...nudrida representació de juventut de Tarragona,
i amb molta canalla esperant la sortida dels jugadors avui
aquí a les instal·lacions del nou estadi de Tarragona.
Ara mateix entra el director esportiu del Nàftig,
Josep Sicard, a l'interior de la sala de premsa del nou estadi.
S'abraça amb diferents amics que han vingut a parlar amb Josep Sicard.
Ara entrarà Josep Sicard.
Hi ha un munt d'allau de mitjans de comunicació
que esperen l'arribada de Josep Sicard aquí a la sala de premsa del club.
Càmeres fotogràfiques, també televisió, com us podeu imaginar.
Entra la Josep Sicard a la sala de premsa del nou estadi
i s'asseurà en aquesta taula, al costat del cap de comunicació de Roma Ufón.
S'asseurà ja Josep Sicard, i està tot a punt, i l'am de perquè comenci
aquesta roda de premsa de comiat de Josep Sicard
com a director esportiu del gimnàstic de Tarragona.
S'ha assegut ara mateix, he tret un paper i començarà el seu discurs.
Josep Sicard, d'un moment o l'altre,
perquè hi ha tots els mitjans gràfics just davant.
Que hi ha molt d'expectació, no, aquí?
Home, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
No és dels dies que més, no seria com va passar amb Ulissesar, per exemple,
però Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do,
tot i que ha baixat lògicament el volum de mitjans que s'asseixen al nàstic
després del descens, però Déu-n'hi-do, no està gens malament.
Suposo que ho sentiu, el Xevarri queda a fons.
Sí, sí, costa una mica d'arrencar, no?
Sí, no, sí, ara arrencarem perquè està apagant el mòbil el Josep Sicard.
Ara, vinga, va.
Perquè està apagant.
Tom, està puest-ho i ja comença la...
A punt, a punt.
Tot, espera, espera.
Agafa material pel futbolí.
Agafo material, agafo.
Vale, vale.
Això començarà d'un moment a l'altre.
Ara provem micros.
Vérem l'hockey.
Diu que va, va.
Vinga.
Reparé els llestos, ja.
Respira a fons.
Es feia el paper.
No comença això.
És que clar, no, és que clar.
Comença la intervenció del Tito Esportiu.
Comença la intervenció.
Josep Sicard, i després serà torna a preguntes.
Diu el cap de comunicació, Ramon Font.
Bon dia.
Comença, som-hi.
Disculpeu que ho faci en castellà.
És la meva llum en la qual m'expresso més fàcilment.
I amb el que volia dir i com ho volia dir,
doncs me va ser més fàcil fer-ho així.
I, bé, espero que me disculpeu per això.
Bueno, després de quatre temporades,
resulta difícil expresar els sentiments que me invaden en aquests moments.
D'entre tots aquests, i tras poder analitzar i reflexionar amb serenitat
la meva experiència en aquest club i en aquesta ciutat en tots aquests dies,
prevalece, per encima de tots, el de agradeciment.
Un agradeciment sincer a tantas persones, institucions,
que han participat activament en aquest projecte
i que m'han ajudat a creixer no només professionalment,
sinó també personalment.
Persones como José María Andreu i Ángel Fernández,
que tras dos anys duros, després dels fracàsos del descenso a segona B
i la mala temporada en el que tenia que ser el regreso a segona,
depositaron tota su confiança en mi persona.
Era un projecte difícil i duro.
Llegava en ese moment a un club con una urgencia deportiva
i amb la promesa a la seva afició de ascender a segona.
Recuerdo incluso el compromiso del consell de retornar a los socios
un porcentatge de los abonos si no se conseguía el tan ansiado ascenso a segona.
Nos encontramos un equipo destructurado,
con una serie de jugadores fichados esa temporada
y con contratos altísimos,
con la misión de ser la columna vertebral del equipo
y que al finalizar la misma estaban apartados
por la secretaria técnica de entonces.
Morales, Vaqueriza, Roa, Diego Rivera, Garrido, Pinilla...
Pinilla.
Fueron inicios duros, con decisiones difíciles.
Con un José María Andreu i un Ángel Fernández,
que no se escondieron nunca,
trabajaron y dedicaron tiempo de sus obligaciones y sus vacaciones
con el único objetivo que el equipo de su ciudad y de sus amores
volviera a la liga de fútbol profesional.
Ángel Fernández algún día, este club y esta ciudad,
le reconocerán lo mucho que hizo por él
y el papel importante que desempeñó.
De José María Andreu,
no puedo decir mucho más de lo que ya vosotros habéis expresado públicamente
y yo le he dicho a él personalmente.
Ha sido un presidente honesto, sacrificado por una única causa,
que el Nastic se consolidara entre los equipos de la liga de fútbol profesional.
He tenido la suerte de compartir con él muchas horas,
viajes, victorias, derrotas, alegrías, decepciones,
pero al final solo queda la alegría y satisfacción de haber cumplido con el objetivo
por el cual vino a buscarme y depositó su confianza.
Solo puedo tener un sentimiento de agradecimiento hacia él,
hacia su mujer, Térez, sus hijos,
que han sabido sacrificar horas, fines de semana y espacios familiares por el bien del club.
Agradecimiento también por su compromiso, colaboración y respeto hacia mi trabajo y mi persona
a todos los consejeros que han estado en estos cuatro años.
Los señores Jesús Saez, Jordi Frisag, Jordi Virgili,
José Luis Vilar, Armengol, Joan Potau, Alegret, Carlos Vives, Alberto Vives,
Ferran Sánchez Camins, José María Fernández, Joan Creus, Bayberdú, José Luis García.
No quiero olvidar tampoco a los otros dos presidentes que he tenido en este periodo.
Raúl Font, del que aunque en un breve periodo de mandato,
valoró el respeto y apoyo que me demostró en momentos difíciles.
Del actual Xavier Salvador, a quien ofrezco, como ya le he transmitido a él personalmente
y a su consejo el pasado martes, mi máximo apoyo y colaboración,
además de desearles toda la suerte del mundo para que pueda cumplir todos sus objetivos con el club.
Mi agradecimiento también a los cuatro técnicos y sus colaboradores,
preparadores físicos, médicos, fisios y encargados de material con los que he compartido estas temporadas.
Con Viñals y Muñoz empezamos el camino que nos llevaría a la meta de primera con el ascenso a segunda,
con una plantilla que luego sería la base del equipo que nos llevó a primera con Luis César.
Agradecerle también a Paco Flores su entrega y dedicación
y la profesionalidad con la que ha trabajado teniendo en cuenta
la dificultad de la situación que le ha tocado vivir.
Para los tres, desearles suerte en su futuro profesional.
Importante también, y por ello mi mayor agradecimiento,
son al gran grupo de profesionales que trabajando desde la sombra
hacen posible el funcionamiento del día a día de este club.
Muchas gracias al gerente, a Xavi Monclus, al departamento de marketing con Maribel,
al de contabilidad,
Marta, al de prensa con Ramón Fon,
al de protocolo con Mary Chey y al de administración con Mary.
Aparte de forma personalizada,
mi más sincero agradecimiento para un grande de este club.
Un fiel colaborador
o para un amigo en mayúsculas.
Para nuestro delegado José María Grau.
Un gran profesional.
Solo me queda darte gracias por tu servicio al club
y a todos los profesionales que vamos pasando por él.
Gracias por hacernos fácil la llegada.
Gracias por tener siempre un sí
y una solución a todos los problemas.
Y sobre todo gracias por enseñarnos a querer este club.
Los que estéis aquí y me conocéis desde el principio
sabéis que para mí el activo más importante de un club son los jugadores.
He intentado siempre ponerme de su lado,
respetarles, entender sus reivindicaciones
y sobre todo intentar que se sintieran identificados con el club y su afición
para que así se implicaran en nuestro proyecto
y pelearan por los objetivos del club.
Entendiendo que estos eran también los suyos.
He tenido la suerte de compartir con ellos muchas situaciones
y me llena de orgullo las múltiples llamadas y apoyo
en esta última semana de casi todos.
Incluso los que ya no están en el club desde hace tiempo.
Gracias a todos por vuestra entrega y profesionalidad.
Cuando llegué
dije que con trabajo debíamos llevar este club
a ser el segundo de Cataluña.
y lo dije porque creo que tiene el patrimonio más envidiado
que puede tener cualquier club, su afición.
He tenido la suerte de vivir una de las mejores épocas de este club
y de poder ver a tanta gente
disfrutar con los éxitos recientes del mismo.
Ver la alegría de tantas familias,
de aficionados de diferentes generaciones,
hermanados con los éxitos del club,
ver la alegría de toda una ciudad con los ascensos
hacen que valga la pena todo el trabajo y esfuerzos por conseguirlo.
Ahora que me voy, solo me queda la espina
de no tener la oportunidad de trabajar la próxima temporada
para poder compensarles la decepción de nuestro paso por primera.
Desde la distancia no dejaré de ser un astiquero más
que ansioso esperaré a informarme de los resultados cada domingo de nuestro club,
esperando que cada victoria nos acerque de nuevo a nuestro regreso a primera
y poder celebrarlo como un aficionado más.
Agradecer a todos los aficionados su apoyo y las múltiples muestras de cariño
que en los últimos meses y en estos días sobre todo estoy recibiendo.
Y a vosotros, compañeros, o si me lo aceptáis, amigos de la prensa,
dejadme que os pida disculpas si alguna de mis decisiones en algún momento
os han perjudicado o no os han facilitado realizar vuestro trabajo.
Siempre os he dicho que aunque discutidos muchas veces vuestros comentarios
o opiniones y valoraciones, sois parte de este circo y como tal parte necesaria.
No por ello deja de ser cierto que en multitud de ocasiones
los intereses de ambos son contradictorios
y como tal, respetando esos intereses hemos de actuar y convivir.
Entender que por mi cargo y posición
debo de tomar diariamente múltiples decisiones.
No dudéis nunca de que todas mis decisiones
están tomadas desde la máxima profesionalidad
y entendiendo que en cada momento es lo mejor para el club
sin tener en cuenta si son populares o no
o si perjudicaban mi imagen.
Otra cosa es que haya acertado o haya errado con cada una de ellas
pero nunca con el fin de perjudicar a nadie.
Creo que siempre tuvimos una relación cordial y de respeto
y entiendo y acepto sin rencor
algunos de los comentarios que se han vertido de mi persona
porque entiendo están hechos desde la decepción o frustración
que tenemos todos por la mala temporada
y no desde algo personal.
Estoy convencido de que nuestra relación
sin los vínculos profesionales será más distendida y amigable
ya que en mí siempre tendréis un colaborador
y un amigo para lo que necesitéis.
Para acabar, dejadme que os agradezca vuestro trabajo fiel
en estos cuatro años y vuestro apoyo a técnicos y jugadores
y dejadme también que desde aquí aproveche
a dar la bienvenida al que sea mi sustituto
que espero reciba de vosotros
todo el cariño que yo he tenido
y el máximo apoyo.
Gracias.
No, yo voy a hablar con el paciente, el paciente me va oferir si volía venir.
Yo voy a creer que era mejor que no.
igual que en el seu moment
pues ellos lo han hecho el otro día.
Yo creo que es mejor así.
¿Estás decebut?
¿Per no poder seguir aquí la temporada vinent?
No, decebut no.
Són coses del futbol.
Jo entenc que ha entrat una gent nova,
entenc que pot haver acabat un cicle,
l'únic, com he dit,
l'únic, com he dit, no?
Després d'una mala temporada
doncs un té ganes de...
de tenir l'oportunitat de rectificar el que hem fet malament
i d'intentar tornar a la gent
el que jo crec que mereixen.
Jo crec que aquesta és l'única decepció que tinc
i el que més m'hagués agradat en aquests moments,
però decepció no.
Entenc que al futbol hi ha cicles
i passen aquestes coses.
En aquests moments ha entrat una nova junta
i creu convenient un canvi
per donar un atraïre al club
i segur que és una decisió presa
des del punt de vista
que és el millor pel club en aquests moments
i que espero que encertin
i que tinguin molta sort.
Parlaves de molts,
què és el que ha passat aquesta temporada
tu des de l'elecció esportiva,
què és el que has vist que s'ha fet malament
i anar allà després de que ha passat tot
i que el descenç és una realitat.
Què és el que es podia haver fet millor
o què creus que us posar al tribunal?
Bueno, jo crec que ens va agafar a tots
poder sense un coneixement profund
de la primera divisió.
Jo crec que a la planificació,
a l'inici,
potser vam tenir certes mancances.
algunes s'han anat ratificant durant l'any,
però jo crec que la primera divisió també
s'ha d'entendre que és molt complicada
i que el primer any és molt difícil.
Jo crec que hi ha molts factors,
no només errors,
potser personals o de planificació.
igualment suposo que encara que haguéssim fet
moltes coses diferents,
haguéssim estat lluitant allà baix,
com han estat altres clubs importants,
com estan l'arrel de la societat
o altres clubs que porten una experiència.
Jo crec que la primera divisió és molt difícil,
és molt competitiva,
hi ha uns pressupostos altíssims.
Després també hi ha hagut durant tot l'any
un entorn de molta inestabilitat
i ha sigut molt difícil treballar
en aquest entorn d'inestabilitat
i pels jugadors ha sigut molt complicat
poder implicar-se
i tenir la tranquil·litat per treballar
i buscar uns objectius
que eren complicats però importants.
El director esportiu,
què pensaries si ha...
...à un club i fa tres setmanes
que el director esportiu sortint
ha feixat el nou entrenador.
Què pensaria?
Bé,
depèn de les circumstàncies,
no és una situació normal,
no és una situació normal,
però jo crec que en aquell moment
potser el club pensava
que les coses continuarien,
pel que sigui,
han canviat d'opinió
i de la mateixa manera
pots arribar a un club
on t'hi trobes un entrenador
que tingui contracte,
que sigui l'entrenador
de l'any anterior
i tingui contracte,
i per tant,
jo crec que s'ha de veure
d'aquesta manera,
entenc que l'entrenador que ve
és un gran entrenador,
és un molt bon entrenador,
és un entrenador que més
molts clubs l'han desitjat,
nosaltres vam tenir la sort
de convèncer-lo
perquè s'impliqués
en el nostre projecte
i jo crec que el director esportiu
que vingui
estarà content
de poder treballar amb ell
i veureu com vosaltres
i l'afició
al final
valorarà
perquè és un gran entrenador.
Però pot trobar-se el problema
que no vingui
de clans d'avançar
per processar
el primer equip,
però si encara
no poden sortir diferències
d'aquí o d'aquí o d'altre?
No,
jo crec que els entrenadors
al final,
com qualsevol professional
va avalat
per una persona,
l'avalen
el seu currículum,
les seves trajectòries
i el seu treball
i l'entorn
que vindrà
té una trajectòria
important
i té un currículum
que fa que
l'avali no José Sicar,
sinó qualsevol
que està dintre aquest món
jo crec que,
com t'he dit,
estarà encantat
de poder treballar amb ell.
Si a banda
el tema que estic
és Jari López
al moment
no ho hem de fer
ni com el concerto.
Li pregunten,
jo,
a Jari López
sobre el tema
i que s'hi ha deixat tancat
algun altre tema
Josep Sicar
de fitxatge
des de cara
a la temporada vinent.
Estàvem amb negociacions
de diferents temes
i des del moment
que el divendres passat
també em van comunicar
la situació,
evidentment,
vaig deixar tots els temes
pendents
que el nou director esportiu
pugui parlar
amb l'entrenador
i valorin ells dos
i facin el que creguin
oportun.
Jo no soc aquí
per donar les baixes
ni renovacions
a cap jugador
si no soc la persona
que ha de portar
el projecte
l'any que ve
i així ho vaig transmetre
inclús abans
de fitxar l'entrenador
i en el seu moment
el president
i amb el consell
els vaig dir
que entenia
que era difícil
per mi
implicar-me
a l'hora
de comprometre'm
amb un entrador
o amb un jugador
si després
no hi seria jo.
No,
jo no ho confirmaria.
Jo he parlat sempre
de l'entrenador
que vindrà.
El nombre
has dit tu.
Tres qüestions.
Jose,
què us trobes al més
l'entorn
de l'entorn?
Sí,
moltes anys
jo que no continuï
que els regidors
esportius.
La relació
i sobre la seva continuitat
la relació
a Pirinja.
A veure,
per parts.
No hi crec,
jo soc una persona
que no hi crec
en l'entorn.
Jo crec que
les juntes directives
estan formades
per empresaris
que estan acostumats
a prendre decisions
i decisions importants
i no hi crec
que puguin
influenciar-los
un mitjà de comunicació
o un grup
d'aficionats.
A mi,
personalment,
en tots aquests quatre anys
no m'han influenciat
en res.
Vull dir,
he pres les decisions
que creia
que havia de prendre
independentment
de l'opinió
de l'entorn
o de l'opinió
de premsa,
sinó sempre,
com he dit,
valorant que en aquell moment
fos el millor
pel club.
Si és cert
que potser
algú
pugui pensar
que potser
l'entorn
dificultava
o els provocava
de cara a un futur,
si les coses
no hi anaven bé,
que retorneix
d'això.
Però jo crec
que al final
això dura dos dies.
Vull dir,
els resultats
marquen
per tothom,
pel nou
i per l'antic.
i crec
que els presidents
i la Junta
i concretament
l'actual president
i l'actual Junta
m'ha constat
que han valorat
molt les coses
i que han pres
aquesta decisió
pensant que era
el que en aquests moments
convenia al club
i jo els hi respecto
i ojalà encertin.
Jo encantat
que aquest canvi
sigui bo
pel club
i que encantat
que m'aconsegueixin
els meus objectius.
Respecte
la segona
Mira,
les relacions
entre entrenadors
i directors esportius
sempre són difícils.
No entre Sica
i Lluís César.
O és amb Carbón
i Quique Sánchez Flores
o és en molts moments
entre Chiqui
i Raikard
o és entre qualsevol
director esportiu
o l'entrenador.
Però per una senzilla raó
els interessos dels dos
són moltes vegades
dispars.
l'entrenador
té uns interessos
únics,
personals
i d'avui.
Necessita resultats avui.
El director esportiu
ha de pensar
en una planificació
de futur,
ha de pensar
en que en qualsevol moment
aquell entrenador
no pot seguir
perquè els resultats
no surtin
i que ha d'haver-hi
un equilibri
o una plantilla
que funcioni
no només amb un entrenador
sinó que hi ha un canvi
durant la temporada
i pugui servir.
I després ha de pensar
pensa que jo soc dels
que sempre he dit
i us he transmès abans
que l'actiu més important
i el patrimoni
del club
són els jugadors.
No són els terrenys
com moltes vegades
se parla,
els camps,
tot això
si l'equip no funciona,
si l'equip
no serveix a res.
I la prova,
la grada nova
que s'ha fet aquest any
que està tot l'any plena,
veurem l'any que ve
la segona ojalà
estigui plena.
Però vull dir amb això
que l'actiu més important
són els jugadors
i per tant
a l'hora de confeccionar
la plantilla
has de pensar
en un període
més llarg
que no un any
o una temporada.
No,
ell té una opinió,
el director esportiu
en té una altra,
però després hi ha
una comissió esportiva
que valora
i el director esportiu
intentarà sempre
pronunciar
el que vingui
i el que ell se trobi.
Ell també
no estava acostumat
a treballar
amb director esportiu
i venia del Ferrol
on feia i desfeia.
El futbol
avui en dia
és diferent
i ell
on hi vagi
s'hi trobarà
amb situacions
que el director esportiu
que és una persona
de confiança
del president
tindrà
l'encàrrec
de fer una plantilla
de confeccionar
intentant
en la mesura
que sigui possible
donar-li
el que ell vol
però sempre
tenint en compte
que hi ha uns pressupostos
darrere
i que hi ha
unes circumstàncies
que els entrenadors
desconeixen
perquè els entrenadors
no saben
el que cobra
cada jugada
i no saben
el pressupost que hi ha.
El director esportiu
sí que sap
i sap que s'ha d'ajustar
amb uns números
perquè aquells jugadors
després els has de pagar
i l'entreador
t'afitja un jugador
i potser al cap de quatre dies
perquè no ha jugat bé
tres partits
et diu
que hi ha un albol
i que no serveix
i que vol un altre
i això és el que moltes vegades
provoca aquests enfrontaments
però que són normals
i des del respecte
i he intentat sempre
des del respecte
buscar el benefici
si no de l'UJC
i no de SICAR
sinó el benefici
del club.
És la una del migdia
cinc minuts i mig
continua aquesta roda
de premsa
des de les instal·lacions
la sala de premsa
del nou estadi
del encara director esportiu
del Nàstic
en Josep SICAR
roda de premsa
convocada a dos quarts d'una
ha començat cap a tres quarts d'una
amb una declaració
d'agraïments
de leialtats
cap a determinades persones
que al llarg de la
que ha convertit
en trajectòria
el club tarragoní
continua aquesta roda
de premsa
continua
sense seguida
per la redacció
d'esports
d'aquesta casa
ara però
des del matí
de Tarragona Ràdio
i en la recta final
abordem altres qüestions
en aquest cas
qüestions
que tenen a veure
amb la música
música d'arrel
música
d'una formació
tarragonina
que ha agafat
les arrels
de la música
tradicional
basca
en parlem
després d'una
petita pausa