Música
És en 5 minuts de dos quarts d'una del migdia.
Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio
traslladar-nos al circ
perquè aquest cap de setmana i el següent
en el marc ja de les festes del carnaval
la carpa del circcric
torna a instal·lar-se a la ciutat de Tarragona
i ho fa per presentar el seu últim espectacle.
Arriba al circcric.
Per parlar-ne
tenim a l'altra banda del fil telefònic
el Jaume Mateu, si diem que és el Tortell Poltrona.
Segurament molts de vostès ja el coneixeran.
Jaume, Tortell, molt bon dia i bona hora.
Bon dia, bon dia.
Què tal, com estem? Quina energia.
És que em lleveu d'hora.
Molt bé, llavors ja les 12 amb tantes piles carregades
no saps què fer-ne de tanta energia.
És el migdia ja.
Escolta'm, Tortell, explica'ns
què ens ofereix de nou aquesta
Arriba al circcric.
Home, Arriba al circcric a Tarragona,
però a nosaltres sempre és un goig
poder arribar a la ciutat
i poder oferir el nostre espectacle.
Aquest espectacle va iniciar-se el passat mes de juny,
per tant que és una producció nova.
De fet, nosaltres seguim fent el mateix,
juntar teatre, música i dansa
i després posar-hi tots aquests exercicis
de virtuositat que els afian la gravetat
i el sentit comú.
En definitiva, doncs és això,
però cada vegada, com que tenim més experiència,
doncs ho fem més bé
i pensem que podem donar el millor servei
i que la gent pot sortir cada vegada més contenta.
Llegint alguna crítica,
hem trobat coses que no sé si ja saps d'acord.
Hem dit que hem trobat
que aquest és un circ
que respecta la filosofia del circ tradicional,
però reinventat.
Ja saps d'acord?
Us heu reinventat, circcric?
Sí, el circcric, de fet,
ja quan va néixer
va significar una forma diferent d'entendre el circ.
És una fórmula que, a més a més,
altres circs hem seguit després
i que és una forma que s'adapta més
a les necessitats del moment.
O sigui, el circ que coneixem,
que és el circ antic,
que és el circ que neix a partir del Filip Asle
i dels finals del 1700
i que dura fins a la Segona Guerra Mundial,
on que s'ensenyava la bona barbuda,
els elefants, els tigres i aquest tipus de coses.
Nosaltres pensem que, respectant-ho molt,
que encara és una cosa que ja està una mica en desús
i en aquests moments el que cal
és la globalitat de totes les arts escèniques.
I en quant a això, doncs,
re-inventem i re-inventem cada dia
perquè inventant ens sentim més creatius.
Parleves ara de la importància
de totes les arts escèniques.
La carpa es veu que és una carpa
que s'ha fet amb molta cura
i la música té una importància cap dalt
en aquest espectacle.
Fonamental, fonamental.
La música és que la banda sonora d'una pel·lícula
perquè és el que dona el ritme,
el que dona el color, el que dona...
El que dona...
Bueno, i en aquests moments disposem a...
És un concert, no?
Hi ha vuit músics amb escena
i, per tant, doncs,
poden donar tots els matisos i tots els colors.
Sense animals.
Abans comentaves, home...
Jo, jo, jo, jo...
A tu?
Jo no l'indico com a animal,
com a esser viu.
Com a animal circsenc,
com a animal mediètic,
quin tipus d'animal et consideres certell?
Jo penso que els homes formem part
del món dels essers vius,
igual que el resta de mamífers,
el resta de vegetals,
el resta d'amfibis.
Nosaltres som una manera,
tenim la nostra animalitat,
però vull que aquesta separació...
Nosaltres no portem animals
perquè pensem que no cal
i que, a més a més, en aquests moments
podem oferir moltes i millors coses
sense la seva presència.
El que sí que ens sap greu
és que el món del resta de d'amfibis,
siguin animals o siguin vegetals,
estiguin tan mal tractats, no?
Pallassos, en aquest cas,
el nostre interlocutor té un protagonisme especial
en aquest nou espectacle,
i acrobàcia són potser
dos dels principals ingredients,
els números més espectaculars d'aquest espectacle?
Sí, home, jo diria que potser
el més espectacular és el número de trafèci volant,
però tampoc descarto
un número de malabars de rebot
amb set pilotes...
Set pilotes, set pilotes?
Sí, amb set pilotes de rebot.
Doni-do, eh?
Sí, no, no, molt maco.
Vull dir que són coses que
no les pots veure
i, a més a més, no és el mateix viure-les,
que és el que fas en un circ,
que veure-les.
A vegades pots veure coses similars a la televisió,
però no és pas el mateix
veure que viure, no?
I nosaltres el que intentem
és que aquesta poesia,
que de fet desgrana l'espectacle,
doncs arribi a tots els seients
que estan envoltant de la pista.
Des de Circric ja fa una bona pila d'anys,
gairebé 30 anys des del 78,
que aneu voltant per aquests mons de Déu.
Ha canviat molt el públic
que us ve a veure a Tortell?
Òbviament, doncs,
els que us van venir a veure
quan tenien 20 anys de 78
han estat una miqueta més crescudets,
per tothom ha passat el temps,
òbviament,
però el tipus de públic,
més o menys familiar,
més o menys gran,
més o menys arrialler,
més o menys susceptible,
ha anat canviant al llarg d'aquests 30 anys?
Home, han canviat molt els mitjans,
abans d'anar amb cotxes baratos,
ara d'anar amb cotxes cars,
però, de fet,
la gent segueix emocionant,
som per les mateixes coses.
Nosaltres no som un espectacle infantil,
som un espectacle familiar,
un espectacle amb que un pare
pot venir acompanyat del seu pare,
del seu fill,
i si té un immigrant
ens n'ha acabat d'arribar al seu pis,
el pot portar,
perquè encara que si hi hem
i ens reindiquem com un cil català,
nosaltres no tenim fronteres
ni de llenguatge,
ni fem coses que ningú es pugui sentir molestat,
i pensem que aquesta universalitat
ens la dona el circ
i és una de les coses que ens dona força.
Sé que és una pregunta molt sobada
i que des de fa una bona pila d'anys
no us heu fet un fart
de respondre a la gent que fa molts anys
que arriba al circ,
però, per exemple, aquest mes de març
la companyia del sol,
el circ d'Issolell,
tornarà a Barcelona,
torna a presentar,
crec que si no vaig errat,
a Alegria.
L'aparició d'aquesta nova companyia
que ha captivat, sembla,
un nou tipus d'espectadors,
a vosaltres us ha perjudicat
o us ha beneficiat d'alguna manera,
a Tortell?
Home, nosaltres som els seus pares,
però no podem renegar d'ells,
o sigui,
ells van néixer
vuit anys després de nosaltres
i nosaltres una mica
som els primers
que vam optar
per aquest tipus de fórmula
de fer circ.
Una mica fem el mateix,
ells són d'una altra cultura,
ho fan d'una altra manera.
Però no et fa una mica de ràbia,
Tortell,
que potser algú
descobrís aquest tipus de circ
que a partir precisament
de quan va venir
el Cerd i Sorell
aquesta gent del Quebec,
de Canadà,
quan vosaltres
fèiem molts anys
que ho fèieu aquí?
Sí, no?
Això molta gent,
molta gent ho ha fet,
o sigui,
el que passa és que
l'avantatge d'ara d'ara
hi ha molta gent
que prefereix
el circ que el circ de soleil,
però dir-ho així
és perquè nosaltres
tenim més proximitat
amb el públic,
no és una empresa
tan de gran format,
perquè no és una empresa americana,
és una empresa catalana,
i amb la qual cosa
nosaltres donem un servei
que és diferent,
però jo penso que se complementa,
a nosaltres ens va molt bé,
perquè quan ve el circ de soleil
nosaltres agafem cert pedigrí
i jo els he d'agrair
al circ de soleil
que a partir de la seva vinguda
per primera vegada
a Barcelona,
quan la gent,
nosaltres dèiem
que feien circ,
deixàvem de rufar el nas
perquè ens podíem comparar
amb una cosa
que ells veien amb bons ulls,
no?
Fins a l'arribada
del circ de soleil
a Barcelona
molta gent
desconeixia
la nostra presència
i gràcies a ells
nosaltres
hem pogut
afectar una mica més
el nostre públic.
Abans comentaves
que aquest espectacle
és nou,
és un espectacle de nova producció
però que ja ve força rodat
des del juny
a seu immersos
en una gira llarguíssima.
Realment
la vida
en la caravana
del circ
és molt dura,
millorat,
empitjorat
el pas dels anys,
Tortell?
Home,
mira,
saps si hi ha un avanteig
amb el canvi climàtic
que és que en aquests moments
en el circ
no estem passant el fred
que passàvem abans
el gener i el febrer.
Gairebé no me maniga curta
avui per Tarragona.
Avui per Tarragona
no me maniga curta
i també,
o sigui que
les condicions de vida
del circ
han millorat molt
en aquests moments
jo què sé
des de les bombones de gas
amb les quals
pots tindre calefacció
a tindre les corrents,
els generadors,
el fet que abans
havíem de picar
les piquetes
amb martells
a mà
i ara les clavem
amb màquines
o que havíem de pujar
els nostres artilogis
amb politxes
i polipastos
i ara ho fem
amb motors elèctrics,
la vida
on es treia
siguen dura
però també tenim
una bandatge
que nosaltres tenim
un menjador
molt més gros
i el nostre menjador
està ple d'estrelles
o sigui que
jo penso que és
una bona fórmula de vida
i a més
un gran observatari
de la vida nostra
el fet de veure-ho
des d'un lloc itinerant
i des d'un circ.
Estar una setmana
o dues setmanes
a cada població
de Catalunya
passant per Solsona,
passant per la Conca Barberà,
passant per Lleida,
passant per tots aquests pobles
realment és una meravella.
Una última pregunta,
Tortell.
Hem llegit declaracions teves
en què a l'hora de presentar
aquests circ que reivindiques
que la gent que els adioqueu
a aquesta professió
heu dut
que teniu set sentits,
teniu els cinc sentits
que té tothom
i teniu dos sentits més,
el sentit de l'humor
que aquest
doncs ens el podíem imaginar
i també teniu un sentit comú
més desenvolupat
que la resta.
Per què?
Sí,
també us heu de tant
a prop de la realitat
i dintre d'una realitat
on les anècdotes
es compten a desenes
cada dia
perquè no és que et passi
una cosa un dia
i després estiguis
una setmana
sinó el dia següent
tornes a tindre
grans dificultats
per proseguir.
Si no hi ha molt sentit comú,
no pots agrupar
gent de procedències
com del Sàhara,
de Romania,
d'Ucraïna,
de Brasil,
d'Argentina,
que és la gent
que conforma
la nostra caravana.
Nosaltres
som una espècie
de casa de colònies
de 50 persones
que va visitar
el país
si no hi hagués sentit comú
i aquest sentit comú
no és una cosa
que tu el puguis prendre
com una pastilla
sinó que l'has de desenvolupar,
seria molt difícil
que poguessin funcionar.
Aquest sentit comú
també serveix
per posar una miqueta
al fre,
allò de la temptació
del més difícil
tot aviat?
No,
a nosaltres ens interessa
el més bonic,
ens interessa
el més poètic,
ens interessa
el més marxós,
ens interessa
totes aquestes històries.
El més difícil
cada dia,
això és una història
bastant olímpica,
del més alt,
del més fort,
i nosaltres pensem
que no ha de ser així,
sinó que al revés.
O sigui,
ens hem de adonar
que encara que
no siguem res,
tenim la possibilitat
de poder compartir
moltes coses
i això,
quan comparteixes,
realment existeixes.
i això és realment fantàstic.
Dues horetes
d'emocions,
de riures,
d'espectacle,
en definitiva,
és el que ens ofereix
el Circric
amb el seu nou espectacle
Arriba Circric
que serà aquests dos propers
caps de setmana
a Tarragona.
Tortell Poltrona,
moltes gràcies
per atendre la nostra trucada,
esperem que aquesta estada
per aquí,
per la nostra ciutat,
sigui tot un èxit.
Moltes gràcies,
ho esperem a tots
aquí al Parc de la Ciutat.