Doncs ja ho deia ara, no només cal visitar les botigues, les grans superfícies,
hem de trobar tot el temps possible aquests dies per visitar els diferents indrets de la ciutat
que ens ofereixen les imatges característiques de Nadal.
Sens dubte, dues visites ineludibles són les que hem de fer a la Passebra,
a l'exposició de diorames i figures de l'Associació Passebrista de Tarragona
i naturalment a la Passebra, el tradicional Passebra dels xiquets de Tarragona
que s'inaugurarà demà dissabte.
Per parlar-ne ens acompanya, d'una banda, la Dolors Plana i la Carmina Robes
són responsables, unes de les responsables, perquè hi ha una bona colla de gent que hi treballa,
del Passebra dels xiquets. Dolors, Carmina, bon dia.
Hola, bon dia.
Carles Tarragó, bon dia.
Molt bon dia.
Una de les altres persones, juntament amb un gran equip que treballeu a l'Associació Passebrista,
que ja vau inaugurar el passat dia 1 de desembre, no?
Bé, inaugurar no, ho vam obrir al públic.
Ho vau obrir, la inauguració oficial...
Demà a la tarda a les set i mitja i a continuació a les vuit el Passebra dels castellers.
Molt bé. Us visiteu mútuament, no? Suposo.
Aquí no hi ha competència com a les colles castelleres, no?
Estem molt ben avinguts.
Aquí s'ha de sumar, no s'ha de restar de cap manera.
Molt ben avinguts.
Tots fem poc o molt un Passebre, si us ensenyés el meu diríeu quina misèria,
però bé, és la voluntat el que toca.
Però de la tècnica del Passebre, del que hi ha darrere,
quan es fan Passebres com els vostres, no en sabem gaire.
Ara, per exemple, abans d'iniciar l'entrevista comentàveu que hi ha moltes coses noves, totes nou.
És necessari que hi hagi coses noves en un Passebre de les dimensions dels vostres?
Sí que és necessari, perquè el primer comentari que fa la gent quan arriba a la colla,
per exemple, quan comencem el Passebre, que entra en castellers...
Ah, que és igual que l'any passat.
Clar, quan diuen això ens quedem tan sorpresos,
perquè quan acabem el Passebre ve un camión davant de la porta
i 3.000 quilos de runa els pren cap a una deixalleria,
menys les figures, les construccions i les pedres.
Tot el de més va a la runa.
I l'any que ve, evidentment,
en aquell tablado que tenim de 4x4, que hi ha 38 metres quadrats,
ens posem tota la gent allà al damunt amb molta il·lusió,
però sense res.
i el Passebre és cada any 9.
Cada any.
Quan comenceu a fer-lo?
Home, en guany vam començar l'octubre el dia 9.
12.
O el 12.
El 9 o el 12, no me'n recordo.
Sí, era la festa.
Normalment estem un mes i mig o dos fent-lo.
11 persones treballant cada dia.
Home, jo no sé si és que tinc mala memòria,
però jo d'un any per l'altre,
perquè òbviament els visito tots dos,
jo sempre veig coses noves i veig canvis,
però fins i tot en el que és la distribució del paisatge,
a tot, pràcticament.
I sempre hi ha aquell detall i aquella tendència que tenim,
sobretot a la gent que ens agrada entrar en les cases del dines,
de mirar dins de les casetes,
a veure si teniu el platet allà posat,
el senyor que està fent el menjar, no?
És magnífic.
Això és el que hem d'intentar aconseguir,
que no baixi mai el nivell,
perquè això és el que dona feina.
Tot dona molta feina, eh?
Perquè una feina és fer muntanyes i tal i qual,
l'altra feina és fer camins,
que també hi ha molta feina,
l'altra feina és fer marges,
que també hi ha molta feina,
i l'altra feina és fer detalls,
vull dir, aquí hi ha d'haver una col·laboració de tots
i una coordinació, evidentment.
Entrarem en més detall encara.
Vosaltres també ho renoveu cada any?
Absolutament tot.
Tot, eh?
Nosaltres, en quant tanquem el 2 de febrer,
el que fem és desmuntar-los,
procurem encapçar,
és a dir, posar dintre de capses
els que mínimament se poden encapçar,
perquè n'hi ha que són de masses grans dimensions
com per poder-los conservar,
i llavors, doncs, aquests que conservem
som els que anem portant en diferents indrets
de la província,
perquè tenim pessebres col·locats
en diversos ajuntaments,
inclús aquí a la Rambla de Tarragona,
on hi ha el mercadet de Nadal,
hi ha un estan en què ja es poden veure
quatre diorames dels nostres,
que són d'anys anteriors,
però les boques del local de l'exposició
queden totalment netes.
Com diu la Dolors,
comencem sempre de zero.
Ai, no us fa pena allò
que ha quedat tan bonic?
És com una falla.
A la Carmina sí.
Jo quan sé desmuntar,
de vegades em ve que no és l'any.
Ai, quina llàstima, no?
Quina pena, ara tenen totes...
No, no em fa de pena.
A mi no,
perquè pensa que ara
ja estem damunt de tot això
que tenim fet en guany,
i ja estem esbrinant
a veure què farem per l'any que ve.
Ja tenim una idea.
Llavors, aquella idea
es pot transformar 400 vegades,
perquè un cop estàs damunt de la tarima
i tens el material posat
i totes les mandangues,
llavors, doncs clar,
se reforma moltes vegades.
Però la idea d'un any per l'altre.
Pensa que en guany
el que m'han fet
era la idea,
que ja vam dir l'any passat,
l'Olalla i el Pepe,
d'un any per l'altre,
i hem fet aquella idea.
Llavors hem transformat el que veuen.
A mi no fas un carrer
i dius,
ai, el carrer és massa estret,
doncs el farem més ampli,
o el carrer és massa ampli,
doncs el farem més estret.
Però no,
depèn on fa.
Pena faria
que se't destruïssin
les construccions
o les figures i tal,
que llavors això sí,
però fer el pessebre és fer el pessebre.
Sí, és veritat,
després tot aquell material,
lògicament, clar,
dèiem de les cases,
els carrers,
és increïble
com arribeu
a crear aquest entrellat,
aquests carrers.
Sou autèntics urbanistes,
a veure,
a veure,
aquests carrerons,
a més petitets,
amb aquells fanals
que tenen la llumeta
esmorteïda,
color groc,
és que és preciós allò.
No,
això,
a veure,
nosaltres partim normalment
sempre d'una fotografia,
una fotografia
o un dibuix
que tens al cap.
Llavors,
a partir d'aquí,
a partir d'aquí,
tens una mínima guia,
que després la vas variant
segons t'interessa,
és a dir,
el que deia la Dolors,
ho fas més gran o més petit,
perquè tot,
moltes vegades,
veus limitat
pel tipus de figures
que hi col·locaràs,
tenen una alçada determinada,
llavors,
t'has d'emmuntllar
una mica amb tot això.
Però d'altres,
és a dir,
partim d'una realitat sempre,
que després fem
la nostra realitat virtual
allà dintre,
però partim d'una realitat.
Però busqueu sempre
un fil conductor,
no sé,
un pessebre més mediterrani,
un pessebre més ambientat,
en una zona com a més exòtica,
un pessebre més de paisatge de neu,
vull dir que això
també ho teniu present, no?
Enguany allà a l'exposició
es poden veure
diversos paisatges
molt definits
i identificables.
perquè n'hi ha un
que s'ha ambientat
amb Tamarit,
ha fet un poble
coster
amb el mar,
però dintre del mar
hi ha posat Tamarit,
que s'identifica molt bé.
Llavors,
n'hi ha un altre
que s'ha inspirat
en un
amb un castell
que hi ha a Suïssa
que es diu
de Txillón,
ha fet el pati d'armes
de Txillón,
un altre que s'ha ambientat
en un poble d'Escó,
una plaça en concret
del poble,
un altre que és
una,
quasi diria,
una fiel reproducció
de Petra,
perquè li ha quedat
molt ben col·locat,
un altre que és
un monestir de Síria
que es diu
Val de los Caballeros,
que és també
una reproducció
pràcticament
tal qual,
i els altres
no,
els altres ja és
un pot i pot
agafo això d'aquí
i allò d'allà
i ho vas barrejant
al teu gust.
No, no,
però clar,
això ja ens dona
una perspectiva
molt diferent
i per a vosaltres
a l'hora de fer-ho
també us estimula,
no?,
el poder cercar
altres paisatges
a l'hora de fer el pessebre.
Sí, sí,
a veure,
el que és pessebrista
tot l'any
va pel carrer
fent pessebre,
és a dir,
veus una paret,
veus un atac
amb una paret,
veus un totxo trencat,
veus una arcada
en un lloc determinat
i dius,
mira,
veus això,
el pessebre
i quedaria bonic,
veus una porta,
veus qualsevol cosa
tot l'any,
és a dir,
la vista se te'n va
a detalls de pessebre.
Això que diré
és una obvietat,
una cosa és fer el pessebre
com fem tothom,
més o menys,
i una altra cosa
és ser pessebrista,
que aquesta és una altra història,
és molt diferent.
No,
tothom que fa el pessebre
és pessebrista.
No sé,
Dolors,
i a vosaltres
us poso un altre nivell,
francament.
No, no,
no,
mira,
tothom que fa el pessebre
tothom és pessebrista.
Això la gent
s'ho ha de posar al cap.
No s'ha de competir,
no anem a competir,
fem el pessebre
i ja està.
I tu el fas a casa.
Jo a casa meva,
si véns a casa meva,
jo tinc un pessebre popular,
perquè ells són el diorama,
que és diferent.
Nosaltres,
ell ha dit
que parteixen d'una fotografia,
i tal,
tal,
Nosaltres no.
El tema del diorama
és d'agafar la perspectiva clavada,
perquè si no...
Nosaltres partim de res.
Nosaltres partim
d'una cosa popular,
artística,
perquè la treballem,
però de res.
O sigui,
pugem damunt d'aquell tablado
i hi ha quatre cantons
que s'ha de mirar
pels quatre cantons
i s'ha de polir
pels quatre cantons.
Jo no n'he vist cap a Catalunya
encara de pessebre
com el dels xiquets,
que es miri per quatre cantons
i estigui polit
pels quatre cantons.
Perquè normalment
els pessebres populars...
I calla,
que ara haurem de fer
un pilar de quatre,
que són quatre...
I com no canco?
És a...
Perdoneu,
Perdoneu.
És que,
home,
xiquets està la meva.
Escolteu,
perdoneu,
perdoneu.
Era el meu mòbil,
que no l'he tancat,
que sempre el tanco
i no hi he pensat.
De veritat que no t'amoïnis
perquè a més...
I tinc la gralla dels castells.
Millor això
que no que ens hagués sortit,
no sé,
la Shakira
o alguna cosa així.
I ara no pateixis,
endavant.
Estàvem dient això,
que nosaltres
és un pessebre popular artístic
i nosaltres no partim
de cap fotografia.
Partim de la invenció,
del que ens inventem
en aquell moment al llit.
Tot allò és inventat,
vull dir,
no hi ha...
Sí,
bueno,
hi ha una ermiteta
que representa
una ermita romànica
que la va fer el meu home
fa molts anys i tal
i sí,
ho identifiques.
En quan hi ha
la d'allòs de la casa del Pallol,
que l'ha fet el Carlos Olalla,
que també identificaràs
aquella façana,
no?
Però...
Busqueu elements de la ciutat.
Busquem elements nostres,
no?
Però un pessebre popular
és molt diferent
d'un diorama,
i els pessebres populars
que tu vagis a mirar
allà on sigui,
també es miren d'una cara.
Els fan de front,
fan les muntanyes
de la veritat,
però de quatre cares,
jo encara no n'hi he vist cap
i rodem
perquè anem a fer
la ruta del pessebre català
i tal
i ens veiem,
no?
I l'any passat
vam anar a veure
fa dos anys,
sis,
i estaven bé,
però jo pensava,
Déu meu,
si nosaltres tenim un nivell
aquí a Tarragona
que és veritat.
I veien de fora
veure els vostres?
Sí,
de cada vegada més.
Gràcies a Déu,
s'han donat compte
que aquí a Tarragona...
El sur també n'existeixi.
Sí,
perquè el pessebre,
tradicionalment,
el pessebre artístic
de diorama,
de qualitat,
sempre s'ha,
diguem que s'ha ubicat molt
en el centre nord de Catalunya.
El que és Manresa,
Sabadell,
Castellà del Vallès,
Girona,
Olot,
Vic,
tot això
han sigut
com si diguéssim
els puntals del pessebre
que, desgraciadament,
estan afluixant
afluixant
i nosaltres aquí a Tarragona
que estàvem molt fluixos
portem-hi uns sis anys
que hem revisculat molt
que se n'hem donat compte
que aquí a Tarragona
hi ha uns pessebres
de molta més qualitat
de les que ells
realment estan fent
i veient
i la veritat
que és gratificant,
és gratificant veure
que quan anem
cada any
fem l'excursió del pessebre
que anem a veure pessebres
per Catalunya,
arribes a les exposicions
i dius
bueno,
n'he vist un de molt bé
però els altres estan
doncs fluixíssims
i en canvi
en antros
doncs
vens
i tant el d'ells
el dels castells
que és un pessebre popular
de quatre cantons
que vagis per un miri
dels quatre cantons
el pessebre està acabat
i polit
i els nostres
que són onze diorames
de grans dimensions
que també és difícil trobar-los
i tots
modest i de part
són de molta qualitat
i el modestos
són grans pessebres
és que es pot constatar
és que sap greu dir-ho
tu mateix
però és que
quan acaba l'exposició
i tu mires
dius
hòstia
en guany s'hem superat
l'any passat
i l'any passat
ja ens agradava
però en guany ens agrada més
llavors doncs
sí, sí
Tarragona
gràcies a Déu
avui en dia
a nivell de categoria
de pessebres
estem en un nivell bastant alt
jo ja sé que és lleig
parlar de diners
no de quantitats
però fer pessebres
ben fets
deu costar
molts quartos
sí
no cal que doneu xifres
que tampoc no
però costa diners
molts
molts diners
des de les pròpies figures
que en determinats casos
són unes talles artesanals
i precioses
a la nostra exposició
de figures
a la nostra exposició
de diurames
en guany
hi ha unes 300 figures
les figures
que hi ha en primer terme
que són tot figures
de 20 centímetres d'alçada
d'un escultor determinat
de Barcelona
que es diu Castells
aquestes figures
es paguen
400 euros
i 500 euros
figura
ja està
ja dient això
i clar
no faràs un
un pessebre
amb un senyor
i una senyora
i l'any que ve
l'exposició
que hi haurà
serà dedicada exclusivament
amb un escultor de Barcelona
que es diu
Daniel José
que
cada figura
d'aquest senyor
se'n val
més de mil euros
són peces d'art
són tot peces úniques
fetes fer expressament
que vas allí veure
li dius
mira Daniel
vull la figura
així
i te la fa
així
ara la pagues
la pagues
i molt
en el vostre cas
Dolors
nosaltres també tenim
figures de Martí Castells
de Carlos Delgado
que encara fa figures
a palillo
que l'estem utilitzant
per això
et sap greu explicar
figures a palillo
que vol dir
perquè no tots estem
avançats en el tema
a palillo vol dir
això que ha dit el Tarragó
que dius
mira necessito
aquesta figura
que tingui la mà així
i el braç aixar
per què?
perquè té una bota
que aguanta una bota
i llavors
és una figura
jo t'ho dic
això perquè en guany
les figures noves
que tenim al Passebre
són unes figures
que són de 12-14 centímetres
del Delgado
i són fetes a palillo
i són d'una boteria
un magatzem
on se fan les botes
llavors clar
hi ha el senyor
que pica amb la bota
té de tenir el martell
té de tenir la mà posada
d'una manera
té de tenir un altre senyor
que
com se diu això
que
fan el ribot
fan el ribot
amb el ribot al davant
i totes aquestes històries
clar
això són figures fetes fer
llavors hi ha
40 corders més
perquè nosaltres
al nostre Passebre
hi ha una tresumància
aquesta tresumància
encara no hi és tota
perquè
la persona que
tenia molt de
jo també
era
doncs el Pepe
i el Pepe volia
una tresumància
de 450 corders
i n'hi ha
quasi
300
encara
en guany
n'hi ha 35 més
i clar
hi ha una tresumància
i doncs els corders
menys uns quants
que són de Martí Castells
que aquells són a Montllu
estan barrejats
tots són fets a palillo
del Carlos Delgado
i són una preciositat
és que clar
això
la gent que
no que hi entén
que s'hi fixa
diu
oh
mira tu
allà hi ha un corder
que rasca la pota
allà n'hi ha un altre
que té la capa d'aigua
n'hi ha un altre
que menja
això és fet
cadascuna de les figures
és autònoma
per la pròpia personalitat
i llavors
i després també
tenim figures d'Olot
que són les que ens van cedir
a la residencial
que estaven en un magatzem
de qualsevol manera
i nosaltres
les hem conservat
i clar
una figura d'Olot
és una figura d'Olot
i escolteu
una curiositat
les cosetes
aquestes petites
aquestes miniatures
que són els menajes
de les cases
i tot allà
els pans
això hi ha dos coses
i els pernilots
que pengen allà
al rebost
ho pots comprar
perquè hi ha botigues
especialitzades
que t'ho venen
o pot ser
és que aquí volia anar per allò
nosaltres la tenim
de fetes
i de comprades
jo en guany
em vaig portar
de Nàpols
unes quantes
perquè a Nàpols
hi ha tres carrers
que bueno
tinc unes boig
i em vaig portar
unes quantes
a Nàpols
és un lloc
on hi ha
en Nàpols
hi ha un carrer
bueno
tres carrers en concret
que és Nadal
tot l'any
sí
perquè allí viuen d'això
viuen d'això
llavors
vas a aquells carrers
en ple mes d'agost
i veus figures de pessebre
veus coses de pessebre
però
i miniatures
i moltes miniatures
i coses d'aquestes
de cistellets
i eines
i tot aquest tipus
són verdaderes artesans
perquè ho fan
amb cera
i
són molt cares
però bueno
té una textura i una vista
molt molt agradable
molt ben fet
està molt ben fet
quina figura
us agradaria posar
el pessebre
que representés
alguna cosa
i que encara no heu posat
i que no sé
és molt difícil
és que no
de tot
és que és molt difícil
això depèn
de lo que facis
però
per exemple
a mi
la figura del caganer
no m'agrada
jo no la posaria mai
però amb un pessebre popular
popular
o sigui
llavors el pessebre
de la colla
xiquets de Tarragona
el caganer
s'ha de buscar
per què s'ha de buscar
perquè és una feina
que no es fa en públic
a veure
a mi que la gent
em va preguntar
i el caganer
li dic
escolta que ho fas en públic
tu i això
no
en privat
doncs busca
llavors l'ha de buscar
llavors si no el troben
és un altre estímul
a l'hora de visitar el pessebre
llavors si no el troben
si no el troben
els hi ensenyem
això sí
hi ha anys
que s'ha vist
des d'un àngul
molt petit
i s'ha hagut de buscar molt
hi ha anys que no tant
però doncs
sí
és una figura popular
que s'hi ha de posar
perquè diuen
que era per la fertilitat
de la terra
que si no sé què
no era per això
això és la tradició
ve d'aquí?
clar
sí sí
és molt més antic
que tot això
totes les cultures
tenen
la seva època
de fertilitzar la terra
que és ara
en què tinen l'adob
a la terra
i una manera de fer-ho
amb rituals
no catòlics
ni religiosos
ni res de tot això
sinó totalment pagans
inclús a l'Àfrica
amb tribus
és
amb una figura
que representa
un caganer
és a dir
que està abonant la terra
sí però fixeu-vos
l'altre dia
vam anar al mercat de Nadal
i parlàvem amb els paradistes
sortia
el clàssic
el tema del caganer
i totes aquestes figures
que fan versionant l'actualitat
tot plegat
i més d'un venedor
ens deia
que es fa
perquè es fa
però que realment
a la gent
no li atreuen
aquest tipus de coses
és que
no no
vull dir que
s'entesten
en oferir això
però a la gent
no li fa el pes
és que en realitat
perquè la gent
s'ha fet com una moda
que el posen davant
el caganer s'ha d'amagar
vull dir
jo a casa meva
hem sigut pessebristes
de petita
tota la vida
a casa meva
ja fem un pessebre mirada
a quatre costats
a Sant Carlos de la Ràpita
la meva mare
era molt pessebrista
i el caganer
sempre el vam posar
molt amagat
i sempre el vam tenir
però amagadet
amagadet
i ja està
vosaltres el poseu
no
els diurames
no n'hi ha
de caganer
no n'hi ha per
diguem-ne per definició
o perquè vosaltres
no voleu
no
no no no
a veure
allí l'associació
allí l'exposició
funciona
d'una manera
molt lliure
lliure total
és a dir
cadascú fa
el que vol
sí que ens reunim
abans de començar
l'exposició
per assignar
el tema
que farà cadascú
però només el tema
és a dir
l'enunciació
o el naixement
o la duració
dels pastors
això és el tema
ara
a on ubicarà
el tema
és a dir
quin paisatge farà
o quina composició
això és totalment lliure
l'associació
a cadascú
el deix treballar
com ell vol
i que faci
el que ell vulgui
llavors
si algun
dels que estem allí
el volgués posar
ningú li diria res
que no el posés
però casualment
tots compartim la idea
que el caganer
allí no hi diu res
és que no hi diu res
amb un lliorama
no hi ve
francament
home
el que crida més l'atenció
del pessebre
a banda d'aquesta
monumentalitat
que tenen
tots els artilugis
que fan moure l'aigua
aquella figura
que com bé deies
té aquell punt
que sembla que estigui en moviment
això és el que crida realment
l'atenció
caganer o no caganer
és una anècdota
no té més
avui en dia
estem
nantos els fem molt estàtics
els diurames
però
si és cert
que la gent
quan els hi poses en moviment
qualsevol cosa
que tingui en moviment
aigua
fum
la figura que belluguin
això
els llama molt l'atenció
perquè estem en un moment
en què
ens agraden una miqueta més
les coses
de tecnologia
que l'artístic
pur
de totes maneres
en els diurames
que feu vosaltres
té un paper fonamental
la llum
que la treballeu molt bé
per donar aquella perspectiva
i aquells volums
és a dir
on no arriba
aquesta tecnologia
entre cometes
arriba la posició
de les llums
sí, sí, sí
intentem
deixar-los
no ho intenteu
queda bé
us queden molt bé
els pessebres
ja ho dic jo
si us sap greu de dir-ho
ja ho diré jo
a nosaltres sí
que es belluga tot
sí
i cau l'aigüeta
no, l'aigüeta no
en guany hi ha una aiguassa
aiguassa
d'acord
en guany hi ha una cascada
una cua de cavall
molt maca
hi ha un riu
ben bé
després hi ha
doncs
el del ferrer
que també roda
el de la nòria
que també roda
la fum
que surt
de l'aigua
sí
el fum que surt
de l'ulleta
que bulla
on que està
fent l'arròs
els fums
de les xumaneres
doncs bé
tot això
l'àngel
que s'encén
i s'apaga
dels pastors
vull dir
sí
sempre la llum
també
doncs ha sigut
un element important
perquè ho és important
són milers de persones
les que passen
cada any
pels vostres
pessebres
comentaris
han d'haver-ho sentir
de tots colors
però més positius
que un altre
positiu sempre
i fins i tot
alguns que us deuen
emocionar
sí
bueno
hi ha uns comentaris
que no ens agraden
els de
la gent que
es pensa que allò
és el mateix
de l'any passat
perquè vaig venir l'any passat
i trobo el mateix
penses
o l'any passat
no te'l vas mirar
o un any
no te'l vas mirar
o no te'n recordes
o no has vingut mai
perquè són totalment nous
sempre
i no aprofitem
ni una paret
per no aprofitar
és que ni una paret
i llavors
que encara hi ha
i això que fa 20 anys
la sensació
que són els pessebres
que es feien
fa 20 anys
al llurito
i no
és a dir
si
l'altre dia
muntant els pessebres
allà
a la rambla
aquelles quatre caixes
diu mira
entres a l'altre
els pessebres de l'urito
què dius
els pessebres de l'urito
algú es va quedar aturat
en el temps
doncs sí
perquè fa 20 anys
fa 20 anys
que no s'han tornat a obrir
són els mateixos pessebres
que estan allí abandonats
perquè tristament
estan allí abandonats
i no són els del llurito
és dir
són totalment nous
cada any
tant els dels castellers
com els nostres
però comentaris bonics
parlem de comentaris bonics
que us han emocionat
tots
tots
realment tots
i la gent ha d'entendre
que això és una cosa
que si es vol anar conservant
ells fan pagar un euro
per entrar
però per què el fan pagar
l'euro per entrar
perquè el local
no és propietat
el local és llogat
allí això val molts diners
valen molts diners
les figures
valen molts diners
i un euro
un euro no és res
hi ha gent que resisteix
a pagar un euro
naturalment
això em sorprèn
a veure
nosaltres
l'entrada és gratuïta
però llavors
oferim uns calendaris
que també valen un euro
i a canvi
rifem
un naixement
del Carlos Delgado
fet a palillo
fet tota la bandanya
per què?
per mantenir
aquell pessebre
per mantenir
perquè tot el que funciona
que està sota del pessebre
que no es veu
val una fortuna
llavors
si s'espatlla una cosa
és que l'any que ve
no podria funcionar
si no tinguéssim
una miqueta
de remenent
per
el motor
que fa anar
la Nòria
el motor
que fa anar
l'Àngel
el motor
que fa anar
llavors
no demanem
un euro
a canvi
d'un calendari
al damunt
rifem
unes figures
perquè la gent
tingui a canvi
un record
però
perquè la gent
col·labori
nosaltres no fem pagar
però al sortir
els hi oferim
això
els hi oferim
amb intenció
que s'ho comprin
per mantenir
el que passa a Dolors
és que en aquesta època
de l'any
aquí no estem fent
judicis morals
que tots tirem
de targeta
i tirem de veta
i no ens sap greu
gastar centenars
i milers d'euros
en coses
que al cap i a la fi
no sé si necessitem
això cadascú sabrà
el que té a casa seva
que ens resistim
a col·laborar
que ja no és pagar
col·laborar
amb només un euro
per aquesta feina
que forma part
de la tradició cultural
doncs dius
home
sorprenent una miqueta
és que és un euro
és que clar
escandalitza una mica
és verdaderament
és verdaderament
sorprenent veure
que baixen
per entrar a la nostra exposició
quatre escales
i quan arriba allà
on estem assentats
de l'entrada
diu
és un euro
ah un euro
i es giren eh
i es giren
no et diuen ja
ni adiós
ni no no no
ni contesten
se giren
i se'n van
és a dir
que han fet
el sacrifici
de baixar les quatre escales
i per un euro
no continuen
i mira que des d'allà
a l'entrada
ja es veuen
i el que es veu
és realment
bonic
no no que dius
home
ni que em demanin més
val la pena veure-ho
doncs
però de totes maneres
però bé
això és molt personal
nosaltres sí que passen
s'ho miren
i després
no els apretaràs
però vaja
no no no
però hi ha gent de tot
de totes maneres
aquesta constància
té una recompensa
podríem dir
perquè en el cas
de l'associació
passebrista
sou veterans
heu preparat un 2008
ple d'activitats
que podríem comentar breument
perquè en tot cas
Carles
quan arribi el moment
ja en parlarem
perquè se sentirà a parlar
però sí que podríem
fer cinc cèntims
del calendari
del 2008
doncs molt senzill
l'any que ve
farem
l'associació
passebrista de Tarragona
farà 80 anys
i volem
organitzar
una sèrie d'actes
el primer acte
que farem
públic
així una mica
important
serà
la trobada
dels passebristes
de Catalunya
que serà
el dia 12 d'octubre
en el que venen
unes 500 persones
de tot Catalunya
passebristes
aquí
i llavors
ja aprofitarem
per inaugurar
una exposició
antològica
que hi haurà
a la casa
Castellarnau
que hi haurà uns 40 diorames
antics
de l'associació
estaran aquí
dissabte i diumenge
i ja està
això és
l'11 i 12 d'octubre
i després
l'1 de desembre
inaugurarem
set exposicions més
n'hi haurà
un passebre
a la catedral
hi haurà
el passebre
dels xiquets
de Tarragona
que l'any que ve
fan l'esforç
d'inaugurar-lo
15 dies abans
perquè per ells
és un esforç
ja que
no poden començar
a treballar
el passebre
fins que no han acabat
d'ensejar
els castells
i com
l'any que ve
és any
de concurs
ells
ensejaran
fins a últim moment
haureu d'anar a fer pinya
per donar-lo
un cop de mà
si fa falta
ho farem
la qüestió és que
per ells serà
un gran sacrifici
poder obrir
15 dies abans
hi haurà
el passebre dels castellers
llavors hi haurà
a la Casa Canals
una exposició
de diorames
d'un passebrista
de Tarragona
que té una col·lecció
de diorames bíblics
que és
Antoni Sanz
llavors hi haurà
a la Pati
la Diputació
una exposició
de figures
de passebre
del segle
XVII
XVIII
i de l'any
del segle anterior
també
i llavors
a la nostra seu
hi haurà
una exposició
dedicada exclusivament
a Daniel José
que és un figurista
per nantros
és el millor que hi ha
doncs Déu-n'hi-do
anirem parlant
a mesura que s'acostin
les dates
us ho aniré explicant
però d'entrada
donar-vos l'enhorabona
perquè
no només
es pot
aplegar
tota aquesta col·laboració
pel fet de complir anys
sinó perquè darrere
hi ha una trajectòria seriosa
dins del que és
el món
passebrista
els xiquets
doncs l'any que ve
heu de començar
abans
home
nosaltres ja fa dos anys
que ho anem preparant
perquè està clar
no depenem sols
de nosaltres
nosaltres som una comissió
d'11 persones
que som castellers
però passebristes
llavors què passa
hem de comptar
doncs amb la col·laboració
de la Junta
evidentment
ha d'anar això
exposat a la Junta
la Junta ho ha de saber
la Junta ho ha de provar
la Junta ja ho va dir
que sí
però clar
tenim el problema aquest
no?
que l'any que ve és any de concurs
i tal
però bueno
ens esforçarem
i el dia 1 ha d'estar obert
i llavors l'hem de deixar obert
perquè nosaltres clar
el tanquem el dia 6
quan s'acaben els reis
i tal
i el desfem
però l'hem de deixar obert
fins al 31 de gener
però no estarà obert cada dia
estarà obert els caps de setmana
per les persones
que vinguin de fora
i tal
juntament amb ells
llavors això
a veure fins al 31
no és tant de problema
perquè encara no hem començat
a ensai ja
per l'any que ve
el problema està
des de l'octubre
i tal
però bueno
ho farem
si convé estarem una hora més
o dues
i ho farem
Escolteu
importantíssim
els horaris
i per fer les visites
perquè ens organitzem
perquè ara a Nadal
hi ha qui li agrada fer la ruta a Nadalenca
i va a Pastorets
i va a Pessebres
i diu
calla que em redistribuiré el temps
amb els àpats familiars
i tot plegat
comences tu Carles?
Molt fàcil
el nostre horari
és tots els dies
per la tarda
de 6 a 9
i els dissabtes i diumenges
a més a més
el dematí
de 12 a 2
el dia Nadal inclòs
el dia Sant Esteve inclòs
i el dia Reis
i cap d'any
tots els dies
és a dir
els festius i vigílies
del dematí
de 12 a 2
i la tarda
de 6 a 9
i els altres dies
de laborables
solsament per la tarda
de 6 a 9
doncs que no s'ho perdin
que val la pena
realment
qui no hagi anat mai
que hi ha molta gent
que hi ha anat
doncs sortint
de la nostra exposició
poden continuar
amb un
recte recte recte
a la plaça del rei
que hi haurà el pessebre municipal
el de la brigada
que en guany
diuen que està preciós
és preciós
jo encara no l'hi he vist
estem aquí tot el dia
i tinc unes ganes
de veure'l
però la nit
és quan és més maco
i és quan hi pots anar
ara que ve el cap de setmana
i alhora és que farem visita
veuran el de la brigada municipal
que realment
i el lloc
i l'indret
en guany ho han clavat
i després ja poden
anar a veure el castellers
que la Dolors ens dirà l'horari
nosaltres també fem
els dies feiners
de 6 a 9
els dies festius
o sigui vigílies
dissabtes i diumenges
de 12 a 2
i de 6 a 9
ara el dia 25 i 26
com la gent vol fer la sobretaula
una miqueta més llarga
en vez de 6 a 9
anem de 7 a 30 a 9
llavors si en vez de les 9
la gent s'ha retrasat
una miqueta
i tal
no passa res
llavors
i sempre de 6 a 9
i els dies de vigília
i tal
i el dia 5
que és el dia de la cavalcada
només al dematí
per què?
perquè la gent va veure la cavalcada
i com que estem més amunt
que ells que estan a la Rambla
llavors a les 9 de la nit
ja estaria tancat
la gent va cap a casa
preparar l'aigua dels camells
i tot això
llavors el dia 5
és l'únic dia
que només teniu a veure
al dematí
molt bé
doncs a totes maneres
no pateixin
perquè ja saben
que aquí a les agendes
de Tarragona Ràdio
anem recordant
les adreces
els horaris
i tot plegat
però que quedi constància
que el de l'associació
passabrista
ja es pot visitar
i el dels xiquets
de Tarragona
s'inaugura
demà dissabte
Dolors Plana
Carmina Robes
Carles Tarragó
enhorabona a vosaltres
i a tots els companys
volies afegir alguna cosa més
no Carles?
volia aprofitar
la benentesa
que
ens has donat
l'oportunitat
de parlar
per la emissora
de Ràdio Tarragona
bueno
Tarragona Ràdio
perdó
i fer un homenatge
al Pepe Montlleó
que ens va deixar
fa uns mesos
que va ser
juntament
amb la seva dona
i jo mateix
i uns altres
castellers
i el Carlos Olalla
els que vam començar
el pessebre popular
de la colla
castellera
doncs és important
perquè des de la colla
es volia posar
l'accent justament
en aquest personatge
diria jo
en aquest personatge
moltíssimes gràcies
queda dit
per venir avui a la ràdio
i per endinsar-nos
una miqueta més
en aquest màgic
perquè és màgic
món del pessebre
bon dia
moltes gràcies
moltes gràcies
bon dia