aquella
que millora
el seu sector terciari
és una llei econòmica
això els marxistes
pensen una altra cosa
parlen d'allò
de l'excedent agrari
i aquestes coses
que bueno
que carpeto betòniques
però qualsevol
economia moderna
ha d'anar
en aquesta direcció
a Tarragona
de tota manera
és importantíssim
preservar
la nostra indústria
com a factor
de creació
de treball
i de progrés
bàsic
però evidentment
Tarragona
té unes possibilitats
com a ciutat de serveis
com segurament
cap altra ciutat catalana
d'una mida
important

i segurament
amb la ciutat
que més possibilitats
Espanya té
d'aquestes característiques
a què destinaria
Alejandro Fernández
al Banc d'Espanya?
Evidentment
a un espai
primer ciutadà
de tothom
no estem al segle XIV
quan es diu
no és que l'Església
va tenir
sí sí
els va tenir
en el seu moment
però ara estem
en una altra època
jo el que no tinc
no puc entendre
és que es digui
per part d'iniciativa
en el seu moment
no al corte inglés
a la Rambla
i sí a una mesquita
és que és al·lucinant
jo no sé
jo no sé què està passant
però bé
és una cosa que segurament
algú des del punt de vista psicològic
haurà d'explicar
nosaltres entenem
que ha de ser un espai de ciutat
un espai
polivalent
perquè
no és que sigui massa gran
la gent potser es pensa
que és enorme
no és tan gran
però sí que és
suficientment gran
com per fer un espai polivalent
amb biblioteca
ameroteca
que la necessita
Tarragona
i després un altre espai
per agafar els excedents
del museu d'història
de peces
d'orfebreria
de peces
de patrimoni
que tenim
que ara mateix
per qüestions d'espai
no es poden expulsar
al museu d'història
i per tant
tindríem un espai ciutadà
al vell mig
de l'artèria
de l'epicentre
econòmic
social i cultural
de la ciutat
i un espai obert
a tothom
a tothom
i no un espai
com s'ha dit ara
i a més
que es digui
que ha sigut
una provocació
doncs bé
està molt bé
un raonament
molt respectable
i hi ha gent
que demostra
després diuen
que els del PP
crispem
doncs està molt bé
el seu objectiu electoral
bàsicament
és evitar el tripartit
el meu objectiu electoral
evidentment
és ser alcalde de Tarragona
però com estic dient
amb els darrers temps
el que no es pot fer
és enganyar la ciutadania
que té molt sentit comú
i que sap perfectament
que això
treure l'alcaldia
per majoria absoluta
ho tinc una mica complicat
i per tant
el que nosaltres volem
és sobretot
preservar
un model de ciutat
que té el recursament
i això ho diuen
totes les enquestes
de pràcticament
el 70%
de la ciutadania
un model de ciutat
amb el qual
el PP
durant els darrers 8 anys
ha sigut partícep
i a més
les ares de gestió
del PP
també diuen
les enquestes
que són les més valorades
per part dels ciutadans
jo em considero
un demòcrata
i no em considero
una persona catastrofista
però crec
que un tripartit
posaria
amb seriós perill
aquest model
de ciutat
no intervencionista
dinàmica
i oberta
crec que seria un autèntic
desgavell
que provocaria
el que ha provocat
el tripartit
que és que
quan hi ha un debat
una discussió
no es fan les coses
resulta que l'iniciativa
diu que no es fa
la connexió elèctrica
en França
no es fa la connexió
elèctrica en França
diuen que no es fa
el túnel de Bracons
no es fa el túnel de Bracons
hem de recordar
que l'iniciativa
aquí ha dit
que no vol
el desenvolupament
de l'A340
que el projecte
de la façana marítima
no els interessa
que Tarragona
no necessita més carreteres
sinó que necessita
més bicicletes
que està molt bé
és un argument també
fantàstic
vull dir
són aquestes coses
que després
provoquen paràlisi
i aquest model de ciutat
al nostre entendre
el tripartit
no el podrà garantir
i per tant
considerem que
el model actual
s'ha de preservar
i millorar
amb aquells aspectes
amb els quals
ens havíem quedat
endarrerits
Per acabar
i de manera breu
si finalment
és alcalde
imaginem aquest supòsit
que vostè veu tan difícil
quina seria
la primera mesura
que adoptaria?
Jo la primera mesura
que adoptaria
seria agafar els punts negres
de la ciutat
en termes de mobilitat
el pont de la Tabacalera
les entrades a la ciutat
i aconseguir alternatives
per evitar les cues
és la prioritat
fonamental
per aconseguir
una ciutat còmoda
i una ciutat
que creix molt
econòmicament
turísticament
congressualment
però que a la vegada
ha de ser còmoda
pels seus ciutadans
estem en el punt
d'inflexió
amb el qual
aquesta ciutat
podria ser incòmoda
i per tant
jo no em ficaré
a dir que
des de Tarragona
solucionaré
el canvi climàtic
com estan dient
altres
perquè em sembla que
hi ha alguns
que es deuen
creure pràcticament
10
resoldre des de Tarragona
el canvi climàtic
és increïble
jo crec que això
sí que es pot fer
agafar els punts negres
de mobilitat
i posar-hi fil a l'agulla
i solucionar-los
Alejandro Fernández
cap de llista
del Partit Popular
a l'Ajuntament de Tarragona
molta sort
en aquesta recta final
i una abraçada molt forta
per tots vosaltres
adeu-siau
bon dia
recte final d'una campanya
que com ho porta
això de
bé la veritat és que
la campanya és com un
és que he vist la seva gent
aquest matí
és un no parar
com de tots
és una passada
és una passada
i evidentment
clar
quan acceptes un repte
d'aquestes característiques
has de tenir present
que això ho has de viure
i que per tant
has de tenir
el cap fred
has de parlar amb la família
explicar el que et ve a sobre
ho accepten
jo he tingut una sort enorme
en aquest sentit
que la meva dona
em recolza
de manera incondicional
has de tenir el recolzament
dels teus companys de partit
i per exemple
en el meu cas
del meu antecessor
del Quico
que m'ha ajudat moltíssim
jo he tingut
el plaer
i l'honor
de recolzar-lo
amb les darreres
dues campanyes electorals
seves
de Tarragona
i les que ha tingut
a les generals també
i ja sabia
de què anava la pel·lícula
i per tant
és una agenda dura
però
és curiós
perquè
jo m'imagino
que té a veure també
amb circunstàncies
jo no diré extremes
perquè tampoc
no s'ha d'exagerar
però amb circunstàncies
de certa exigència
el cos
et dona
més energies
i
ho estic portant bé
penso que
la campanya
està anant molt bé
que els nostres missatges
estan arribant bé
a la ciutadania
que
hi ha la sensació
generalitzada
que el Partit Popular
tot i que va viure
una precampanya
convulsa
amb certs problemes
està en una posició
sòlida
forta
i que precisament
si algú està fent
els seus deures
és el Partit Popular
i que tenim un vot
molt fidel
i que la campanya
electoral
està sent positiva
breument
està sonant ja
per acabar
una pel·lícula
que l'Ivan Manzria
una pel·lícula
i va triar
una pel·lícula
d'un director
molt controvertit
David Lynch
i una pel·lícula
d'aquelles
francament
estranya
i no és la més estranya
perquè Carretera Perdida
s'ha de ser rebet
en això del cinema
i llargues
una pel·lícula
no s'acaba mai
150 minuts
a mi m'agrada molt
sobretot el cinema
clàssic americà
John Ford
Howard Hawks
l'home que mató
a Liberty Balance
aquestes pel·lícules
John Wayne
James Stewart
tot allò
és el cinema
que més m'agrada
però després
hi ha determinades pel·lícules
més modernes
algunes del David Lynch
del David Cronenberg
que és una fixació
que tinc per a elles
i una d'elles
és Mulholland Drive
i a mi m'agrada molt
perquè
Mulholland Drive
té una estructura
molt complexa
que és una part
que és clarament onírica
és un somni
i una altra part
que és trobar-te
amb la crua realitat
i a mi em recorda
primer dues coses
primer
la fragilitat dels somnis
que és un tema
que m'obsessiona molt
i després
les fronteres
tan estretes
que hi ha
entre l'èxit
i el fracàs
i l'humor
que has d'ajutar
en aquesta vida
per aconseguir les coses
és una pel·lícula
que a mi em demostra
que els discursos
adulcorants de la vida
no tenen cap sentit
la vida t'has d'esforçar
has de treballar
i de vegades
fins i tot així
les coses no arriben
i aquesta visió realista
la pel·lícula la té
crua fins i tot
la recomanem
la recomanem per a aquells
que no passin
un mal moment
per la seva vida
en tot cas
algú que tingui
un bon moment
no no no
jo la recomanaria
a tothom
perquè ja dic
que és una pel·lícula
que ha d'agradar
l'estil
perquè és una pel·lícula
que té un guió
enrabassat
i sobretot
és una pel·lícula
molt visual
molt estètica
que per mi
també és com
el cinema
ha d'investigar
estàs veient imatges
i per tant
hi ha determinades estructures
que és un avorriment
i aquesta pel·lícula
a mi m'agrada moltíssim
la recomano molt
tot i que de vegades
algunes persones
a les quals li has recomanat
m'han dit
Xec
la propera
hi vas tu
sí, sí, exactament
t'has lluit
però bueno
cadascú té els seus gustos
i a mi m'agrada moltíssim
el David Lynch
doncs amb aquesta recomanació
ho deixem
Alejandro Fernández
té moltes cites
que complir avui
li agraïm moltíssim
que ens hagi acompanyat

que ens hagi deixat
acompanyar-lo
a casa seva
perquè en definitiva
és a Sant Pere i Sant Pau
molta sort
molta sort
la necessitarem
evidentment
o com deia aquell
preferiria no necessitar-la
perquè les coses anessin
molt bé
que crec que aniran molt bé
i bé
jo Tarragona Ràdio
és casa
bueno
jo la sento a casa meva també
participo en les tertúlies
i per mi
els suïdors de Tarragona Ràdio
doncs són els meus companys
de viatge
durant els quatre anys
que porto de regidor
o sigui que una abraçada
molt forta per vosaltres
i per la gent que ens està escoltant
adeu-siau
molt bon dia
gràcies
bon dia
gràcies