És un quart de dotze del migdia, cinc minuts,
seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio.
Volem conversar una estona amb la directora de l'Hospital Universitari
Joan XXIII de Tarragona, la doctora Pilar Gavilán.
Avui l'hem convidat perquè l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona
comença els actes commemoratius del seu 40è aniversari.
Des d'aquest mes d'octubre del 2007, al llarg de 12 mesos,
fins a l'octubre del 2008, es donaran diferents cites
que estan relacionades amb aquesta commemoració.
Tenint en compte que l'Hospital Universitari Joan XXIII,
a banda de ser en l'actualitat un centre de referència,
forma part de la història més o menys de tothom d'aquesta ciutat.
És un tema amb prou entitat per tractar-ho.
Avui, diguem-ne per sobre, perquè de fet tenim un any per davant
i de ben segur que tenim ocasió de comentar moltes qüestions.
Pilar Gavilán, bon dia.
Bon dia.
Benvinguda i enhorabona.
Moltes gràcies.
Per la part que et toca, com a directora de l'Hospital,
en tot cas és una enhorabona que sempre s'ha de fer extensiva
a la gent que hi treballa, amb tot el col·lectiu sanitari,
i als usuaris, a vegades soferts usuaris,
a vegades pacients usuaris i a vegades usuaris encantats.
Perquè hi ha de tot, lògicament, al sistema sanitari, no?
Per suposat.
Jo volia posar de relleu el treball de tots els professionals de Joan XXIII
durant tots aquests 40 anys
i com s'han sumat a l'organització d'aquest 40 aniversari.
I, per una altra banda, no seria possible aquest projecte de Joan XXIII,
per suposat, si tots els ciutadans de Tarragona
no confiessin en la nostra assistència.
Visualitzant, m'imagino aquell antic hospital Joan XXIII,
i sembla que estigui fent com un joc del Lego.
Ara aquí hi poso una altra peça.
I va creixent, i va creixent, i va creixent.
I a cada peça que incorporo estic incorporant tecnologia,
estic incorporant nous serveis,
amb la qual cosa ja no m'he d'anar fora de Tarragona
a fer determinades proves.
Aquesta seria d'una manera molt planera
l'evolució i la història dels últims anys de Joan XXIII.
Totalment d'acord.
Precisament nosaltres estem jugant molt amb aquesta idea,
la idea una miqueta com de puzzle,
en què pensem que tenim ja molts serveis de referència,
pensem que tenim els professionals,
però realment sí que ens fa falta un marc d'estructura,
d'una miqueta donar aquest confort
i aquesta visió d'un hospital amb un creixement homogeni
orientat al pacient.
Aquí damunt la taula, lògicament,
tinc com una mena d'inventari, podríem dir-ho així,
de totes les inauguracions que s'han fet en els darrers mesos,
de les inversions econòmiques,
dels serveis que s'han incorporat.
Jo em veig incapaç de dir-los tots ara, francament.
En tot cas, com a directora de l'hospital,
les joies de la corona, i podem parlar en plural,
quines serien dels últims temps de Joan XXIII?
A veure, tenim el que deia una mica, no?
Volem fer un creixement harmònic,
és a dir, pensem que som un hospital
que per una banda hem de garantir
l'atenció integral als pacients de Tarragona,
i això vol dir que va des dels serveis més bàsics
fins a el que diríem serveis de referència.
I llavors, aquí, en les últimes actuacions
que han hagut en l'hospital,
hi ha des del triatge de les urgències de pediatria,
és a dir, separar el que seria el pacient més banal de pediatria
del que seria el pacient més complex,
i això ha sigut una petita obra,
però que penso que donarà més confort
tant els professionals com els pacients.
Això passant per el que seria la rehabilitació
de les plantes d'hospitalització,
i llavors, doncs, ara pràcticament tenim acabada
la tercera planta, que serà una planta de cirurgia,
que ha quedat, doncs, bé, molt moderna i molt funcional,
fins a un hospital de dia,
hem de garantir que els pacients
que necessiten tractaments,
com, per exemple, tenim pacients d'hematologia,
amb tractament oncològic,
i llavors, doncs, que aquests tractaments
es puguin fer en condicions
i confortablement en Joan XXIII,
fins a el que és, bueno, doncs, la hemodinàmia, no?
Vull dir, tots els pacients coronaris
que necessiten, doncs, un cateterisme
o tant que sigui diagnòstic o que sigui terapèutic
i que es pugui fer, doncs, aquí en el territori.
I amb això és un projecte
que, a més, doncs, ho estem treballant
amb l'Hospital de Sant Joan de Reus
i tenim compartits professionals
i la tecnologia.
Aquest era un altre tema que també volia comentar, no?
Vull dir, la voluntat
i la vocació de Joan XXIII
de compartir amb altres proveïdors
i de compartir, doncs,
tant tecnologia com professionals.
Per tant, es pot treballar en l'actualitat
tal com està l'estructura del mapa sanitari
aquí a les nostres comarques
d'una manera...
Es pot col·laborar d'una manera coordinada
amb altres organitzacions sanitàries
que també operen a la zona?
Per suposat.
Manteniu aquesta relació?
Sí, estem treballant ja, doncs, per exemple,
en l'Hospital Pius de Valls.
També estem treballant en cirurgia vascular
com col·laborem amb Berge de la Cinta de Tortosa.
Amb la Tecla també estem coordinant-nos
amb diferents temes
i amb Sant Joan de Reus també.
Clar, les persones que hi visiten
l'Hospital Universitari Joan XXIII
van a la seva consulta,
van a fer-se la seva prova diagnòstica,
van a fer, en fi,
allò que el seu metge de referència
li ha dit que ha de fer.
I a vegades no n'és conscient
d'aquest altre vessant importantíssim,
que és la vessant de la línia de recerca
dels projectes d'investigació,
del ressò que tenen
algunes de les actuacions que fan a Joan XXIII
a nivell internacional,
en revistes especialitzades,
a vegades amb aquesta meravella que és internet,
doncs entres i dius
Hospital Universitari Joan XXIII
i han presentat en la revista Science
o en la revista no sé què
determinat aspecte
que n'està treballant durant molt de temps.
Li teniu molt de carinyo a aquest aspecte
perquè lògicament a vegades
queda molt reduït en l'àmbit
del que és la investigació
i l'àmbit acadèmic només, no?
Per suposat, aquí en aquest punt
cal remarcar, vull dir,
les potents grups d'investigació
que hi ha en Joan XXIII
amb un factor d'impacte,
que és com es mesura les publicacions,
que es fan en revistes internacionals i nacionals
i en aquest sentit
amb unes mitjans estructurals molt minçons
i en aquest sentit
tenim el projecte
de fer un edifici d'investigació i recerca
que també incloui la unitat docent universitària
que tenim compartida amb Sant Joan de Reus
i dins de la Universitat Rovira i Virgili
i llavors que en aquest nou edifici
s'inclogui tota la docència,
la recerca
i inclouria també
un observatori de salut i medi ambient
de la ciutat de Tarragona.
Déu-n'hi-do.
Hi ha una vessant també més social.
Com a l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona,
a partir de quins protocols
o quins plantejaments
també afronta aquesta nova manera
d'entendre la sanitat amb els nouvinguts.
Aquest ha estat un altre repte
diguem-ne de material sensible
perquè la tecnologia molt bé
anem fent edificis,
anem fent habilitat
doncs quiròfans
però hi ha aquest altre vessant
que també és un repte
per tota la societat
però també pels que us dediqueu a la sanitat.
Per suposat, en aquest sentit
per una banda
doncs estem reforçant
la unitat de treball social
vull dir que
que és una unitat
que pensem que s'ha de potenciar
i que cada vegada té més feina
i que realment és una gent
amb una qualitat humana extraordinària
i d'una altra banda
doncs tenim traductors
per facilitar la comunicació
amb els nouvinguts
i és una línia de treball
en la que doncs hem de treballar més.
Després de 40 anys
l'Hospital Universitari Joan XXIII
és una estructura
no només física
sinó humana
no sé quants professionals
poden arribar a treballar
en tots els sectors
quanta gent està treballant
ara a l'actualitat?
Doncs ara
pràcticament
aproximadament
uns 1.200 treballadors
1.200 treballadors
i l'important és que
amb una qualitat professional i humana
molt destacable
perquè
com hem comentat
Joan XXIII
és un hospital
un edifici
té un edifici
que té 40 anys
i en el que
sempre és
més agradable
treballar
en un edifici
nou
que en un edifici
que té mancances
estructurals
i que moltes vegades
doncs
se supleixen
doncs
amb la voluntat
i la dedicació
de la gent.
En aquest sentit
aviam
el sistema sanitari
i no amagarem res
té una constant
a totes les organitzacions
no hi ha manera
que superem
les llistes d'espera
i probablement
no és una qüestió
puntual i local
sinó que forma part
del propi sistema sanitari
en l'actualitat
sobre la qual
hi ha una demanda
importantíssima
això és un fet evident
i que tots sabem
no trobem
la clau
per solucionar
el tema
de les llistes
d'espera.
És veritat
també és cert
aquí
per una banda
estem intentant
donar
tota la disponibilitat
de quiròfans
a la tarda
per poder
donar resposta
a les llistes
d'espera
el que també
cal dir
i en aquest sentit
nosaltres
estem treballant
per tindre
un bloc quirúrgic
amb més ampliació
més disponibilitat
de quiròfans
perquè
un dels temes
que tenim
és que
clar
tenim també
intervencions
complexes
que ens utilitzen
dos més temps
de quiròfan
potser
que temps
enrere
i això
és el que fa
que a vegades
no tinguem
tota la disponibilitat
de quiròfans
que desitjaríem
per poder abordar
les llistes
d'espera.
Amb la cirurgia
ambulatòria
se solucionaria
per a cada cop
hi ha més demanda
d'intervencions
fins i tot
d'aquestes
més senzilles
les típiques
cataractes
que són
ja una constant
de llistes
d'espera
al món mundial
tot aquest tipus
de coses
sembla que
aviam
que és
el signe dels temps
en aquest sentit.
Sí,
quan parlem
d'aquests
quiròfans
de tarda
estan dedicats
precisament
a cirurgia
major ambulatòria
és a dir
a poder optimitzar
en una tarda
i poder fer
el màxim
nombre
possible
d'intervencions
quirúrgiques
de corta durada
per poder
donar resposta
a la llista
d'espera.
Perquè clar
el tema
d'hospitalització
en els últims anys
també ha crescut
i significativament
el nombre de llits.
El nombre de llits
estem estables
és a dir
que l'hospital
té 350 llits
aproximadament
tenim una unitat
de crítics
important
som els receptors
del malalt
crític
greu
i llavors
això
ho estem compatibilitzant
també
amb aquest aspecte
d'hospital
una mica
de comarca
d'hospital general bàsic
però moltes vegades
ens falten
en aquest sentit
recursos
per poder donar
la resposta
potser
que ens agradaria
en aquest sentit
per això
és important
les iniciatives
de tindre
un hospital
de dia
preparat
de l'atenció
domiciliària
que en l'hospital
de Joan XXIII
funciona
amb molta efectivitat
és a dir
que
se va visitar
el pacient
post quirúrgic
que
pacients seleccionats
que es poden
controlar
a domicili
doncs
va
un metge
a domicili
per poder
doncs
això ens permet
poder donar
més entrada
a altres pacients
que necessiten
de la intervenció
quirúrgica
en alguns aspectes
la flamant
llei de la dependència
també
podria en determinats
casos
descongestionar
no?
els centres
hospitalaris
sí
bueno
tot l'aspecte
d'atenció social
i de derivació
d'estar coordinats
és a dir
cada vegada més
doncs
els centres
hospitalaris
han d'estar
molt connectats
amb l'atenció
primària
amb l'atenció
sanitària
l'atenció
a domicili
és a dir
hem d'intentar
optimitzar
tots els recursos
perquè realment
els recursos
de l'hospital
estiguin dedicats
a aquells pacients
que necessiten
més atenció
especialitzada
i tot allò
que es pugui
fer en el domicili
del pacient
o que es pugui
fer en l'atenció
primària
doncs
s'ha de fer
a l'atenció
primària
i això és important
que tots
els ciutadans
que s'estan
escoltant
ho tinguin
en compte
Pilar
com es vol
celebrar
aquest
40è aniversari
amb molts actes
trets
home a grans trets
el que ens agradaria
celebrar
aquest aniversari
és poder-lo compartir
amb els ciutadans
amb la ciutat
de Tarragona
amb la universitat
i amb tots els professionals
que han fet possible
arribar a aquest punt
i amb actes puntuals
oberts a la ciutat
sí
vull dir
ja
es van constituir
amb els treballadors
de l'hospital
doncs
unes comissions
allà
el Joan XXIII Cultural
en el que
per exemple
doncs
hi ha tota una sèrie
de
de
trobades
per visitar
tot l'aspecte
romà
de la ciutat
de Tarragona
després
doncs
hi ha
un grup
per exemple
solidari
que és el Joan XXIII
solidari
tenim moltes col·laboracions
en països
de Terce Món
i per exemple
un acte
que es farà
serà un agermanament
amb l'hospital
de Tuba
de Senegal
amb el que
estem col·laborant
després
doncs
hi ha
un Joan XXIII
universitari
llavors
doncs
hi ha previstes
diferents actes
amb la universitat
a la Universitat
de Rovira
Virgili
i després
doncs
també hi ha
un grup
de Joan XXIII
compromès
amb el pacient
hi ha
també actes
hi haurà
un dia del malalt
hi haurà
diferents actes
amb associacions
de malalts
i després
diferents actes festius
demà
per exemple
tenim una festa infantil
al costat de l'hospital
en el que
convidem
tota la gent
que vulgui
vindre
amb els seus nens
i que és el Joan XXIII
amb la canalla
i llavors
això serà
demà dissabte
comença
a les 11 del matí
fins a les 2 de la tarda
doncs
Déu-n'hi-do
són molts actes
un any és molt llarg
que jo suposo
que tindreu
l'ocasió
d'anar parlant
i anar
acostant-nos
a aquests grups
de treball
que hi ha a l'hospital
l'hospital Joan XXIII
i hem dit
que té una estructura
cada cop més gran
però dins
hi ha persones
que són les que
tiren endavant
aquests projectes
doctora Pilar Gavilán
directora
de l'Hospital Universitari
Joan XXIII
de Tarragona
a tall d'anècdota
comentàvem
no hi ha gaires
directores d'hospital
sí o no?
és cert
però bé
de mica en mica
es van incorporant
mica en mica
aquí ja en tenim una
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i fins la propera ocasió
que no serà
d'aquí gaire temps
bon dia
moltes gràcies
i moltes gràcies
en nom de Joan XXIII
gràcies