Foc de Sant Pere, foc de Sant Joan, guardeu de Carrònia.
He comprat fos xinos perquè és el que em venen, valencians,
trono de siempre i stopins entre 10 euros i no sé, 10 o 12.
Els tiro a les places amb els amics i va al poble.
I hi ha gent que diuen?
Trucaré a la policia!
I coses així, llavors.
I ja fa uns quants dies, massa per a aquells que prefereixen la companyia del silenci
o pots que es lleven molt d'hora,
que noms com xino, valencians, trueno barreno, carpinteros, de bolletes, diablos,
rompevigues, TNT, tecagas, estopin, silbabums...
I molts altres que anirem descobrint, amb els que ens anirem familiaritzant
en aquest reportatge, que estan a l'ordre del dia
en les converses dels parcs públics i places de la ciutat.
Són petits artefactes explosius, uns de més potents que altres,
que es poden comprar aquests dies a previs a la Revella de Sant Joan.
Això en establiments de la ciutat, tot i que hi ha una botiga
que ja en ven tot l'any.
Però què val un d'aquests petards, fons, voladors, vulcans?
Com i qui els pot comprar? I encendre?
Tothom tingui l'edat que tingui i em pot disparar?
Què diu la normativa? N'hi ha una d'especificar?
Són preguntes que ens hem fet aquests dies
i que avui provarem de respondre.
D'entrada la normativa diu que, bé,
la reforma del reglament d'explosius, concretament aprovada pel govern,
que ha entrat en vigor, i que diu que els menors de 12 anys
ja no poden comprar ni utilitzar els petards.
La normativa també en limita l'ús per trams d'edat
i en funció de la seva perillositat.
A Tarragona hi ha una botiga que ven petards tot l'any.
És la botiga Futbolmania Mare Nostrum,
del carrega Sòmetre, ben coneguda per tots.
Li hem preguntat al seu responsable, el Carles Vallvé,
què en sap de tot plegat.
Ens ha dit que actualment hi ha una moratòria vigent,
si bé la legislació és ben clara respecte a qui pot comprar
i qui no per trams d'edat i per perillositat.
Betllens parla d'aquestes noves instruccions
pel que fa a la classificació i etiquetatge d'aquests productes.
En tema de restriccions, de moment hi ha una moratòria
fins que entrem en el tema de la comunitat europea,
depenent de les edats de poder tirar i de poder comprar.
Ha de poder comprar, ja normalment hi ha totes les que tens menors de 14 anys
que no es faci per vendre, de 14 a 16 són classes 2,
i llavors a partir de 18 la classe 3, que són els petards grossos
i totes les que són sortidors grossos.
Recapitulant, cal tenir més de 12 anys per utilitzar petards de classe 1,
és a dir, els que segons la normativa presenten un risc molt reduït
i estan pensats per ser utilitzats en àrees confinades,
incluent l'interior de pisos d'habitatges.
Per manipular els de classe 2 de risc molt reduït
i pensats per ser utilitzats a l'aire lliure,
però en àrees confinades caldrà tenir 16 anys com a mínim.
La majoria d'edat serà requisit obligatori
per poder utilitzar artífics pirotècnics de classe 3,
reservar d'aquells artefactes que presenten un risc mitjà
i estan pensats per ser utilitzats a l'aire lliure
en àrees àmplies i obertes.
Tot plegat té un clou objectiu, que és evitar incidents
com el que potser recordareu va passar a la Puerta de Segura a Jaén
on dos germans de 14 i 16 anys van resultar greument ferits
després d'esclatar-los accidentalment un petard a les festes del poble.
Deixem la normativa i anem a parlar de petards concretament.
Quins són els més venuts? Com es diuen?
I els amuntecarem a la plaça
com una foguera de Sant Joan.
Escoltem Bruno Chiesa del lloc de venda de petards
situat a la llibreria Miracle a la Via Augusta.
El primer, a diferència de la botiga del carrer gasòmetre,
només fem petards aquests dies previs a Sant Joan.
El que més han venut han sigut silvabums, que s'han acabat ja.
Són uns petardos que fan, xiulen un petit volcà
i després peten bastant fort.
I bé, i després tenim els típics, els xinos, els carpinteros, els diablos,
que aquests sempre, sempre es venen.
Els carpinteros i els diablos són petardos mitjans.
Per gent de 14-15 anys, són una mica més forts que els xinos,
que són els petits, i bastant més fluix que els grans,
que són els TNT, el Te Cagas, l'Stopín, el Rompevigas i tots aquests.
Tornem a la botiga del carrer gasòmetre,
on els més menús també, més o menys, són els mateixos.
Home, el que més surt són les sabetes pels crius petits,
i llavors els trons petits per crius petits.
O sigui, per crius petits, entenem que vius de 14 a 12, 14 a 16 anys,
crius petits, i abans els grossos ja, per més a durs.
O sigui, això és el que nosaltres estem autoritzats a vendre, sí.
I el que fa la gent quan surt a la botiga nostra,
ja no és responsabilitat nostra.
I si ho preguntem als usuaris, sobretot els més entesos,
hi ha noms propis que es van repetint, ben bé com una traca.
Jo ara tinc un xino, que és una me, però bueno.
Després m'he comprat estúpid número 10,
que valen 20 euros, perquè són molt cars.
Després en compraré XXL, carpinteros, tracas,
i després els vaig a tirar amb els amics, amb l'Adrià, el Mesto i tots aquests, a la placeta.
Aquest disparador expert, com els seus amics,
ja fa uns quants dies que cremen metges.
Els venedors ho saben prou bé,
però també són conscients que el gruix de vendes
es concentra divendres i dissabte.
Les fonts de llum se'n van venent mica en mica,
però aquestes són les que, bueno,
suposo que es vendran totes el dia abans de Sant Joan i Sant Joan,
s'acabaran venent la majoria, suposo.
I també hi ha de diversos tipus, de petites i de grans.
Les grans són les que més se venen,
a la gent, bueno, els grans acostumen a comprar els grans.
Hi ha de tot tipus,
hi ha que només fan llumetes,
una petit, un volcanet petit,
n'hi ha que fan volcans de colors
i acaben amb una palmera,
n'hi ha que tiren coets en l'aire,
i n'hi ha que, bueno, que només fan soroll,
que només tiren palmeres, però sense llum de petardos.
I els amuntagarem a la plaça,
com una foguera de Sant Joan.
Home, les franceses són els dos últims dies,
o sigui, la gent sempre,
excepte alguns clients de fa ja diversos anys,
com aquest senyor que tenim aquí,
que venen anticipats,
els escolleixen que hi ha de tot,
i llavors els diuen guarda'm-ho
i després ho vindrem a buscar.
Però doncs normalment la gent
els últims dos, tres últims dies
s'aboca, per què?
O una, perquè tenen por d'aquests crios,
o gent, els tirinets abans de Sant Joan,
o que gent es pensa que això són perillosos
per tindre'ls a casa.
I els petards, si no els hi poses foc,
els posti d'allí guardats en un armari,
mentre no agafin humitat i d'això,
que són actius sempre,
i no es poten si no els hi poses foc.
Ara que estic trist,
intentes recordar
per les carreteres de la meua soledad.
i entorn a aquell olor
de pòlvora cremant
i el roig de les fogueres
de les vines de Sant Joan
i la festas garrit...
Això no impedirà, mentrestant,
que a les places i parts de la ciutat
s'instal·li una música,
una música molt característica,
i que com que mostro me passa,
no agrada a tothom,
amb la mateixa intensitat.
Jo m'he comprat,
i TNTs, redetes,
m'he comprat algunes top-in,
doble-bums,
i sobretot, truenos barrenos.
D'empatadors que me'ls compraria més,
però els veïns de pedes queixen
i truenen la policia,
i a mi a vegades sí que m'han vingut la policia,
ens han denunciat i coses.
Sí, m'ha pregut els petardos
i fa molt de pals.
I els vaig a tirar
per on vinc jo,
els vaig a tirar amb els amics per allà,
o a vegades també amb els de la classe.
I fixeu-vos,
diu que em compraria més forts
d'aquells que sonen de valent.
A la botiga de la llibreria Miracle
en tenen uns quants d'aquests
que peten fort.
El Bruno Xies ens explica
que el preu de l'artefacte
també se puja en el cas dels més potents.
Els que peten més forts
jo diria que són
o el rompedigues
o sí, o aquest,
l'Stoping Super Heavy.
Que bueno,
cap al preu més o menys
ja veus que és algú gran,
perquè comparat amb un altre
té un preu bastant gran.
Si treus la caixa de 10
i el rompedigues,
11 euros,
la caixa de 6.
Carles Vallès també declara
que quins són els més potents?
El que tinc per aquí
és el XXL,
o sigui,
el XXL
o el tro d'estroping del leu.
Home,
però són uns petardos molt grossos,
o sigui que...
Ara,
n'hi ha cap preu,
cap preu qualitat
que també fan molt de soroll
i un preu assequible
i peten molt fort.
Però aquests,
la gent prefereixen,
els agrada més els noms així
trombotis,
rompedigues o...
Però n'hi ha altres apetitets,
els edeta mateix,
per ser que ets pot tenir una castanya
que és molt forta
i són assequibles.
Aquests petards
no cal dir que són grossos
i també que fan molt de soroll
i que si es tiren lluny,
fora vila,
dos millors.
Jo compro xinos,
carpinteros,
TNTs,
edetas...
Ens anem a tirar
el francolí a vegades
i a les places del col·le.
Els edetas són més petits
i peten més.
I n'estalpint molt més.
Ara que si parlem de preus,
aquí n'hi ha per tots els gustos
i també per les necessitats
de totes les butxaques.
Si vens carregat de diners,
doncs te pots portar bastanta cosa
i de tot tipus
i si vens amb poc diners,
doncs també.
Igualment pots prendre coses
perquè hi ha coses,
hi ha de tot preus.
Hi ha coses carregs d'euro,
hi ha coses de 12 euros,
26, 30,
hi ha de tot tipus de preus.
Ara tenim des de sortidors
de 60 cèntims
fins a bateries de palmeres
de 100 i escaig euros.
Tenim més de 200 productes
diferents,
o sigui,
referències llavors
des de tots els preus,
tant sortidors,
voladors,
tot,
tot.
Cada any la indústria dels petars,
que es concentra bàsicament a la Xina,
busca la novetat,
l'originalitat.
Ja hem escoltat
fins ara alguns els noms propis,
rompevigues,
TNT,
tecagues,
alguns són novetat,
altres com els xinos
o els truenos,
ja els han fet petar
diferents generacions.
Quines seran les novetats
d'enguany?
Albert Ballder.
Llavors,
com a novetat d'enguany
hi ha novetat de colors,
o sigui,
de sortidors,
carcasses de repetidores de colors,
o sigui,
fent palmeres,
però de petar no,
de petar és tot el clàssic.
O sigui,
que els trons,
sabetes,
tot això,
sempre són trons sabetes
i igual,
o sigui,
no hi ha hagut cap novetat.
El tema són,
més que res,
són coses de llum.
Allò s'indica els fabricants,
sobretot,
sobretot,
són de la Xina.
Tot es fabrica a Xina,
excepte alguns voladors
o els efectes ja grossos de llum.
I entre els que no es fabricen a la Xina,
trobem,
a continent asiàtic,
trobem la font de la Bruixa
o els castellers,
por noxiesa.
El castellers,
doncs,
és una font
que jo no l'he provat,
però no sé què deu fer,
suposo que és
el que fan totes,
una mica de llum
i deu acabar amb una palmera
o alguna cosa que surt volant.
Aquesta deu ser
de les poques
que hi han fetes aquí,
suposo,
perquè pel nom
que està en català,
és d'aquí també hi ha
la font musical,
que deu ser d'aquí,
la font de les Bruixes,
hi havia un altre,
em sembla.
Ah,
aquesta,
està a la Falla,
que és de València.
Per cert,
si voleu comprar traques,
moltes traques,
a la llibreria Miracle
de la Via Augusta
estan d'oferta.
Però és alguna traqueta d'aquestes
que com estan d'oferta,
que per 5 traques 1 euro
també se venen bastant.
I tema fons,
la que més se ven
és aquesta d'aquí baix,
que val 1 euro,
que és una petita font de colors
i no fa gaire més,
és per crios.
un vespre quan l'estiu obria els ulls
per aquells carrers on tu i jo ens hem fet grans,
on vam aprendre a córrer damunt d'un pan de sorra,
s'alçava una foguera per Sant Joan.
La rebella de Sant Joan
la celebrarem a Tarragona
a una setmana vista
de la 18a edició
del concurs internacional
de Castells de Focs Artificials
Ciutat de Tarragona.
Es fa entre el dilluns 2 de juliol
i dissabte 17.
Dispararan més de 8.000 quilos
de focs artificials
i 300 carcasses de gran calibre
des de la punta del Miracle.
Si voleu començar a fer boca,
si voleu començar a practicar,
en un any hi ha una font
que us farà experimentar sensacions semblants
i només al mòdic preu de 26 euros.
Les carcasses New Millennium
són palmeres com les que veiem als espectacles,
més o menys,
potser no tan grans,
però del tipus
que per 26 euros tens 12 palmeres d'aquestes grans
i la veritat és que estan bastant bé.
Encara n'hem venut cap,
però el que hi havia abans
ens ha dit que es vendrien bastant bé.
També hi ha qui no es gasta aquests 26 euros
i, de fet, no se'n gasta ni 5.
A mi no me'n volen comprar que fa tardos
perquè l'any passat em van comprar dos dies abans
i me'l vaig gastar el primer dia
i me'n van tindre de comprar més.
O sigui que bé,
que vaig amb el Mesto, el Luis, el Berti, l'Adrià,
els deixen comprar-los
i jo els tiro amb ells.
I després...
I a rapa, rapa.
Home, és clar que rapo.
I a les antípodes hem trobat
un dels clients habituals de la botiga
del càrrec gasòmetre
que es deixa un pressupost d'entre 200 i 300 euros.
Nosaltres sempre acostumem a comprar en aquesta botiga.
Venim amb molta antelació.
Així doncs podem fer una selecció
de la millor pirotècnica que tenen
i amb temps i amb calma i sense presses.
i quan falten dos o tres dies per la revetlla
doncs venim a buscar la mercaderia
i carregar-la al cotxe cap a casa.
I la nit de Sant Joan
doncs com més tard es tiren els coets millor
perquè hi ha menys competència.
Per cert, si voleu comprar coets de canya
d'aquells que s'enfilen ben amunt
cal que escolteu atentament
el que us explica el Carles Ballbé.
Cada any se'n venen menys.
I a més, aconsellem també
quan la gent ens demanen voladors així de canya
preguntem a veure on els han de tirar.
No, que els volem tirar a la platja
sense problema.
Els volem tirar
a vegades que tenim en una parcel·la
dic no ho tiri
agafin carcasses d'aquestes de palmeres
els gasten els mateixos diners
però allò segur
perquè puja una bola
peta la bola
fa llum i s'ha acabat.
L'altre peta
i baixa una canya encesa.
I llavors pot ser
si hi ha boscos a prop
o sembrats
o sigui
normalment nosaltres preguntem
on t'ho han de tirar
per aconsellar
o sigui que d'algú faci el que vulgui
però nosaltres volem
que no passi res.
No hem pogut resistir
no podíem acabar aquest reportatge
sense encendre alguna metja
i de fet en encendrem una
com es diu
un petardo de
aquest aquest
ara anem a tirar
un estúpid número 10
que és un dels més forts
i és que per molts
la nit de Sant Joan
és una de les millors de l'any.
Doncs allà anem a la platja
i comencem a tirar
un punt de petards.
i per mi és el dia millor del món
partir de petardos
amb els amics
amb un germà.
Passeu-s'ho bé
però tingueu molta cura
perquè sigui la nit
millor de l'any
i també la més feliç
però que no tingueu
que lamentar-ho després.
a més f Genevka
per mi
atcić
a cop
em
us
un
arreg?
Bye
a costó
anem a
.