Aquesta nit a la part alta hi haurà música amb ritme de jazz,
entre d'altres estills, hi haurà teatre amb la gent de Trono Villegas
i també hi haurà Arts Plàstiques,
un espectacle que combinarà totes aquestes especialitats
per inaugurar el Festival Internacional de Música de Tarragona.
I ara us dèiem que, parlant d'Arts Plàstiques,
hi haurà la presentació dels Premis Repsol IPF,
Premis a obres artístiques, d'obres d'art efímer.
Així l'anomenen els seus promotors.
Obres que s'estan instal·lant o que ja s'han instal·lat
en diferents punts de la part alta.
En un d'aquests punts és la plaça de les Cols,
que serà l'escenari aquesta nit de la inauguració del festival.
I allà tenim la unitat mòbil amb Joan Maria Bertran
i Joan López als micrófons.
Joan, bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
Ja s'han instal·lat les obres?
Estan instal·lant les obres ara mateix.
Suposo que pot sentir soroll de fons,
és una miqueta el moviment que hi ha ara mateix aquí a la plaça de les Cols.
I en aquests moments estem veient com alguns operaris
i alguns dels artistes també estan penjant aquí a la plaça de les Cols
unes teles, en aquest cas es tracta d'un rotllo de roba blanc
que de moment encara no sabem quina forma prendrà.
Segurament que de cara al vespre ja sabrem una miqueta més,
podrem fer-nos una miqueta més la idea per on aniran els trets.
Però a poquet a poquet, Ricard, si et sembla,
aniré presentant les persones que ens acompanyen avui aquí,
assentats a les escales del Pla de la Seu.
Començarem per la Maritxell Estivill,
que és de Repsol IPF.
Bon dia, Maritxell.
Hola, bon dia.
Maritxell, per què des de Repsol un concurs
o uns premis d'art efímer i no d'una altra cosa?
Nosaltres el que pretenem és donar rellevància
al casc antic de Tarragona.
És una part molt emblemàtica de la ciutat.
I llavors,
tenint present aquesta mentalitat,
també volíem aprofitar el Festival Internacional
del Conservatori de Música
per aportar una visió artística més
en aquesta part alta de Tarragona.
i vam pensar que els Premis Repsol IPF dins del certamen
podrien ser una bona via d'exposició artística plàstica
en consonància amb les activitats musicals del Conservatori.
Heu arribat ja a una quarta edició
i, segons tenim entès, ens ha dit un ocellet
que heu doblat el número de participants.
Doncs sí, és cert.
La primera vegada que es van fer els Premis
es van presentar quatre obres
i amb la quarta edició hem arribat a unes 31 ja.
Sí, sí,
per part de professionals
i per part d'estudiants de l'Escola d'Acti-Disseny a Tarragona,
de Reus,
i participacions de Tortosa, Barcelona
i d'aquí al Camp de Tarragona.
I el futur, com el veieu?
Nosaltres el futur el veiem amb molta il·lusió.
Els Premis Repsol IPF és un certamen
que nosaltres considerem com un fill
que ens crida molt l'atenció.
Creiem que és una bona aportació a la ciutat
i, a part de nivell artístic,
és molt característic.
Us costa moltes vegades des de l'empresa,
des de Repsol,
explicar a la gent per què feu aquest tipus d'iniciatives?
Podria ser a vegades,
però, com que Repsol està involucrada
en el Camp de Tarragona
i en altres aspectes,
independentment del seu avertat empresarial,
cada vegada ens és més fàcil
donar a conèixer
i fer entendre
que Repsol,
el Camp de Tarragona,
col·laborarà amb altres aspectes
com poden ser la cultura,
l'ensenyament,
la formació
i altres activitats socials.
Perquè potser són més conegudes
aquests altres vessants
que tu comentaves,
la part de cultura,
la part de festes,
les col·laboracions de Repsol,
sobretot amb les festivitats
de la ciutat de Tarragona,
però la part artística,
aquest recolzament a l'art,
podria ser una miqueta més desconeguda, no?
Sí,
però et puc dir que ja l'any passat
es va donar bastanta rellevància
als premis
i jo crec que
se'n va fer bastant de ressò
i les persones,
els ciutadans de Tarragona
ja la coneixen.
A nivell de premis,
què és el que s'otorga
als artistes que guanyen aquest certamen?
Doncs Repsol i BF
s'otorga una dotació econòmica
de 500 euros
a cada guanyador,
són 5 guanyadors en total,
5 obres artístiques
que es duen a terme
i a part
és un certamen característic
perquè Repsol i BF
també
a part de la dotació econòmica
per realitzar-los físicament
i el muntatge
a la part alta.
Potser seria
la part més provada, no?,
pels artistes
que ara els hi preguntarem
la part de muntatge
que no passa remuneració econòmica.
Jo crec que és un
apartat bastant important
perquè els artistes
veuen a morgull
com es porta a terme
la seva creació artística
i poden compartir-la
amb la resta de Ciutadans.
Ricard, si et sembla,
anirem a parlar
amb dues de les artistes
que estan instal·lant
la seva obra
i que a partir d'aquest vespre
ja es podrà apreciar
a la part alta,
si et sembla.
Sí, sí, endavant.
Doncs parlarem ara
amb la Maite Sanz
i amb la Núria Jardí
de Trasdisseny
que han dissenyat una obra,
una instal·lació
que es diu
Cel Musical.
Bon dia, Maite.
Bon dia, Núria.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Abans de començar
a parlar de què és
exactament
la vostra obra
i de què es tracta,
m'agradaria
que expliquéssim
una miqueta
entre les dues,
vosaltres que esteu
ben posades en la matèria,
què entenem per instal·lació,
perquè a moltes de les persones
que ens estan escoltant
potser els costa una miqueta
entendre aquest concepte.
Què entenem per una instal·lació?
Moltes vegades
la gent parla d'art
i d'a més
i estem acostumats
a veure un quadre
amb una galeria
o una escultura.
Què entenem
per aquest concepte d'instal·lació?
Bé, instal·lació
en aquest cas
és bastant diferent
perquè estàs parlant
d'una instal·lació efímera.
Efímer
és un projecte
que té un inici
i té un final,
té una durada limitada
i llavors
instal·lació
és el procés final
del principi
de l'obra
que tu crees
és on acaba
la instal·lació
és el muntatge final
de l'obra.
Explica'm una miqueta
aquest procés
que se segueix
per arribar
a la instal·lació.
Doncs,
bé,
primer crees,
primer t'inspires,
el concurs
anava
pel 7è Festival
Internacional
de Música
de Tarragona
i havia de tindre
una relació
amb la música
i primer
és tot el procés
de creació
fins que tu
acabes
pensant
com anirà
aquella instal·lació
que és el que necessites
el material
com serà el muntatge
si complicat
si no
fins a arribar aquí.
I ara anem a parlar
per molt que sigui efímer
de coses tangibles.
Què és el que es veurà
o què és
en definitiva
la vostra obra?
De què es compón?
La nostra obra
consta
d'unes quantes
de diverses peces
de diferents
demanys
amb
pantagrames
inscrits
que aniran
penjats
a la plaça
de Sant Miquel
a diferents alçades
i aniran lligades
als balcons
amb una mica
representant
que la música
afecta
a les persones
o els estimula
de diferents maneres
i nosaltres
l'hem agafat
dient que
a vegades
pot ser arribar
a tocar el cel
que la música
es nota a l'aire
llavors
quan
la passejant
passi per sota
d'aquesta obra nostra
mirarà cap a dalt
veurà aquestes músiques
pel cel
i a més
veurà els núvols
entre una tela
i l'altra
suposo que com a artistes
moltes vegades
sou conscients
que la gent
més del carrer
que no està acostumada
a aquest tipus de coses
i que precisament
concebia l'art
com això que dèiem
potser un quadre penjat
o una galeria
es mirarà això
amb cert escepticisme
què és el que els podríem dir
a aquestes persones
que aquests dies
s'acostaran a veure
la vostra obra
i que potser
els costarà una mica
de comprendre-la
home jo crec que la nostra obra
precisament
és això
no cadascú
viu d'una manera diferent
i cadascú
ten l'art
d'una manera diferent
i no
tampoc pots pretendre
que la teva obra
agradi a tothom
això vull dir
des d'un principi
és així
però bueno
que cadascú
doncs
senti
el que
ell senti
precisament
amb això
perquè
cadascú
viu d'una manera
molt diferent
a nivell de concurs
d'iniciativa
bé ara parlàvem
amb la Meritxell
ens explicava
com s'enfocava
des de Repsol
des de l'empresa
és la primera vegada
que participàveu
en aquest certamen
nosaltres sí
tras disseny
sí
i estem molt contentes
precisament per això
perquè clar
vull dir
primera
donar les gràcies
perquè tinguin
aquesta iniciativa
de fer aquest tipus
de concurs
per artistes
i que poguéssim
nosaltres
ensenyar
la nostra obra
les nostres creacions
això en primer
agrair-ho moltíssim
i després
molt contentes
en segon lloc
perquè clar
és la primera vegada
que ens presentem
en aquest concurs
i que ens hagin seleccionat
l'obra
doncs
és molt gratificant
costa trobar
concursos
d'aquestes característiques
per aquí a la zona?
doncs sí
la veritat és que molt
sí sí
no se'n solen fer
aquest és un
dels pocs
que es deuen fer
perquè se'n fan molt pocs
Ricard
voleu traslladar-los
alguna cosa
des de l'estudi
a les artistes?
doncs bàsicament
no
convidar-les
a que justament
preguntar en tot cas
sí que
quants dies
s'estaran exposades
és a dir
durant quants dies
els tarragonins
i la gent de fora
podran veure
aquestes obres?
això quasi que
ens ho respondrà millor
la Mònica
que és una de les responsables
de la producció
i quasi que
li traslladem
amb ella
la pregunta
Mònica
ens preguntes
des dels estudis
que quants dies
podrem veure
aquestes obres instal·lades
perquè si són efímeres
però com d'efímeres
com d'efímeres
hola bon dia
primer de tot
disculpeu-me la veu
perquè portem uns dies
de muntatge
i el cos
ja comença a notar
doncs
la paraula efímer
doncs
és una mica això
que té un principi
i té un final
com deien els artistes
però al mateix temps
aquest final
a vegades
pot ser una mica incert
no?
als seus obres
que estan al carrer
doncs clar
jugues
amb els fenòmens meteorològics
jugues
amb la intervenció
de la pròpia gent
dels propis vianants
jugues
amb l'accessibilitat
que té la gent a l'obra
llavors algunes
doncs
duren menys
algunes duren més
perquè estan situades
en llocs més difícils
i per fenòmens així
doncs mira
aguanten
n'hi ha per exemple
una de fa 3 anys
que encara es pot veure
n'hi ha una
de l'any passat
que encara es pot veure
i d'aquest any
doncs a veure
sempre és una mica
la incògnita
perquè a vegades
la que t'esperes
que desaparegui
no desapareix
i la que t'esperes
que desaparegui
doncs desapareix
quines són aquestes obres
que encara resisteixen
al pas del temps
perquè els oients
sàpiguen quines són
i se'n faci una idea
doncs mira
n'hi ha una
que es diu Estances
que està
al nom del carrer
a no ser
darrere del carrer
del conservatori
paral·lel al carrer
Cavallers
per sota
que són una
una
bueno
és la vida
d'una família
amb una casa
que està en runes
llavors doncs
és la vida
d'una parella
des de joves
fins a grans
i van pujant
des del primer pis
fins al tercer
és el futur
de qualsevol
parella
o relació
o vida de casa
llavors
hi ha un altre
que és
Mireu
que és de l'Anna Mercader
del segon any
que ella va voler
amb uns asterisks
gegants
detectar
les cases
que estaven una mica
afectades
per
deshabitades
tristes
soles
i llavors
doncs va ficar asterisks
i a la
plaça
Sant Miquel
n'hi ha una
que ja es veuen
encara
els asterisks
aquests
detectant
doncs aquesta falta
de cura
que tenim
cap a alguns edificis
Repsol
per la seva banda
organitza
les artistes
evidentment
es presenten
en el concurs
i guanyen
o no
però la vostra part
quina és?
la part de producció?
quin paper
hi jugueu
amb tot això?
perquè penso que
per moltes artistes
que hi haguessin
i per molt concurs
sense la gent de producció
nosaltres no podríem veure
el que veurem aquests dies
veritat?
doncs
bueno sí
la part de producció
sempre és una mica
la part de darrere
que també s'ha de donar
gràcies a Repsol
perquè sempre es diu
una mica el premi
que reben els artistes
però també
hi ha uns diners
que van destinats
a la producció
vull dir que no només fa artista
sinó que també dona feina
a la gent que es dedica
a la cultura
de la part de darrere
que en aquest cas
seria l'empresa Prisma
amb el Ramon i jo
la Mònica
doncs que anem
doncs bueno
movem la part de darrere
llavors la nostra feina
és una mica
doncs això enviar
això
estem molt coordinats
amb el Conservatori de Música
llavors
mirem ben bé els llocs
això se passa a l'Ajuntament
s'avisa de què es farà això
s'avisa als veïns
més o menys
bueno
és el que fem
llavors amb el Ramon
doncs mirem ben bé
la producció
que l'obra sigui viable
i com fer-la
de la manera
més fàcil
i menys perillosa
pel vianant
i pel propi muntatge
no?
perquè evidentment
no us heu topat
i us topareu
amb més d'una dificultat
no?
sí
sí sí
ens topem
clar
normalment
els artistes
treballen
amb
tots treballem
en un espai
que està una mica
abandonat
que és la part esquerra
de la part alta
i llavors clar
doncs hi ha vegades
que apoyes una escala
o qualsevol cosa
i la paret
et fa una mala passada
no?
perquè cau
llavors s'has de moure
i no pots clavar-ho aquí
o has de moure una mica
cap allà
o el veí no vol
que li pengis allà
el balcó
no?
etcètera
també
a vegades
mira que visem
i sí
el que passa
que clar
la gent
jo entenc
que de cop
s'espanti
perquè
clar
la informació
és difícil
d'arribar
a tothom
no?
llavors clar
quan realment
passes notes
o ho expliques
o ho llegeixen
a la premsa
doncs
ah mira
si faran això
no?
mai penses
que et pot tocar
o que de cop
ets tu qui
ho tens a sota
no?
llavors la visem
i quan ho trobes
en situ
o què és això?
llavors doncs
normalment
ho expliques
la gent
normalment
està superencantada
de què ho fem
tothom va t'ajudar
a col·laborar
l'any passat
una senyora
ens va baixar
pastissets
per baranar
aquest any
una nena
amb una obra
que ja està muntada
que la vam muntar
dimecres
que es diu
Usame
que és un
un camp de futbol
vertical
que la recomano
per anar-la a veure
doncs una nena
és una plaça
que no té nom
perquè és la confluència
entre tres carrers
i bueno
la nena aquesta
li va ficar ja
a la plaça
del camp de futbol
no?
mama t'espero
a la plaça
del camp de futbol
i clar
són cosetes
i de cop tota la gent
del barri
doncs bueno
estigui unit
per una cosa
i més si és cultura
i més si és art
i més si és per gent jove
doncs ho hauríem
d'anar dissent aquí
moltes gràcies a totes
per haver compartit
aquesta zona
amb nosaltres
i bueno
esperem que
el concepte aquest
d'Efímer
pugui durar
el màxim
de temps possible
durant aquests dies
i evidentment
traslladar
la invitació
a tots els oients
que passegin
per la part alta
i disfrutin
de les vostres obres
moltes gràcies a totes
gràcies
a vosaltres
Ricard
nosaltres ja
comencem a traslladar-nos
cap a la punta del miracle
que és on toca
la següent connexió
d'aquest matí
molt bé
doncs des de ja
us sentirem
amb la segona part
avui de l'embalat
Joan López
gràcies
i fins després
gràcies
fins ara