Quatre minuts, tres quarts d'una del migdia,
ens acompanya Joana Saragossa,
ella és professora de la Universitat Rovira i Virgili,
i que serà la persona, de fet ja ho és,
la persona encarregada de coordinar un màster oficial
especialitzat en estudis de dona, gènere i ciutadania.
Joana, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Una de les particularitats, i entraríem en el contingut,
és que és un treball que tireu endavant
diferents universitats catalanes.
Sí, jo penso que això forma part del plus que té, no?
És a dir, hi ha set universitats catalanes
que a les set impartim el mateix màster.
Aleshores, hi ha una cosa que jo vull dir,
perquè jo em sembla que quan es llegeix a la premsa i això
no ha quedat prou ben entès,
i no em vull posar medalles que no em corresponguin,
i és que jo soc la coordinadora d'aquest màster,
però soc la coordinadora de la Rovira i Virgili.
És a dir, hi ha set coordinadores, una de cada universitat.
Aleshores, no és que jo coordini...
El màster en general.
És a dir, coordino el màster en general,
però aquí a la universitat.
I aleshores hi ha una universitat coordinadora,
que és la Universitat de Barcelona.
I la resta que fem aquest mateix màster,
ja sigui amb la via presencial o ja sigui amb la via online.
Jo el que penso és que està molt bé
que siguin set universitats que ens hagin posat d'acord.
I sobre un tema d'aquests, a més,
sobre un tema de gènere i ciutadania.
A nivell polític i legislatiu s'estan fent molts passos,
alguns d'ells molt assimilats per la població,
que consideren que són necessaris,
altres no tant, altres criticats,
però des del món acadèmic,
per què us plantegeu un màster d'aquestes característiques?
A veure, per diversos motius.
El primer jo diria que és un motiu de justícia.
És a dir, la gent ha de saber,
tota la població ha de saber,
en quins problemes ens trobem les dones
quan estem en segons quins llocs
o quan no estem en segons quins llocs.
Per tant, això jo penso que és de justícia.
Però d'altra banda,
pensem que ara és el moment de fer un màster d'aquest tipus,
perquè encara no ha sortit gent formada
en aquest aspecte.
I, clar, a partir d'un cert moment,
jo penso que en totes les empreses,
de més de 250 treballadors,
es necessitarà una agenda d'igualtat,
que això ve donat per legislació.
I en aquests moments no en tenim.
I, per tant, jo penso que és una molt bona sortida professional.
Home, de fet, si no ho recordo malament,
per això estàs tu per rectificar-ho,
fa un quant temps la Universitat Rovira i Virgili
va ser de les pioneres també de crear
un màster, una especialització en temes d'immigració,
tenint en compte que amb el nou reglament d'immigració
que es va implantar fa un quant temps,
es necessitaven professionals
que poguessin gestionar i coordinar
a nivell d'institucions
tot el que implicava aquest canvi
en la societat dels nouvinguts.
Ho podríem posar en paral·lel
a la demanda social que hi ha d'aquests agents socials?
Sí, jo penso que sí, que és igual.
I que també va ser una cosa que era de justícia,
per això van sortir des d'antropologia
i des de jurídiques i van dir que s'ha de fer això.
I en aquest cas, doncs,
s'ha sortit des de diferents àrees de coneixement,
la qual cosa encara és més enriquidor,
dient, bueno, escolteu,
aquí necessitem o necessitarem gent
que negociïn a les empreses els plans d'igualtat
i, per tant, ha de sortir gent preparada
per poder-ho negociar amb tots els agents.
i a partir d'això, doncs, es va proposar aquest màster
conjunt amb les altres universitats.
Mirant el contingut del màster,
òbviament, hi ha una formació teòrica
que crea un cert referent,
sobretot tenint en compte si són joves,
que no és necessari ser jove per fer aquest màster,
però joves que no han viscut, doncs,
una determinada època.
Hi ha tota una sèrie de mòduls,
injustament, que es dedica a repassar la història,
a crear una base per l'estudiant,
però després hi ha tota una sèrie de mòduls
que són pràctics, vull dir,
adreçats justament a posar en marxa
aquesta iniciativa en el món laboral.
És que, a veure, la idea d'aquest màster,
o quan es va muntar aquest màster,
quedava això que deies tu,
per una banda tenim gent
que encara se'ls ha d'explicar
les històries dels feminismes,
les històries de les dones,
i gent que això ho saben,
però, bueno, doncs, que necessiten
uns altres coneixements, no?
I, aleshores, es va pensar que potser
la manera era fer dos itineraris,
que és el que es farà a partir d'aquest curs vinent.
D'una banda, un itinerari professionalitzador
per treure aquesta gent,
per preparar aquesta gent
que aniran a negociar els plans d'igualtat,
i, d'altra banda, un itinerari de recerca,
que són els que després,
evidentment, aniran a fer les recerques,
és a dir, que poden anar a caure en un doctorat,
fer recerques sobre continguts,
sobre temes de gènere.
Home, doncs, això és el doble atractiu, no?
Jo penso que sí, perquè,
bueno,
tots ens trobem
en el nostre dia a dia,
no?, que dius, bueno,
i jo perquè he hagut de lluitar tant
per arribar fins aquí,
quan una altra persona
no ha lluitat tant
per arribar fins aquí
pel sol fet
que no és dona,
sinó que és home, no?
Jo penso que això són coses
que s'han d'estudiar,
i s'ha de veure el per què,
per poder posar-hi,
bé,
tot el que estigui al nostre abast,
perquè no es vagi repetint
indefinidament, no?
Perquè, esclar,
si no, això s'anirà repetint,
no ho sé,
bueno,
ho comentàvem fa un moment, no?
Vull dir,
jo parlo del meu camp,
en el camp universitari,
en el camp acadèmic,
encara hi ha molt desnivell
entre els homes
que ocupen els càrrecs més alts
i les dones, no?
Home,
els principals estudis
que s'han fet
sobre aquest tema de gènere
en quant a institucions,
la universitat
és un dels llocs
on la dona
té menys representació,
els mitjans de comunicació
a nivell directiu,
els sindicats,
també s'apuntava com,
és a dir,
organitzacions
que al principi...
I l'empresa privada
sembla ser que,
hem tret algunes excepcions,
és la que té més càrrecs directius
amb dones, no?
Sí.
És a dir,
que sembla mentida
que les institucions
que són les que legislen
i fan tirar endavant
una miqueta
les ideologies
de la societat
és la que va més enrelentir,
probablement,
en aspecte d'igualtat de gènere.
Sí,
jo penso que sí
i per això
crec que és molt important
fer estudis seriosos
i a fons
del per què estan passant
aquestes coses.
I per fer estudis
a fons i seriosos
s'ha de tenir una sèrie
de coneixements previs
i després anar a buscar
allà on sigui,
perquè potser no és
de fa 10 anys,
ni 20, ni 30,
potser això ens ve,
molt possiblement,
de fa mil anys, no?
Per tant,
s'ha d'anar a buscar
les arrels
de per què estan passant
aquestes coses
i posar-hi les solucions.
I en aquest cas,
jo penso que la gent
que estigui fent
l'itinerari de recerca
té molt a dir, no?
I la invisibilitat històrica
de la dona.
Ara estan sortint
tot un seguit
de llibres de publicacions
que descobreixen
que hi ha grans artistes,
grans pintores,
grans compositores,
però hi ha des de l'edat mitjana
dones que fins ara
han estat a l'anonimat
i les últimes revelacions
parlen
que eren
els autèntics artistes
d'avantguarda,
els presumptament
més progressistes,
els que realment
es reconaven a la dona
i no la deixaven
que sortís per enlloc, no?
Tot això sembla
que ho estem redescobrint
ara a partir
de determinats treballs
d'investigació i recerca
que s'estan fent.
Sí, sí,
jo per això penso
que és important
seguir-los fent
i després,
a banda d'això,
evidentment,
també és molt important
tenir gent preparada
a les empreses
i no només
a les empreses privades
sinó a les universitats,
allà on calgui,
perquè vagin reivindicant
el que toca a les dones,
que els donguin
tots els mitjans
que es puguin donar
perquè la dona
pugui arribar al mateix lloc
que han arribat els homes.
No es pot generalitzar,
però amb el contacte
que tens amb el món universitari
i dones joves,
creus que tenen
aquesta consciència
o pugen
pensant que realment
no tenen per què
doncs tutelar-les
de cap manera,
cap llei ni res,
perquè elles ja són
prou capaces
de tirar endavant
perquè probablement,
sempre en funció
de l'entorn familiar,
a mandat del social,
doncs tenen molt clar
que no hi ha diferències.
No sé si aquesta mentalitat,
noies de 18, 19 anys,
és molt diferent
a posteriors generacions,
doncs que sí que van viure
allò
que les dones
no podien demanar
un crèdit bancari
o havien de demanar
permís al marit
per trobar-se el carnet
de conduir
o viatjar a l'estranger.
Això passava fa 30 anys,
no tant.
Sí, sí.
Jo penso que les que van patir
això són les que
estem més reivindicatives.
Per això t'ho dic,
que probablement
aquestes joves
no ho vegin tant.
De vegades et quedes
una mica així dient,
ui, què està passant
quan entres en una classe
i parles d'algun tema d'aquests,
no?,
i veus que moltes
de les noies
que hi ha a dins
diuen,
no, no,
jo no em sento discriminada
en cap moment,
no m'hi he sentit mai,
jo estic molt bé,
estic allò
en un món idíl·lic,
clar,
hi ha molta feina
que ja s'ha fet
i, per tant,
com que amb elles
els expliquen
abans no es podia fer això,
clar,
elles se n'adonen
i diuen,
i ara puc entrar
a qualsevol
carrera universitària
que abans segons
quina és...
Puc votar,
això ja és molt lluny,
no?
Però, bueno,
és a dir,
tot un seguit de coses,
però, clar,
després te n'adones
que es van repetint
una sèrie d'estereotips
i que quan els hi fas
entendre
a aquestes noies
que ara trobem,
amb algunes,
no totes,
per sort,
no?
Però quan els hi fas
entendre
amb algunes noies,
clar,
es queden a elles
mateixes parades,
no?
Quan dius allò de
aquella cosa tan tonta
que diem totes,
no?
No,
jo no em sento discriminada.
Que anaves a...
En quina escola anaves tu?
A la que sigui.
De quin color portaves la bata?
I et diuen rosa.
I els nens?
Blava.
I això no és discriminatori?
Per tu i pel nen
i per tothom,
no?
Per tothom,
eh?
Clar,
i es queden així.
N'hi ha moltes que diuen
és que tu ets una...
una feminista radical
que no és cert,
és que no sé què.
Però, esclar,
és que des de ben petits,
no?
O, bueno,
tu anaves a tal escola
i a la millor no,
portaven la bata igual,
no?
I dius,
bueno,
i hi havia un equip,
segurament hi havia un equip
masculí de futbol.
Hi havia un equip femení
de futbol.
No,
nosaltres feien bàsquet.
Les noies bàsquet,
els nois futbol.
Això no és discriminatori.
Clar,
però la gent no se n'adonen
d'aquestes coses.
I això penso...
Ho tenim molt assumit,
ja,
no?
Ho tenim molt assumit.
Per tant,
l'aplicació de la futura
llei d'igualtat,
doncs,
pot generar
tots aquests perfils
professionals,
però després està
aquesta altra cosa,
no?
Que aplicant la llei,
segur que la llei
és justa,
ja ho veurem
quan ja la coneixem
a fons,
però després hi ha
aquests tics,
no?
Una mica apresos
al llarg dels anys,
que aquests
probablement sí que
ha d'entrar al món acadèmic
i hem de fer molts estudis
i molta pedagogia,
no?
Sí,
i després que jo també
penso que molta culpa
d'això
és nostra,
de les dones.
Penso que és culpa nostra
també que no hem volgut
deixar segons quins espais
perquè hem pensat
que si els deixàvem...
Hi ha una certa
prepotència femenina,
no?
Si no ho faig jo
no estarà ben fet.
Si no ho faig jo
no estarà ben fet,
això per una banda
i després,
una mica la...
Jo penso que hem tingut
una mica de por,
les dones,
en segons quins temes
i en segons quines coses,
no?
I no perquè,
esclar,
t'has de barallar molt,
és que ara potser no tant,
però ens hem hagut de barallar molt,
i com que...
Així per regla general,
i ara no estic dient
que els homes siguin violents,
perquè no se manté
només faltaria,
però així per regla general,
les dones,
jo diria que som
menys...
Agressives externament?
Agressives,
sí,
que els homes,
no?
Doncs, bueno,
ja ens anava bé
o ja ens està anant bé
i anem fent,
no?
I això s'ha de trencar.
Això és culpa nostra.
No arribaré,
no ho podré fer.
Això és culpa nostra.
Esclar que ho podrem fer,
no ho fan ells,
perquè no ho podem fer nosaltres.
De totes maneres,
el feminisme,
tal com s'entén
com corrent ideològic,
ara està en un moment
que és absolutament heterogènic
i probablement necessiti
una revisió històrica també
i resituar-lo en el temps,
no?
Sí,
perquè és clar,
això va començar fa molt de temps,
les coses han canviat,
i per tant,
jo penso que ara
és això,
ens hauríem de seure,
allò,
amb calma i tranquil·litat,
i tornar-ho a revisar
i tornar
a reivindicar
unes coses
que de vegades
ara estem reivindicant
i ja no caldria
i en canvi
unes que no reivindiquem
són les que hauríem de reivindicar,
no?
No has sentit alguna cosa?
Hi ha dones que no volen manar,
hi ha dones que no volen
llocs de responsabilitat
perquè
els seus valors
o els seus objectius
a la vida
no passen per aquí.
Sí, clar,
també hi ha homes
que no volen manar.
Clar, efectivament,
sembla que si no vols manar,
que si no vols un càrrec
de responsabilitat,
no ets feminista
o no ets,
diguem-ne,
sensible a la condició femenina,
no?
Per això et deia
que potser ho hem de resituar
tots plegats una mica.
Sí, sí, sí.
Doncs, com sempre,
pensem que
el coneixement
és probablement
el millor
i el primer pas,
no?,
per fer aquests canvis socials.
Sí,
jo penso que sí,
o sigui que la gent
que s'animin
a matricular-se
amb aquest màster,
no?
En aquest sentit,
està adreçat a persones
universitàries,
però no necessàriament
que tinguin la titulació.
No,
no, no, no,
han de tenir
un nombre de crèdits
i a partir d'aquest nombre
de crèdits
es poden matricular
ja
en aquest màster.
Primer s'ha de fer
una preinscripció
que ara està oberta
i que s'acaba
a finals de juny,
aquesta segona preinscripció,
i després matricular-se.
Jo penso que està oberta
a molta gent,
a molta gent,
perquè des de moltes
llicenciatures,
per entendre'ns,
o des de molts estudis,
es pot anar
a fer feina
dintre d'aquests temes
d'estudis de gènere
i d'igualtat, no?
Vale dir que les places
són limitades
contra tots els màsters,
per tant,
si qui estigui interessat
que faci via,
perquè s'acaba...
Sí, són limitades,
però, bueno,
a veure,
hi ha 30 places presencials,
30 places...
No, perdó,
30 professionalitzadores,
30 de la cerca,
per tant,
són 60,
que són presencials,
i després hi ha places online.
Clar,
és el que t'anava a dir,
que hi ha aquesta opció virtual,
no?
Perquè, clar,
hi ha molta gent
que la mobilitat
la té reduïda
per feina,
per moltes coses.
Jo penso que la gent de Tarragona...
Aquest any,
per exemple,
aquí a Tarragona
només es faran 10 crèdits,
l'any vinent
ja serà una altra cosa,
i en canvi se'n faran molts
a Barcelona i a Vic,
i aquest any,
doncs,
la Rovira,
la de Girona
i la de Lleida
fan molt pocs crèdits presencials.
Bé,
doncs,
escolta,
des de casa
i a l'hora que et vagi bé.
Clar,
clar, clar.
Per tant,
jo penso que està molt bé.
Doncs,
ja ho saben,
si volen més informació,
doncs,
entren a la web de la universitat
o s'acosten al rectorat
i tindran complertes dades
sobre aquest màster oficial
en estudis de dona,
gènere i ciutadania.
Ciutadania.
Això és un afegitó nou,
el de ciutadania,
perquè fins ara,
sempre que es parla d'aquest tema,
era dones i gènere, no?
Sí,
bé,
jo penso que està bé
que surti el tema de ciutadania,
perquè de vegades sembla
que les dones
siguem ciutadanes de segona
i si a sobre no som del país,
llavors ja som de tercera, no?
Sí,
ja és una cosa...
Per tant,
no ho sé,
està bé posar-hi ciutadania,
perquè sapiguen
que tots formem part
d'aquesta ciutadania,
homes,
dones,
de Catalunya,
de fora de Catalunya,
de tota la Mediterrània,
d'allò on sigui, no?
Molt bé,
doncs,
en Joan a Saragossa queda dit
que s'animin, com bé deies,
a fer aquest màster.
Moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i bon estiu.
Gràcies a vosaltres,
igualment.
Adéu-siau.