el mar i avui en volem parlar d'aquesta i d'altres qüestions.
Tenim un convidat d'excepció a l'altra banda del fil telefònic,
ell és l'arquitecte José María Tomás.
Senyor Tomás, molt bon dia.
Molt bon dia.
Gràcies per acceptar la invitació del matí de Tarragona Ràdio,
especialment per dos motius, perquè crec que vostè encara està de vacances
i a més a més perquè vostè té fama de ser una persona tímida.
Bueno, gràcies a vostès i encantat d'estar aquest matí amb vostès.
El currículum del senyor Tomás espanta una miqueta,
però vaja, per no menjar-nos tot l'espai podríem dir
que ell va ser una de les persones que va elaborar el màster,
el Pla de la Ciutat de les Arts,
i que ara és una de les persones més directament implicades
en tot allò que comporta la Copa Amèrica d'una banda,
si ha estat urbanísticament molt implicat en aquesta edició,
i ara és el guanyador, conjuntament amb l'arquitecte Genovell,
d'un dels projectes més importants que té ara en endavant
la ciutat de València, que és la futura façanar litoral.
Ara parlarem de tots aquests projectes, senyor Tomàs,
però per situar una mica els ullents,
com definiria vostè aquesta sensació que sé des de l'exterior
que València, la ciutat, ha experimentat un gran canvi urbanístic,
un gran canvi de fisonomia, de filosofia,
fins i tot en els últims 15-20 anys?
Sí, jo crec que ha sigut una transformació extraordinària
de la ciutat en els últims 25 anys,
tot el període democràtic,
ha sigut un avanç importantíssim,
que va iniciar en un element urbà,
en una gran importància,
que va ser la transformació del riu,
del riu Túria, del llit que travessa tota la ciutat,
que va ser un projecte de l'any 83,
de Ricardo Fill,
del qual no es parla massa,
però que és fonamental en la transformació urbana de la ciutat
al llarg d'aquests 25 anys.
I a més a més,
l'ocupació de l'antiguita i la seva conversió en jardins,
doncs, vaja,
li ha donat un canvi excepcional a la ciutat.
Sí, ha sigut rotundo, profundo.
Ha sigut una transformació de jardí,
de... s'ha fet una gran dotació urbana,
és un jardí de 8 quilòmetres de llarg,
que arriba del port al parc de Capçalera
i travessa tota la ciutat.
8 quilòmetres i 200 metres d'ample,
és un gran parc
al qual també
se situen les grans dotacions urbanes,
els museus,
el museu modern,
l'IBAM,
en fi, jardins,
el museu Sant Pius V,
d'art contemporànic,
el botànic,
en fi,
multitud de dotacions públiques
que la pròpia ciutat de les arts,
de Santiago Calatrava,
fins que arriba fins al port.
Jo crec que és una...
i a més és un espai
que té una qualitat urbana importantíssima
perquè és un gran espai,
és un gran espai buit
i ple d'arbres,
i també està travessat per 14 ponts,
11 ponts de tràfic
i 3 passarel·les peatonals.
3 d'ells,
3 dels ponts,
són glòtrics,
li donen també
la seva configuració bàsica,
els murs i vals
que corresponen
a les voreres del riu,
jo crec que això
tot li dóna una cara...
les torres,
sí,
defensives
de la ciutat antiga,
són
el Sant Domènec,
el gran espai gòtic
del segle XV,
bueno,
i del naixement valencià.
Jo crec que tot això
li confereix
d'una qualitat extraordinària
i és un espai
molt interessant.
Vostè,
si no anem errat,
va ser arquitecte municipal
durant bona part
dels anys 80,
vostè a més a més
va estar implicat
des d'un primer moment
en el projecte
de la ciutat de les arts.
S'imaginaven vostès
els responsables
d'aquest projecte
que finalment
amb el pas dels anys
es convertirien
en el principal símbol
de la ciutat de València?
No,
aquest nivell,
diguem,
de popularitat
i d'interès
pel...
Volíem fer
un bon projecte,
volíem fer
un espai urbano,
volíem fer
un museu,
un museu interessant,
volíem fer
un espai lúdic,
un espai
vinculat
al riu,
al jardí,
un espai
que fos aprofitat
per a tota la gent,
per a totes les edats
i ha sigut
convertit
en un espai
d'una gran qualitat
i d'una gran
atracció turística
també,
i això és un gran
acompiciment
per a la ciutat
i tal,
l'efecte
del museu oceanogràfic,
un projecte
en què va intervindre
Fèlix Candela
també,
que va ser
l'última obra
seua,
obra pòstuma,
jo crec que va ser
també un element
d'una gran...
L'oceano...
El parc
oceanogràfic
va ser una...
És un espai
que,
diguem,
únicament a Europa,
la veritat,
perquè té unes característiques,
unes dimensions
que li donen
un interès especial.
I, bueno,
tot junt,
jo crec que ha sigut
un gra cert
i la ciutat
s'ha beneficiat
de tot allò,
no?
Aquests dos projectes,
la ciutat de les arts,
l'antic llit
del Turia,
van revitalitzant
en un primer moment
la ciutat
i ara
el principal repte
que té València
en aquests moments
damunt de la taula
és mirar de cara al mar,
no?
Algunes vegades,
i crec que vostè
també ho ha afirmat
en alguna entrevista,
que València ha de fer
un projecte
similar
al que va dur a terme
a Barcelona
durant els Jocs
Unímpics,
de mirar obertament
al mar.
Efectivament,
València té ara
un repte molt important
que és la seva transformació,
la seva inserció
en el segle XXI,
en veritat.
Jo crec que la ciutat
ha guanyat,
la ciutat s'ha fet gran,
la ciutat té una àrea
metropolitana
molt important,
la ciutat està situada
en el procés
de transformació
de vanguardia
de les grans ciutats
mediterranes
i ara queda
per fer
tota la connexió
al port,
de veritat.
Jo crec que això
és un repte
molt important
i que
de fer-ho bé
o de fer-ho mal
serà el resultat
de la incorporació
a l'arquitectura
de vanguardia
i de les grans ciutats
europeus i tal.
Jo crec que això
no es pot quedar
d'aquesta batalla
i se conquesta
i deurem
fer-ho possible.
La gent que estem treballant,
Nubel,
GMPs,
arquitectes alemans,
jo crec que
és possible,
és possible
arribar a un punt
de fer
una transformació urbana
important,
un exemple
d'un nou teixit urbà,
una nova morfologia,
la morfologia
del litoral valencià
que li dona
un caràcter
diferent
i l'arquitecte.
Aquests dies,
no sé si sap
que Tarraona
també està immers
en la voluntat
d'error
d'anar a la façana marítima
i aquests dies
estem parlant
en moltes ciutats
i sempre ens agrada
extreure'n idees
o saber com
se'n estan fent
les coses
en d'altres punts.
Què projecten,
vostè,
què tenen pensat
vostè,
el senyor Nobel
i aquest estudi
alemany
en GMP?
Quin projecte
volem posar en marxa?
Nosaltres
volem
connectar
el port,
la vella d'Arsen,
l'antiga d'Arsen,
el del port
que és la d'Arsen
rodona
i que
està incorporada
a tot el procés
de l'Amèrica
escap,
ja quasi
no és el port
de València,
ja és quasi
el port
de l'Amèrica
escap
i incloure
aquest espai
com un espai urbà,
vincular-lo
connectar-lo
amb el vell
llit
del Túria,
amb canals
d'àudia
i
navegables,
fer una connexió
i transformar allò
en un gran espai
verd,
en un delta
verd,
en un delta urbà,
un espai
que
aproximadament
tindrà un milió
de metres quadrats
d'espais
oberts,
espais verds.
Al mateix temps,
l'arquitectura
que té
l'arquitectura
de l'edificació
del barri
que ha de configurar-se
allí,
ha de tindre
i s'impronta
i qualitat
que la
incluïsquen,
la integren
en l'arquitectura
d'avantguarda
del segle XXI.
I això és el repte
que tenim
i en el que estem
treballant.
Al mateix temps,
del punt de vista turístic,
la ciutat
guanya
un nou
espai,
que és l'espai
del circuit
de Fórmula 1.
El circuit de Fórmula 1,
el port
de l'Amèrica
esportiu,
tots són elements
que tenen
un altre actiu
importantíssim,
del punt de vista
internacional.
Per això,
jo crec que
la ciutat
en una dimensió
diferent,
però està guanyant,
diguem,
està de moda,
diguem,
d'alguna forma.
Quan vas,
quan surts d'Espanya,
quan vas a Itàlia,
quan vas a
Turquia
o Alemanya,
en els països
en els que estem
fent alguns treballs,
notes una certa
sana envidia,
envidia,
una sana envidia
que la gent,
perquè notes
que,
bé,
passen coses,
passen coses
que es veuen més,
a vegades es veuen més,
d'una forma més intensa,
es veuen més intensament
des de fora
que des de dintre,
però bé,
és una sensació.
Vostè ha comentat
en diferents ocasions,
òbviament,
tota la qüestió
de l'Amèrica ESCAP,
de la Copa Amèrica,
vostè va ser una de les persones
directament implicades
en la remodelació
d'aquesta zona.
Totes les millores fetes
quedaran a la ciutat de València?
Els ciutadans
podran gaudir-ne
durant els propers anys
de totes aquestes millores?
Sense dubte,
ja està vivint
la ciutat
d'una forma intensa,
perquè la continuació
de la platja de la Malvarrosa,
la integració del port,
de la Darce Navella,
la pròpia competició,
la pròpia competició.
El que falta,
jo crec que en aquest últim any,
l'any proper,
començarem a treballar,
seran la transformació urbanística
d'aquest espai
que comentàvem abans.
Són vora millor i mig
de metres quadrats,
dels quals un millor
seran espais verds.
i dotacions públiques.
Jo crec que allò
sí que seran uns espais
que perduraran
d'una forma
en el temps
i que
en la seva arquitectura
al voltant
sí que poden ser
uns espais
que tinguin
una transcendència
més grana,
si cap.
i jo crec que la ciutadania
està,
bueno,
vivirà
aquests espais
d'una forma més intensa,
si cap,
i per tant
sí que
tota la inversió
i tot l'esforç
que s'ha fet
repercutirà
en el futur
en la ciutat
i en els ciutadans,
que és el més important.
Ja per acabar,
senyor Tomàs,
la ciutat també té
en marxa altres projectes
segurament no tan faraònics
si em permet l'expressió
no tan importants
però que també canviaran
en certa manera
la fisonomia de la ciutat.
Un és la construcció
del nou estadi
del València,
del futur nou més allà
i l'altre
és la construcció
del parc central
que permet
soterrar
les vies
de l'estació del nord.
Són dos projectes
a més a petita escala
entre cometes
però que també
contribuiran
a canviar
la fisonomia de la ciutat.
Sí, efectivament.
Jo crec que
l'estadi
de València
és un repte
que quasi tots
els grans clubs
internacionals
estan abordant.
També el Barcelona
està fent
un gran esforç
per transformar
el seu estadi
i ampliar-lo
en el projecte
en el qual
també estem
participant
en un dels propostes
i jo crec que
és una...
quasi és obligat,
no?
Tot un gran club
necessita
una imatge
i necessita
un espai
de reconeixement urbà
i jo crec que
és precís
que en aquest camí
que estiguin
tots
en aquest camí.
I després també
el Parc Central,
la Fira,
la Fira de València
també és un espai
molt important
del punt de vista
comercial
i del punt de vista
diguem
dels events
i dels exposicions
i exhibicions
que estan...
que es produïsen
en les grans ciutats
i també
la transformació
de l'AVE,
l'arribada
de l'estació.
La ciutat
està vivint
un moment
molt important
que es va iniciar
fa 25 anys
en un procés
des de
Carp Pérez Casado,
va ser alcalde
des de l'any 83
des de l'any 90.
Jo crec que va ser
un període
bàsic
molt important
que ha tingut
continuïtat.
El Partit Socialista
va governar
en aquella primera etapa,
el Partit Popular
en la segona etapa,
però ha hagut
una exacta continuïtat
en els plantejaments
i jo crec que això
li ha donat estabilitat
i li ha donat
una...
li ha donat...
Bueno,
ha sigut una empenta.
Doncs,
senyor José María Tomás,
arquitecte,
moltes gràcies
per haver-nos acompanyat
el matí del Terragona Ràdio,
moltes gràcies
per les seves explicacions
i molta sort
amb aquest munt
de projectes
que té ara mateix
amunt de la taula.
Moltes gràcies
a vostès
per l'interès
i per l'intervista,
moltes gràcies.
A reveure,
moltes gràcies
les explicacions
de José María Tomás
en aquest espai
de concurs
de turisme urbà
que aquesta setmana
estem realitzant
amb col·laboració
amb l'hotel
Novo Hotel València,
amb l'empresa Valenciyes
i la Ciutat de les Arts.
Fem una petita pausa
per la publicitat
i a la tornada
estiguin ja preparats
amb el telèfon
a punt de marcar
el 977 24 47 67
perquè es poden
dur
una estada
de cap de setmana
a la ciutat d'Altúria.