El mercat no s'ha aturat, no ha quedat com una foto fixa.
Continuen treballant els paradistes, els clients entrant i sortint.
I fa molt poqueta estona s'ha presentat a la seu de la Cambra de Comerç de Tarragona
el primer concurs fotogràfic, l'ànima del mercat.
Demà un altre concurs fotogràfic, no?
Sembla mentida que de cop que se celebra alguna cosa, que hi ha un esdeveniment,
fem un concurs fotogràfic.
En fi, jo els diria que pareixin atenció,
perquè jo els diria que aquest no és un concurs fotogràfic qualsevol.
No només pels premis, sinó per l'esperit que té.
És un concurs que convoca la Cambra de Comerç,
l'Associació de Venedors del Mercat Central i diferents empreses,
entre elles l'Agència de Viatges del RAC a Tarragona,
i que tenen com a protagonista el mercat, lògicament.
S'anomena l'ànima del mercat i té com a objectiu que els clients i els ciutadans
busquin quina és la imatge més significativa d'aquest espai,
del concepte, d'aquest espai que avui ens acull.
Els premis, viatges, viatges a l'Àfrica,
viatges a diferents destinacions d'Europa,
i un ambient que s'anirà creant, perquè no serà allò de
vinc, agafo la fotografia, la porto i un jurat decideix.
Nosaltres volem que ens ho expliquin els mateixos impulsors.
I per això ens acompanyen Albert Abelló,
president de la Cambra de Comerç.
Senyor Abelló, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut, Isabel Carol, és la directora de viatges del RAC a Tarragona.
Isabel, bon dia.
Bon dia.
A veure, no és un concurs qualsevol,
no és un concurs de fotografia que dius,
bé, d'acord, doncs la imatge més insòlita,
la imatge que recull més aquell aspecte més humà, comercial.
Per què i de quina manera us plantegeu aquest concurs,
fotogràfic en el que, a més a més,
hi prenen part s'han implicat entitats i empreses?
Bé, des de fa ja uns mesos vam estar parlant,
des de la Cambra de Comerç,
vam estar parlant amb l'Associació de Venedores del Mercat Central,
que necessitàvem fer tot un seguit d'accions
per, doncs, donar a conèixer, si més no, encara més,
doncs, quina és l'essència del Mercat Central de Tarragona.
És un mercat que, com tu ja estàs veient,
doncs té història i té ànima, no?
Té coses.
Vostè coneix molt aquesta història amb pròpia pell, no?
Jo ho conec moltíssim, aquest mercat.
Si algun jove no ens escolta,
direm que té una vinculació molt directa.
La meva besàvia va ser una de les primeres venedores
que va haver aquí al Mercat Central l'any 1915.
de la meva besàvia va seguir la meva iaia.
Escolti, això era la inauguració, pràcticament, eh?
Inauguració, la inauguració del Mercat, el 1915.
Després va seguir la meva iaia, la meva àvia,
després va seguir la meva mare.
Després jo hi vaig vendre,
durant uns quants anys aquí al Mercat Central de Tarragona.
Has de pensar que els meus pares es van conèixer aquí.
O sigui, quan ma mare venia per ells d'aquí,
mon pare que era conèixer...
Tota la meva vida ha girat al redor...
El seu pare també estava vinculat al Mercat?
No, el meu pare era cuiner.
Ah, sí, fa o no fa.
Venia a comprar.
Va bé, inclús hasta una història d'amor.
És bonic, això, eh?
Que era la meva família, que es van conèixer aquí.
O sigui, tot ha girat al voltant d'aquest mercat.
Per mi és una peça importantíssima,
no solament a nivell comercial, a nivell empresarial,
sinó a nivell emocional.
I crec que, com jo,
hi ha moltíssima gent a Tarragona que pensa el mateix.
Perquè, d'una manera o altra,
tothom ha tingut una vinculació amb aquí al Mercat Central.
I ara ens trobem en un moment significatiu.
Després de molts anys treballant amb el tema de remodelació,
finalment podem aconseguir que el Mercat Central,
la seva remodelació, tiri endavant.
I també el que volem, juntament amb l'associació,
perquè aquest és el motiu del concurs,
és que hi quedi un document fotogràfic
i, sobretot, el més important,
que la gent hi tingui l'oportunitat
de viure aquests últims moments d'aquest vell mercat.
Que entrin al mercat, que passegin, que remenin
i que això ho transformi en unes fotografies
que, si més o menys, serveixin per tenir un viatge o no,
que no crec que sigui el més important,
sinó que els hi hagi, que és important.
A veure, ara aquí tinc l'Isabel Carol...
Ja li preguntarem als futurs guanyadors si és important o no.
Perquè els premis són molt importants,
però també com a premi extraordinari
tots tindran haver pogut també participar
i haver tingut un bocinet d'aquest mercat
en forma de concurs fotogràfic o de fotografia.
Ara els explicarem perquè això tindrà un rassó,
no només a través dels mitjans de comunicació,
sinó físicament a la ciutat de Tarragona.
Ara entenem això que l'ànima del mercat
no és només buscant un eslògan que intenti reflectir
allò que no es veu a la mirada, diguem-ne,
despullada de l'Utzin a través de la càmera,
sinó és aquesta cosa sentimental, eh?
Ara que explicava que fins i tot, fins i tot,
els seus pares es van conèixer aquí al mercat.
Hi ha un calendari.
Avui s'han presentat als mitjans de comunicació
perquè comenci ja a escalfar-se el motor
i que les persones agafin la seva càmera.
Val a dir que és un concurs
que no està adreçat a professionals ni de bontres.
Qualsevol persona amb una càmera
i una mica de sensibilitat hi pot prendre part, no?
Sí. A veure, avui en dia,
entre els mitjans fotogràfics,
tant tant a la base de tothom,
no és un concurs que el seu objectiu sigui
captar els professionals de la fotografia
perquè vinguin aquí, que evidentment també estan convidats,
sinó que captar tota aquesta gent
que tingui aquesta mínima sensibilitat
per ser capaç d'obtindre una fotografia
que reflexi quin és aquest sentiment del mercat, no?
Quina és aquesta imatge
que diferència el funcionament,
el sentit del mercat de Tarragona
respecte amb altres comerços que puguin haver
que, doncs, això no ho disposin, no?
Llavors, la idea està en aquest concurs
és captar aquesta idea, no?
Aquest ànim, aquest sentiment.
I, de fet, aquesta parada
que acull avui a la ràdio de la ciutat,
Tarragona Ràdio,
s'ocuparà aquesta tarda i sobretot demà
del Globus, d'explicacions,
de difusió de tot el que ha de ser
l'ànima del mercat, no?
Exactament, sí.
I teniu previst uns actors,
una cosa, una mica de performance...
La veritat és que potser et diria alguna cosa,
m'equivocaria,
perquè això ja ho ha portat directament
l'Associació de Venedors del Mercat Central.
Després en parlarem, eh?
Segurament després t'explicaran
amb molt més detalls
quina és l'operativa d'aquest concurs.
la Cambra de Comerç,
l'únic estat ha sigut això,
ha sigut una institució,
o és una institució que vol estar
al costat del mercat,
no solament per fer aquest concurs,
que això no deixa de ser anecdòtic,
sinó per tots aquells aconteixements
positius i negatius
que es puguin produir
en els pròxims anys,
i per sempre,
però sobretot amb aquesta franja,
amb aquest desert
que haurem de creuar tots plegats
fins que la nova reconstrucció,
la nova remodelació del Mercat Central.
Llavors, és una carta d'intencions
que després de la Cambra de Comerç
per estar al costat dels venedors
del Mercat Central de Tarragona.
Pensin que s'han de presentar
les fotografies el 13 de juliol,
perquè és que al setembre
ja s'ha de fer el trasllat immediat
al que és la carpa.
Aquestes fotografies s'exposaran
en grans panells,
ja en parlarem,
perquè ara parlem dels premis.
Isabel, quan diem
viatges a l'Àfrica i Europa,
clar, l'Àfrica i Europa
són continents molt grans,
no?
Podem concretar una miqueta més
la destinació?
Segur que agradarà moltíssim.
Sí, a l'Àfrica estàvem parlant
d'un safari per Kènia,
un safari Masai,
i són de set dies,
amb tot inclòs.
Safari fotogràfic.
Fotogràfic, sí.
Aquesta és la intenció.
Aquesta és la intenció.
Després el que cadascú faci
ja és una altra cosa,
però vaja,
és un safari fotogràfic.
Llavors tocarà Nairobi,
Monte Kènia,
l'Algona Kuru
i Masai Mare.
Viatge per a dues persones.
Dues persones, sí.
S'ha de viatjar acompanyat
i més a aquests llocs
que és fantàstic.
Hi haurà un viatge a Kènia?
Sí.
Un altre a el que és a Mèxic,
a Bahia Príncipe Tulum,
també amb tot inclòs,
a l'hotel de cinc estrelles,
també per fer fotos molt boniques.
Seria el segon premi, aquest.
El segon premi.
I després el tercer
és el del circuit europeu,
visitant Xèquia i Budapest.
Són vuit dies,
amb tot inclòs.
Estan fent fotos,
però jo no crec que sigui pel concurs,
són més aviat pels mitjans de comunicació.
Perquè dius, calla,
que potser us posen com a ànima del mercat.
Com que has explicat
la història d'amor de la teva família,
posen un peu de foto
allò i amb una musiqueta de violins
i poca broma, eh?
Jo les meves dues filles
que tenen ara 10 i 8 anys
també les vaig portar aquí
perquè coneguin el mercat.
Perquè coneguin el mercat.
Perquè a mi ma mare també m'hi portava
quan era petita.
Abans era molt normal
veure com les mares
portaven els seus fills,
quan en aquest cas eren filles,
sobretot explicar-los
com se comprava el mercat, no?
I els primers coneixements
que traslladava les mares dels filles
era com que no t'enredin, eh?
Vine aquí al mercat.
I a quina parada has d'anar
que ens coneixen
i aquest tipus de coses.
Per tant, Isabel,
tu ets de les que seien
en aquesta miqueta de prestatge
que hi ha per posar les bosses, no?
Aquí on s'hi posen els cistells.
Clar, perquè les teves filles
com et devia passar a tu,
bueno, l'Albert no,
però ja estava acostumat de tota la vida,
doncs cansava,
ai, quan marxem,
ai, que m'avorreixo,
i més quan s'havia de fer cua, no?
Veus allò?
Allò es diu,
a veure si ho endivines.
I feien com una mica d'això.
Ja donaven el tallet de pernil dolç,
ai, aquesta nena que és de vida,
eh, que menja,
tinga-te-te.
A mi a vegades que donaven caramels,
que donaven sucos.
Sí, o alguna cirera,
o alguna cosa,
que dius,
veus, això ho has de tastar,
s'ha de menjar tot,
perquè quan ets petit,
si et vols fer molt gran,
s'ha de menjar tot.
Us veig ànima del mercat, eh,
a tots dos,
no em dieu,
perquè, però realment...
Aviam, seriosament,
hem parlat ja amb alguns dels paradistes,
veterans d'aquí del mercat,
continuarem a parlar-ne,
però, de fet,
és un repte,
és un repte importantíssim.
La carpa estarà enllestida al setembre,
els termini,
sembla ser que tot s'està complent,
tal com s'havia previst.
Sí, sembla que entre el 8 i el 12 de setembre
es podrà fer el trasllat
al mercat provisional.
I, per tant,
serà el moment ja de fer el trasllat.
en diuen que serà magnífica,
a l'interior,
de fet,
els paradistes,
una representació dels paradistes,
ja van a poder visitar-ne
una rèplica
o una estructura similar
que hi ha a Barcelona
i té tots els serveis, no?
Sí, sí,
evidentment,
aquesta nova remodelació,
o sigui,
el que és el mercat provisional,
s'entén que serà un espai
amb totes,
amb perfectíssimes condicions
per poder treballar
i perquè el client estigui ben atès
i jo diria,
en molts casos,
potser està inclús
molt més còmode
del que estan comprant aquí al mercat, no?
Hem de pensar que,
en aquest mercat provisional,
els paradistes
hi hauran d'estar una temporada,
digui-li un any i mig,
dos anys,
dos anys i mig,
i això, doncs,
s'obliga a tindre,
doncs,
un lloc
amb les màximes condicions
per poder desenvolupar
els seus negocis,
evidentment.
Clar,
aquí quan parlem de paradistes
també parlem de petits empresaris,
no oblidem,
estem parlant
de persones
que tenen la seva empresa,
el seu lloc de treball,
l'autoocupació
i que moltes vegades
són empleadors
d'altres persones,
per tant,
no estem parlant
d'una cosa superficial
ni d'una cosa
que forma part,
diguem-ne,
de la imatge
de la ciutat
que tota ciutat
ha de tenir un mercat.
Parlem de coses molt serioses
perquè parlem
de les garrofes de la gent.
A partir de la base
que qualsevol persona
que és capaç
d'aixecar-se-la
per anar a treballar
cada dia
per treballar
per la seva compta
i aixecar-se
a les 3 o les 4
de la matinada,
per mi ja no és
un petit empresari
sinó un tros d'empresari,
d'entrada,
perquè hi ha molts grans empresaris
que es diuen grans empresaris
que no s'han aixecant mai
a les 5 de la matí
i aquí n'atens
200 o 300 persones
que cada dia
s'aixequen molt d'hora
per poder tindre
els seus productes,
per poder fer una tasca
que és meravellosa,
molt professional
i que requereix
un grandíssim sacrifici.
Per tant,
s'ha de valorar moltíssim
quina és la tasca
de les persones
que cada dia
tiren endavant
no solament aquest mercat,
aquest mercat
i cadascun dels 140 mercats
que hi ha a Catalunya,
que n'hi ha en 140.
Catalunya és un lloc
amb una gran tradició
de mercats
que no per tant de vista
que això del mercat
també volia dir-te
que és una dominació molt nova.
Abans no es deia el mercat,
abans es deia la plaça.
La plaça,
anem a plaça.
Anem a la plaça.
La plaça era realment
la dominació inicial.
Això és més modern.
El mercat és una dominació
més moderna.
La plaça era fins fa 10 anys,
tothom deia la plaça.
O sigui,
m'ha agradat la plaça.
La plaça,
perquè la plaça era,
justament abans no hi havia mercats,
hi havia places
on els comerciants
se renoïen,
es trobaven,
a la intempèrie,
que plovia,
i després,
en un lloc,
suposo que a finals
del segle XIX
es van modernitzar
i van construir
aquests edificis
que fins ara
encara molts d'ells
han perdurat.
Sí,
perquè anaven els propis pagesos
i a la zona de mar
els propis pescadors
que venien al seu producte.
Exactament, els pescadors
feien les seves places
allà a la marina
i llavors un dia
es van trobar
i amb un acte
de modernitat
sense precedents
van ajuntar-se
a tots plegats
per vendre la carn,
el peix,
la verdura,
tot plegat.
I d'allí va sortir
després la plaça
i finalment
ara ha sortit al mercat.
És una permanent evolució.
Que comentàvem abans
que hem sabut
que en la seva època
també va ser polèmic
perquè deien
que això estava
massa lluny del centre.
Sí, estava.
Quasi la teva
Rebesàvia era?
Sí, la meva besàvia.
La meva besàvia lleiera
doncs estava massa lluny.
Clar, és que el vindre...
S'havia de caminar molt
per arribar aquí.
Aquest era un punt
entre mig,
entre la part alta
que era on estaven els pagesos
i la part baixa
al serrall
on estaven els pescadors.
Llavors el lloc
amb un descampat
que suposo que havia de ser
l'espai més econòmic
per poder situar aquest mercat
va ser aquest
i si veus fotografies
d'aquella època
això era un marrobat
ni hi havia ningú
però era un lloc equidistant
Com un camp de futbol
l'he sentit a dir
que ja deia.
El primer camp de futbol
del Nàstic
va estar aquí al davant
a la plaça Cursini
aquest va ser
el primer camp de futbol
del Nàstic
l'any 1886
Per això potser ja sempre
o hi havia
que ara no poden
molta canalla
jugant al futbol
aquí en aquesta plaça
és veritat
que hi ha moltíssim
i no hi ha gaire desvidres
perquè ja es van trencar
tots l'any 1886
és veritat
que es van trencar
i jo no sé
és que hi ha una mica
de dubte
he llegit en dos llocs diferents
aprofitem
que tenim aquí
em penso que sap
del que parla aquest senyor
no sé si es deia
la progressista
o la popular
aquesta plaça
perquè he vist
dues nomenclatures
diferents
de començaments
del segle passat
ho haurem de preguntar
no és que no ho sé
jo he vist dos noms
i dic home
o ha de ser un
o ha de ser l'altre
segur que no es deia
la plaça Cursini
no abans de dir-se a Cursini
fa sent 20 anys
segur que no es deia
la plaça Cursini
en un lloc la popular
i en un altre
la progressista
jo el que tinc coneixement
és que el 1886
el primer club nàstic
va jugar aquí al davant
amb aquesta plaça
el primer partit
que es va jugar a Tarraona
el primer partit
llavors té una càrrega simbòlica
ja veus tu
històrica
que hem de lluitar
perquè això no es perdi
tot el contrari
l'hem de fer saber
l'hem de propagar al màxim
entre la nostra gent
perquè sàpiguen
que aquí hi ha una història
i aquesta història
l'hem de mantindre
Abans parlàvem
amb alguns paradistes
que ens acompanyàvem
a la part d'infraestructures
molt bé
però després hi ha un tema
que és una assignatura pendent
i que va més enllà
del que són responsables
del mercat
parlem de la formació
dels professionals
no hi ha
falten professionals
ens explicaven
les dificultats
que tenen
per trobar
persones qualificades
que puguin emplear
els paradistes
del mercat
no s'ensenya l'ofici
no hi ha llocs
on aprendre l'ofici
en condicions
i clar
si es vol continuar
a donar un bon servei
aquí suposo
que tothom
hi ha d'apostar
des de les institucions
i les entitats econòmiques
amb el paper important
que té el món de l'empresa
dins de la formació
de treballadors
és un problema
que ja l'hem notat
des de fa uns quants anys
que és la degradació
o la falta de prestigi
que té la tasca comercial
en tots els sentits
ja no solament
per una persona
que vengui al mercat
sinó per una persona
que vengui roba
o que vengui el que sigui
tot el que és
la tasca comercial
s'ha desprestigiat
en els últims anys
i aquesta és una missió
que des de les càmeres de comerç
estem treballant
per tornar a donar-li
la credibilitat
i el crèdit
que necessita
a banda d'això
en el que respecta
al mercat central
des de l'associació
i la càmera de comerç
tenim intencions
de tirar endavant
cursos de formació
en els propers anys
de manera de formar
amb el màxim
que sigui possible
la professionalitat
de les persones
que despatxen verdura
que despatxen car
perquè això requereix
una professionalitat
que amb el temps
s'ha anat mínimant
per culpa d'això
que vivim
en una situació laboral
social i econòmica
molt especial
suficientment bona
que ens està penalitzant
amb aquests diferents
sectors de treball
des de la càmera de comerç
i l'associació
de venedors
del mercat central
tenim intencions
de ficar en marxa
cursos de formació
que per un costat
donin la màxima
credibilitat
i prestigi
amb aquesta aprovació
i per una altra banda
també que donin
els coneixements
necessaris
per poder fer la feina
convenientment
El client probablement
ha de ser cada cop
més exigent
en el sentit
que també
d'aquesta manera
prestigia
l'ofici comercial
com bé deies
i no només busquem
la qualitat del producte
sinó que busquem el tracte
i a vegades
ho trobem a faltar
en determinats establiments
en determinades maneres
d'entendre
el comerç
més modernament
i això ho trobem a faltar
una miqueta
aquí sí que ho trobem
perquè hi ha la gent
Aquest mercat central
el mercat central de Tarragona
és la
jo diria
i moltes vegades ho he dit
és la catedral
del producte fres
no solament
del ciutat de Tarragona
sinó en una àrea molt àmplia
i amb aquest
catedral del producte fres
hi ha professionals
que intenten
fer la tasca
el millor possible
però per sobre d'això
el client
a més a més
de buscar un producte
de qualitat
el que busca
és la proximitat
busca la confiança
i desgraciadament
també és una cosa
que s'ha anat perdent
el poder traslladar
aquesta confiança
al món comercial
al client
s'ha anat distanciant
amb els últims anys
el mercat
això ho continua mantenint
aquesta proximitat
aquestes ganes
a satisfer el client
aquest coneixement directe
de la persona
és un factor determinant
amb les relacions contractuals
diguéssim així
entre client del mercat
i venedor del mercat
passant el mateix
en el sector de viatges
hi ha tot un seguit
de persones formades
que entren
però clar
l'oferta també
del tipus diferent
de feina
hi ha molta gent
que fa els estudis
que pertoquen
per treballar
en el món del turisme
però a vegades opten
per un altre tipus
de treball
i diuen
això de l'oficina
trobo que
i s'ha d'entendre molt
i s'ha de saber molt
a vegades demanen més
és el que parlàvem
i la confiança
que tu l'aconsellis
d'un viatge
o d'escolta
hi has estat
o saps de què
o saps on
o què podem visitar
no només es busca preu
no
dius home
ja que surto
uns dies l'any
vull sortir en condicions
i la confiança
de contacte
amb l'altra persona
que li puguis preguntar
perquè és molt fàcil
buscar-ho per un ordinador
o per el contacte
de la persona
que et contesti
quan tens un problema
és clar
perquè tothom deia
que les agències de viatge
amb el tema
d'organitzar-te tu
el mateix viatge
online
fins i tot
utilitzant els vols
a baix preu
sí que és un sector
que està en expansió
que està funcionant molt bé
però això no ha fet
minvar
diguem-ne
la manera tradicional
entre cometes
de contactar aquest viatge
de dir-te
escolta
i vols dir
que allò a mi m'agradarà
tu que em coneixes
que cada any
vaig allà a contractar
no hi vagis aquí
que no t'agradarà gens
que no va amb el teu estil
que no és la teva manera
de fer viatges
contractar un avió
és molt fàcil
de dir
vaig de Barcelona a Roma
i de Roma a Barcelona
però després
el que és
l'inter del viatge
és una mica més
pel·liagut
que sempre s'hi pot fer
hi ha moltes persones
que estan acostumades
a viatjar
pel seu compte
però també hi ha
molta part del mercat
que vol que li donin
tot organitzat
i per això
estem nosaltres
i diguem una cosa
Isabel
on aniran
bona part dels tarragonins
aquest estiu
dic per no trobar-me'ls
perquè clar
surts de vacances
i et comences a trobar-te
gent de casa
vagis on vagis
a trobar-les
molta gent
estan escampats
per tot arreu
el que passa
que ara
cada vegada més
s'estan acostumant
a programar
el viatge
amb més temps
i ara
quan algú ve i diu
vull anar a l'octubre
segur que no hi haurà problema
doncs no
fins i tot al desembre
i per les vacances
de Nadal
ja per cap d'any
i gener
de l'any que ve
ara no es preocupin
que sempre quedarà
un viatge a Kènia
un altre a Mèxic
i un altre
a un circuit d'Europa
guardadet
reservat al RAC
als guanyadors
del concurs fotogràfic
i tant
senyor Balló
em penso que se'n va reunir
ara amb el nou alcalde
amb el senyor Ballesteros
no?
sí
tinc una reunió ara
ahir va estar
amb els senyors de la CEPTA
i amb els representants
dels sindicats
és que molt bé
la seva missió
és escoltar a tothom
i atendre a tothom
i crec que el senyor Ballesteros
això ho farà molt bé
porta llista de la compra
i exoma al mercat
a la reunió del senyor Ballesteros
o no cal?
no, no va falta
perquè
el que es tracta
és d'anar a parlar
dia a dia
que hi hagi una gran complicitat
des de l'administració local
amb totes les entitats socials
i econòmiques
de la demarcació
crec que la cambra de comerç
té suficient importància
perquè doncs
ens tingui molt en compte
el senyor Ballesteros
això m'ho ha demostrat
sobradament altres vegades
i no vaig en cap llista de compra
simplement
doncs desitjar-li el millor
desitjar-li
que tingui moltes ganes
que estic segur que ja les té
molta il·lusió
i que governi
governi
que té ja feina
moltíssimes gràcies
Albert Avelló
president de la cambra de comerç
de Tarragona
Isabel Carol
directora de viatges
del RAC a Tarragona
us agraï moltíssim
de veritat
la vostra presència
perquè avui és un dia
complicat d'agenda
moltíssimes gràcies
moltes gràcies
per la vostra atenció
i també pel vostre espai
a la ràdio
i bona revella de Sant Joan
encara no ho havia desitjat a ningú
veus
jo que soc tan de tallera
i se m'havia oblidat
gràcies
bon dia
adeu-siau
gràcies