Quatre minuts, un quart de dues, ho comentàvem ara fa un moment.
Aquest vespre arrenca una nova edició del cicle Flashos de Natura,
l'organitza la Fundació Caixa Tarragona.
Enguany es dedica al canvi climàtic des de diferents perspectives.
Ens acompanya el seu coordinador, Ferran Aguilar.
Ferran, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut.
Aviam, bona part dels nostres oients ja els hi és familiar
aquest títol de Flashos de Natura,
però aquest sembla si fem una miqueta de memòria,
perquè a cada edició heu anat canviant, modificant,
anar enriquint encara més aquests flashos, no?
Sí, des que va néixer l'any 2004,
teníem la idea que, bé,
primer era interessant mostrar la riquesa natural
i a nivell de medi que tenim a la província d'Aragona.
Ens vam obrir posteriorment més a la que seria en Vic Catalunya
fins al 2005, que ja va ser un àmbit molt més obert
a nivell estatal, fins ara que hem intentat, doncs, això, no?
Buscar notícies, problemes ambientals que siguin ja d'un àmbit
molt més global i, en aquest cas, doncs, hem escollit,
malauradament un tema que està molt de moda,
que és el canvi climàtic.
Res del que passa al món ara ens és alia, no?
Tot ens influeix, estiguem on estiguem,
i en aquest sentit heu buscat diferents territoris
on es manifesta aquest canvi climàtic,
que alhora també és un canvi de modus de vida
per a molts col·lectius.
La primera xerrada parla, com tu bé deies,
des d'aquesta perspectiva del canvi climàtic a Catalunya.
És a dir, allò que deies tan proper a nosaltres.
Sí, el mateix cicle, enguany,
segueix, doncs, la línia de veure
què és el que passa a nivell local
i també el que passa a nivell global, no?
El doctor Matibuada, doncs, aquesta tarda,
a dos quarts de set, ens parlarà sobre això, no?
Sobre què és el que està passant a Catalunya,
quins són els resultats i com es fan aquests estudis, no?
Malauradament ens trobem en un punt
amb el que a nivell social,
a nivell ambiental, ens trobem amb un repte
a nivell de la humanitat,
perquè no sabem realment el que passarà.
Hi havia moltes hipòtesis sobre això.
Feia temps que es veien aquestes orelles al lloc,
però ara veiem que realment és una cosa real
i que s'està avançant molt més ràpid del que semblava.
tant el tema dels glaciars com el Pol Nord,
que es deia, doncs, això el 2050, el 2060,
però han passat cinc anys i ja es veuen aquests efectes.
I tant.
I és molt lamentable perquè, a més,
tenim tots aquella cosa de dir,
aviam, només em preocupa això
que si fa més fred, fa més calor,
abans no feia aquest temps i ara sí,
més enllà d'aquí, no donem una passa
i això encara, si no es posa solució,
la tendència és que pitjori tot plegat.
Sí, perquè tot és un efecte dominó
i hem de pensar que des de, potser,
al punt de vista humà,
que sembla que controlem tot,
hi ha molts efectes col·laterals que no el sabem
i que realment és això,
que no sabem què passarà realment.
Una de les conferències entrant
parla sobre el que passa a l'Amazones.
Per ser-hi disculpa, Ferran,
intentem contactar amb Martí Buada,
amb el qual havíem quedat perquè ens donés algun detall.
Sembla que hi ha algun petit problema
amb el telèfon.
Mirarem abans que acabi aquesta conversa
de poder, com a mínim, saludar-lo
i que ens doni quatre pistes.
Però com que tenim aquí el Ferran,
ell ens pot anar avançant a altres qüestions.
Parlaves de...
Anàvem d'aquesta setmana
al canvi climàtic a Catalunya
a la propera sessió,
que serà el canvi climàtic a l'Amazones.
Sí, això serà el dijous 18,
també a dos quarts de vuit.
I bé, hem buscat, doncs,
una experiència personal
que ens portarà a Lluís Miguel Domínguez,
periodista ambiental...
Conegut naturalista, també, sí.
Sí, ell també col·labora
amb molts programes de ràdio,
està fent molts programes arreu del món,
de com viuen aquestes persones,
persones que no tenen res a veure
amb el primer món,
fins i tot indígenes
que no han tingut fins ara encara contacte
amb cap occidental
i que estan patint aquests efectes, no?
Bé, també és un altre punt de vista, no?
Que potser la gent no coneix, no?
Seria just, doncs,
que el que realment
o malauradament
provoca aquest efecte
només és el patissell, no?
Clar.
Però, en canvi, aquí hi ha persones
que realment, injustament,
pateixen aquests efectes
sense tindre cap tipus de benefici.
No reben cap avantatge del progrés,
de l'anomenat progrés,
i sí, tots els inconvenien, segurament.
Sí, en aquest sentit, sí,
perquè el clima els afecta moltíssim.
Recordem el Niño,
recordem els últims grans temporals
a Nord-Amèrica
que també van afectar a Sud-Amèrica,
no tan fort,
però també...
I, clar, això és constant, no?
I, per últim,
doncs, el dijous 25
tindríem el José Luis Gallego,
també periodista ambiental
que col·labora
amb molts programes
de televisió.
Ell, doncs,
ara fa molt poc,
ha escrit un llibre
sobre el tema del canvi climàtic
i fa referència al títol que fa, no?
Canvi climàtic
i jo què puc fer.
Tornem un altre cop, no?
Realment,
a nivell personal
podem fer molt, no?
Sempre, vaja,
des d'una postura
a nivell d'educació ambiental,
es parla que no hem de ser pessimistes,
que les persones podem fer molt,
que tots sumem, no?
I des d'aquesta actitud personal
jo penso que també s'ha de demanar,
doncs, una postura social
i una postura...
Al final acabem amb el tema polític, no?
Fer referència...
Qui pren les decisions
i qui té els calés
són les administracions, per tant.
Sí, però qui decideix a les urnes
també són les persones.
O sigui, penso que és molt fàcil
culpabilitzar.
Jo penso que aquí hem de ser
tots una mica responsables,
tot plegat, no?
I ell, des d'una postura
molt divertida,
des d'unes animacions,
també, doncs,
el que fem és
que els nens també s'apropin,
perquè estan molt adaptats per això,
doncs, ens proposa, no?
Què és el que podem fer nosaltres.
Quin és el format
de totes aquestes xerrades?
Perquè abans em comentaves, Ferran,
de dir, mira,
busquem en aquest cicle,
sobretot vull buscar
i vull que intervingui,
fins ara ho hem aconseguit,
persones que siguin expertes,
persones que sàpiguen del que parlen,
persones, grans professionals,
però també que siguin grans comunicadors,
perquè podem portar una persona
amb un nivell acadèmic
i d'expertesa extraordinari,
però que no acabi de comunicar
i d'explicar,
perquè, en definitiva,
no deixa de ser,
doncs, una...
és un públic,
diguem-ne,
no és un públic expert,
no estem en un àmbit universitari,
són unes conferències
i unes xerrades
adreçades a tothom
i això ho has aconseguit fins ara.
Bueno,
sembla que sí.
Aleshores,
quin format doneu
a cadascuna de les xerrades?
Hem variat una mica,
però,
en essència,
el que busquem,
que és el que abans
et comentava,
micro tancat,
el que busquem
són comunicadors
que tinguin poder
de seducció ambiental,
que puguin comunicar,
que siguin frescos,
que aportin informació
contrastada,
que sigui una hora
escacs
que hi ha una conferència,
que hi ha una projecció,
fins i tot l'any passat
vam fer una mostra
que recolzava una mica
el que...
Parlaves de la famosa mostra
de bolets
que abans comentàvem,
exacte.
També vam parlar
sobre els taulons fòssils,
també va haver una exposició
sobre aquests animals antics
i bé,
bàsicament,
és això,
buscar la força
d'aquesta comunicació,
de poder apropar-se
a tots els públics,
perquè realment
el que hem buscat
és això,
que sigui obert a tothom,
que sigui molt entenedor,
fins i tot
que sigui divertit,
perquè les coses,
encara que siguin
potser una mica fosques
com aquestes,
si no són divertides,
doncs no.
Al final,
jo penso que el que recordem
és això,
allò que ens ha fet sentit bé
i que potser ens provoca
aquest interès
per actuar
o per despertar-nos
un interès
en aquestes temàtiques.
Són unes xerrades
que van acompanyades
d'uns audiovisuals,
com són.
Sí,
fins enguany,
depenent de l'autor,
l'autor,
de vegades,
té material audiovisual
que és el que recomanem
perquè no sigui
tan seriosa
i perquè sigui
molt més amena.
I,
si no és així,
el que porta,
és algun tipus
de presentació
PowerPoint,
en aquest cas
és el que porta
martiuada.
en canvi,
la resta,
tant el Luis Miguel
com el José Luis Gallego,
ells porten,
el Luis Miguel porta
un documental
que es diu
Amazonas Última Llamada
i el José Luis Gallego
porta,
ja et deia,
una animació
per a nens
on explica
d'una manera
així,
en dibuixos,
què és el que podem fer.
En aquest sentit,
entenem
que
les xerrades
estan adreçades
a totes les edats,
a tots els nivells,
amb algunes
més que d'altres
pel format,
m'imagino,
aquesta última
que dius
els nens potser
entren millor
que en d'altres
o tu diries
que estan adreçades
per a un públic
així molt familiar,
què et sembla?
Jo penso
que és per a un públic
bastant familiar
i he comentat
aquest punt
dels dibuixos animats
perquè,
clar,
per a nens petits
potser
els és molt més atractiu,
que no veure
un documental
o sentir
continguts
que potser
no estan
adequats.
Però vaja,
jo penso
que venen nens
a partir dels 10-12 anys
i realment
s'ho passen força bé.
Les xerrades,
òbviament,
són amb l'entrada lliure
i es fan
gratuïta
a dos quarts
de vuit.
A dos quarts de vuit,
sí.
A dos quarts de vuit
del vespre.
Un horari també
que intenteu
que tothom pugui arribar
a les set de la tarda
i més o menys
tothom està
encaixat
en la seva rutina
i que puguin
doncs entrar
a fer aquestes xerrades.
Tres xerrades
sobre natura
es fa cur.
Sí.
Un més
es fa cur,
no?
Bé,
sí,
es fa cur.
Però bé,
jo penso
que el bo
millor breu.
També és veritat.
Llavors,
clar,
després ens queda
un any
també per preparar,
per poder connectar
amb els autors,
per buscar
temàtiques
atractives
i bé,
doncs,
bueno,
aquesta és la intenció.
Estem parlant
de ponents
que tenen unes agendes,
que tenen unes obligacions
professionals
i acadèmiques
i per tant
s'ha de programar
amb molt de temps
unes altres xerrades.
No et preguntarem
què fareu en el proper cicle,
ja en parlarem,
en tot cas,
no?
Sí.
Farà una mica prematur.
Primer,
gaudim d'aquest
que comença avui,
recordin,
dos quarts de vuit
del vespre,
aquí a l'Auditori
de la Fundació
Caixa Tarragona.
Sap greu,
no hem pogut parlar
amb Martí Boada,
geògraf,
naturalista,
la persona que farà
la ponència aquesta tarda,
però cap problema,
nosaltres no hem pogut parlar,
però ell sí que podrà venir
aquesta tarda
i que tingui interès,
que segur que són molts
a conèixer,
doncs,
aquesta tasca
d'aquest geògraf,
doctor en ciències ambientals,
que s'acosti,
que s'acosti
a la Fundació
Caixa Tarragona.
Ferran,
jo crec que no ens hem deixat
cap detall,
no?
Que més o menys
hem donat tota la informació
que necessitaven els oients
per gaudir-ne
d'aquest cicle?
Sí,
jo penso que sí,
jo,
vaja,
des d'aquí,
doncs,
agrair a Radio Tarragona
que ens hagin convidat,
doncs,
per poder promocionar,
doncs,
des d'aquest mitjà,
aquest cicle,
i, doncs,
bueno,
convidar els oients.
Jo penso que
és molt interessant
que disfrutaran moltíssim
i enguany,
doncs,
sobre el Martí,
com deia,
doncs,
un gran expert
que està a moltes entitats
a nivell europeu,
a la ONU,
està a molts llocs
com a assessor ambiental,
bueno,
sobretot perquè
ell és una persona,
doncs,
molt agradable,
que ha fet
molta escola
en aquest país,
molts grans professionals
o gent
que jo m'incloc,
doncs,
com a alumna
a distància,
no,
a distància,
però,
clar,
són persones
que t'enganxen,
per la seva sensibilitat,
sobretot,
no?
I és interessant
perquè a vegades
parlem per parlar
d'un titular periodístic,
ha canviat el temps,
ha fet això,
clar,
i,
bueno,
tot això com ho saben?
Com ho fan?
Com ho investiguen?
Quina és la recerca
que hi ha al darrere?
Per aquí aniran una mica
d'estrets d'aquesta tarda,
ja no serà on parlar per parlar
com fem habitualment,
som absolutament profans
en la matèria.
Ferran,
gràcies de veritat,
fins la propera.
Molt bé,
gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.
Adéu.