6 minuts passen de dos quarts a 11.
Hem parlat fa uns instants amb el nou regidor de Relacions Ciutadanes,
amb el senyor López Pasca, hem parlat de temes d'actualitat
i no volem deixar de banda l'actualitat,
volem referir-nos ara àmpliament a una de les que,
sens dubte, ha estat una de les notícies de la setmana,
com a mínim, a nivell ciutadà,
perquè aquesta setmana, concretament aquest dimecres de la tarda,
la Generalitat de Catalunya feia públic
que la llei de barris ha entrat a la quarta convocatòria
de la llei de barris,
la part alta ha entrat en aquesta quarta convocatòria
de la llei de barris.
Finalment, el centre històric de la ciutat
gaudirà d'una subvenció de 12 milions d'euros
per desenvolupar una sèrie de projectes.
Què passarà a partir d'ara?
Quins projectes es duran a terme?
Com serà la part alta d'aquí 3-4 anys?
Volem sobre-ho i per això tenim diversos convidats
avui a l'estudiu de Tarragona Ràdio.
Saludem en primer lloc el Francesc Díez,
president de l'Associació de Vents de la Part Alta.
Francesc, bon dia.
Hola, bon dia.
El vicepresident de l'entitat és el Gabriel Coll.
Gaby, bon dia.
Hola, bon dia.
I també ens acompanya la Cristina Vidal.
Cristina, hola, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ella és responsable tècnica de l'empresa ACO2,
que va ser l'empresa que va redactar el projecte
que es va entregar a la Generalitat.
Bon dia, benvinguda.
Benvinguda també.
Abans ho comentàvem.
Des de fora on té la sensació que a partir que dimecres
us van donar la llei de barris,
com si la gent de la Part Alta us hagués tocat una mica la loteria, Francesc.
Sí, jo ho vaig definir de seguida que sí.
Ens havia tocat la primitiva, el gordo de la primitiva,
alguna cosa d'aquestes.
Quan toquen la loteria...
És important, no potser tants milions com acostuma a tocar a vegades,
però és molt important.
12 milions d'euros, són molts diners.
A veure, són els 2.000 milions de les antigues pessetes,
que a vegades això dona més idea.
Sobretot els que ja som grans i encara van comptar durant molts anys amb pessetes.
Si aquest pla s'ha de desenvolupar en 4 anys,
doncs surt una mitjana arimètica de 3 milions d'euros per any,
i 3 milions d'euros per any, són 500 milions de pessetes.
Clar, vull dir, verdaderament s'ha de notar.
Què vol dir?
Que cada any s'ha de gastar escrupolosament 3 milions de pessetes?
No exactament, perquè tot això suposo que l'Ajuntament,
que també és una de les parts que paga,
i com que es diu qui paga mana,
no sabrà els recursos que ell pot disposar.
Però la veritat és que amb 4 anys,
i em sembla que és en un any més com a màxim,
si s'ha de fer una pròrroga,
s'han d'haver gastat els diners,
sinó aleshores es perd la subvenció de la Generalitat.
Recordem que aquests 12 milions sortiran a parts iguals
per l'Ajuntament i la Generalitat.
La Generalitat es compromet a portar 6 milions d'euros,
els altres 6 els finançarà l'Ajuntament.
Com serà l'apart alta d'aquí 3-4 anys, Francesc?
És molt difícil d'imaginar.
Home, jo, el meu desig és que sigui més neta,
més ordenada, més respectuosa amb l'entorn, amb el medi,
que els ciutadans, els veïns de l'apart alta,
hi disfrutin d'aquells espais,
i que com els veïns de l'apart alta, tots els tarragonins també.
Perquè nosaltres, a l'apart alta,
sempre hem pensat que no fórem res si no fóssim una part,
una part molt important,
per nosaltres és la part importantíssima,
perquè sempre hem dit que nosaltres som els patricis,
els hereus dels patricis romans.
Així ens hem instituït sense que ningú ens ho digués,
i això ens ho hem de creure.
I aleshores n'hem d'estar orgullosos,
ja ni estem ara de ser uns veïns de l'apart alta,
d'aquí 4 anys,
jo crec que ho disfrutarà tothom,
tots els tarragonins, tothom,
tots els que ens puguin vindre a veure.
El turisme serà un element molt important,
i com també és un element molt important
en el desenvolupament econòmic de tot el sector de l'apart alta,
i com és molt important en el desenvolupament social.
Quins passos s'han de seguir a partir d'ara?
A veure,
més o menys m'ho puc imaginar,
exactament no ho sé,
però més o menys m'ho puc imaginar
per haver estat molt a l'administració.
Nosaltres hem sofert una petita retallada,
però una retallada,
amb la qual cosa el primer que cal dels 14 milions que havíem...
Si recordem que el projecte que es va presentar a la Generalitat
era un projecte que contemplava una inversió de 14 milions d'euros,
no s'ha sofregat tot el pressupost sol·licitat,
12 milions d'euros.
Eren 14 milions 460 mil euros,
una xifra d'aquestes.
Això ha passat a ser 12 milions 100 mil euros.
Per tant, hi ha hagut uns retocs,
hem d'avaluar aquests retocs en què han estat posats,
quin tipus d'obres o de previsions que nosaltres fèiem
en el pla integral, ja no hi són incloses,
i aleshores veure de reordenar una altra vegada
tot allò que es va fer amb molta rapidesa
i sense temps, pràcticament.
És a fer un pla integral que va sortir com una espècie de miracle,
perquè el temps va ser mínim, mínim, mínim,
i amb això l'empresa ACO2 en té molt a dir,
perquè van treballar i de fort, com tothom,
però ells que eren els responsables els hi va tocar els que més.
I a partir d'ara s'ha de constituir algun responsable directe del pla,
algun tècnic de l'Ajuntament,
algun responsable de l'Associació de Veïns?
Jo suposo que això ho decidirà,
ho decidirà el mateix Ajuntament com ho munta, no?
El primer que s'haurà de fer, evidentment,
és ajuntar-se, associació de veïns i Ajuntament,
perquè així també està establert en el desenvolupament,
quan ha de tirar endavant els plans,
les associacions de veïns ja han d'estar dintre d'una comissió,
s'han de formar part d'una comissió
per fer el seguiment de les obres,
i així es muntarà ara.
No tinc clar si és que hi haurà una persona
que aquesta serà el director d'orquestra o no,
o què passarà.
A mi se'm fa difícil pensar que tinguem la necessitat
que hi hagi una persona que sigui director d'orquestra
per tirar endavant,
perquè la ciutat de Tarragona és molt,
anem a dir, molt petita i la part alta encara més,
en relació a vegades amb altres poblacions.
Per tant, vull dir, els tècnics de l'Ajuntament,
si han de portar obres endavant,
tiraran portes obres endavant,
si els serveis socials municipals de la ciutat
han de tirar coses de treball endavant,
tiraran treballs endavant.
Vull dir, no sé,
no se m'ocut en aquests moments a la necessitat d'aquesta persona,
però bé, qui paga mana, torno a dir,
i l'Ajuntament serà qui decidirà.
Nosaltres allistarem com a impulsors
i com a controladors i vigilants
que es facin les inversions ben fetes
i que es programin com cal
per a no perdre cap subvenció.
Quan toca la loteria,
Gabriel s'acostuma a preguntar a la gent
com se'n va assabentar.
En el teu cas,
com et vas assabentar que la part alta
havia estat agraciada amb la llei de barris?
Bé, ja pel protocol,
primer van trucar a Francesc,
a companya Francesc,
i a Francesc ja va trucar a Ramon Oller,
que va ser el que va portar tot aquesta feina,
la Cristina també,
i després em va trucar a mi
i així vam fer un protocol,
no per preferències,
sinó per...
Per jerarquia, podríem dir.
Per jerarquia.
O sigui, que els telèfons mòbils
a l'apart alta van treure a fer un dimecres.
En un moment que a tothom se la va dir,
bueno, una alegria fabulosa.
Però jo la pitjor...
la pitjor preocupació que tenia
era que els veïns tenien molta il·lusió.
Més que millor que no ho donessin,
no ho donessin,
és com pots jugar en aquesta il·lusió.
I la part alta tenia aquesta il·lusió.
El veí de cada dia,
el botiguer,
no?
Estàvem tot el dia,
bueno, què?
Sí o no?
No, sí, no, sí.
i era aquesta la preocupació,
no?
I ara s'ha transformat
en alguna cosa maravillosa,
com a mínim per començar,
perquè això no és la solució.
En 12 milions d'euros
no tenim prou.
Ara en parlarem,
centrem-nos primer en aquesta primera...
Però aquesta il·lusió que tenien els veïns,
que estava on jo tenia més preocupació,
que és molt humà,
és molt humà
i amb això no pots jugar.
Centrem-nos en aquesta primera inversió.
La Cristina és una de les redactores,
l'encarregada,
la responsable d'aquest projecte.
Ella va redactar un projecte valorat,
pressupostat en més de 14 milions d'euros.
El fet que s'hagi reduït l'aportació econòmica
perjudica considerablement el projecte
o fent mans i mànigues
es podrà realitzar moltes de les coses
que s'han previstes?
Jo crec que es podran fer moltes de les coses.
Sí que són una quantitat de diners importants,
els que s'hauran de reduir,
però evidentment també eren pressupostos
una mica generals, d'acord?
És a dir, no s'havia realment comptat tot exactament.
Es podrà fer mans i mànigues, com tu dius, Jordi,
i jo espero que es faci com a mínim
de les 54-55 propostes,
que en facin gairebé les 50.
A més, s'ha de tenir en compte
que la part alta és un dels projectes
que ha rebut més aportació econòmica
per part de la Generalitat.
Crec que només hi ha un parell o tres barris de Barcelona
que han rebut més diners.
La Cristina ens va acompanyar, ja crec que era
el mes d'abril, a mitjans del mes d'abril,
aleshores amb l'anterior portaveu de l'equip de govern,
amb el senyor Joan Ejio,
va fer una exposició general
de com era aquest projecte
i ens vas explicar que tenia tres eixos fonamentals,
la millora urbanística,
la cohesió social
i el foment de la sostenibilitat.
Com es poden aconseguir aquests tres eixos?
Doncs treballant una miqueta,
és a dir, s'ha de fer programes d'ajut,
d'acord, sobretot,
per arreglar el que són façanes,
edificis,
cases particulars, accessos...
Després també s'ha de fer programes
de comunicació
amb els ciutadans de la part alta,
amb els habitants,
per estalviar una miqueta aigua,
electra,
una miqueta fer campanyes,
com diem,
i la tercera...
El foment de la sostenibilitat
i la cohesió social.
El foment de la sostenibilitat,
evidentment, també és superimportant
i jo crec que sí que es podrà fer conjuntament.
Molta gent té la idea preconcebuda,
diu, segurament el pitjor de la part alta
és que hi ha molts edificis
que estan molt malament,
moltes façanes que estan velles i descuidades
i hem de tenir en compte, Cristina Francesc,
que la llei de barris
tampoc no intervé directament
en aquests aspectes urbanístics.
Això mateix.
O sigui, la llei de barris,
el seu objectiu és millorar
la qualitat de vida dels ciutadans,
però sense entrar
en cases particulars
o edificis particulars, d'acord?
I aleshores el que vol
és una cohesió social
que és molt important,
que la part alta hi visqui la gent a gust,
que es comuniquin entre ells,
per això també s'han organitzat
o una de les diverses actuacions
són activar les places
de la part alta,
que té reconeix molt macos,
i activar-les fent activitats,
tant per la gent gran
com per la gent petita.
Bé,
hi ha una qüestió
que és que
la llei o pla de barris
no pot entrar
en el que són edificis privats,
no pot,
anem a dir,
el diner públic
no pot estar subvencionant
edificis privats.
Però sí que ha entrat
en un tema
que són l'accessibilitat.
L'accessibilitat
també són els ascensors,
que són elements comuns
de cases.
I aleshores
durant aquest temps,
durant el temps
que va estar obert
per rebre propostes,
els edificis,
els propietaris d'edificis
que van creure
que podien demanar-ho,
doncs es va demanar
i això
hi ha alguns casos
inclosos
dintre del pla,
el pla integral
que es va redactar
en un primer moment.
També hi ha
una altra qüestió
detectada
que afecta
la sostenibilitat
que és la quantitat
d'edificis
que tenen
aforament d'aigua.
És a dir,
que durant 24 hores
tenen una entrada
d'aigua continuada
i que el suministre
dels habitatges
es produeix
pels típics,
els antics dipòsits.
Si aquests dipòsits
no tenen un sistema
de boia de tanca,
el que es produeix
és que el sobreixidor
se va directament
a la claveguera.
Aleshores,
evidentment,
amb el control
que s'ha de fer
del consum d'aigua,
que sigui un consum racional,
un consum correcte,
una de les coses
que també preveu
i nosaltres,
a través de Matxa,
ens hem amantarà
de tota raó entera,
és que el pla
que es va fer
és un pla
de substituir
aquest tipus
d'aforaments
per comptadors individuals
i, per tant,
és entrar
en aquest aspecte
a posar
comptadors individuals
a tots els pisos
que estan habitats
i intentar
fer l'estalvi d'aigua,
que només l'aigua
que es consumeixi
sigui l'aigua
que realment es necessita.
En aquesta línia,
m'agradaria dedicar
aquests últims minuts
de conversa,
d'entrevista,
a parlar de propostes
concretes,
de com pot ser,
doncs,
això d'aquí 3-4 anys,
la part alta
de la ciutat de Tarragona.
Hi ha propostes concretes,
per exemple,
per millorar
o per erradicar
barreres arquitectòniques,
per pavimentar carrers,
en aquesta línia,
Cristina,
què podem explicar?
Sí,
tenim supressió
de barreres arquitectòniques
des de la plaça Fòrum
fins a la plaça Sant Miquel,
més o menys,
al carrer Merceria,
fins al carrer La Nau.
El pendent és molt notable
i les escales
estan multiplicades.
Aquests són els problemes,
els problemes que nosaltres tenim
és que la normativa,
quan són trajectes llargs,
que un minúsvalit
ha de fer
no es pot sobrepassar
d'un 6% de pendent,
però és que tenim carrers
que realment són inhabilitables
pels minúsvalids
i que no podem fer-hi res,
perquè és impossible
buscar-li pendents
del 6%.
Per exemple,
la baixada de Misericòrdia,
un dels plans que hi ha,
és un dels dos costats,
convertir-ho en rampa,
perquè aquí es produeix
un risc de senyores
amb criatures
o amb els carrets de compra
que passen per la via,
per on toca passar els cotxes
i passen...
A les dues voreres
hi ha escales,
la calçada és ampla
i la gent va per la calçada.
I no és allò
una escala o dos
que les puges,
no és que cada metro i mig,
dos metres,
vas trobant la teva escala
o les dues escales
i una altra i una altra.
Llavors,
hi has de buscar solució.
Llavors,
la pendent que quedarà
serà la pendent
òptima
pels minúsvalits?
Serà més
aquesta pendent.
Potser s'ho haurem
de fer un sistema
de cotxets
que tinguin una primera curta,
que veixin amb canvi de marxes
i puguin posar
una primera curta
per poder pujar.
No,
no és que me'n vulguin riure,
pobra,
del que hagi d'anar
amb el cuixet,
però és que és impossible,
no?
Si no,
llavors no trobaríem
la manera
de poder connectar
la rampa
amb les botigues,
que també aquesta
és la segona dificultat.
Més coses,
Cristina.
La Casa Castellarnau,
per exemple,
tots sabem
l'accés que tenim,
escales,
més escales,
doncs la supressió
de barreres arquitectòniques,
després,
què més?
El portal del Roser,
edificis públics
que hi ha dins
del casc antic,
dins de la Paralta,
edificis públics,
locals públics,
uns sanitaris públics,
reclamats pels turistes,
però també
pels habitants
de la Paralta,
perquè suposaria
també que...
No reclamen tant
els turistes
aquest tema,
qui ho reclamen
són els botiguers
que veuen
com els hi passen
allò,
llesions de turistes,
els hi entren als lavabos
i tornen a sortir.
Tant tranquils,
clar,
evidentment no se'ls pot dir res,
però sí que els botiguers
i els bars
del carrer Major
em fan queixa.
Després,
la Casa Trans 1
es troba
a dins de la Paralta,
doncs es farà
una rehabilitació
d'aquesta casa,
d'acord,
a nivell social,
fa una tasca
molt important.
Després,
elements col·lectius,
el que hem dit,
baixants pluvials,
programes
per arreglar façanes,
millores de placetes,
bancs,
gronxadors,
espais verds...
Estim parlant,
per tant,
Gabriel Francesc,
no tant de grans
macroprojectes,
sinó de petites actuacions
molt concretes,
en zones molt concretes
i que al cap i a la FIS
potser són aquest tipus
d'actuacions
les que serveixen
per millorar
la qualitat de vida.
També queda potenciar
en els comerços,
no?
La dinamització del comerç,
o sigui,
hi ha programes
per tot tipus,
tecnologies,
també tenim visites turístiques
amb BBB3,
creació de sistemes wifi,
un telecentre,
un telecentre molt important
també socialment,
hi ha molts,
molts programes.
Després,
una actuació integral,
això sí que és veritat,
un dels indicadors
que ens va sortir
amb molta puntuació
és que la població
de la part alta
hi ha molta gent gran,
hi ha un programa
molt important,
que és bastant ampli,
que és un programa
dedicat a la gent gran,
d'assistència,
d'acord,
amb teleassistència,
assistents socials
a la seva disposició,
voluntaris,
és un programa
molt ampli
i molt maco
per la gent gran.
I què més?
Bueno,
atreure coses,
és a dir,
fer jornades gastronòmiques,
el reciclatge,
que si els veïns
porten garrafetes
d'oli de cuina
que jo vaig comentar
l'altra vegada
els donarien dues entrades,
per anar al cinema
o al teatre,
és a dir,
és una mica
millorar la qualitat de vida
de la gent
que viu allà,
i els que no hi vivim,
que vivim al voltant
de la Paralta,
doncs que també
quan hi anem
ens hi trobem a gust
i hi trobem
una zona maca
i bonica,
no?
Que tots ens estimem
Tarragona,
però des de lloc
la Paralta
té el seu carisma,
no?
No, no,
el tema principal
és aquest,
tothom ve a la Paralta
i disfruta
de la Paralta.
però a l'hora
de la veritat,
marxen,
cadascú se va a la seva casa
i la Paralta
i la Paralta
queda com ha quedat,
no?
Quedat
com fa 20 anys
i llavors
anissó
de la llei de barris
és una bona empenta
i a partir d'ahí
el que ha dit la Cris,
crec que serà
el que
sempre hem comentat,
no?
la joya de la Corona,
no?
Per començar,
eh?
El que sí que és important
és que ara hi hagi un seguiment
que es creï la comissió,
s'ha de crear la llei de barris,
evidentment està tot
els reals decrets,
està tot legislat,
és a dir,
que hi ha d'haver una comissió
on hi ha d'haver representants
de l'associació de veïns,
representants de l'ajuntament,
representants tècnics,
evidentment,
no?
La Generalitat també
té que haver algú, Cris?
Algú de la Generalitat,
evidentment,
per què?
Perquè ha de vigilar els diners
que porta,
no?
Donarà diners
i no hi posarà ningú.
No donarà 6 milions
en un xec en blanc, sí.
Cada 6 mesos
està establert
que ha de venir
una comissió de seguiment,
una revisió,
i el que és important
és això, no?
O sigui,
seguir dia a dia
totes les actuacions,
les propostes
que es vagin fent
i estar al damunt
perquè seria,
és molt important
que es pugui
aprofitar aquests diners,
no?
Francesc,
per tancar.
Sí, no,
això és una realitat.
El que passa
és que com que no cobreix
totes les necessitats
que hi ha a la part alta,
el que nosaltres també farem
és impulsar
que l'Ajuntament
faci un segon pla
i que aquest ja entri
a saber
en quin estat físic
es troben
els edificis
de la part alta
i aquesta és una dificultat.
O sigui,
sempre al final
quan cau una casa
és una sorpresa que tens
perquè doncs
potser pràcticament
no s'hi comptava.
Sabem que n'hi ha moltes
que estan molt malament
però bueno,
qui no hi tocarà
no ho sabem.
Aleshores,
per fer això
s'ha d'entrar
a fer un test
d'edificis
que és el TED-I
que és el similar
a la ITV dels cotxes.
i això
s'ha de poder entrar
a través de tècnics
i a través d'assistents socials
saber a veure
aquell habitatge
com està,
si està habitat
per què està habitat
si tenen tots els serveis
si aquell edifici
té salubritat
si aquell edifici
té condicions
d'habitabilitat
s'ha de saber
tot això
de tot el que és
la part alta
sobretot la part més vella
ja se sap
en quina zona són
i aquest haurà de ser
un programa paral·lel
que com a associació
de veïns
nosaltres es dedicarem
a impulsar
que l'Ajuntament el faci
i aleshores trobar solucions
clar
Senyors, Francesc Díez
Gabriel Coll
Cristina Vidal
moltes gràcies
per haver-nos acompanyat
el matí de Tarragona Ràdio
felicitats per la feina feta
i coratge
per la feina que encara
gràcies
entre tot
felicitats
però per els veïns
per els veïns
que han cregut
en aquesta il·lusió
entre tot per ells
i el consistori
gràcies als tècnics
també
els tècnics de l'Ajuntament
que han fet possible
fer un projecte
amb tan poc temps
i l'esforç que han fet
el consistori actual
que d'una manera o altra
va agafar la corda
de l'anterior consistori
i va fer les gestions
que calien
per dir que ells
també es tiraven de la corda
i que estaven d'acord
amb què l'Ajuntament
aportés els diners
això era importantíssim
clar
perquè si no
a veure
la Generalitat
se'n podia desentendre
ho fem accentiu a tothom
senyors
gràcies
i a veure
molt bon dia
bon dia