Fins demà!
Sí, aquest so els arriba al cor, apuntin-s'ho a l'agenda.
Aquest divendres a les 9 de la nit a la Catedral de Tarragona
el cor i l'orquestra dels Amics de la Catedral
faran el concert emotiu de la restauració de la capella del Santíssim.
L'acte és lliure, però amb una aportació voluntària
que ha de servir com moltes altres accions per finançar els treballs.
Ens acompanya mossèn Miquel Barberà,
vicari general, mestre de capella de la catedral,
director del cor i orquestra.
Mossèn Miquel Barberà, molt bon dia.
Bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
Ens acompanya Didac Bertran,
és el delegat diossassà de mitjans de comunicació.
Didac, bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per ser aquí.
Parlarem del concert, naturalment,
però també és important parlar de l'acció que motiva aquest concert,
que és la restauració de la capella del Santíssim Sagrament de la Catedral.
És una capella a banda del valor ritual i religiós que té,
lògicament, des del punt de vista patrimonial,
és importantíssim.
Si no ho tinc malentès, va ser la primera capella que es va fer amb el model que marcava el Consell de Trento.
Sí, sí, segueix les pautes de la teologia que va ser les línies de fons del Consell de Trento,
de tal manera que les portes del Sagrari que hi ha, que estan repujades, és una cosa molt bonica,
doncs respon ben bé al que va plantejar el Consell de Trento sobre l'Eucaristia.
i jo no sóc entès amb arte, però el que jo he sentit que deien és que de Sagrari com aquest
n'hi ha un a l'Escorial però que està en una cripta i té molt poca visibilitat.
En canvi, el d'aquí és molt visible, és molt bonic,
i el retaule també respon a tot el plantejament teològic sobre l'Eucaristia,
que va parlar a Trento en contraposició a tota la teologia protestant.
Es fa necessari, va arribar, ha arribat a un estat d'integritat realment extraordinari
amb el pas del temps, però tot i així, clar, precisa, d'una restauració.
Entrant a aquests territoris artístics, patrimonials de restauració,
es parla de molts diners, ja que estem parlant de, si no ho tinc mal entès, uns 850.000 euros?
Sí, sí, pot ser 900.000.
Uns 900.000 euros estem parlant, no?
Sí, sí, quan ens posem en aquest terreny les coses se disparen enormement, no?
És que és una restauració que s'ha de fer molt a fons,
des del simbori, l'exterior, teulades, s'ha fet tota una restauració,
s'està fent molt a fons, molt a fons de tot, de tot, per fora i per dins i de tota manera.
Llavors hem de tenir present que hi ha unes pintures que naturalment necessiten
en un tractament molt delicat, molt de temps, amb molta paciència
per recuperar tot aquell brillo, tota aquella força que tenien fa 500 anys.
Com deia mossèn Miquel Barberà, ja s'està fent, quan va començar?
Fem una miqueta de memòria als oients de quan van començar les tasques de restauració?
De restauració, sí, ja fa mesos, ja fa mesos que van començar, sí, sí.
Actualment no es pot veure res perquè tot l'interior és una vestida,
un teixit de vestides per arribar a tots els racons de la capella.
És un treball meticulós, és un treball lent, és un treball increïble.
És una cosa, una filigrana.
I molt bonic de veure, com es treballa també,
perquè és d'una precisió de cirurgia pràcticament, no?
Sí, sí, ho està fent un mestre que és l'Eustàqui Vallès,
que té unes mans...
Un mestre, efectivament, o el mestre, podríem dir,
quan parlem de restauració aquí a la ciutat de Tarragona, segurament, no?
Déu-n'hi-do.
Tenen termini de temps, de quan podria durar tot això?
O és molt aventurat?
És una mica aventurat.
Nosaltres voldríem que fos més ràpid,
perquè teníem tota l'il·lusió, l'esperança,
que la capella estés a punt per l'any jubilar de Sant Fractu,
que comença el 21 de gener.
Això pel 21 de gener no estarà.
Després ja és una estira i arronça que veurem,
però depèn dels tècnics, a veure tota la pressa que hi puguin donar.
El desig seria que estés aviat.
La realitat és que no podrà ser tan ràpid com voldríem.
Al principi, el finançament, en part,
ja des del primer moment,
i com normalment passa en aquest tipus d'actuacions,
es demana la col·laboració dels fidels,
dels amants de l'art,
de tothom qui vulgui fer una aportació econòmica,
per això ja des del primer dia hi havia un compte obert,
aportacions de particulars, però també de firmes, d'empreses,
aquí tothom es convida, no?,
a que prenguin part de la restauració de la capella.
Sí, sí, les institucions,
molts particulars,
el senyor que ha vist ha estat el promotor,
molt personalment ell,
que ho ha dit moltes vegades,
fins i tot a la catedral,
celebrant a la catedral,
doncs he invitat a donar,
perquè ell hi ha tingut,
i té molt d'interès, molt d'interès.
Jo gairebé diria que és una cosa molt personal d'ells,
és a dir, que tots ho hem vist molt bé
i fem pinya tant com podem,
però és un cas d'aquells que ell ha anat al davant
com el primer, no?,
amb la bandera i cridant a seguir-lo, no?
Home, si algú vol,
hi ha, lògicament,
galeries virtuals a internet,
i si volen entrar i veure aquestes imatges,
que ara no es poden veure, lògicament,
i fer-se una idea del que estem parlant,
que jo m'imagino que bona part dels oients
ja saben de què estem parlant.
Ara fem referència al concert,
perquè el concert, en diem,
extraordinari no només pel fet
que sigui un concert que es faci
per aquesta restauració,
sinó que és extraordinari també
pel que té en quant a repertori.
Tenim sonant mòbils, sí?
Ràpidament, solucionem.
No és el seu mossèn,
em penso que és el del Didac.
El seu està tancat.
Cap problema, ja està, perfecte.
Doncs parlem del concert,
no de mòbils,
del concert del proper divendres
que tindrem a la catedral.
El repertori,
autors d'aquí, autors catalans?
Sí, sí.
Si no ho tinc mal entès.
Tarragonins.
Tarragonins, millor dit, sí.
Està ben bé, Tarragonins, tots, eh?
Comencem pel repertori,
després anem derivant cap a altres aspectes.
Sí, la primera part serà una simfonia
del mestre Joan Juncà,
que precisament la va titular
a la catedral.
A la catedral.
Joan Juncà,
jo mai li agrairé prou
tot el que ha fet per la música de la catedral,
mai li agrairem.
Jo personalment,
però també com a institució,
mai li agrairem prou.
Durant tants anys,
jo li deia que era el nostre sastre,
que ens feia els vestits a mida.
Deia, Joan,
si convenia fer una peça nova,
la feia.
Si adaptar, adaptava.
El que fos, el que fos.
I ell va fer una simfonia
a la catedral
de quatre moviments
i són una mica l'expressió
de les seves vivències,
de la seva percepció de la catedral
i fins i tot
una mica de record de la història.
Hi ha un moment,
per exemple,
a la simfonia
que ell me deia
això vol fer referència
als picapedrers.
L'orquesta fa pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam,
com si fossin els picapedrers
que estaven fent la catedral.
Aquestes referències
que fas interessant,
perquè, clar, penses
que estic allà a la catedral
i ja se te'n va la mirada
cap a aquelles pedres
amb la seva signatura
corresponent del picapedrers.
Sí, sí, sí.
Ara, un problema
que tenim per aquest concert
és que aquesta simfonia
està feta per orga i orquestra,
orquestra i orga.
I hi ha un moviment
que és d'orga sol.
I tenim l'orga tan malament
que hem de veure
si demà o passat demà
a veure si pot tocar.
És molt possible
que no puguem tocar l'orga
aquesta vegada.
No, n'hi ha d'acord.
Com que estem amb el tema
restauració d'orga?
Estem amb el tema de restauració.
A veure,
si realment no es pot tocar,
a la gent que vingui
ho explicarem
i farem sentir l'orga
com està.
Fins i tot volem fer
una tasca pedagògica.
Perquè hi ha gent
a vegades que ens diu
per què volen fer un orga nou?
Si està tan bé,
clar,
un orga té més de 3.000 tucs.
Això que li diguin els organistes,
no?
Si està tan bé.
i tenim uns organistes tan bons
que actuaran Jordi Vergés
en Miquel Castillejo,
que jo diria que li dissimulen
els defectes, no?
Ens fan sonar el registre que sona,
les notes que no sonen d'això.
Però sé que aquesta vegada,
jo no m'ho acabava de creure,
ho he anat a provar ara aquests dies,
no pot tocar.
No pot tocar.
Fins ara havia anat fent, no?
Sí,
no pot tocar.
I no hi podem fer res
perquè depèn molt
de la humitat,
de la temperatura,
quan fa fred,
hi ha anys que passa,
però com a enguany
no havia passat cap any.
És una cosa
realment increïble.
Les que hem d'adaptar
a la sinfonia de Junca?
Sí,
la sinfonia de Junca.
Llavors faríem
els tres moviments d'orquestra
i explicaríem
la situació en què estem,
que fins i tot,
com que és un concert
que es fa
per restauració de la catedral,
podem dir,
mireu,
l'orga
el tenim d'aquesta manera.
El que vostè diu,
fer pedagogia de pas.
Si no amagarem res,
les coses
les explicarem tal com són.
Llavors,
la segona part,
hi ha dues peces llargues,
també d'autors tarragonins.
Una es diu
Crèdidi,
que és el Salm 115,
i està musicat
i està fet
per un senyor
que ell va ser
mestra d'escola
i va néixer a Vilaseca
i va morir
a la pobla de Mofomet
el 1973,
Salvador Pedrola.
I és un compositor
tan fi...
Penso que està sonant
de fons.
Sí?
Ah, molt bé, molt bé.
És un autor
extraordinari,
i composant.
És una meravella
la peça aquesta.
Està feta...
Cada estrofa
expressa tan bé la lletra
que és una cosa extraordinària.
I cada veu
té el seu paper.
Cada instrument,
ningú repeteix,
ningú doble,
cada instrument,
l'òrga,
el trombol,
la trompeta,
tot,
cadascú té el seu paper.
és una cosa molt...
És una filigrana,
una filigrana.
Bé, pensem que a banda de resta
de servir per col·laborar
en la restauració
de la capella,
de l'òrga,
també per restaurar
aquestes figures
de la música nostre,
a vegades una miqueta obviades,
eh?
Sí, sí.
Tot s'ha de dir de pas.
I l'altra peça
és un Benny Creator,
que també és una altra gran peça.
Jo dic que és una catedral
del...
com diem els castells,
ja no?
Sí, sí, sí.
La catedral de les peces
de música.
és un mestre de capella
de la catedral de Tarragona
del segle XVIII,
va morir el 1746,
va morir,
o sigui,
el mestre de capella,
i el teníem molt oblidat.
Aquesta peça
l'hem rescatat
de l'arxiu
plena de pols,
per entendre's.
I és una peça,
com totes les d'aquest autor,
Joan Crisòstam Ripollès,
que tenen una categoria
com podrien ser
de Vitòria
o de Palestrina
o d'un Melchor Robledo,
per exemple.
Sí, sí.
i a més a més
té una connotació històrica
que jo dic
que probablement,
no ho sabem amb certesa,
però probablement
és el Beni Creator
que es va estrenar
per l'últim concili
del segle XVIII,
l'últim concili
de la Vingança
de Reconença,
perquè a l'arxiu
hi ha dos Beni Creators
d'aquest autor
i n'hi ha un
que hi diu
que es va estrenar
per una festa
de Pentecoste i tal.
I en canvi
a les actes del concili
diu que es va estrenar
un Beni Creator
de Joan Cristó
de Ripollès.
Per tant,
si l'altre
a la mateixa peça
ja hi consta
que es va estrenar
en una altra ocasió,
probablement aquest
és el que es va estrenar
a l'últim concili
històric
dels concils provincials
que no han estat
represos
fins al 95.
del segle XVIII
fins al segle XX
aquest s'hauria interpretat
pel concili
del segle XVIII.
És una gran peça
que també
expressa molt bé
tot el sentit
del Beni Creators.
Són set estrofes
llargues,
vuit breus,
gran orquestra
i orga.
Fent en recerca
no ens faltarien
mai partitures,
no?
Partiran davant concerts
com el que faran
aquest divendres.
No,
i tant,
i tant.
Ui,
ens faria
falta
més possibilitats
d'interpretar
de cor i d'orquestra
i tal,
de partitures.
N'hi ha moltes
molt maques.
I avui dia
se'n fan peces
que siguin adients
per cor i orquestra,
contemporànies?
Sí,
sí,
tant i tant.
Perquè des de la seva
perspectiva
com a director
del cor i orquestra,
a l'hora de
fer un repertori,
dic,
tenint en compte
tot el fons d'armari
que pot haver
i més les peces
que es creen noves,
quins criteris
segueix vostè mossèn
a l'hora de fer
el repertori
d'un concert
com el de divendres?
Bé,
el concert de divendres
són autors tarragonins,
peces que siguin
de categoria
i que no siguin
gaire conegudes
o gens conegudes.
Aquestes les hem cantat
alguna vegada
però no són peces
que hagin arribat
al gran públic.
Ara,
per la litúrgia
també s'està fent
música actual.
Jo soc membre
de la comissió
interdiossassana
de litúrgia
de Catalunya
i també hi ha
algun monjo
de Montserrat
i moltes vegades
es parla d'això,
no?
I s'està fent
música actual,
s'està fent
música actual,
encara tenim
entre mans
partitures
que s'estan fent
en funció
de la litúrgia
i també
jo diria
que hi ha hagut
un diàleg
o una incorporació
de música
molt moderna.
Això ho ha fet
molt Montserrat,
per exemple.
Sí,
és el que jo li anava a dir
que...
Sí,
el monestir de Montserrat
no solament
per les celebracions
litúrgiques
sinó que ells
han estat,
han invitat
grans autors
a fer peces,
recordo ara
una salva,
per exemple,
d'autors molt
moderns
amb una estructura
musical
molt com el que es fa
avui dia,
que és molt divers
també el que es fa
avui dia,
és molt divers.
I els fidels
com assumeixen
aquests avanços,
aquestes estructures
musicalment parlant?
Que probablement
són només
que són
despercats
en les persones
que saben
de música,
perquè la bellesa
ve a ser la mateixa,
però a nivell
d'estructura musical,
aquells que són
com a més...
Tenim com una mica
complicat això,
perquè d'una banda
és important
aquesta qüestió
del diàleg
fer cultura
i per tant
d'estar
en diàleg
amb la música
més moderna
que s'està fent,
però aquesta música
també arriba
a un públic
molt minoritari,
llavors hem de fer
uns equilibris
entre el que va dirigit
al gran públic
i fer una mica
de tot.
Jo a la catedral
seguim un criteri,
jo penso que
la catedral
té com
una obligació
que no tenen
les parròquies,
per exemple,
que és una obligació
de conservar
tot un patrimoni
musical que tenim,
per exemple,
melodies gregorianes.
estem parlant
d'un patrimoni
de mil anys
i de més
i enrere,
i això
nosaltres tenim
obligació
de conservar-ho,
però també
al mateix temps
d'estar atents
a la sensibilitat
d'avui dia.
I penso
que en aquest sentit
tenim una sort
perquè després
del Consell
Vaticà II
és més possible
obrir-se
a diferents gèneres.
Abans estava
molt més limitat
i restringit
això.
Jo dic
que a la catedral
què fem?
Doncs mira,
nosaltres fem de tot,
des de Gregorià
fins a Timbales.
I no hem de perdre
de vista i, perdoni,
mossèn,
que més enllà
del que és
el culte,
del que és
la creença
personal,
és un patrimoni
cultural
que ultrapassa
el que és
la litúrgia.
Sí, sí, sí.
I nosaltres penso
que tenim
una responsabilitat
de conservar
i d'incrementar
també aquest patrimoni.
Per tant,
és una qüestió
de fer com
equilibris.
Un altre criteri
que seguim
a la catedral
és que les festes
estiguin
identificades.
Per exemple,
el repertori
de Santa Tecla
és un repertori
propi.
El repertori de Sant Fructú
és un repertori
propi.
El dijous sant
té una altra
estructura pròpia.
I jo moltes vegades
dic que m'agradaria
que quan els nens
petits ara
siguin grans
i s'enten
pa, pa, pa,
Santa Tecla.
Sí.
Pa, pa, pa,
Sant Fructú
o sigui que
musicalment
ajudi
a identificar
les festes
que tinguin
una fisonomia
pròpia
i una expressió
pròpia.
Que bé,
no ens ho podem perdre
aquest divendres
a les 9 del vespre.
Sí que hi ha
oportunitats
afortunadament
d'escoltar
l'orquestra
i el corren
de la catedral.
Però bé,
la més immediata
és aquest divendres
i la recomanem
i d'altra banda
ens posem al dia
i col·laborem
en la mesura
del possible
i parlarem un altre dia
se'ns acaba el temps
perquè jo m'imagino
i perdoni la frivolitat
però l'any jubilar
també tindrà la seva banda sonora
i caldrà parlar-ne, no?
Sí, sí, sí, tant i tant.
Doncs ja en parlaré.
Molt bé.
Mosè Miquel,
en Barberà,
director del Cor i Orquestra,
en Vicari General,
mestre de Capella
de la Catedral,
en Didac Bertrand,
delegat diossessà
de Mitjans de Comunicació.
Moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos.
Bon dia.
Gràcies a vostè
i a tots els oients.
Adéu-siau.
Moltes gràcies.
Gràcies a vostè
Gràcies a vostè