Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Ara volem parlar-los d'una proposta d'oci
que darrere amaga una temàtica important,
una temàtica ben interessant.
Fins al dia 21 de gener es podrà veure
amb un dels tinglados del moll de costa de Tarragona,
en concret el tinglado número 1,
l'exposició del retorn dels documents confiscats a Catalunya.
Es tracta d'una mostra que primer es va veure a Barcelona,
una mostra itinerant que es pot veure
en diferents poblacions de Catalunya
i que parla i que mostra per primera vegada
alguns d'aquells famosos,
alguns d'aquells cèlebres papers de Salamanca,
com es van anomenar al seu dia.
Per parlar d'aquesta exposició
podem conversar durant uns minuts
amb el senyor Josep Maria Sanz Travé.
Ell és director de l'Arxiu Nacional de Catalunya
i alhora un dels comissaris d'aquesta exposició.
Senyor Sanz, hola, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per atendre la trucada de Tarragona Ràdio.
Gràcies a vosaltres.
Durant molts anys s'ha parlat moltíssim
que ha generat molta tinta
tota la qüestió relacionada amb els papers de Salamanca.
Però creu vostè que la gent realment sabia
què eren els papers de Salamanca?
Home, la gent fa molts anys no sabíem.
No sabíem què eren el que anomenem papers de Salamanca.
Per cert, ara ja no en diem papers.
Ara ja en diem documents.
És a dir, documents en el sentit que darrere de cada suport de paper
hi ha un dret de persones o d'institucions.
Fa molts anys ningú ho sabia,
ni els mateixos que estàvem a l'administració.
Jo recordo que l'any 1980
ja el conseller de les Hores de la Generalitat de Catalunya,
el senyor Max Kanner,
va iniciar les primeres gestions
per davant del govern de Madrid,
concretament amb el ministre de Cultura,
per tal que retornessin aquests papers
o en tot cas veure quins eren els documents
que hi havia a Salamanca relatius a Catalunya.
A partir d'aquell moment, sobretot,
i progressivament,
tant els polítics com el govern de la Generalitat
com la societat catalana
ha anat coneixent l'abast d'aquesta documentació catalana
que ens van confiscar les tropes franquistes l'any 1939
i que estava dipositada a Salamanca.
Ara parlava, vostè, que ja no es comenta,
ja no es fa servir la paraula paper, sinó documents,
però també crec que ja no ho parlen tant com a papers
o documents de Salamanca,
sinó com a papers o documents de Catalunya,
que al cap i a la fi són documents que són d'aquí,
no d'aquesta ciutat castellana.
Miri, l'exposició és en aquest sentit molt clara,
perquè diu el retorn dels documents confiscats a Catalunya.
Per tant, nosaltres ja no parlem dels papers de Salamanca,
els papers o els documents que hi ha a Salamanca que estiguin allà,
nosaltres parlem dels nostres documents,
dels documents catalans que hi havia, efectivament, a Salamanca.
Ara, si li sembla, podem aprofundir
en els continguts d'aquesta exposició, d'aquesta mostra,
però suposo que, vaja, vostè, com d'altres professionals,
han analitzat aquesta qüestió des del punt de vista professional,
des del punt de vista tècnic, del seu àmbit.
Tenint en compte el seu punt de vista
i tenint en compte uns arguments
que objectivament semblaven de calaix,
què li sembla tota aquesta polèmica política
que s'ha generat durant tots aquests anys i panys
dels quals abans en fèiem referència?
A veure, jo em sembla que, en fi,
la polèmica ha estat generada...
És a dir, s'ha polititzat, de fet,
una cosa que no s'havia d'haver polititzat,
perquè, efectivament, aquí es tractava d'una documentació,
d'un bé requisat, confiscat, perdó,
els seus legítims propietaris,
amb motiu d'una guerra,
confiscat contra la voluntat d'aquests propietaris,
i el més lògic és que, acabada la guerra,
o acabada la funció que van tenir aquests papers
arran d'aquesta guerra civil,
el més lògic és que qui tenia la responsabilitat
de retornar-los ho hagués fet.
És a dir, el Ministeri de Cultura,
a partir del 77,
o a partir, si voleu, de l'any 1980,
en què, en fi, les coses van anar ja
d'una manera molt més democràtica,
doncs, el més normal hauria estat
que aquesta documentació,
tots aquests béns, doncs,
que havien estat confiscats amb motiu de la guerra,
s'haguessin retornat,
i, sobretot, que els partits polítics
no haguessin polititzat una cosa que era tan simple.
És a dir, s'ha pres un bé
en contra de la voluntat dels seus propietaris legítims,
doncs, en el moment, diguem-ne, de la democràcia,
doncs, aquest bé s'havia de retornar
als seus legítims propietaris.
Lamentablement, aquest fet, doncs, es va polititzar,
però, afortunadament, doncs, les Corts Espanyoles,
el 2005, van aprovar gairebé
per unanimitat de tots els partits,
només un va estar fora d'aquesta aprovació,
van aprovar la devolució de tots aquells béns,
doncs, que havien estat confiscats a Catalunya
i que es trobaven a Salamanca.
Dic béns en el sentit que no hi ha només documents,
sinó que hi ha llibres, hi ha objectes,
que tot això ara s'ha acabat d'inventariar
i una comissió mixta, Ministeri i Departament de Cultura
de la Generalitat de Catalunya,
aprovarà aquest inventari
i retornarà també aquests béns
que van ser confiscats al nostre país.
En què consistien?
Què hi havia en aquests documents a Catalunya?
La veritat és que la confiscació de tota...
sobretot de la documentació
tenia una finalitat molt concreta,
és a dir, era confeccionar fitxes
dels enemics del nou règim
sorgit de l'alçament militar.
A Catalunya, en principi,
com que havia estat una zona lleial a la república,
tothom era considerat enemic del...
Ja, d'entrada, estava estacat.
Tots, tots.
El que passa que, doncs,
el que volien fitxar
era, sobretot, aquelles persones més destacades.
Per tant, més destacades en aquesta, diguem-ne,
no adhesió al nou règim,
que eren aquelles persones
que havien tingut càrrecs polítics
diguem-ne, en el període republicà.
Per tant, la documentació es va agafar,
es va plegar en aquesta funció repressiva.
i, per tant,
doncs, allà a Salamanca,
una sèrie de policies
escrits en el...
En fi, en aquest arxiu de Sant Ambrosio,
el que confeccionaven eren aquestes fitxetes,
doncs, amb els noms de les persones
que havien sobressortit en política
en el règim republicà.
D'aquestes fitxes se'n van confeccionar
uns 3 milions,
que és un...
En fi, és un nombre molt gran, no?
D'aquests 3 milions de fitxes,
que aquestes han de quedar a Salamanca,
perquè formen part d'aquest arxiu de la repressió,
home, el 80% d'aquestes fitxes
feien referència a persones del nostre país.
I aquestes fitxes,
les referències,
les trobaven en la documentació
que es van emportar del nostre país.
Documentació, doncs,
que, en principi,
era de la Generalitat de Catalunya,
perquè van entrar
totes les oficines de la Generalitat,
per tant,
des del polític fins a l'últim funcionari
es consideraven desafectes al règim.
documentació de les oficines de la Generalitat,
documentació dels partits polítics,
la van aplegar tota,
per tant, òbviament,
els partits polítics
i els responsables i els afiliats
dels diversos partits polítics
que hi havia en aquell moment
en el nostre país
eren considerats d'entrada
desafectes al règim,
dels sindicats,
dels sindicats,
de totes aquelles institucions culturals
que hi havia en el nostre país,
escolta, i dir...
I que en aquells temps
n'hi havia moltíssimes,
perquè el moviment associatiu...
Bé, aquí a Tarragona, ho dicis vostè,
es van emportar
la documentació
de la societat tipogràfica de Tarragona.
Per tant,
consideraven que tots aquells elements
que formaven part
d'aquesta societat tipogràfica de Tarragona
eren ja desafectes al règim.
Es van emportar
també la documentació
de l'esquerra republicana de Tarragona.
Es van emportar,
per parlar, diguem-ne,
de les comarques tarragonines,
de les nostres comarques,
la documentació de la CNT de Valls.
Es van emportar de Valls
documentació
també d'altres institucions
de l'UGT també, no?
O, fins i tot,
es van emportar documentació
de l'Ajuntament de Tarragona.
Per tant,
a través de l'anàlisi
d'aquesta documentació
confeccionaven aquestes fitxetes
que, naturalment,
després van servir
durant el període franquista
per a repressió
de demòcrates.
En aquesta exposició
es poden veure
alguns,
no, òbviament,
tots,
perquè seria físicament impossible,
però,
algunes desenes
d'aquests documents originals.
Sí, sí.
Miri,
a veure,
aquesta exposició
el que vol
és explicar
a la societat catalana
per la sensibilitat
que ha tingut,
no?,
d'exigir,
doncs,
el retorn
d'aquesta documentació,
doncs,
en què consisteix
aquesta documentació.
És a dir,
no es demanava,
no es demanava
per no res
aquesta documentació.
Aquesta documentació
es va demanar
perquè era
una part
escrita
de la memòria
històrica
del nostre país,
no?
I, per tant,
doncs,
el Departament de Cultura
ha volgut ensenyar
a la societat catalana
que l'ha reclamada
el contingut,
el contingut específic
d'aquesta documentació.
El que és evident
és que
amb una exposició
que és bastant ample,
que és molt ample,
no es pot explicar tot,
però
les fites principals,
els aspectes principals,
doncs,
de la reivindicació catalana
d'aquesta documentació
són explicats
a l'exposició.
El que vull dir
és que
el Departament de Cultura
i la Generalitat
ha donat tanta importància
a aquesta documentació
i a aquesta exposició
que en aquests moments
a Tarragona
n'hi ha dues.
És a dir,
l'exposició
està a dos llocs
a les comarques
tarragonines.
Una a la capital,
en el tinclar d'un obreú
de la capital.
I l'altra a en Posta,
si no m'ha encerrat.
Però, no, no,
va anar a en Posta també,
però en tenim una altra
que vam inaugurar
fa 3 o 4 dies
a Flix.
a Flix
hi ha la mateixa exposició
reduïda
perquè
doncs
n'han fet
un original
i dues còpies,
les dues còpies
són més reduïdes,
diu el mateix,
però
es pot
exposar
en un espai
més petit
que va
per les diverses
capitals
i poblacions,
capitals de comarca
i poblacions
del nostre país.
Fa 3 o 4 dies
la vam inaugurar
a Flix
i d'aquí 15 dies
doncs
s'inaugurarà
aquesta,
diguem-ne,
més reduïda
en l'espai
a Falset.
Per tant,
vol dir,
vol dir,
aquí a les comarques
barcelonines
doncs
es va inaugurar
també fa dos dies
a Cerdanyola.
Vol dir que
efectivament
doncs
hi ha un interès
per part del govern
de la Generalitat
i per part del Departament
de Cultura
demostrar al país
què va ser
aquesta confiscació
perquè
en fi
quina finalitat
van tenir
va tenir
l'aplegament
d'aquesta documentació
i quina ha estat
diguem-ne
doncs
els passos
i
d'aquesta
llarguíssima
reivindicació
fins al retorn
de tota aquesta documentació
al nostre país.
Interès,
permeti-m'hi,
ja per acabar,
no només per part
de l'administració
per part de la Generalitat
interès també
per part dels ciutadans
per veure aquesta mostra
perquè
sense anar més lluny
i permeti-m'hi
l'anècdota personal
un servidor va tenir
l'oportunitat
de veure
l'exposició a Barcelona
al Palau Moja
en els seus primers dies
i va haver de fer
prop d'una hora de cua
o sigui
que l'interès
per part dels ciutadans
hi va ser.
No, realment
miri
nosaltres
l'hem portat
aquesta gran
per dir-ho d'alguna manera
l'hem portat
a totes les capitals
del país
fins i tot
a Perpinyà
jo vaig anar
a la inauguració
a Perpinyà
també vaig venir
aquí a Tarragona
la veritat
que a Perpinyà
ens va sorprendre
la gran quantitat
de gent
que hi havia
el mateix dia
de la inauguració
per què?
perquè
doncs
era
gent
sensibilitzada
doncs
pel retorn
d'aquesta documentació
que
el cap
a fi al cap
doncs
ha representat
encara
espanyola
senyor José María
Sánz Travé
moltes gràcies
per atendre avui
la trucada
de Tarragona Ràdio
ja per acabar
només si li sembla
recordem
incisim
als nostres oyents
que poden veure
aquesta exposició
a Tarragona Ciutat
i hem vist que
es podrà veure
també en d'altres
poblacions
a Tarragona Ciutat
el tingladu
número 1
fins al dia
21 de gener
gràcies de nou
i que tingui
una bona entrada d'any
gràcies a vosaltres
igualment
adeu