logo

Arxiu/ARXIU 2007/ENTREVISTES 2007/


Transcribed podcasts: 1324
Time transcribed: 18d 23h 28m 8s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Les 10 del matí, 12 minuts, seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio
en aquesta quarta hora del programa d'avui, dijous 27 de setembre.
Ara mateix saludarem el regidor responsable de l'àrea de mobilitat
i seguretat ciutadana de l'Ajuntament de Tarragona, Carles Castillo,
que per cert és el primer responsable polític de l'Ajuntament,
el primer regidor de l'equip de govern que ve amb una entrevista
el matí de Tarragona Ràdio després de la mort,
després de la desaparició de Josep Lluís Navarro del fins dilluns,
tinent d'alcalde d'Urbanisme de l'Ajuntament.
Era una entrevista prèviament concertada i li agraïm especialment
que hagi mantingut aquesta cita amb els oients de Tarragona Ràdio,
tot i les dificultats que suposem genera la feina aquests dies
a l'Ajuntament de Tarragona.
Carles Castillo, bon dia.
Molt bon dia.
Què tal els ànims entre Carles Castillo i la resta de companys
de l'equip de govern, tres dies després de la mort de Josep Lluís Navarro?
Bé, doncs estem fotuts, no hi ha per què amagar-ho, estem fotuts.
Jo suposo que és una cosa que s'ha d'intentar païr, ha estat un cop dur
i és qüestió de temps, però ens aixecarem encara amb més força
perquè també li devem al Josep Lluís Navarro, també per ell.
Parlarem de seguida de mobilitat i de seguretat ciutadana,
que són les competències que té assumides Carles Castillo,
però prèviament també una qüestió relacionada,
conseqüència de la mort de Josep Lluís Navarro,
l'entrada del nou regidor, el nou cartipàs,
els membres de l'equip de govern amb l'alcalde al capdavant,
ja n'han parlat?
De quan es farà tot això?
Bé, es va parlar molt a poc a poc,
perquè els ànims, com deia, no és tan poc com per parlar d'aquestes coses,
però és una cosa que s'ha de parlar perquè és la nostra responsabilitat,
però a poc a poc.
Jo crec, això és cosa completament absoluta de l'alcalde,
però crec que la setmana que ve potser ja hi haurà notícies al respecte.
És una cosa que estem parlant internament
i ara som una pinya autènticament,
estem tots al costat de l'altre
i no hi haurà cap problema per trobar una persona preparada
per portar l'àrea d'urbanisme.
No serà el mateix, naturalment,
tindrà un paper complicat,
però sortirem endavant, sens dubte.
Molt bé, doncs parlem de qüestions que, com dèiem,
dels temes que són competència de Carles Castelló
en una entrevista que prèviament havíem concertat amb ell
perquè aquests dies se celebra la Setmana de la Mobilitat.
Segurament enguany ha quedat una setmana diluïda,
en bona part també per la desaparició,
per l'impacte mediàtic,
l'impacte de la notícia de l'amor de Josep Lluís Navarro.
Abans que parlar de les coses que està fent
o que havia preparat el nou equip de govern en aquest tema,
quina és la filosofia que mou la celebració d'aquesta Setmana de la Mobilitat?
Quin és l'objectiu que es busca?
L'objectiu, naturalment,
és promocionar el transport públic entre la ciutadania
i potser arribar a una franja de la societat,
a una franja d'edat, sobretot,
que potser està poc treballat històricament el tema del transport públic
i que s'ha d'insistir en que és la millor manera d'anar d'un lloc a l'altre,
sobretot en una ciutat com la nostra, com Tarragona,
que és una ciutat petita, però territorialment dispersa.
Què han preparat per aquests dies?
Bé, doncs nosaltres teníem preparat,
en primer lloc, en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya,
s'ha fet una campanya que és a tots ens mou una causa
on hi ha una sèrie de valors associats al transport públic
i s'intenta fer una campanya que també sigui a la vegada participativa,
que la gent pugui votar i pugui dir-nos el valor
que li fa moure's en transport públic.
És a dir, hi ha la seguretat, hi ha el tema de l'estalvi,
hi ha el tema de l'idealisme,
un idealisme per fer servir el transport públic,
i el quart, la veritat, és que Ricard no me'n recordo ara mateix.
Són quatre valors associats al transport públic, com dic,
i la idea és això, fer una campanya participativa
que la gent pugui votar a través d'SMS
o pugui votar a través de pàgina web,
que és, per cert, mobilitat.net, per si la gent li interessa.
Llavors, paral·lelament a nivell d'Ajuntament,
el que hem intentat és, com et deia, treballar una franja d'edat
que creiem que no està prou treballada,
que és la gent jove,
i hem associat, aprofitant que era Santa Tecla,
hem associat a la cultura, a la música, en aquest cas,
i vam fer un parell de dies amb una sèrie de disjockeys,
perquè la gent jove que se n'és apropant
tingués el contacte amb la campanya aquesta
de la Generalitat i de l'Ajuntament de Tarragona.
També el Departament de Medi Ambient
ha editat un tríptic,
també en la mateixa línia de lo que estem dient.
Per tant, són dues línies,
la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament,
i l'Ajuntament ens dividim, de moment,
en l'àrea de Medi Ambient i l'àrea de Mobilitat.
Treballem una mica en paral·lel i naturalment coordinats.
Bàsicament és això.
L'actual equip de govern ha canviat d'alguna manera
respecte a l'anterior mandat perquè recordem que en anys anteriors
la política era... se centrava segurament en un barri determinat
i estallaven carrers, es fomentava d'alguna manera
el transport públic en una determinada zona.
Vostès, quan van presentar les activitats fa uns dies en roda de premsa,
van dir que volien canviar aquest model,
o volien canviar la manera de fer,
la manera de celebrar la Setmana de la Mobilitat Sostenible.
Per quines raons?
Bé, perquè no ens sembla realista, Ricard.
Tancar un carrer o intentar fer un dia del cotxe, per exemple,
no ens sembla realista.
Al final la gent acaba fent servir el cotxe
o el transport públic exactament el mateix.
I tallant carrers, al final, l'únic que fas
és desturbar determinada gent, determinats ciutadans.
Per tant, el que s'ha de fer és una campanya participativa
i apostar per aquest tipus de campanya
que arribi a la gent, arribar a la gent jove,
a través de la música, a través d'altres temàtiques en paral·lel
i intentar fer un apropament al transport públic.
No et negaré que també una cosa que es pot fer,
que suposo que l'any que ve ens ho plantejarem amb més temps,
és si potser posar a la Setmana de Mobilitat
un preu especial del transport públic
o fer un dia gratis al transport públic, per exemple.
Això també ens ho plantejarem, però amb més temps,
perquè aquesta campanya també ens ha agafat una mica a contrapeu.
Per fomentar l'ús del transport públic,
per fomentar l'ús dels autobusos municipals de Tarragona,
en fi, cal millorar el servei.
Carles Castillo és regidor també responsable,
és el president del Consell d'Administració
de l'Empresa Municipal de Transports.
Porta poc temps, evidentment,
perquè l'equip de govern ara ha fet 100 dies de la seva entrada
i, de fet, els canvis als Consells d'Administració
de les empreses es van fer en posterioritat.
Però així, a grans trets,
i vista la situació de l'AMT,
en fi, quina filosofia es planteja,
quin objectiu o quina prioritat es planteja a l'AMT?
Doncs mira, Ricard,
la realitat és la que és,
encara que no ens agrada,
i de moment,
el primer que ens plantegem a curt termini
és fer un pla d'ascenejament de l'empresa.
No podrem millorar el servei a mig termini
si no millorem les finances d'aquesta empresa que ens hem trobat.
Aquesta és la punyetera realitat.
Per tant, la nostra prioritat és el tema,
la qüestió econòmica,
ara per ara a curt termini.
Que podem millorar certes petites coses?
Suposo que sí.
Intentarem millorar algunes coses de freqüències,
intentarem millorar una millor connexió
entre els horaris de transport d'autobusos de Tarragona
i els horaris de transport, per exemple, de tren
o d'autobusos interurbans.
Intentarem que hi hagi una millor connexió,
és a dir, que tu arribis des de Barcelona,
des d'un altre poble del camp de Tarragona,
per anar a la Rubia i Virgili,
que tu tinguis una facilitat horària,
que quan arribi el tren estigui previst
que surti un autobús.
Coses d'aquestes són les que pensem fer a curt termini,
però sobretot, Ricard,
és millorar les finances d'una empresa
que ens hem trobat bastant trencada.
Una empresa municipal, una empresa pública
com la de transports,
ja se sap que és sempre deficitària,
però tan malament estan les finances?
Naturalment, per definició,
i més des d'un punt de vista d'esquerres,
en què jo em situo completa i absolutament,
una empresa de transports públic
ha de ser, per definició, deficitària.
Però jo crec que el volum de deficit
al que ha arribat a aquesta empresa
és bastant exagerat
i la situació és bastant dolenta.
Vull dir, no ho amagaré.
I a més, la intenció és,
després de parlar amb la gent del Consell d'Administració,
serà fer fins i tot una futura roda de premsa en breu
per explicar exclusivament
i centrar-nos en el tema econòmic,
perquè els ciutadans i ciutadanes de Tarragona
han d'entendre la situació en què ens hem trobat
i tu, com a polític,
al final no pots fer el que vulguis
o el que t'agradaria,
sinó que pots fer el que pots fer.
I la gent ha d'entendre
que la situació és fotuda.
Veritablement, la situació és fotuda.
Per tant, hem d'intentar millorar
i hem de fer tot un esforç,
tots plegats,
treballadors i gestors públics,
per treure l'empresa a flotar.
La situació és la que és per mala gestió,
doncs, de l'anterior equip de govern?
Doncs mira, jo crec que sí.
Jo crec que, sent sincers,
jo crec que sí.
No és una mala gestió,
sinó és qüestió d'una gestió interessada.
I m'explico una mica.
Vull dir, l'empresa, l'AMT,
jo crec que s'ha portat amb criteris
més que de gestió,
amb criteris polítics interessats,
diguem-ne, en alguns moments.
I això ha provocat el que ha provocat,
que és la situació que ens trobem ara.
Hi ha línies clarament deficitàries
i hi ha parades clarament deficitàries
que no sé si s'han posat en funció
d'alguns interessos particulars o de partit.
I vull dir molt clarament
i vull parlar molt clar,
perquè jo crec que als ciutadans
se'ls ha de parlar clar.
Per tant, insisteixo,
el que hem de fer i la nostra prioritat
és aixecar l'empresa.
El ciutadà, doncs,
sentint aquest missatge,
que se li ha de dir és que prengui passeig,
que el servei continuarà sent com fins ara,
que s'intentarà millorar alguna cosa puntual,
però que de moment no es pot ampliar
ni millorar ni la freqüència
ni tampoc suposo que la flota d'autobusos,
perquè, en fi, això suposen inversions fortes.
Efectivament.
Jo el que demano als ciutadans
és confiança i paciència.
Que tinguin confiança
que nosaltres intentarem
per tots els mitjans
millorar primer econòmicament l'empresa
i després millorar naturalment
el servei públic que donem,
que al final és la prioritat
d'una empresa municipal de transports,
però per això necessitem un pas previ
que és millorar les finances.
Per tant, que tinguin paciència.
Jo sé que la gent,
i a mi mateix,
m'ha acabat d'arribar,
com tu deies fa poc,
m'arriben moltíssimes queixes
o bastants queixes de l'EMT.
No és una mala empresa
a nivell de gestió,
no és una mala empresa
a nivell de servei,
però és molt millorable,
com tot,
és manifestament millorable.
I, bueno,
la gent ha de tenir
una mica de paciència.
És una mica, també,
potser no tan greu
com la situació general
de l'Ajuntament, Ricard.
Vull dir,
la gent té moltes expectatives,
la gent té moltes esperances
en nosaltres
i els hi agraïm.
Hem tret molts regidors,
hi ha una majoria molt clara,
però també tenim
una situació de finances,
una situació financera,
bueno,
relativament fotuda.
Per tant,
la gent ha de tenir
una mica de paciència
i confiança en nosaltres.
Una i última qüestió
en relació al tema de l'EMT
perquè segurament
molts oients,
molts ciutadans
que ens estiguin escoltant
recordaran com fa uns mesos
l'anterior equip de govern
posava l'EMT
com a exemple
de bona gestió,
d'autobusos moderns,
d'una flota,
en fi,
de les millors,
segurament d'una ciutat
de Catalunya
com és Tarragona.
No, no, no,
que l'EMT com a empresa
és una empresa model,
com a servei públic.
Vull dir,
crec que és l'única empresa
de tota Espanya
que tenim una sèrie d'issos,
un reconeixement
a la qualitat
a nivell europeu,
per exemple,
les queixes
es vehiculen
d'una manera
que sempre es fan servir
aquestes queixes
dels ciutadans
per poder millorar,
per insistir en la millora
del servei.
Per exemple,
el que deies dels autobusos,
jo crec que tenim
una molt bona flota
i uns autobusos
de molta qualitat
en aquesta ciutat.
Per tant,
és una empresa
bastant model.
Ara,
per altra banda,
la situació econòmica
també és la que és
i la situació econòmica
des de luego
no és ni de rebut
ni és lo desitjable
en una empresa municipal
ni és la situació econòmica
que ens permetria
ara mateix
a curt termini
millorar
o ampliar línies
o millorar parades,
etcètera,
no ens ho permet,
no ens ho permet
a curt termini
i vull ser molt clar
amb els ciutadans
i ciutadanes de Tarragona.
Molt bé,
doncs queda clar
aquesta qüestió.
Aparquem el tema
de l'empresa municipal
de transports,
abordem qüestions
relacionades amb la seguretat
ciutadana
que és l'altra competència
important
que assumeix
el regidor Carles Castillo.
Parlant,
per cert,
d'autobusos
i de seguretat ciutadana,
Carles Castillo
va entrar a l'equip
de govern
i va haver d'afrontar
al cap de poques hores
o de pocs dies
una mort violenta
a l'estació d'autobusos
que és un espai
que gestiona
la Generalitat,
que depèn de la Generalitat
i també de l'empresa municipal
d'aparcaments,
però en temes
de seguretat ciutadana
va ser una de les qüestions
que va haver d'abordar
la mort violenta
d'un ciutadà,
si no recordo malament,
el passat mes de juny.
Ha millorat
l'entorn
pel que fa a seguretat ciutadana
de l'estació d'autobusos?
Jo crec que ha millorat
però s'ha de seguir insistint.
S'ha de seguir insistint.
Tampoc amagaré
que segueixen havent-hi problemes.
Hi va haver una reacció
molt ràpida
en el seu moment.
Es va contractar
o es va ampliar
la contractació
de seguretat privada.
Es va anar passant
a Guàrdia Urbana
aleatòriament
a determinades hores
sense concretar
i també s'ha insistit molt
a la Policia Nacional,
a la subdelegació del govern.
Però jo crec que
s'ha de treballar més.
S'ha de treballar més.
Sí que hi ha un focus
allà de robatoris,
per tant,
jo crec que hem d'insistir.
i jo crec que
la mesura
és
una major coordinació
amb Policia Nacional.
Jo crec que és la mesura.
Jo crec que la Policia Nacional
s'ha de passar
més
i més sovint
per l'estació d'autobusos.
Més temes de seguretat ciutadana.
Acords ja definitius
amb la Generalitat
sobre l'ubicació
de la Comissaria Central
dels Mossos d'Esquadra?
Sí, sí, sí, sí, sí.
Jo crec que hi ha
un acord definitiu.
La comissaria
anirà a Camp Clar
i ara el que ens plantegem
és...
Bé, el que ens estaven plantejant
ja fa uns dies,
el que passa és que és una cosa
que estava parlant
directament amb el Navarro,
doncs és...
Era posar una comissaria
més petita,
una BP,
al centre de Tarragona també.
Per tant,
unir les dues coses.
La comissaria gran,
diguem-ne,
a nivell de camp
aniria a Camp Clar
i potser
podríem tenir
una més petita.
Estem buscant encara
un terreny possible,
no és fàcil
perquè no hi ha massa
possibilitat de terrenys
al centre de Tarragona,
però, bueno,
estem treballant en allò.
En quan ho tinguem
us avisarem a tots.
Per tant,
queda clar que hi ha
comissaria,
la comissaria central
anirà al barri de Camp Clar,
com ja s'havia manifestat
al plenari municipal
per unanimitat,
si no m'equivoco,
però que es busca
una ubicació.
S'havia parlat
de la zona dels 4 Garrofers,
però, en fi,
recordem que aquells terrenys,
amb tota aquella polèmica
de les propietats
quan es va parlar
de l'Escola Oficial d'Idiomes,
no sé si continua igual,
és una alternativa?
Ricard,
els terrenys de 4 Garrofers,
quan hem entrat al govern,
ens hem adonat
que era una mica
una enganyifa
del govern anterior
i els terrenys de 4 Garrofers
no estaven disponibles
per fer una caserna
fins d'aquí dos anys.
Fins d'aquí dos anys.
Aquesta és també la realitat
en la que,
l'estimosa,
en la que ens hem trobat.
Per tant,
hem hagut de treballar,
nosaltres teníem el compromís ferm
i nosaltres teníem a bé
complir els compromisos que fem
de fer una comissaria
o fer la comissaria,
la comissaria principal a Camp Clar
i això és el que hem fet.
I ara,
jo crec que l'Escola de 4 Garrofers
no podrà ser
perquè, com et dic,
la disponibilitat de terrenys
és d'aquí a dos anys.
Per tant,
mentre es comencen a fer les obres
i tal,
comprendràs que ens anem molt de termini,
hem de trobar altre terreny
al centre de Tarragona
que ja et dic que no és fàcil
i més ara
que pràcticament a l'àrea d'urbanisme
qui hi entri
haurà de començar de zero.
La voluntat política de l'Ajuntament
és que hi hagi una comissaria
més petita al centre de la ciutat?
La voluntat política de l'Ajuntament
és que hi hagi una comissaria
al centre de la ciutat
per facilitar la tasca
tant als agents
de Mossos d'Esquadra
com a la ciutadania
que normalment
va pel centre
per les connexions que hi ha i tal.
Parlem d'un altre equipament,
la caserna de la Guàrdia Urbana,
que això sí que és
en responsabilitat directa
de l'Ajuntament,
la futura caserna
de la zona de Joan XXIII.
L'equip de govern que va entrar
el passat mes de juny
va anunciar
una remodelació del projecte
per ampliar la caserna
perquè considerava
que el projecte
que havia fet l'anterior govern
quedava petit,
per dir-ho d'alguna manera.
Com està el projecte?
Quines són les previsions
pel que fa
a la caserna de la Guàrdia Urbana?
Nosaltres,
a l'entrar al govern,
també ens vam plantejar,
ja teníem el compromís
també ferm
de fer un augment de plantilla
i així com en paral·lel
a un rejuveniment
també de la plantilla.
Per tant,
ens vam trobar
amb una caserna
que per nosaltres,
sota el nostre punt de vista,
això ja sí que és opinable,
no estava dimensionada
per la plantilla
que nosaltres volíem
a la ciutat de Tarragona
perquè, suposadament,
amb el ritme
que nosaltres preveíem,
quan estigués construïda
ja es feia petita.
Per tant,
imagina't una caserna
que fas nova
amb un projecte modern
i model,
doncs és una caserna
que has de preveure
pels propers 30-40 anys
a la ciutat de Tarragona.
Per tant,
nosaltres vam agafar
també el compromís paral·lel
de fer una ampliació
de la caserna.
Què ens trobem ara?
Ens trobem que
el temps apremia.
Nosaltres volem tenir
construïda la caserna
ja com a molt,
esperem que a finals
de l'any que ve
o a principis del 2009
pugui estar construïda
i enllestida.
Per tant,
el temps apremia.
Paral·lelament
amb el que et deia abans
de les finances,
tenim un problema també
econòmic a l'Ajuntament.
Per tant,
què hem fet?
Hem determinat dues fases
a dintre la caserna.
això és una mica primícia
també.
I estem treballant
en allò encara,
però hem determinat
dues fases a la caserna.
La primera fase
es farà més o menys
com estava prevista,
ampliant la zona
de pàrquing
en superfície.
Perquè el pàrquing
és una cosa
que després
no ho pots ampliar,
no és fàcilment ampliable.
Llavors,
deixaríem preparat
el forjat
de la zona de dalt
de la caserna
per després fer una segona fase
que es pogués ampliar
en un pis més
o que es pogués ampliar
també al llarg
del projecte.
I aquest és el plantejament
que en principi fem
i en el que estem treballant,
però tenim problemes
de cuina,
diguem-ne,
que ens estan retardant
una miqueta més,
que és el tema
que fa ja
dos o tres anys
crec que es va fer
l'adjudicació
a una empresa
i a causa
de l'enrederiment
i de l'augment
de preus
de la construcció
hem de veure
com lliguem
o com negociem
el tema.
Dit també
d'una altra manera,
el que faríem
seria el projecte
que van rebre vostès
de l'anterior
equip de govern
amb uns canvis
al pàrquing
a la zona de baix
i després
una segona fase
per ampliar-la.
Sí senyor,
quan tinguem més liquidesa
i després de fer també
un pla
de sanejament
a l'Ajuntament.
L'objectiu seria
en qualsevol cas
tenir la caserna
per finals de l'any que ve
o principis del 2009?
Espero que sí.
Espero que sí.
Doncs així acabem
aquest repàs
a l'actualitat
en matèria
de seguretat ciutadana
i de mobilitat
que avui hem fet
amb el regidor
Carles Castillo.
El que agraïm,
insistim,
com dèiem al principi
de l'entrevista
que hagi acceptat
de mantenir
aquesta invitació
a l'entrevista
que ja havíem acordat
feia dies abans
de la mort del company
de l'àrea d'urbanisme
Josep Lluís Navarro.
Carles Castillo,
moltes gràcies
i fins la propera.
Gràcies a vosaltres.
Bon dia.
Gràcies.