D'aquí dos minuts serà un quart d'onze del matí,
matí de dilluns, en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Ara fa just una setmana que el Consell Comarcal del Tarragonès
té nou president, és l'alcalde de la Secuita,
Eudald Roca, d'Esquerra Republicana,
que enceta d'aquesta manera una nova etapa
en aquest organisme, en aquesta institució supramunicipal.
Un Consell Comarcal del Tarragonès que tindrà, això sí,
un govern encapçalat per ell, per Eudald Roca, d'Esquerra Republicana,
per un govern d'unitat amb la participació
de la resta de forces polítiques.
Senyor Udald Roca, bon dia.
Molt bon dia.
Bon dia, enhorabona per la nova responsabilitat política
que afegeix a l'alcalde de la Secuita.
Com ho porta, això, personalment?
Doncs amb molta il·lusió, molta il·lusió
i amb moltes ganes de canviar una miqueta aquest panorama.
Llavors, bé, de fet, fa una setmana i ho portem bé.
Ha canviat de color polític el president del Consell Comarcal.
Recordem que l'anterior president del Consell
era Carles Sala, de Convergència i Unió,
però també segurament ha canviat una mica
el perfil del responsable polític en capçala de la institució.
Ho dic perquè Carles Sala representava
l'Ajuntament de Tarragona, l'Ajuntament de la Capital,
i Eudald Roca, no sé si podem dir que representa
el perfil de petit municipi del Tarragonès.
És evident.
Jo provenc d'un municipi petit,
conec les dificultats dels municipis petits i mitjanets,
i, per tant, el perfil que intentarem...
I, sobretot, el paper del Consell
el volem enfocar cap als petits i mitjans municipis,
que, de fet, són els que més necessiten el Consell Comarcal.
En què necessiten aquests municipis?
En quines àrees creu?
Bàsicament, per l'experiència que vostè té
com a alcalde de la SECUIDA,
necessiten el suport d'una institució com el Consell?
En moltes àrees.
De fet, els Consells voldria dir que són els grans desconeguts.
Hi ha molta gent que no sap ni que existeix els Consells Comarcals.
I les persones que saben que existeixen
no saben quins serveis estan donant,
encara que en frueixen, en gaudeixen d'alguns d'ells.
Els Consells Comarcals, per començar,
funcionen a través d'una gerència.
Jo diria que té una base més empresarial de gestió,
que és la pura administració pública.
Llavors, el que intenten els Consells Comarcals
és fer arribar tots aquells serveis a tot arreu,
que els municipis, per les seves característiques,
perquè són petits, perquè no poden desenvolupar aquests serveis,
per la seva infraestructura,
mitjançant el Consell,
gaudeixen, es fa arribar,
s'apliquen mocions d'economia d'escala
de poder fer arribar totes aquelles coses,
des de transport escolar, fins a serveis socials,
fins a gestió de les beques de menjador,
és infinitat de serveis culturals,
serveis mediambientals,
suport tècnic, informàtic, jurídic...
Tot això és el que fa arribar els Consells Comarcals als ajuntaments.
Com més petit és l'Ajuntament,
més se'n necessita d'aquests serveis.
Aquests serveis es fan i es faran,
es mantindran, se suposa.
Hi ha la possibilitat, de totes maneres,
d'augmentar algun tipus de competència
o d'incrementar justament el nivell de serveis en el futur
que ofereix el Consell Comarcal?
És evident.
Mira, el món és molt canviant.
La demanda del ciutadà cada dia és diferent.
No té res a veure amb la demanda del ciutadà d'avui dia,
d'aquí fa 20 anys.
I tots els serveis van evolucionant.
I cada vegada hi ha demanda de coses noves,
hi ha noves tecnologies,
hi ha coses que no es poden preveure.
El Consell Comarcal ha d'anar canviant,
ha d'anar evolucionant segons el temps.
I moltes vegades, inclús,
aquesta atenció al ciutadà va abans que la legislació,
perquè la legislació legisla quan hi ha una realitat.
La demanda és automàtica.
Llavors, per exemple,
el servei de suport informàtic als municipis és molt important.
Doncs el Consell Comarcal l'està fent.
Polítiques mediambientals,
la demanda és automàtica,
en el moment que es produeixen certes necessitats.
El Consell Comarcal evoluciona més ràpidament.
Per això té una estructura més,
o li volem donar una estructura més gerencial d'empresa
al servei del ciutadà que al final l'administració.
S'ha marcat alguna prioritat, Eudald Roca,
al capdavant del Consell Comarcal?
Alguna d'aquelles qüestions que consideri una setmana després
de prendre possessió que és prioritària, absolutament?
Sí, aviam.
Hi ha diverses línies a seguir.
La prioritària en aquest moment,
i per l'estructura del servei comarcal del Tarragonès,
és l'atenció de serveis socials a les persones.
Immigrant, dona, inserció social,
polítiques per a la gent gran.
Aquesta és una de les primeres,
finalitats del Consell Comarcal.
Impulsar polítiques d'igualtat social i de serveis socials.
I la segona és centrar-nos en polítiques en matèria de medi ambient.
Serveis al municipi en mitjans medi ambientals.
Recollida, transport i eliminació de la brossa urbana,
eliminació de residus,
informes medi ambientals,
assessorament amb impacte ambiental,
agendes 21, impactes paisagístics,
manteniment i conservació de camins i rutes interiors
i la difusió del territori, del tarragonès inter.
Llavors, Tarragona, Tarragonès,
té una estructura diferent a altres comarques.
Aquí tenim una línia de costa molt rica,
amb molt de moviment,
i a dos o tres quilòmetres d'aquesta franja de costa
tenim una Tarragona, un tarragonès rural,
interior, poc conegut,
amb uns bons productes,
amb moltes coses a potenciar.
Llavors, la tercera línia del Consell
és la potenciació del tarragonès interior
i aprofitant una miqueta el motor que tenim
amb el tarragonès de costa,
amb la ciutat de Tarragona
i amb el tema cultural tenim una riquesa
i no sols els romans sinó tenim rutes modernistes,
tenim una infinitat de rutes interiors, paisatgístiques,
això és la tercera cosa que volem potenciar des del Consell.
A partir d'aquestes tres línies,
allò bàsicament, serveis socials, medi ambient
i coneixement o potenciament del tarragonès interior,
algunes coses o algunes accions a fer
que el president del Consell Comarcal ja tingui projectades,
encara que sigui només mentalment?
Sí, evidentment tot està projectat.
Mira, amb això que comentava
de la difusió del territori interior,
jo a la primera reunió,
el primer contacte que vaig tenir
com a president del Consell
va ser amb l'Ajuntament de Tarragona,
evidentment perquè és la principal ciutat
i és el motor econòmic del territori
i en aquesta reunió li vaig demanar
que no mirés solsament el mar,
sinó que girés cap a l'interior
i mirés les terres de l'interior
i que li dirés, com a ciutat de Tarragona,
el projecte de la difusió del tarragonès.
Per part de l'alcalde de Tarragona,
l'alcalde suplent en aquell moment,
en Sergi de los Rios,
suposo que la setmana que ve
quan l'alcalde actual, Fèlix Baisteros,
pugui tornar a tenir una entrevista amb ell,
llavors la ciutat de Tarragona
està disposada per primera vegada
i em va satisfer molt
a liderar un projecte del que és tarragonès,
no sols de la ciutat de Tarragona.
Perquè justament el fet d'encapçalar una comarca
amb una càpital tan potent,
això pot tenir més inconvenients que avantatges
per a una institució com el Consell Comarcal?
O al revés,
o s'ha de buscar justament les sinergies positives?
Aviam, això pot tenir sinergies molt positives,
però fins aquest moment
jo crec que no ha estat així.
El que ha fet una potencialitat tan enorme
com és la ciutat de Tarragona,
o fins i tot la Diputació,
que no oblidem,
que està situada a Tarragona,
era ensombrir una miqueta
el paper del Consell Comarcal.
cosa que no pas en d'altres comarques,
on perquè la ciutat no és tan important
o la llunyania de les seves diputacions,
el Consell té un paper
més d'encapçalar projectes de comarca.
Aquí a Tarragona fins ara no ha estat així.
El Consell és el desconegut del ciutadà.
Ara sembla que la cosa canviarà,
que podem comptar tant amb la Diputació
com amb la ciutat de Tarragona
per impulsar el que és la comarca del Tarragonès.
Ja ha parlat d'això,
de la voluntat d'impulsar,
de donar a conèixer més el Tarragonès interior.
En les qüestions de serveis socials
o medi ambient,
que comentava també com a línies prioritàries,
aquí el paper del Consell Comarcal
és molt limitat,
tenen competències
i poden tenir recursos
per fer moltes coses
en aquests dos àmbits que vostè ha citat?
El Consell Comarcal,
com a Consell,
no té ni competències ni recursos.
El Consell Comarcal,
en temes mediambientals,
el que estem aplicant és economia d'escala.
Vull dir,
pels ajuntaments,
els és molt difícil gestionar
aquests serveis mediambientals
i per delegació ho donen al Consell.
El Consell el que fa és
ajuntar diferents ajuntaments
i impulsa aquelles coses
que per un ajuntament sol
li és dificultós.
estem aplicant,
jo ho deia abans,
criteris d'economia d'escala
que fan que arribi
molta més qualitat de servei,
amb menys cost,
amb menys repercussió pel ciutadà
i també globalitzem una miqueta
aquest servei i aquestes polítiques
dintre de tot el Tarragonès.
Sempre cada municipi
amb el respecte
de les decisions que prengui cada municipi.
El que té les decisions en aquesta matèria
és el municipi.
però per delegació
el Consell el que fa és gestionar
i gestionar, crec, adequadament
les polítiques mediambientals dels municipis.
I en tema de serveis socials,
què pot fer una institució com el Consell?
Doncs en fa molt, moltíssim,
perquè als temes socials
cada dia hi ha més demanda
i cada dia als pobles hi ha gent més gran,
hi ha nous ciutadans nouvinguts,
el ciutadà cada dia
en demanda més serveis
i el que fa el Consell
és exactament el mateix.
Fa arribar a cada municipi,
per exemple,
a un municipi li seria molt dificultós
tenir, per exemple,
un tècnic amb serveis socials.
Llavors, què fa el Consell?
El Consell té els seus tècnics,
elabora els seus plans
de seguiment,
d'ubicació de persones
i aquests tècnics del Consell
els va passant pels municipis
amb una freqüència
segons la demanda de cada municipi.
I després,
tota la matèria de seguiment
dels temes socials
els fem directament des del Consell.
El Consell com a l'oficina principal
de seguiment.
I això aconseguim
que tots els municipis
gaudeixin dels seus assistents socials,
del seu suport a la gent gran,
de polítiques juvenils.
Tenim els punts d'informació juvenil
molt importants.
Hi ha des de borses de treball
fins a sortides conjuntes,
fins a plans d'acció municipal
pels joves
i tot això
li donem forma des del Consell.
En fi,
hi ha moltes coses
que es fa
des del Consell comarcal
encara que,
com deia el seu president,
segurament no del tot conegudes.
No tenen competències,
no tenen recursos
en un tema,
per exemple,
de tanta actualitat
com aquesta història
com és el de les infraestructures.
Però, en fi,
no podem oblidar
que una de les notícies
de moda,
malauradament,
aquest estiu
són els col·lapses contínus
que hi ha
a l'autopista P7,
justament en el territori
que travessa el Tarragonès,
en el tram,
per exemple,
entre Tarragona
i el Vendrellà.
Aquest és un tema
que avui,
per exemple,
es porta al Parlament de Catalunya.
Tot i que això,
no tinguin competències directes
ni recursos
ni la possibilitat
de fer obres d'infraestructura,
en temes com el de l'autopista,
senyor Roca,
vostè creu que el Consell Comarcal
s'ha de pronunciar
i es pronuncia,
té opinió,
diu alguna cosa?
I tant que té opinió,
i tant que ha de dir alguna cosa.
Hi ha una eina bàsica
pel funcionament
del Consell Comarcal,
que és la taula d'alcaldes,
la Junta d'alcaldes,
on els alcaldes
de tot el Terragonès
donen la seva opinió
i presenten els seus plans de millora
i les seves iniciatives
per millorar el territori.
El Consell Comarcal,
de la taula d'alcaldes,
el pot fer molt bon ús
i amb el tema d'infraestructures
pot servir de politxa,
de transmissió de la veu dels alcaldes,
de les demandes dels alcaldes
a institucions superiors,
com pot ser la Generalitat,
que sí que té competències
en carreteres.
Per tant,
la canalització del Consell
és important
i evidentment
que el Consell té la seva opinió.
No podem estar
sense el tercer carril
a la P7,
no pot ser
que tinguem
peatges troncals.
Els peatges
potser els podem tenir
a la sortida
de l'autopista,
però no al ben mig,
això col·lapsa.
Hem de tenir
vies alternatives.
Totes aquestes demandes
dels alcaldes,
mitjançant la Junta d'alcaldes,
el Consell té l'obligació,
és que a més té l'obligació,
de transmetre-ho
a l'administració
que correspongui.
I en aquesta línia,
vostè com a president,
té la intenció
de demanar
algun tipus de reunió
amb administracions superiors
per mirar
que s'agilitgin
aquestes obres
que s'han de fer
a l'autopista?
Aviam,
el Consell,
el que jo vaig dir
d'aquesta manera
amb el meu discurs,
el que té la intenció
és de potenciar
la taula d'alcaldes
perquè aquesta informació
sigui més fluïda
i fer-la arribar
allà on sigui.
Per tant,
el Consell
ha d'estar
al costat
dels seus ajuntaments
i farà servir
tota la seva força
per recolzar
o per ajudar
o per acompanyar
o per transmitir
a la resta
d'alcaldes del Tarragonès
amb les seves demandes.
El Consell
estarà al costat
dels ajuntaments.
Parlant d'infraestructures,
no només de l'autopista,
tenim altres coses,
altres projectes.
En general,
el tema de les infraestructures
en un territori
com el del Tarragonès,
que en fi,
molts consideren
que està allà
excessivament trinxat.
A vostè
i al Consell
els hi preocupa
especialment
tots els projectes nous
de noves infraestructures
que s'han de fer
en el futur?
A nosaltres
ens preocupa molt
que les infraestructures
es facin
com s'hagin de fer
i que a més
es calculin
que el dia
que s'inaugurin
no siguin petites.
I el Consell,
i jo he de reconèixer
el meu antecessor,
en Carles Sala,
va fer la primera
presentació
de
les xerrades
d'infraestructures
al Tarragonès
de fa 6 anys,
on es demanava
el pla territorial
d'infraestructures.
I
tingueu en compte
que les infraestructures
molt...
la comarca és petita,
vull dir,
s'han de tenir
un abast més gran.
El municipi és petit
i la comarca
també és petita,
doncs,
atreveixen
diferents comarques.
Hi ha molts
tràfics
poblacionals
a Mores Punta,
hi ha moltes coses
a tenir en compte
i els Consells
tenen molt a dir.
Tenen molt a dir
com a transmissió
dels municipis,
però dintre
de l'àmbit del Consell
ja queda petit.
Aquí ha d'haver
ja no sopralocal
sinó sopracomarcal.
S'han d'establir
pactes i polítiques
sopracomarcals.
S'ha de fer
amb intel·ligència,
s'ha de fer
en planificació
i malauradament
s'han d'exigir
que hi hagi
els recursos
adequats
per poder...
Perquè el paper
aguanta tot,
però si no hi ha recursos
les coses
no es tiren endavant.
I encara en aquest
àmbit d'infraestructures
i en la seva
doble condició
de president
del Consell Comarcal
però també
d'alcalde de la Seguita,
com valora
el funcionament
ja fa vuit mesos
de l'alta velocitat
i de l'estació
que està
en el seu municipi?
Mira,
parlaré
quasi més
com a alcalde
de la Seguita
que com a president
del Consell,
encara que a l'estació
li van buscar
el nom de Camp de Tarragona
perquè no sols
el tarragonès
han de donar servei
a tot el Camp de Tarragona
que són
diferents comarques.
Ahir mateix
jo vaig ser
usuari
del tren
d'alta velocitat,
vaig estar a Madrid
i vaig tornar
a Madrid
dues hores i mitja
el servei
és impecable
i la velocitat
és adequada
ja arriba
als 300 km per hora.
La meva opinió
personal
és que crec
que és car,
és car.
Doncs
per una persona
sortiria a compte
anar a Madrid
amb alta velocitat,
per una família
potser li surt
més a compte
anar amb el seu vehicle
particular,
per tant
tornem a col·lapsar
altres
altres infraestructures
però
el que li falta
a l'estació
és la comunicació
amb les principals
ciutats
del territori.
Ha d'haver
una bona comunicació
amb la ciutat
de Tarragona,
amb la ciutat
de Reus.
No pot ser
que estigui
com està ara
amb una
N240
sense desdoblar,
vull dir,
amb col·lapses
a Mores
punta.
Hi ha moltes coses
que encara
s'han de millorar
de l'estació.
l'estació
és un èxit,
és importantíssima
per tota la comarca,
per la Costa Dorada,
pel sector empresarial,
això s'ha de reconèixer
i és així,
però ha d'anar
acompanyat
d'altres infraestructures
que ja no són competència
de la DIF només,
són competències
de carreteres
de l'Estat
i sobretot
de la Generalitat
de Catalunya.
I no ens podem
oblidar d'això,
ara parlant
de l'entrada
a Barcelona,
perquè el tren
ja fa vuit mesos
que arriba aquí.
Això s'ha de potenciar
i s'han de donar
solucions ja,
immediates.
I com a Consell Comarcal
impulsaran d'alguna manera
o miraran
que s'activin
aquestes infraestructures
que falten
per millorar
la connexió
amb l'estació?
Com a Consell Comarcal
opinarem
aquesta opinió
que t'he donat
com a alcalde,
com a Consell Comarcal
la recollim
i fem
costat
als ajuntaments
i les canalitzem
allà on
hagin d'anar,
sobretot
al Departament
de Carreteres
de la Generalitat.
T'he donat
la meva opinió
com a alcalde
a la següita.
El meu anònim,
l'alcalde de Perefort
o molts alcaldes
de l'alcalde de la Pobla,
l'alcaldessa de Renau,
l'alcaldessa de Pallaresos
tenen exactament
la mateixa opinió.
I aquesta és la força
que té el Consell Comarcal.
D'aquí quatre mesos
aquesta alta velocitat
arribarà a Barcelona.
Quin impacte creu
que tindrà per la comarca?
També li pregunto
la seva doble condició,
no només d'alcalde,
sinó també de president
del Consell Comarcal.
Quin impacte creu
que pot tenir a mig termini
el fet d'estar comunicats
de forma tan ràpida
amb la capital de Catalunya?
Aquesta resposta
t'alumaré més
com a president
del Consell Comarcal.
Crec que l'impacte
que tindrà
serà fort,
serà important
i a més es veurà
de seguida,
no haurem d'esperar
gaire temps
que es vegi.
Doncs s'espera
una mobilitat
entre les dues ciutats,
Barcelona i Tarragona.
La distància
ja no la medirem
per quilòmetres,
ja no seran 100 quilòmetres,
seran 25 minuts
i això és molt important
i s'espera
una mobilitat
però molt,
molt important
inclús
de la gent
del Cinturó
de Barcelona
que és molt possible
que fixi
buscant qualitat de vida,
millor preu
i altres prestacions
que té el Tarragonès
fixin la seva residència
al Tarragonès.
Per tant,
l'impacte
es veurà
però no només
a la circuita
o no només
a Perefort
sinó a tot el Tarragonès
i evidentment
també repercutirà molt
a la ciutat de Tarragona.
I s'atreveix
a qualificar aquest impacte?
És a dir,
serà més negatiu
que positiu
o més positiu
que negatiu?
Si ho sabem fer bé
serà positiu.
Doncs donarà una força
econòmica,
poblacional
de transmissió
d'aquesta comarca
molt positiva.
Si ho fem malament
serà molt negatiu.
Si comencem
a fer
ciutats gueto
tipus
París,
si comencem
a no planificar
les infraestructures
viàries
i les col·lapsem
amb aquests augments
si tots volem créixer
de qualsevol manera
i a qualsevol preu
si no planifiquem bé
serà negatiu.
Jo espero
que doncs
amb el Consell Comarcal
i amb els alcaldes
si podem
comptar
a fer una
una mica
de política
que no tothom
ha de créixer igual
respectant cada municipi.
No tothom
ha de tenir
el seu polígon industrial
o no tothom
ha de tenir
una política
molt més restrictiva.
Cada municipi
ha d'escollir
allà on
vol anar
i entre tots
planificar
la comarca
de forma adequada
protegir allò
que s'ha de protegir
i potenciar allò
que s'hagi de prutència.
Deia al principi
de l'entrevista
que Eudal Roca
alcalde de la Secuita
alcalde d'Esquerra Republicana
encapçala
el Consell Comarcal
des de fa una setmana
on hi ha un govern
d'unitat
un govern
en què estan representats
tots els partits.
Ha estat això
una voluntat expressa
que vostè ha tingut
com a màxim responsable
del Consell
que fos així?
Doncs sí
i també
he de reconèixer
que aquesta legislatura
que hem tancat
també hi havia
un govern d'unitat
al Consell
amb el Carles Sala
hi havia un govern d'unitat
i jo soc de l'opinió
que el Consell Comarcal
com a enfrontament
de forces polítiques
no té objecte.
El que faria
és frenar
totes aquestes labors
que ha de fer el Consell.
El mapa municipal
ja representa
les forces polítiques
de cada ajuntament
però com a Consell
establir
el que seria
en molts llocs
l'oposició
al govern de la ciutat
o l'oposició
al que sigui
no té objecte.
Si la comarca
ha de tirar endavant
ho ha de fer
amb l'apoi
de totes les forces polítiques
que estan representades
als ajuntaments.
Si no,
el Consell Comarcal
no té sentit
es frena per ell mateix.
D'aquestes paraules
i del que ha dit abans
a totes manes
es pren senyor Roca
que evidentment
funcionarà
el govern del Consell Comarcal
però també potenciarà
de manera paral·lela
no sé si dir-ne així
la taula d'alcaldes
el que vostè ha d'anomenar
com a taula d'alcaldes.
La junta d'alcaldes.
La junta d'alcaldes.
Evidentment.
Jo vam dir el nostre discurs
hem de potenciar
la junta d'alcaldes.
Hem de tenir la veu
dels alcaldes
a cada moment.
El sentiment dels alcaldes
és important
perquè si no
caurem
en la dinàmica
de l'administració
que la roda
que va funcionant
per ella mateixa
i estarem més enfeinats
en fer funcionar
aquesta roda
que en recollir
els canvis
o les demandes
immediates
del territori.
La taula d'alcaldes
és una eina
imprescindible
amb aquest Consell Comarcal
del Tarragonès.
En fi,
ha començat una nova etapa
tot i que hi haurà
també un govern d'unitat
com en l'anterior
mandat municipal
però aquest estarà encapçalat
com dèiem
o està encapçalat
per Odal Roca
alcalde de la Secuita
alcalde d'Esquerra Republicana
el nou president
del Consell Comarcal
del Tarragonès
des de fa una setmana.
Senyor Roca
moltes gràcies
molta sort
que vagi molt bé
la feina
al capdavant
del Consell Comarcal
durant aquests quatre anys
i en fi
ja tindrem oportunitat
de parlar de projectes
més concrets
en properes entrevistes.
Moltes gràcies a vosaltres
i quedo a la vostra disposició
pel que us convingui.
Gràcies i bon dia.
Bon dia.