logo

Arxiu/ARXIU 2007/ENTREVISTES 2007/


Transcribed podcasts: 1324
Time transcribed: 18d 23h 28m 8s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Assumpció Huertas, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvinguda. Abans d'entrar a allò, a conèixer les dades,
exactament quin era l'objectiu?
Per què us vau plantejar fer aquest estudi?
Bé, primer de tot perquè és un tema de moltíssima actualitat
i que interessa a tot el sector del turisme,
tant a les institucions públiques que volen fomentar les seves destinacions
com a la resta d'empreses privades que estan dintre de l'àmbit turístic,
perquè el tema de les noves tecnologies ha sigut clau a tots els nivells de la societat,
però precisament en turisme ha suposat una revolució increïble,
no només pel que fa a la informació que poden proveir,
sinó també perquè es poden organitzar els viatges, es poden comercialitzar.
Ha suposat un canvi molt fort en tot el sector turístic.
L'ha dinamitzat moltíssim, aquest tema de les noves tecnologies.
Moltíssim, i no només dinamitzat, sinó que s'ha creat,
o sigui, ha suposat un canvi tant en la comercialització,
en la comunicació, en tot, no?
Llavors, és realment interessant veure,
i per això vam estudiar, vam fer aquest estudi,
exactament com es podia promocionar una destinació,
una marca turística, una ciutat, a través de les seves pàgines web.
La importància és cap dalt perquè fins i tot,
i això ho veurem suposo ja a la llarga,
ha condicionat i ha canviat els hàbits dels turistes,
dels viatgers, el plantejament fins i tot laboral,
de l'època de vacances.
Vull dir que a vegades sembla que estem parlant d'una cosa així
com a molt superficial,
però realment té una incidència en la vida de les persones importantíssimes.
Realment, perquè a més a més,
no només la gent ha començat a entrar a internet i a les pàgines web
per informar-se sobre una destinació
o acabar-se de convèncer per si va o no va de viatge a aquella destinació,
sinó que se creen experiències a través de les pàgines web.
La gent comença a planificar el viatge
i comença a viure aquell viatge
abans de la seva pròpia realització.
I això ja és una pròpia experiència de viatge,
inclús abans, no?
I dona autonomia.
Sí, moltíssima.
Autonomia, personalització total,
perquè suposa que tu et crees el teu viatge exactament a la teva mida
i el fet d'aquesta interactivitat i aquesta personalització
és clau i és bàsic, no?
El treball l'heu fet a partir de l'estudi
d'institucions i empreses privades?
No.
El treball és bàsicament analitzar
com a través de les pàgines web oficials de les destinacions
es difon la marca ciutat, es convenç, es comunica,
es crea publicitat, relacions públiques d'aquesta destinació,
però a través de les pàgines web i, a més, oficials.
Que són institucionals, la majoria de vegades, no?
Sí, sí, sí.
Tret que cada institució encarregui una empresa privada
que dissenyi la seva plana,
però la titular, diguem-ne, és la institució.
Sí, de totes maneres estan apareixent
perquè abans cada institució pública
que ja fos el govern municipal,
les diputacions tenien les seves pàgines web turístiques
i ara s'estan creant com una mena de portals
de les ciutats que són molt més amplis,
no només enfocats al turisme,
sinó que també informen sobre les possibilitats de negoci
que tens en aquella ciutat,
inclús d'oci pels propis ciutadans.
Ja no són només pàgines web turístiques
on tu pots saber el clima que farà
o què pots visitar,
sinó que són pàgines molt més àmplies,
molt més de ciutat, a tots els nivells.
Com a usuaris trobem moltes mancances,
sovint aquí, a les pàgines del nostre país,
i no és una tonteria d'aquelles,
realment vas a determinats països europeus,
tens una informació absolutament complerta.
Aquí a vegades dius que falten coses,
potser és allò de comercialitzar fins i tot
i encarregar agents socials que posin fil a l'agulla.
A vegades tens una certa frustració.
Per tant, si amb aquestes limitacions hem aconseguit,
amb el que hem aconseguit,
si s'esmenen aquests errors que ara comentarem,
si es pot tractar d'errors,
Déu-n'hi-do n'arribarem.
Quines són les conclusions principals de l'estudi?
Bé, per una banda vam veure
que les marques ciutat encara és una cosa bastant infradesenvolupat,
perquè les marques ciutat és una cosa bastant recent,
que no estan prou evolucionades,
que existeix una sèrie de limitacions a l'hora de crear-les,
que s'identifiquen moltes vegades amb la institució que les ha creat
i hauria de ser una cosa que estigués consensuat per tota la població,
inclús pels propis ciutadans.
que, a més a més, haurien de ser marques emocionals,
que transmetessin uns valors,
no només que tractessin de difondre
les característiques objectives que té aquella destinació,
si té unes bones platges o un bon clima
o uns monuments històrics,
sinó que, a més a més,
intentessin transmetre valors d'innovació,
de modernitat, d'aquest tipus,
que seria molt més atractiu.
I després, per descomptat,
la clau no només és l'elaboració d'aquestes marques,
sinó com se'n difosa a través de la web
i, realment, encara falta molt a fer en aquest aspecte,
en l'aspecte comunicatiu.
Això que dius és ben cert,
perquè a vegades sembla que sigui traslladar un planflet en paper
a la xarxa,
però que en cap cas és interactiu,
que en cap cas et remet a una sèrie de links
que tu podries, doncs, encara aprofitar més,
no que és senzillament el traslladar al planflató,
aquell, diguem, atípic que et dona a l'oficina de turisme,
passar-lo a la web, no?
Exacte, i això no és així,
perquè precisament les potencialitats de les pàgines web
són aquesta capacitat d'interactivitat que s'ho posa.
Llavors, sí que s'ha guanyat en que les pàgines web
són molt informatives,
pots obtenir moltíssima informació,
però faltaria molt a fer,
i també són molt usables,
perquè també hi ha estudis que demostren
que les pàgines que són fàcils d'obrir,
fàcils de navegar,
que tenen molta usabilitat,
creen una bona imatge de marca,
atrauen els usuaris,
però falta molt a fer el tema de la interactivitat,
per exemple,
perquè sí que cada cop està entrant més,
són cada cop més interactives,
però caldria fer molta cosa més,
vull dir,
no només que tu puguis enviar
postals online a amics teus,
o poder-te organitzar un viatge,
sinó que hi haurien d'haver molts més recursos,
per exemple,
que es poguessin obtenir a través d'aquest recurs
la informació dels usuaris,
perquè després la pàgina web
es pogués comunicar de manera molt més personalitzada
amb l'usuari,
inclús jocs,
molta informació interactiva,
que l'usuari, per exemple,
pogués rebre la informació que desitges,
pogués crear el seu propi opuscle
amb les informacions interessants d'aquella destinació,
hi ha moltes possibilitats
de fer les pàgines molt més interactives.
Clar, això és una tasca col·lectiva de ciutat,
perquè, no sé,
vas a una pàgina de Nova York institucional,
des d'allà te'n pots anar al MoMA, per exemple,
i fer la teva visita virtual pel museu.
A vegades vas a una ciutat
i saps que hi ha un museu allà,
però no tens cap capacitat per entrar-hi
des d'aquella pàgina oficial.
És un exemple, podríem trobar-ne d'altres.
Sí, moltíssim.
Això, a veure, és el que s'intenta
i és cap allà on es va, no?
A que aquests portals,
que ja no són només turístics,
sinó que són de la destinació de la ciutat en si,
siguin oberts, siguin consensuats
i participin com més empreses i institucions millor
i es tingui, a través d'un portal,
accés a tota mena d'informacions.
El que passa és que encara hi ha una certa reticència
amb el tema de l'empresa privada,
perquè jo suposo que és pel fet de dir,
si col·loquem una sèrie d'hotels recomanats
a la nostra pàgina web,
o han de ser tots,
o quins són els que recomanes, no?
Llavors, tot això suposo que encara...
I després el tema de la comercialització a través de les pàgines web,
que penso que és clau
i cada vegada es va més.
En el nostre país encara hi ha
una certa reticència a comprar per internet,
a gastar una despesa important de diners
en una cosa que tu després,
com a molt el que pots fer és imprimir-te
un resguard de reserva o de compra d'un hotel o d'un vol,
però encara hi ha una certa reticència.
Però el camí és cap aquí,
és que cada cop més es comercialitzi,
no només organitzis un viatge,
sinó que puguis comprar tot el viatge.
Quantes persones no compren,
sobretot amb el boom dels vols de baix cost,
el seu bitllet d'avió per internet,
la reserva d'hotel per internet,
un cop trenques aquest perjudici,
veus que realment és allò que dèiem de l'autonomia,
les possibilitats d'autonomia que hi ha.
Jo penso que això està entrant amb molta força
i que és qüestió potser d'una generació més,
perquè potser els nostres pares encara
tot el tema de les noves tecnologies
els hi arriba tard i desconfia,
no saben ben bé com utilitzar-ho,
però amb una generació tothom penso
que ja acabarà comprant per internet viatges.
Has comentat un aspecte molt interessant,
aquesta reticència que es pot tenir,
a vegades ens perd el políticament correcte,
de dir, posem aquesta empresa,
però aquest trenós ha de ser valent i apostar
i això també podria ser un estímul
pel propi teixit empresarial de la ciutat
que es promociona, no?
Sí, sí, per descomptat.
Potser inclús caldria no només ser selectiu,
sinó ser obert i intentar difondre
totes les possibilitats d'empreses privades
i de recursos turístics que té una ciutat
a nivell més ampli.
Penso que també encara que sigui molta informació
o que hagi de contenir una ciutat,
podria fer-ho, podria fer-ho.
Has parlat d'un terme que a mi m'ha cridat molt l'atenció
i m'ha agradat molt, aquests aspectes emocionals
que heu trobat a faltar.
Ens pots posar algun exemple?
Sí, a veure, el tema de les marques
i del comunicar,
cada cop està entrant més tota la idea
de la part emocional.
Per què?
Perquè quan s'acompra un producte o un servei,
no és només el producte en si,
sinó els beneficis, les emocions
que aquest producte et reporta.
I això amb turisme és exactament igual.
O inclús més,
perquè encara que no sigui un producte
que tu puguis tocar tangible,
és un servei,
però en el tema de les emocions
s'involucra moltíssim.
El viatge és el recreu de la nostra vida,
és el temps de pati.
Exactament.
I llavors, quan tu captes una idea de ciutat,
unes emocions, una personalització,
per exemple,
penses que una ciutat és exòtica
o és innovadora o té un estil espectacular.
Això pot ser que sigui una cosa
que t'atraigui més
que no pas el fet que tingui
unes runes històriques
o una catedral molt bonica.
Penso que captiva molt més.
Des del punt de vista de disseny,
des del punt de vista gràfic,
quin nivell tenim?
Imagino que hi ha de tot.
Hi ha de tot.
Hi ha una mica de tot,
però això sí que és,
en l'estudi que hem fet,
s'hem adonat que fa falta
millorar tots aquests aspectes.
S'hem adonat que les pàgines web
estan fetes per informàtics,
que són molt bons tecnològicament,
creant pàgines molt fàcils de navegar,
que siguin ràpides i tot això,
però que no cuiden els aspectes comunicatius,
no li donen importància a, per exemple,
el logotip hauria de ser de la marca,
de la ciutat,
hauria de ser present
en tots els llocs de la pàgina web.
A més a més,
la tipografia, els colors, les imatges,
tot hauria d'anar relacionat
amb aquesta idea de marca que es vol vendre, no?
Que a més hauria de ser una única idea,
que cada ciutat tingués un valor,
una idea amb la qual t'identifiquessis.
I això no es tracta molt a les pàgines web.
Parlem d'emocionalitat,
que falta molt en tots els àmbits de la vida,
aquí veiem també que és necessària,
parlem d'apassionament per allò que es vol oferir, no?
Sí.
Són coses que a vegades no figuren en els manuals
i sense elles és imprescindible
tirar endavant un projecte.
No t'ho he preguntat al començament,
que hagués estat el més correcte,
quin ha estat l'àmbit geogràfic
que heu abastat per fer aquest estudi?
Bé, és un estudi que s'ha realitzat en dues fases.
Primer vam fer una primera fase
més en profunditat,
més qualitatiu,
de veure el tractament de les marques en si,
de les ciutats,
com havien evolucionat
i com es tractaven a la web.
I vam agafar només 8 marques ciutats
de les ciutats més importants turístiques del món,
com podria ser Amsterdam, París, Madrid.
Però després vam fer un estudi qualitatiu
de les 40 ciutats turístiques més importants,
prenent una mica les dades de l'OMT,
de l'Organització Mundial del Turisme.
També a nivell mundial, aquestes 40.
Sí, sí, sí.
Per tant, no estem parlant d'un tema absolutament territorial.
No, no, no.
I les dades,
allò que a vegades sempre veiem
que els altres ho fan millor que els d'aquí,
les dades fan referència a tot el món,
Sí.
Uns ho faran millor que d'altres, no?
Com que no parlem de les nostres comarques,
ningú s'enfadarà.
Qui ho fa millor?
Bé, les...
Després partim de l'estudi, eh?
Sí, sí, sí.
Per exemple, la pàgina d'Amsterdam és genial.
Han creat una marca
que identifica tots els seus ciutadans,
una marca que és única,
amb un eslògan molt interessant,
que és
Ai, Amsterdam.
Però que amb l'Amsterdam
és Ai, Am, Amsterdam.
Jo sóc Amsterdam.
I que a través de la pàgina
es difon aquesta marca
i aquest que pretén comunicar
molt bé,
perquè jugar amb els logotips,
amb les fotografies,
representen els propis ciutadans
que són Amsterdam.
I és una marca,
no només difosa cap a l'exterior,
cap al turisme,
és una marca també
pels propis ciutadans,
és una marca consensuada,
i que jo penso que així
encara es transmet millor,
perquè és una marca
no només turística,
que la viuen els propis ciutadans.
I això és el punt de comunicació,
penso, més fort.
Aquí justament és allò que parlàvem
de l'emocionalitat
que dèiem Amsterdam
a estar allà,
doncs dient,
no, no,
és la gent,
són les persones
les que fan la ciutat
i no pas el seu patrimoni físic.
Així de destinacions
molt multitudinàries,
qui ho fa allò justet, justet?
Justet.
Què us ha sorprès?
Com pot ser que aquesta ciutat
tan visitada,
tan...
tingui aquesta pàgina tan justeta?
Hi ha, per exemple,
ara la que em ve al cap
és la del Cairo.
El Cairo és una pàgina
molt poc interactiva,
que és una destinació turística
importantíssima,
i que ni juga amb la marca
ni ha creat una bona marca
ni la difon ve
a través de la seva pàgina web
i hi ha en alguna altra destinació.
En un futur teniu intenció
d'atrevir-vos amb les marques
d'aquí de casa?
Doncs sí, la veritat és que sí.
És que és molt interessant
i és una eina molt útil.
Ens podem emmirar allà
en altres capitals del món,
però també adaptant-les
una miqueta coneixent
la nostra realitat, no?
És propera.
Sí, sí, sí.
Precisament ara ens acaben
a través de la Universitat
Rovira i Virgili
concedir de poder fer
un projecte d'investigació
juntament, no només comunicació,
sinó també turisme
i informàtica,
els tres departaments,
i serà bàsicament centrat
en la Costa Daurada,
en les webs de la Costa Daurada,
com ho fan, com no ho fan
i com es podria millorar tot això.
Aquest a l'hora de presentar-lo
és més arriscat,
aquest que fareu en un futur, eh?
Sou conscients d'això, eh?
Sí, sí.
Sobreu professionals,
ja sabreu el que ho ha fet
per comunicar-ho bé
i que ningú s'enfadi.
Sí, però és un repte que, a més a més,
les conclusions
també ajudaran
a millorar tot això,
que segur que ja es fan
moltíssimes coses bé,
però de les mancances
que es poguessin trobar,
doncs serà una visió positiva
per poder-ho millorar també.
Aquest estudi que heu fet
a banda de tu,
Assumpció Salvador Antoni Bernat López,
el presenteu demà
unes jornades interessantíssimes
sobre el món de la publicitat
que es fan a Cambrils.
Sí, són unes primeres jornades
i realment es tracta d'un tema
que és molt candent,
que és molt interessant
i que jo penso que a nivell
de tot el sector turístic
pot interessar,
no només les institucions
per veure com fomentar
les seves ciutats,
les seves destinacions,
sinó inclús també a nivell
de les empreses privades.
Penso que és molt interessant.
Doncs restarem molt atents
a aquest futur estudi.
També mirarem d'aprofundir
en aquest que heu presentat.
Enhorabona, Assumpció,
a tu la resta de companys,
només faltaria.
I t'agraïm moltíssim
que hagis vingut a la ràdio
a explicar-nos-ho.
I jo a vosaltres,
que m'havíeu convidat.
Gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu, adéu.