La una del migdia en 10 minuts no ens té oblidats,
ens visita de tant en tant i demà tornarà a la ciutat de Tarragona.
La cita al Teatre Metropol és Pep Sala
i en la gira de presentació del seu nou disc
Un petit moment de dubtar.
El tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Imagino que ja preparant la bossa per venir cap a Tarragona.
Pep Sala, molt bon dia.
Bon dia. Per anar a Tarragona, la bossa la tenim sempre a punt.
Sempre a punt. I no fa gaire vas estar a Vilaseca, també, que et tenim controlat.
Sí, sí, sí. Vam fer un concerto i Vilaseca va ser fantàstic
i esperem que el de demà mantinguem el mateix nivell.
Segur que sí, l'última vegada que vas venir a Tarragona
va ser al Teatre al Magatzem, si no recordo malament.
Sí, que vam tenir problemes perquè es va fer petit.
Per això? Però és que és normal que es faci petit.
Tu saps que... Home, tu ets un dels cantants que agraden més, no?, en aquests moments.
Sí, sí, sí.
Jo recordo un concert al Magatzem, va ser un concert memorable, no?
I no tinc un record extraordinari, esperem això.
que demà ens tornem a repetir-ho.
És... Bé, jo confesso que a mi m'agrada molt la música que fas de sempre.
Per tant, molt objectiva.
No sé si seré parlant d'aquest nou treball que ja conec,
que ens agrada molt i que bé que estem desitjant d'escoltar-lo.
En un concert que tinc entès, com que ja el tens una mica girat, aquest disc,
en un concert que el divideixes en dues parts, no?
Sí, és igual que el disc, no?
Té una part acústica, una part on...
A veure, és una acústica, però no és per res apalancada, eh?
Més íntima, podríem dir, no?
Sí, però...
O els protagonistes són les gitanes acústiques,
o el contrabaix,
i és una part més càlida, més íntima.
I després del concert es converteix en un concert de roc elèctric,
amb tots els ferros, amb les gitanes elèctiques,
i tot el que correspon, no?
Això vol dir que, com sempre, t'acompanyaràs d'una magnífica banda.
Sí, i sóc un home molt afortunat amb això.
Tinc una banda extraordinària,
i demà a Tarragona serem el Javier Reich, la bateria,
un monstre, un home que té tot tipus de música,
un home extraordinari,
Jordi Gas, que portem molts anys treballant plegat,
un baixista que canta de meravella,
o Valen Nieto,
que potríem dir que és com si fos la meva mà dreta,
que és un home que ja fa set anys que estem plegats,
i és un home que fa una música extraordinària, no?
El Josep Gis Pérez, guitarrista conegut per molta gent, no?
És un gran guitarrista.
El Ramon Altimer,
que des del primer dia que estem plegats,
fa més de 25 anys que estic en junts,
en tot el carrer de Sau,
vam estar plegats,
i contadem, és un dels teclistes,
per mi, millors que jo en el nostre país, no?
I després la novetat d'aquest any,
que és la Simone Lambrex,
aquesta dona violinista que és increïble,
i que ja havíem treballat el temps de la taberna del John,
i tot això,
i que per mi és un honor poder tornar a treballar amb ella.
En el que va ser això pel que fa als músics,
homes i dones que t'acompanyen al concert,
pel que fa a l'enregistrament d'aquest disc,
en un petit moment de dubte,
vas comptar també amb músics d'importància internacional,
que els diuen aquests casos, no?
No, no, no.
Vaig estar fent unes gravacions amb en Pino Palladino,
amb el dien Fomes,
però no és aquest disc,
és una altra gravació que...
És en una altra, anterior.
Que sortiu aproximadament.
Aquest disc el vam voler fer de banda,
el vam fer amb la banda, no?
El vam fer amb la banda d'una forma...
És que és un disc creat com si gairebé fos un directe, no?
No ho és,
perquè és un disc d'estudi,
però vam voler gravar com si fos un directe.
I aquestes gravacions que parlo
són unes gravacions que vaig fer amb el Pino Palladino,
que és un gran amic meu que fa molts anys que havíem trucat,
que toquem junts i que fem coses.
Ell actualment és el baixista dels Hulu,
de Hulu.
Sí.
I doncs aprofitant que a l'Istiu van fer una aturada
de la seva gira europea per anar a la gira americana,
doncs es va passar uns quants dies per Vic
i vam estar uns quants dies treballant aquí
i treballar amb un home de la qualitat del Pino Palladino
és increïble, no?
De totes maneres, Pep,
ja tens sis discos al mercat, en solitari?
Sí.
Fas moltíssimes coses, fas concerts, fas col·laboracions.
Deus tenir una agenda molt atapaïda.
Jo no sé si ara encara continues fent classes de música, també.
Bé, no, de tant faig uns cursets
a la Societat General d'Otors.
Sí.
Unes, que en diuen masterclass,
un master de composició.
I és una cosa que fem un curs,
és un curs que dura quatre o cinc setmanes,
i ho fem un cop l'any, no?
És la única cosa que faig, no?
Però portes una vida molt activa.
Ah, això sí.
És una cosa que...
La música té moltes passants, no?
Per això t'ho dic, que ets una persona molt inquieta,
que toques moltes tecles i mai millor dit, no?
Exacte.
El que passa la música té moltes passants
i jo tinc la sort i la fortuna
de poder-ne tocar moltes d'aquestes passants
que té la música, no?
Hem entrat a aquesta sala de reunions,
que és internet,
i entres en algun fòrum
de seguidors de la teva música.
I jo no sé si de tant en tant,
sense que ningú et vegi,
entres tu per veure què diuen de tu.
Jo m'imagino que sí,
perquè tots tenim la nostra pateta.
No, doncs no ets mai la de la teva.
No?
No, només és això de l'internet.
Doncs escolta, Pep,
jo t'aconsellaria que ho fessis, eh?
Si un dia tens l'autoestima una mica tocada,
entra-hi, eh?
Perquè et posen pels núvols,
a tu, al nou disc,
la teva manera de fer,
i el denominador comú que jo he trobat
de la majoria de les persones
que els agrada la teva música
és aquesta capacitat,
a banda de l'abasant musical,
la capacitat que tens de connectar
amb diferents generacions
per les lletres,
amb allò de les coses tan universals, no?
Els sentiments, les pors, la vida,
l'alegria, la tristòria...
Sí, veig que els seus humans
tots són iguals, en el fons, no?
Tots tenim els nostres, això com dius tu,
els nostres pors, els nostres angoixes,
i en el fons a les cançons
no fem res més que parlar del ser humà, no?
Amb els seus humans ens emprenyem,
els estimem, ens ennamorem,
els odiem, ens imbreniem,
fem el millor i el pitjor
el fem entre els seus humans, no?
No faràs mai una cançó d'amor,
jo sempre dic,
no faràs mai una cançó d'amor,
una farala, no?
Però bé, que aleshores, doncs,
i això per mi és un orgull, no?
Tant amb Sau, com amb els de la banda del bar,
com amb els discos que tinc a fin ara,
sempre hem tingut un públic
absolutament heterogènic,
i per mi és un orgull que reagi...
A vegades, aquella pregunta
que fem als periodistes, no?
De qui va dirigir la teva música?
No ho sé,
la meva música va dirigida a la gent,
i a qui li pugui interessar, no?
És, a vegades,
a més i més la música,
que hi ha perill de caure amb això de modes
i aquestes coses,
és una cosa que molt bé m'allunyo,
i estic content que hi hagi gent que ho apareixi.
Però fixa't que aquesta pregunta
que dius que fem als periodistes,
jo jo és una pregunta
que pel que fa bona part dels cantants
i grups catalans,
trobo innecessària,
perquè teniu la capacitat,
penso en tu,
penso en els Pets,
en el Gerard Quintana,
de connectar moltíssimes generacions simultàniament.
Per tant,
ho és una pregunta que entenc
que dins d'aquest context del rock català
i del pop català,
vull dir,
tan aviat ho escolta una mare i una filla
o un pare i un fill
al mateix grup i la mateixa música, no?
Sí,
als nostres concerts
ve molta gent
de...
venen famílies senceres,
que ve el pare, l'avi
i jo a la teva tura, no?
I això,
però,
si et dic,
això és una cosa que mi fa sentir molt orgullós,
no?
Clar,
és el que dius,
home,
parlo de l'ésser humà,
de la via.
A mi també m'agradaria
poder parlar amb la bellesa
que tenen les paraules,
però a vegades no tothom
té aquesta capacitat
de connectar
d'una manera poètica
i musical,
en aquest cas.
Explica'ns una miqueta
com ha anat l'elaboració
d'aquest treball
i la preparació
de la gira
i tot plegat
i sobretot
l'acollida
que està tenint el públic,
perquè com que dius
que no mires internet,
doncs els inputs
als reps del públic
a l'escenari,
segurament, no?
Sí, home,
l'evitat és que
estem molt contents,
ens està anant molt bé.
La gent als concerts
s'ho està passant molt bé
i ens ho fa saber
i es boca amb nosaltres
i ens sentim
molt ben acollits, no?
Aquest disc
ho vam poder,
vam poder gravar
un disc molt poc produït,
molt poc,
com diria,
molt poc de laboratori.
No hi ha instruments
de plàstic,
em dic jo,
no hi ha sintetitzadors,
no hi ha lups,
no hi ha samplers,
no hi ha res de tot això.
Vaig voler
que fossin instruments
de fusta,
que tinguis un sabor
de fusta
i el metall o les cordes,
no?
I aleshores
ens ho vam gravar
com això que et deia abans,
com si fos
gairebé en directe,
no?
En casco
va fer la seva part,
no hi ha guitarras doblades,
totes aquelles coses
que se solen fer
molts discos.
És un disc
fet molt espontàniament,
que volíem buscar
un sol molt fresc,
no?
I penso que hem aconseguit
i l'acollida
de la realitat
és fantàstica
perquè tenim gent
dels concerts
que ens va superbé
i ens va
i el disc
segons la companyia
del disc
que ens va anar
més bé
dels últims anys.
És un disc
que realment
cada cançó
és una història
i et fas aturar
a escoltar-lo.
I en directe
doncs és allò
del directe potent
del Pep Salà
i la seva banda.
La cita de
el Metropol,
no cal dir que
Bioma
jo crec que
estarà absolutament ple.
Esperem-ho.
Atreveria a assegurar-ho
gairebé.
I escolta,
Pep,
el que deixarem
que parli la teva música,
moltíssimes gràcies
per atendre
la nostra trucada
i t'esperem demà
aquí a la ciutat de Tarragona.
Molt bé,
demà passarem llista, eh?
I tant,
aquí ve la llista
abans de començar el concert,
que no pot faltar ningú.
Un petonet.
Igualment,
adeu-siau.
Adéu-siau, bon dia.