Dos minuts i mig a tres quarts d'una del migdia.
Saludem Teresa Valls, ens acompanya en qualitat de presidenta
del magatzem de la Cooperativa Obrera.
Teresa, molt bon dia.
Bon dia.
Dic que ens acompanyes en qualitat,
perquè altres vegades ens acompanyes en qualitat d'altres coses.
Sí.
Quan no és de professora de música, és de tertuliana, en fi, del que sigui.
Sí.
És igual.
El cas és que tenim pel davant un cap de setmana magnífic.
I un dels punts on ens volíem aturar, perquè de veritat,
ja sabem que som bona gent, ens agrada parlar bé de tothom,
però és que aquest cicle ens entusiasma particularment
perquè no s'havia fet mai a Tarragona.
Estem parlant d'un cicle de màgia, Teresa.
Sí.
És magnífic, perquè agrada moltíssim això.
I segons tinc entès, cicle com a tal a Catalunya no existeix
i no sé si a Espanya existeix.
Això, dit pels mateixos mags de la professió, que no soc jo.
Això és una proposta que ens va fer el mag Gerard,
que és un noi molt entusiasta,
i que ens va venir al magatzem ja fa uns mesos
amb la idea de fer un cicle de màgia.
Ens hem quedat una mica així, però la veritat és que no hi havíem pensat.
Però, clar, és que ha vingut d'algú de la professió
i ell ho hi ha cregut tant amb tot això
que em sembla que ens hem empaltat tots d'aquest entusiasme que té ell.
I la veritat és que les entrades estan a la venda
i ens les treuen dels dits.
I estan volant, estan volant, és veritat.
Ja em deies que ahir les vau posar a la venda, no?
Ahir dimecres.
Sí, dimarts.
Ah, dimarts.
A veure, avui som dijous, Teresa.
Sí, doncs ahir dimecres.
A veure si el mag aquest t'ha canviat els dies i no t'has adonat.
No, no, ahir dimecres.
I que hi havia, doncs, la seva cua de teatre.
Feia bonic, això de fer una cua per comprar-te.
Una cua a les portes del teatre, magnífic.
Home, sí, perquè realment en Tarragona estem faltos d'aquestes cues,
d'aquest tipus de cues, no?
Perquè és important que una cosa que a principi és com a minoritària, no?
Perquè agrada a molta gent, però...
No t'ho pensis que la magia agrada moltíssim, eh?
Sí, i llavors que a més a més es fan un lloc també com a petit,
que suposo que és per això que vam fer la proposta,
perquè la majoria dels espectacles que hi ha són això,
màgia de prop, que en diuen, no?
De coses petites i tal.
Doncs, bueno, que la gent s'interessi per aquestes coses,
la veritat és que ens fa feliç, perquè penses que està bé.
Quantes sessions són?
Quatre.
Quatre, quatre.
Hi ha la del Marc Gerard.
Que és demà divendres.
Que és demà, demà la nit.
Després hi ha, que és una producció d'aquí,
o sigui, d'aquests quatre espectacles n'hi ha dos
que són produccions tarragonines.
Seguiu en la línia de sempre, eh?
És clar, això és la banya del magatzem, no?
El que vaix de batalla.
Apostar per les coses d'aquí.
De les quatre n'hi ha dues que són d'aquí.
Una és la del Marc Gerard,
que a més a més del Marc Gerard hi surt també la Paula Fernández Pacheco,
que s'estrena com a il·lusionista.
Després, la setmana que ve, el dia 17,
hi ha la Inès,
la Inès, bueno, és una noia que fa també malabarismes amb...
Em sembla que ho surt en el quatre.
Ah, sí, és magnífica aquella noia.
I a més a més fa coses amb ombres xinesques
que es veu que és molt especialista, aquesta noia.
Sí, sí, sí, sí, amb això.
I després hi ha el dia 27,
el Hausson.
El Hausson és un noi que...
Bueno, un noi ja, una persona...
Un senyor.
Sí, un noi de la meva edat.
Un noi de la nostra edat.
Digues que sí.
Aproximadament, no ho sé exacte, però bueno.
Que porta l'Espai Brossa a Barcelona.
Aleshores, l'espectacle que...
És un dels que porta l'Espai Brossa.
Llavors, l'espectacle que fa és el poemàns i el Brossa,
que l'hi va escriure per ell.
La majoria de textos de Brossa es porten coses, no?
I després, l'últim, que torna a ser un d'aquí,
és els aforismes del Joan Fuster,
que va estar estrenat la setmana passada,
una part a la biblioteca,
que està fet també amb gent d'aquí,
dirigida pel Miquel Àngel Fernández,
i surt el Sari Cirinacs,
la Josepa Urbano i el Miqui Villalba,
que també faran màgia.
Té com a dues parts.
Una part, i els aforismes...
Els rectors també faran màgia, dius?
Sí, sí, hi ha coses introduïdes,
perquè el Fuster també té coses.
Com el Brossa, que tenen coses.
I l'espectacle tindrà com a dues parts.
Un és els textos del Fuster,
amb la seva màgia corresponent,
i després hi ha el Màgic Andreu,
que no sé què he de dir,
perquè em sembla que no calgui res.
Jo crec que és d'aquelles icones del país.
El Màgic Andreu és com si fos de la família de tots.
Sí, que tancarà tot el cicle.
Que és de Bràfim, no?
Que és de Bràfim, que a més a més és de la zona.
Vull dir que ell se li va dir,
va estar molt interessat,
i és una mica com tancar aquest cicle.
És un cicle rodonet,
ara que dius de tancar el cicle.
Sí, sí.
Molt rodonet, eh?
Sí, perquè són coses, suposo que molt pensades,
i més pensades per algú de dintre, no?
En el cas, jo ho dic, això del Mac Gerard,
perquè és ell que té el mèrit de fer tot això, no?
Vull dir, nosaltres senzillament hem posat l'espai,
i, evidentment, molta feina, uns quants diners.
Home, no és com treure el conill del barret, eh?
I ara que parlem de màgia ni de bon tros.
I hem posat tot el nostre treball.
Però realment qui se l'ha inventat és ell.
I jo penso que, en aquest cas,
això, se li ha de reconèixer aquest mèrit.
Des del punt de vista pràctic,
les entrades són uns 10 euros,
però es poden comprar bonaments per tots els espectacles, no?
Sí, les entrades són cadascuna a 10 euros,
i hi ha bonaments per tots els quatre espectacles,
que, si no tinc mal entès,
diu que són 35 euros.
Deu dir, perquè allò que diu canya,
que aprofitarem...
Si la gent té ganes de venir tots quatre dies,
doncs val la pena.
I, escolta, Teresa,
encara hem de comentar alguna cosa més,
però ara que teniu la programació muntada i tot plegat,
i ara que hem de fer obres al Metropol,
al teatre, al magatzem,
s'apunta com un dels espais
on probablement s'hagin d'utilitzar,
perquè estem tan mancats,
sí, bé, nosaltres l'hem posat a disposició de l'Ajuntament,
perquè, clar, depèn del tipus d'espectacles que...
Que els dies que tingueu lliures,
perquè, clar,
si el Metropol està hiperutilitzat,
el que és el magatzem,
Déu-n'hi-do també.
No només per les produccions pròpies.
No, no, no,
pràcticament cada dia hi ha coses,
sigui perquè sigui de la programació o no,
o sigui perquè són altres coses que es fan també allà.
Vull dir, pràcticament,
a partir de demà, que és quan obrim,
vull dir,
cada dia no,
però diré que la setmana
potser hi ha tres o quatre coses cada setmana,
de la programació o no.
Llavors, doncs, bueno,
de totes maneres cada dia queden alguns dies buits
i ja hem parlat amb l'Ajuntament
que si, evidentment,
que si hi ha coses de les que havíem de programar
que caben o...
Perquè, clar,
el magatzem té l'espai que té,
és un espai petit.
És que, clar, és...
I una capuda petita,
doncs,
però que...
Però, bueno,
em sembla que ho tenen bastant distribuït.
Sí?
Ja ho tenen tot a Palmadès?
No sé si tot, però...
Més o menys.
Sí.
Vosaltres teniu aquests dies
per fer aquest cicle magnífic de màgia
que té un títol, el cicle, no?
Teatre màgic.
Teatre màgic.
És evident perquè ningú es perdia.
Escolti,
he vingut aquí fent màgia,
a veure què es pensava, no?
Doncs tal com ho anuncia el cicle.
No, jo suposo que funcionarà molt bé
i que sí que ens agradaria una mica
com institucionalitzar-ho,
o sigui que l'any que ve
puguem repetir un segon cicle.
Que cada mes d'octubre
hi hagués un cicle de màgia.
Per exemple,
no sé si és el mes d'octubre o quan,
però, bueno, estaria bé.
I, bueno, també dic que
ho podem fer gràcies també
a unes quantes institucions
que ens han ajudat, eh?
Vull dir,
evidentment nosaltres hi hem posat
tota la feina
i tot l'empenyo que diuen
però hi col·laborar l'Ajuntament,
hi col·laborar la Diputació,
el Port, la Generalitat,
vull dir que en aquest moment
ens estan recolzant
i penso que, bueno,
des d'aquí,
que si no,
està clar que la nostra capacitat
econòmica és limitada, no?
Doncs tenim aquest cicle,
per cert,
que ja que tenim aquí a la Teresa,
també ens voldríem fer ressò
d'un concert que fareu el dia d'avui,
hi ha un intercanvi
amb una escola de llei.
Sí, bueno,
ho fet una altra història.
D'una altra faceta.
Ara me cambio el barret.
És el que t'anava a dir,
ara és la Teresa Valls
de l'Estudio de Música.
Sí, també presidenta.
Si després hi ha alguna cosa més,
ja ens dius en qualitat
d'aquest hem de...
També presidenta de l'Estudio de Música.
Ah, molt bé.
Doncs,
i ets presidenta de l'Escala
a casa teva, no?
No,
tinc una escala molt petita
i no ens cal presidenta.
No, no, no cal presidenta.
Encara sort.
Si no, encara m'hi feria.
Déu-n'hi-do.
No, mira,
el dijous que ve
rebem una orquestra
d'una escola de música
de Weimar,
d'Alemanya.
Perquè resulta que aquesta escola
està fent un intercanvi
amb una escola de Lleida,
que es diu l'Intèrpret,
i estan a Lleida.
Són 30 joves
entre 13 i 17 anys,
aproximadament.
És una orquestra sinfònica
i venen aquí a fer un concert.
O sigui,
els de Lleida ens van dir
que els tenim aquí,
i aprofitem-los
a veure si els coneixem.
I el dia 18
ens faran un concert
a l'emmagatzem a la tarda.
Els tindrem tot el dia per aquí,
faran una visita al port
i al migdia
seran rebots
pel conseller d'Ensenyament,
l'Ajuntament,
perquè Lleida també el rep
a l'Ajuntament de Lleida.
Sí, la cosa més protocol·lària.
És una escola
molt gran,
té més de mil alumnes,
fa més de cent anys
que existeix.
Clar,
tenen una tradició musical
els alemanys que aquí.
aquí estem una mica lluny encara.
És una escola que tenen a part de...
Jo per això volia que ho expliquessis,
perquè no és un intercanvi qualsevol.
No,
nosaltres no el fem l'intercanvi.
Però aprofiteu que s'està fent
aquest intercanvi.
l'intercanvi.
L'intercanvi realment
l'estan fent amb el de Lleida.
No vol dir que un altre
algun dia
puguem aprofitar i fer-ho,
però de moment
no és aquest.
Llavors,
aquesta escola,
a part d'aquesta orquestra sinfònica,
en té d'altres agrupacions,
té big bands,
té corals,
té orquestes...
Home,
amb tants alumnes
i aquesta tradició.
i, bueno,
perquè, clar,
l'Alemanya,
la música,
doncs,
bueno,
ja ho saps,
que això està d'una altra manera,
no?
I,
bé,
són uns nens
que, a més a més,
doncs,
sospiren per venir a Tarragona,
perquè la seva ciutat
no té mar
i, aleshores,
ens van demanar
de...
de poder veure el mar,
no?
Llavors,
és per això
que el dematí
anem al port,
em sembla que volen
anar a la platja,
que ja veurem,
si el temps ens acompanya,
la setmana que ve,
i què veurem?
Sada!
I,
i, res,
i al final del dia,
doncs,
esperem que fem un bon concert.
Un concert
amb l'orquestra sinfònica?
Sí, sí,
l'orquestra sinfònica
són 30
i toquen obres,
em sembla que és de Mendelssohn,
de Bach,
Bisset,
vull dir que...
I on el fareu, Teresa?
Al magatzem.
Al magatzem.
Una mica embotidets.
És el que t'anava a dir,
30 amb una orquestra sinfònica
al magatzem?
Bé,
a veure,
utilitzarem tot l'espai escènic,
que a vegades no el fem servir tot,
i, bueno...
Aquest...
és el que tenim.
El magatzem no està fet de xutxana,
jo crec que és un material com elàstic,
perquè la capacitat que té d'ampliar-se
quan convé...
Sí,
saps què passa?
Però és que per fer música,
jo no sé si és el lloc ideal,
però sona molt bé.
Segurament necessitaria més espai,
perquè en aquest cas és un grup gran,
i...
Sí que sona bé, això té una...
Però el magatzem sona molt bé,
sí que segurament per l'estructura que té,
les voltes,
aquesta volta catalana,
aquestes històries,
que jo no en sé massa bé,
però té un punt que, clar,
per fer música és molt agraït.
Aleshores, mira,
abans de sentir-ho malament,
potser ens estimem més tard
una mica mal instal·lats,
en aquest cas,
i una mica apretadets,
i sentir-ho molt bé.
Perfecte,
tenim aquest consell de Sobera Tothom,
m'imagino,
aquest del dia 18,
una orquestra sinfònica,
30 músics al magatzem.
A quina hora serà, Teresa?
A les 7 de la tarda.
I demà divendres comença
el cicle de màgia.
Cara Nadal,
que ara...
Sí,
quan s'acabi aquest cicle de màgia,
que és el dia 3 de novembre,
començarem la programació
de tardor-hivern
i la de Nadal,
o sigui que suposo
que la setmana que ve
la tindrem enllestida,
que ja us la passarem.
Molta producció pròpia.
De la pròpia.
I moltes col·laboracions,
en altres entitats, institucions.
Sí, hi ha teatre, música,
hi ha...
Clar,
pensa que el magatzem,
a part de les programacions,
hi ha molta gent
que hi ve a treballar,
que hi ve a fer feina,
és com una mena de laboratori.
Aleshores, clar,
hi ha molts grups
que estan assajant allà.
Segurament,
també serà una mena
de parador
d'aquests grups
que estan treballant allà,
sigui de música,
sigui de teatre, no?
Doncs,
Abre a Cadabra,
demà veurem
aquest il·lusionista local,
magnífic.
Si algú no l'ha vist mai,
de veritat que no...
És que a vegades,
i això ja sé que queda...
Quan parlem de gent
que és de casa,
sembla que menys tenim una mica,
i estem parlant d'un il·lusionista
de primera línia,
de de boia o vorant,
i si no s'ho creuen,
van, ho miren,
i si no estan d'acord,
ens truquen,
sí o no?
Sí, sí, totalment.
Fixi'ns-se si tenim confiança
en què els agradarà.
Sí, segur que els agradarà.
Teresa Valls,
moltíssimes gràcies
a tu i tot l'equip
que feu possible
a tirar endavant
aquesta programació
aquí a la ciutat de Tarragona.
No ens en sobren
de programacions estables,
d'espectacles,
perquè ens hem d'enganyar,
aquestes alçades tots ho sabem,
i sempre són incorporacions
i espectacles
que valen la pena de gaudir-ne.
Moltíssimes gràcies, Teresa.
A vosaltres.
Adéu-siau.