Camiem de registre al matí de Tarragona Ràdio.
Deixem els temes que hem abordat en els últims minuts.
Ara parlarem de salut, de prevenció,
sobretot en un àrea de salut.
Durant els propers minuts al matí de Tarragona Ràdio
parlarem del programa d'atenció de salut sexual i reproductiva
aquí a Tarragona.
A partir d'un canvi d'ubicació que ha tingut aquesta unitat,
un canvi d'ubicació,
abans estaven al cap del Tarragonès,
al costat a l'àrea d'influència de l'Hospital Joan XXIII,
i ara fa uns dies han traslladat a les antigues dependències
que ocupava el cap de Jaume I,
a la cantonada del carrer Jaume I i el carrer Eivissa.
Recordaran els oients que ja fa uns mesos, ja fa temps,
l'antic cap Jaume I es va traslladar una mica d'ubicació
i l'espai que han deixat buit
és el que ara ocupen els professionals d'aquest programa,
el PASIR, el programa d'atenció de salut sexual i reproductiva.
Ens acompanya Pilar Magriñà,
que és la cap d'unitat de planificació del Departament de Salut
aquí a Tarragona.
Pilar Magriñà, bon dia.
Hola, bon dia.
La ubicació, suposo que era una reivindicació
o una reclamació dels professionals i dels usuaris
de poder tenir una mica més d'espai.
Exacte.
Sí, sí, bé, el programa d'atenció a la salut sexual i reproductiva,
abans l'anomenàvem programa d'atenció a la dona,
des de sempre aquí a Tarragona ha estat ubicat
per un cantó, n'hi havia un a la zona de Torreforta,
i l'altre aquí en el cap de Tarragonès,
de l'Hospital Joan XXIII.
Aleshores, aprofitant, com has dit tu, el canvi d'ubicació del cap Jaume I,
va quedar lliure l'espai de les antiques dependències del cap Jaume I,
i com que és un espai que només podia ser utilitzat,
era un espai transferit per la Seguretat Social,
i per tant només podia ser d'utilitat, d'utilització,
per serveis sanitaris, es va veure oportú remodelar-lo
i poder-hi traslladar, reubicar les dependències del programa d'atenció a la dona
o del programa d'atenció a la salut sexual i reproductiva
fins ara ubicades al cap Tarragonès.
Amb això s'han guanyat uns metres quadrats, uns 150 metres quadrats,
i s'ha pogut adaptar l'estructura física
a tots els criteris actuals estructurals d'aquest tipus d'unitats.
Per tant, això d'una banda.
D'altra banda, s'ha costat els serveis a la població al centre de la ciutat,
és molt més fàcil accedir-hi per qualsevol ciutat de Tarragona
en les actuals dependències,
i llavors ja penso que hi ha una cosa molt important
a destacar amb aquest canvi, amb aquest trasllat d'aquest programa
al centre de la ciutat,
que és el fet que el programa en si
pretén, sobretot, donar una orientació positiva
al concepte de salut,
és a dir, té un gran component d'actuació preventiva
i de promoció de la salut
que, separant físicament la unitat, el centre,
de l'hospital, qualsevol hospital, l'Hospital Human 23 en aquest cas,
es reforça aquest sentiment o aquesta funció més
de prevenció i d'actuació a la salut,
perquè, en principi, a l'hospital hi anem
quan hi ha un problema de salut, una patologia.
En canvi, el programa d'atenció a la salut sexual i reproductiva
té molt de prevenció i de promoció de la salut.
També, quan hi ha algun problema de salut susceptible de ser tractat
a nivell ambulatori, a nivell d'atenció primària,
allà també es fa, però majoritàriament totes les activitats
o la majoria de les activitats que es desenvolupen en el programa aquest
estan vinculades a la persona sana,
a la dona i a la seva parella, però en situació de salut.
I llavors, en aquest sentit, es reforça.
Les instal·lacions ja funcionen a ple rendiment?
Sí, sí, les instal·lacions ara ja estan funcionant.
Hem dit que havíem guanyat uns metres quadrats,
això ha permès augmentar el nombre de consultes,
perquè, sobretot el nombre de consultes
i, sobretot, sobretot, el que és l'aula d'educació maternal.
Les instal·lacions del Tarragonès són més reduïdes,
són més complicades.
s'havien de fer molts equilibris per aconseguir els espais
i aquí l'espai és molt més generós.
Aleshores, aquí, en aquest servei,
hi treballen no només les llevadores i auxiliars d'infermeria
i infermeres i els ginecòlegs,
sinó també hi ha psicòlegs, treballadors socials,
que també necessiten espai i, a més a més,
amb tot aquest concepte de treball grupal,
que és el que caracteritza una mica
aquesta funció comunitària de l'atenció primària.
A què es dedica aquest programa?
És a dir, quines són les seves funcions bàsiques,
les seves activitats?
Sí, a veure, la cartera de serveis
del programa d'atenció a la salut sexual i reproductiva
gira, bàsicament, ja són dos tipus d'activitats,
tot el que són activitats assistencials
i activitats informatives i educatives,
que giren, sobretot, al voltant de l'atenció al jove,
del Consell Reproductiu,
de l'atenció a la materna infantil,
sobretot el que fa al control i al seguiment de l'embaràs,
al diagnòstic prenatal, a l'educació maternal
i a l'educació al puerperi,
o a l'atenció al puerperi.
També es fan activitats de prevenció del càncer de mama
i del càncer de coll d'úter,
es fa atenció a les malalties de transmissió sexual
i a la patologia ginecològica
i també es fan activitats d'educació afectiva sexual en els adults.
El conjunt de professionals del programa
intervenen amb tot aquest seguit d'actuacions
de cartera de serveis del programa d'atenció a la salut sexual i reproductiva,
cadascú amb la part que li toca.
Per exemple, tot el que és l'atenció comunitària
de l'atenció als joves i als adults
recau molt sobre la llevadora,
també sobre l'obstetre ginecològ,
sobretot pel que fa referència a les...
O sigui, l'obstetre ginecològ actua
sobretot quan es fa Consell de les dificultats de la fertilitat,
tot el que fa el Consell Reproductiu
amb els mètodes hormonals, amb els mecànics.
En canvi, la llevadora actua tant amb els joves com amb els adults
amb el Consell Afectiu Sexual,
el Consell Reproductiu,
l'atenció, l'educació sexual al grupal
i també intervé la treballadora social
i les infermeres que també tenen un rol molt important
en totes aquestes activitats.
I que, de cop, un programa d'aquestes característiques
rep més usuaris, més visites?
Home, sí, la veritat és que cal destacar
que la societat actual ha canviat molt.
O sigui, el servei d'atenció a la dona
o el servei d'atenció a la salut sexual i reproductiva
es van reorientant per raons demogràfiques,
socials, organitzatives i professionals.
El fet que el perfil de les nones embarassades ha canviat.
L'edat mitjana de la maternitat cada vegada és més alta.
Cada vegada hi ha més embarassos múltiples
com a conseqüència de l'increment de la utilització
de les tècniques de reproducció assistida.
La dona també demana participar molt més,
d'una forma molt més activa,
en tot el procés d'atenció a l'embaràs.
Cal dir també que els canvis sociodemogràfics
relacionats amb l'augment de la població immigrant,
que és una població que té uns valors
i uns comportaments sanitaris molt diferents
als de la població catalana,
tant a nivell personal en particular com a nivell familiar,
fa també que tot aquest programa d'atenció a la dona
o la salut sexual i reproductiva
s'hagi d'anar adaptant amb aquests nous reptes socials.
Per tant, estem en un continu procés d'anàlisi de les necessitats
i d'adaptació dels serveis amb aquesta realitat.
I això recau efectivament en aquests programes
que sobretot tenen aquest component tan comunitari.
Com és aquest?
Perquè tenim un perfil, entre cometes,
d'usuària més habitual
que va a aquests programes que acudeix a aquests programes.
Home, clar, la dona o la parella,
però especialment la dona amb edat fèrtil,
és la que d'una banda és susceptible
que acudeixi a aquests serveis
i després, sobretot, la gent jove,
tot el que és l'adolescència,
que hi ha un moment determinat que ja entres a formar part
en una edat ja en procés reproductiu
en què necessites invariablement conèixer i ser atès
i participar de totes aquestes activitats.
No només la dona, la parella.
En el cas de la gent més jove, fins i tot d'adolescents,
demanen sobretot informació
o ja acudeixen quan estem davant d'un cas, per exemple,
d'embaràs no desitjat?
Bé, clar, a veure, la informació a la gent jove
arriba per moltes vies, ha d'arribar per moltes vies.
De fet, el Departament de Salut
contínuament està traient, fent campanyes
i activitats d'informació a la població jove, no?
Ara, recentment, n'hi ha una damunt de la taula
pel que fa referència a la prevenció de la SIDA
que passa aquesta campanya
o aquesta informació que subministra el Departament de Salut
doncs va molt orientat a la prevenció de malalties
de transmissió sexual
i a la prevenció d'embarassos, no?
La gent jove, doncs, bé, també cal destacar, per exemple,
que hi ha el programa Salut i Escola
que és aquest programa que fem conjuntament
el Departament de Salut i el Departament d'Educació
en què s'acosten els serveis de salut en els instituts,
en les escoles d'educació secundària
i s'organitzen formes o fórmules
per tal que els alumnes de tercer i quart d'ESO
coneguin de primera mà a través de l'agenda de salut
instal·lat en aquestes escoles d'educació secundària d'ESO
coneguin de primera mà, doncs, puguin preguntar
i demanar informació sobre tot el que els pugui preocupar
en relació als seus problemes de salut
o als seus comportaments saludables o no, no?
No només en relació amb els temes de salut sexual i reproductiva,
sinó també, doncs, el que és problemes relacionats
amb l'alimentació o amb les drogues
bàsicament, no?
I els problemes de salut mental que són en aquest moment
els quatre grans temes que preocupen a la població jove, no?
Aleshores, el fet d'acostar aquests agents de salut
a les escoles, a els alumnes, a la població adolescent
afavoreix, doncs, és una manera de poder aproximar
aquesta informació als grups que la necessiten, no?
I els programes que els professionals volien dir
que treballen en aquest programa, suposo que tenim
un ventall bastant variat, no?
Abans, quan parlaves de llevadores,
deu haver-hi també infermeres, també psicòlegs?
També hi ha psicòlegs, hi ha infermeres, hi ha llevadores
i hi ha obstetres ginecòlegs, no?
I treballadors socials.
Bé, també tots, tots participen, tots treballen
de cadascú des de la seva òptica, no?
Hi ha una cartera de serveis molt definida
en què, a més a més, el Departament de Salut
a través del pla estratègic d'ordenació dels serveis
de l'atenció a la salut sexual i reproductiva
concreta molt la cartera de serveis
i qui fa què, en quin lloc, diguem-ne,
què fa la llevadora, en quin lloc ho fa,
perquè les llevadores estan
no només en aquests centres
d'atenció a la salut sexual i reproductiva,
estan les llevadores
fent activitat
als CAPs, als CAPs, a les àrees bàsiques
de salut
de dintre la ciutat
i, sobretot,
dels CAPs
de tots els municipis, no?
Doncs, Tarragona, la demarcació de Tarragona,
la Regió Sanitària de Tarragona,
en tenim 34 centres d'atenció primària,
34 CAPs,
i a tots ells,
exceptuant els del casc urbà de la ciutat de Reus i Tarragona,
en què estan concentrades en aquests centres,
tipus aquest de Jaume I,
en la resta de CAPs,
hi ha llevadores
que tenen
definides unes activitats
i que allà,
en el poble,
en els municipis,
inclús,
no només en els municipis
capçalera de l'àrea bàsica,
sinó també,
en algun cas,
la llevadora es desplaça
en algun altre municipi
de l'àrea bàsica
per poder fer
educació maternal,
atenció al puerperi,
educació sexual,
activitats pròpies
de la llevadora
i també els obstetres ginecòlegs.
Hi ha cada vegada més
els obstetres ginecòlegs
també van sortint
dels grans centres
per anar fent les activitats
a nivell de l'atenció primària dels CAPs,
per anar acostant aquests serveis a la població.
Doncs aquest és el programa
d'atenció a la salut sexual i reproductiva,
que com dèiem s'ha traslladat,
s'ha canviat d'ubicació.
En fi, suposo que els usuaris habituals
ja ho sabran,
però també val la pena recordar-ho
a totes aquelles persones interessades
que ara tots aquests professionals
se'ls trobaran
a les antigues dependències
del CAP Jaume I,
és a dir,
al carrer Jaume I,
cantonada a Eivissa.
Allà trobaran tots els professionals,
com dèiem,
d'aquest programa.
Pilar Magriña,
que és la directora,
la responsable,
la cap de la unitat de planificació
del Departament de Salut
aquí a Tarraona.
Gràcies.
Molt bé, moltes gràcies a vosaltres.
Bona feina i fins la propera.
Molt bé. Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.