El matí de Tarragona Ràdio.
Rapsol IPF ha col·laborat amb la construcció de la nova graderia del nou estadi.
Rapsol IPF sempre ha estat al costat del nàstic,
a segona divisió B, a segona divisió A i ara també a primera.
Rapsol IPF t'apropa al futbolí a Tarragona Ràdio.
Rapsol IPF, sempre pensant en meter-la, meter-la...
Doncs sí, la vida té aquestes coses, perquè dius que allà no hi ha jornada de lliga,
potser que dilluns busquem un temet maco pels oients,
explicar-los coses que passen a la ciutat.
I quina ha estat la meva sorpresa quan el Quim ja a les 6 del matí estava aquí a la porta...
Hola, Quim, bon dia.
Bon dia, però no, eh?
Estava a la porta de la Ràdio i diu, escolta, avui farem futbolí igualment.
Què dius, Quim? No ha anat així?
No, que porto tres fulls preparats per parlar de Sarkozy.
I per què?
No ho sé, perquè estic busquant un temet interessant i busco Sarkozy.
Home, però més local, no?
Més local.
No, jo no dic que el tema Sarkozy no sigui interessant, però més local, més local, més proper.
Bé, el cas és que el Quim diu, no, no, efemèride,
demà és el Dia Mundial del Medi Ambient, però aquest cap de setmana hem commemorat...
Un any de l'ascens.
Un any de l'ascens, no.
Fa un any que va ascendir i una setmana que va baixar.
Però mai direm allò que qualsevol temps passat va ser millor, rememorar en Jorge Manrique.
Però és que no mirarem el temps passat, eh? Mirarem un present en passat.
Per cert, mala persona que han de criticar Paco Flores.
T'han de criticar Paco Flores.
Per què, vinga, que m'hi insultin.
Doncs li han donat un premi.
Ah, m'hagués portat souvenirs bonics, jo no t'insultaria.
És veritat, és veritat, li van donar un premi.
I vam assistint directe a l'entrega del premi, eh?
Ah, sí?
I tant, i tant, i tant.
Com s'ho va prendre?
Què va dir?
No, no, no, que ell no va venir.
O sigui, Flores no hi era.
Ah.
O sigui, el premi li va donar al Col·legi a Periodistes de Tarragona, Flores no hi era.
Era el de la patxina tancada.
O sigui, ni que em donessin un premi lleig i negatiu, jo aniria a recollir-ho.
Jo també.
Més tot el que brilla.
No saps el que és guai, eh?
Per això tot el que brilla.
Tu no has fet mal allò de posar-te davant del mirall rotllo Òscar, no?
Gràcies, no m'ho esperava.
I assajant per quan et toqui?
No, tu sí.
Jo t'he vist aquí als lavabos de la ràdio.
Gràcies, el millor periodista esportiu de Tarragona.
No calia tampoc.
No sé si t'arribarà mai aquest honor, però...
Però tu sí que has fet això, i ho l'Andre?
Jo sí, jo cada dia.
Estic esperant que fes una mica d'homenatge.
El programa podria canviar de futbolí i passar-se a dir...
Però és igual.
Ei, que no és veritat.
No t'intens.
Ja m'agradaria, però no t'intens per jugar.
Tu vés jugant, tu vés jugant.
Escolta, Paco Flores.
No, és que ara això m'interessa.
Com ho fas?
No fas el gol de vidre de la casa?
El que tinguis, o una ampolla de Coca-Cola, o de cervesa rosita.
Cervesa rosita.
De Tarragona, el que sigui, i t'agafes i dius...
Gràcies, moltes gràcies.
Bé, doncs en tot això...
Ho dedico a la meva família.
M'ha temo, m'ha temo.
Ho faig per tu, eh? M'ha temo.
Tot això a Paco Flores li va donar el premi...
Perquè no tens tema.
Com que no tens tema, diu Yolanda, parla.
I he dit xines tonteries.
Paco Flores no va anar a recollir el premi.
Ara, hi va haver-hi un periodista d'aquesta casa
que es va oferir a portar-li el premi en persona
mentre t'hi donaven.
És alt.
És molt alt.
A Bélder?
Sí, sí.
Es va oferir a portar-li la patxina de bancada.
Que té bona relació.
Tu no et vas oferir.
No, no, no.
Perquè diré, que vas de l'ao.
A mi mossega.
Vas de l'ao.
Avui t'he preparat un top ten.
Ai, que bonic m'agrada.
Ens hem deixat de l'ascens,
que ja vam revivre amb aquest programa Especial de l'O14.
I té preparat...
L'Elder li portarà el premi, i ha dit quan?
No, però estarem pendents.
No pateixis que estarem pendents.
Anem a fer el top ten del que ha estat aquesta temporada.
És un top ten especial.
Seria un resum sense massa importància.
Seria un resum...
Però hem d'arribar a dos quarts.
Sí, hem d'arribar a dos quarts, sí.
Seria un resum totalment imprescindible, eh?
Del que ha significat per nosaltres en aquesta temporada.
Però pels nostàlgics sempre...
Sí, però és que no té res a veure amb el futbol.
Però bé.
A mi m'has dit que faríem...
Però a mi...
A veure, a mi què em diu el que hem de fer
i si després ho canvies?
Fes el que vulguis.
Però és que això és la gràcia d'aquest programa,
que no té cap tipus criteri.
Número 10.
Comencem.
Visita el Bernabéu.
En l'estic perd 2 a 0.
Ostres, era el dia exacte, no me'n recordo.
Això va ser quan em vas portar el llapis?
Va ser quan em vaig portar...
Visita el Bernabéu.
Anem al Bernabéu i jo en contra el Madrid.
Perdem 2 a 0.
Amb una expulsió de César Naves més que rigorosa.
I amb què ens quedo aquell partit?
O amb què ens quedem d'aquell partit?
Amb què Raül havia d'anar al dentista.
Fixa't.
De la segona meitat se'n va Raül.
Saluda Itorralde González.
I aplaudeix el Bernabéu.
I el Bernabéu aplaudeix el capità.
El Bernabéu en veu.
I m'ho ha semblat,
però li ha fet el gest aquell del telèfon.
Itorralde pot ser, eh?
Com te llamo.
Ja nos llamaremos.
Sí, sí.
I Torralde té molts amics.
Sí, sí.
O és protèsic dental.
Mira, a veure si no l'has lligat per anar al dentista.
Val, això seria el resum del partit de Bernabéu.
Raül havia d'anar al dentista
just després de sortir del terreny de joc.
El capità de Madrid.
L'important del partit és que és dentista.
Sí, tenia un empaste que no se li havia ficat bé.
Bé, que al Betis hi ha un perruquer.
Sí, el Manolo Merado.
Amb això et va quedar, eh?
Va quedar, sí, sí.
Que l'espíquer fos perruquer.
No te l'he preparat,
però tenim coses també interessants.
Saragossa, la Romareda.
Això seria el nou, eh?
Anem pel deu, era aquest.
Anem pel nou, número nou.
Saragossa, Romareda, les pizzas d'Àngel García.
La Vesuvio.
Hi havia d'haver espai per les pizzas d'Àngel García
i per la famosa pizza Vesuvio d'aquell dia de la Romareda.
Que no existia.
Per assumptament.
Bé, no existia.
Per assumptament.
Per cert, que l'Àngel crec que ens volia dir una cosa
perquè avui no s'ha menjat una pizza Vesuvio,
però quasi, quasi, eh?
Avui ens ha confirmat que aquesta pizza existeix, eh?
Espera, qui vols Saragossa?
Bueno, doncs demanar una pizza...
Tere, quina vols?
Jo, la Vesuvio, sóc fan d'aquesta pizza.
No m'importaria a repetir.
Repeteix.
Això és una altra història.
Ara si diem a Telepizza que la posin en marxa.
Però tu em deies a mi que jo me l'havia inventat
i jo d'inventar no m'invento res, eh?
Puga teva, eh?
Que m'inflaç al cap.
Ella el que volia deixar clar era això.
A més a més, ha estat la conversa del dinar avui, eh?
La Tere, que digui el que volia.
Tu has menjat mai una Vesuvio?
La meva vida.
Doncs ja està.
Però l'Àngel García...
Com Sant Tomàs, si no lo ve o no lo creo.
Però hi ha pizzeries que existeix.
Ara, a Telepizza segur que no, però bé.
Número 7 d'aquest Top Ten.
El partit del Bernabéu, també.
Ens quedem amb dos detallets.
Amb el de Raül, que va al dentista.
T'ha saltat el 8?
No, el 8 no era...
Ah, no, el número 8.
Perdó, sí, sí, ostres, que no sé ni els números ja.
Número 8, és veritat, número 8.
El debut de Paco Flores.
A la jornada 13, Vilareal.
Debut a Paco Flores.
I no tenim massa clar, o no teníem massa clar,
aleshores, com es deia,
el Tècnica del Gimnàstic de Tarragona.
A més, a més, aprofitem
per repassar el passat de Jordi Blanc.
Tamarreta grana, pantaló a l'arquí,
veiem ja Paco Fuentes,
segut a la banqueta del Nàstic.
Paco Flores.
Paco Flores, perdó.
I vam parlar amb Paco Fuentes.
Si ens escolta...
Per cert, aquí veiem...
Paco Flores, no porta el tratge oficial del club,
eh, porta un tratge al seu.
Sí, per cert, Tere,
creus que ens està escoltant el Paco Fuentes o no?
Podria ser, a vegades, des de l'Io,
sí que ho escolta a través de la web,
va enviar tallau missatges.
Era un experiodista que treballava a Tarragona,
també molt aficionat del Nàstic,
i que segueix a través d'internet
els partits, la retransmissió de Tarragona Ràdio.
Això ho està fent, que ens enviï un missatge.
Últim mail de Paco Fuentes.
Records per Jordi Blanc.
I recorda especialment l'etapa que vau viure
i treballar...
Van parlar amb ell?
Dilluns vam parlar amb ell.
L'etapa d'Antena 3 Ràdio,
de Jordi Blanc, amb el botany i donant-li...
És que deia que punxava discos, no?
Punxava discos, sí, sí, Jordi Blanc.
Per cert que Paco Fuentes,
aquells que el coneguin i Paco Flores,
qualsevol semblar-se amb la realitat,
és pura coincidència.
Però pura del tot.
Número 7 del Top 10.
Madrid, Santiago Bernabéu.
Poca feina.
Aquí que em vas portar.
No, no, el mateix.
El mateix.
Sí, sí, no, és el mateix que Raül.
El Raül valdentista.
Ah, sí, clar, és veritat.
És que era un partit important.
I treu dues coses d'aquest partit.
Mirem què escriuen els de davant.
A partir de no es donia massa,
perdíem 2 a 0 ja,
i Jordi Blanc a què es dedica.
a mirar què vol titular l'ABC el dia següent.
I passa això.
Ah, sí, que tenia el de l'ABC al costat.
Sí, sí, mirem, mirem.
En la mateixa oposició, Enrico Ortego.
I com titula?
El de l'ABC.
Revista de premsa avançada.
En un diccionari.
Crec que sinònims, eh?
Home.
O sigui, que...
Que lleig és d'això d'espiar.
Sí, no, espera, espera, vores el cop a pavar.
Estava buscant el diccionari, o sigui.
Victòria 5.
Si espera-li glòria.
Si espera-li glòria.
Sí, sí.
Anava a dir, el titular seria victòria si futbol no.
O sin desgaste.
Sin desgaste, eh?
Podria ser, però no va ser això.
Mira, escolta, escolta.
I Ortego, que no s'acaba de decidir,
que titular de moment posa
el Madrid gana por futs suspensius.
Ja està costant, eh?
Estic per apropar-me i diria, Enrique.
Poden ser tanta fredes.
I cruels.
Ah, perquè por casta no podia ser, eh?
Continua la crònica.
i incipida victòria de los de Capello
ante un voluntari sonàstic, eh?
Pues sí que li ha costat buscar l'adjectiu.
No només tafaneixen,
sinó que a sobre el critica.
Va, va, va.
Lamentable.
Número 6.
Canviem el nom al president de la Generalitat de Catalunya.
De fet, el d'Hermolla...
És que jo no sé ni com pronunciar-ho, això.
Ojo, que no li deia a Paco Fuentes la peixina
en lloc al Paco Flores.
Podria ser.
Li treu el títol de molt honorable
president de la Generalitat de Catalunya
a José Montilla
i li dóna a un altre José.
Mira, mira.
Un facte de presència
al president de la Generalitat
José José Piqué
al costat de l'alcalde de Tarragona
i també...
Hi ha qui confonen els arcadisbes
i tampoc no passa res.
Que no, que no és Piqué,
que és Montilla.
I bé, l'Elder ja sabem
que té un passat a la Copa
i se li van a la cosa
cap a José Piqué.
Número 5.
I aquest és dels que especialment
em fa gràcia, eh?
Aquest és dels que especialment em fa...
Per això l'estim entrant a la ràdio.
però és normal.
Perquè aquella Diana
que m'és igual.
I amb la teva foto ets tu, sí.
Aquesta em fa especial il·lusió,
el número 5.
Era el dia abans de l'Espanyol,
feien prèvia del partit de l'Espanyol
i diem, calla,
trucarem a la periodista de TV3
que segueix a l'Espanyol,
la Imma Cazares.
I què va passar amb l'Imma Cazares
que entre Llet i Madalena
es passava això?
Hola, molt bona nit.
Què tal?
Agraïm molt a més que ens atengui
perquè té obligacions familiars,
la Imma,
i l'agafem així una mica
al contraatac,
per dir-ho d'una manera suau, Imma.
Mira, l'acabo de posar la llet
al gran,
espero que sigui capaç
de prendre-se la sol.
No m'ha donat temps
de pelar-li les magdalenes,
per això, eh?
Que bo.
Ho tenia tot programat.
És que això es viu molt...
Però és que és una noia molt organitzada,
dic, saps què?
Vaig a pelar-li les magdalenes
abans que em truquin.
Però, ostres,
no m'ha donat temps.
Vinga, anem a parlar de futbol
més que de magdalenes.
Jo no vull que surti
el meu remaleso feminista,
però això és la vida de les dones.
Pobre Imma.
I dels homes també, no?
Escolta, jo ara no tinc fills,
però amb un nebòs...
Jo mai he sentit un senyor
que mentre està treballant
o que el truquin d'algun lloc
estigui o pelant magdalenas
o posant la llet o...
Però està a casa.
Si estàs a casa ho fas, no, això?
No?
Bé, és igual.
Matem-ho aquí, també.
Número 4.
Aquest també està bé.
Perquè veigis el criteri...
No, no, és que he estat mirant avui.
Perquè veigis el criteri
que podem arribar a tenir amb els àrbitres
i, pobres,
que els arribem a criticar
sense cap tipus de sentit
ni cap tipus de res,
el pal cap a l'àrbitre
sense tenir clar què passa.
Escolta.
Està fatal, eh?
L'assistent de preferent està fatal.
I això que no plou encara.
Doncs l'ha trucat Bizarri.
En favor de l'assistent
la toca Bizarri
amb la cama esquerra
i Uche no arriba a tocar-la.
Per tant...
Que bo que és l'assistent de preferent.
Tota la raó del Monté, l'assistent.
Que bo que és l'assistent de preferent.
Quin criteri que arribem a tenir, eh?
De una vista...
Ho entenc, ho entenc, ho entenc, ho entenc.
Assumeixo qualsevol pal
pel poc criteri que tenim cap als àrbitres.
Vé el número...
Entrem en el pòdium, eh?
Ara ve l'ho bo.
És que jo aquí, el paper que m'has donat,
veig que no...
Has dit top ten,
no top six.
No, no em falten tres.
No, no em falten tres.
No hem fet quatre.
Sí, sí, ja no.
Però no els tens.
Ara venen.
Ara entrem en el pòdium.
Prepareu-vos perquè comença l'espectacle,
al pòdium, allò, el millor, eh?
De la temporada sense cap mena de dubte.
Som-hi, va.
Yo tengo una fortuna inmensa
i es que como vivo en Castelldefels
no me entero de nada.
Doncs a la vitrina posarà la patxineta.
La patxineta de Castelldefels, a la vitrina,
la...
Al costat del torero i la foto de l'Emili.
Allà, al costat, la patxineta.
Top ten, ai, top ten.
Pòdium del top ten, pòdium del top ten.
El número tres, allà el calaix el tres,
Paco Flores
i tots els mesos que ens ha donat
de rodes de premsa simpàtiques,
trampades, alegries,
jotes, bailoteos, etcètera, etcètera, etcètera.
Yo soy un tipo sumamente educado,
ya contestaba antes, pero como llegas tarde,
y muy respetuoso.
Ya puedes dar mucho dinero a un equipo de cojos
con todo mi respeto para los cojos.
Yo tengo una fortuna inmensa
y es que como vivo en Castelldefels
no me entero de nada.
Por lo que decís vosotros en prensa, sí,
seguramente tendréis algo de razón.
Estamos siendo, sí, pero...
parece que estamos con el mira quien baila, ¿no?
Sí, pero...
Sí, pero...
Yo creo que la clave está en no encajar ningún gol
en los primeros 95 minutos.
Rezar mucho.
He contestado antes, pero como llegas tarde...
Muchísimas gracias y que sepas
que es la primera vez que me hacen una entrevista
a una mujer tan guapa como tú.
Igual tú desde arriba te has cogido un poco
ladeada la posición
y de 4-1, 4-1, me parece que no, pero bueno.
Cosa que a lo mejor
algunos que habláis catalán
no conocéis en castellano.
Tengo una máxima que aprendí
cuando iba a la Salle.
Esto no es una Playstation.
Un empate sería la hostia, bueno.
Estoy bailando jotas todos los días,
en el contento que estoy.
Yo no tengo la bola de rappel.
Estamos todos vivos, hombre.
Primer match ball ganado ya.
¿Ugafas?
Te lo digo yo, que esa es una frase mía
de hace mucho tiempo.
Vindrán mes, vindrán mes.
Todos los días de mi vida quiero a mi hijo.
Que lo que no esté en mis manos
que no me preocupe.
Yo no puedo ir engañando a la gente.
El famoso refrán de nadar tanto
para morir en la orilla.
Los sueños son ingobernables.
Yo creo que algún día
se acabará la noche
y volverá a amanecer.
Rezar mucho, rezar mucho,
rezar mucho, rezar mucho.
Tengo una máxima que aprendí
cuando iba a la Salle
que lo que no esté en mis manos
que no me preocupe.
El número 3, Paco Flores,
per les top...
Vaja, crec que està més que dit,
no caldria dir més paraules
perquè té aquest número 3
de moment Paco Flores.
Ara, parèntesi,
fem com allò,
saps, els 40 principals
que fan allò de...
No.
De tant en tant
fiquen un videoclip nuevo,
allò mentre esperes el 2 i l'1.
Esperem pel 2 i l'1,
són molt bons,
però esperem pel 2 i per l'1.
Perquè hem de recordar
com va iniciar-se això
del futbol internacional
i de la Clèrica Escap,
que ja té guanyador,
ja t'ho dic,
ara arriba un missatge al mòbil.
Qui ha guanyat el 3?
És una història molt friki, eh?
Sí, he guanyat el Madre Ecclesi Estep,
campió de la Clèrica del Caps.
Aquest o era el meu?
No, no, el meu era el Divino Amore
que va fer 0 punts.
Aquest era el meu, no?
Què?
Aquest era el meu.
No sé si era el teu o l'1 o l'Holanda.
Tu creus que això ens importa ara?
Sí, sí, sí, sí.
A mi sí.
Ah, val.
El Madre Ecclesi Estep, vale.
Aquest, campió, campió.
Em va arribar un missatge al mòbil
dijous passat,
dient-me...
T'algun col·lego?
Sí, home,
si em va arribar un missatge al mòbil a mi,
t'hauries de fer un conegut meu.
Diem-me que campió al Madre Ecclesi Estep.
Veus, estàs creant escola...
La gent està enganxada a la lliga Vaticana.
Home, és que és normal.
És que tal com va la nostra.
Sí, sí, és totalment normal
que la gent s'enganxi a altres lligues.
Tal com va la nostra,
dius, doncs,
quasi que m'enganxo a la Vaticana.
La Vaticana.
Saps com va sortir això?
Tu te'n recordes
de com vam començar aquesta secció?
Sí, va començar a l'Otonto,
com comencen totes les seccions.
En un partit,
allí que no saps què dir...
Era el dia 18 de gener o 19 de gener.
No va ser amb la Tere.
El Camp Nou,
el Camp Nou,
i Tero Ortega feia aquest apunt.
Per cert,
que el Vaticà crearà una lliga,
la Clèrica al Cap,
ho dicia avui...
Doncs mira,
ja en tenen entrenador.
Paco Flores.
Jordi Blanc,
que sempre va fer amics.
És boníssima aquesta lliga, Tere.
Sí, sí, de seminaristes, no?
Juguen amb sotà, no ho sents.
Ens va agradar des del primer dia, eh?
No, però a veure...
És molt bon, eh?
Això t'ho fiquen el dia 28 de desembre
i et pensa que és un inocentà.
No, no, no, no, no.
Vosaltres que en sabeu tant de futbol,
jo recordo que això,
a més,
venia avalat perquè prèviament...
Jo m'heig entusiasmat amb la idea,
perquè prèviament havia escoltat
una entrevista
de futbol sala,
que hi havia un equip
de Galícia,
de capellans,
de futbol sala,
i anaven a jugar...
Sí, algun està interessat en escoltar
el que explicarà Jordi.
Els països de l'est.
I, a més, recordo que el xandall
no el pagava ni l'arcabisbat,
que se l'havien de pagar ells.
I van fer un bon paper.
Comencem la nova secció
de futbol internacional,
parlem de la lliga mexicana,
en aquest cas,
la lliga que també hem seguit puntualment,
seguir les evolucions
de Julio César Cáceres
amb el Tigre de Monterrey.
A mi aquest tema no m'interessa,
aquest que parles tu.
No, a mi tampoc,
però és que falten
tres minuts encara per omplir
i tirarem el que...
Si vols que digui la veritat
del futbolí d'aquesta temporada,
el que l'ha resultat més antipàtic
és això del Tigre,
d'aquest xic,
que no sé per què l'hem estat seguint,
si és un senyor que ja no té cap importància.
Mira, l'hem seguit per això, escolta, escolta.
Va perdre 1-0 contra el Necaxa,
en aquest cas,
però vaja, la notícia,
entre cometes,
d'acord que fa pena la notícia,
però també fa gràcia,
i és que Julio César Cáceres
té un pedrastre, d'acord?
Partint d'això.
Pena, pena, tampoc fa.
Home, jo crec,
recordem en el seu dia
que Julio César Cáceres
va dir que tornava al seu país
per uns motius personals.
Doncs jo crec que ara ja es comencen
a desvetllar aquests motius personals,
i és que el seu pedrastre,
un músic conegut com a Toni Valderrama,
conegutíssim,
qui no té a la seva discografia de Tarragona,
per favor, truqueu, eh?
Qui no té un disco de Toni Valderrama?
Un disc de platí en el 2006,
doncs s'ha declarat en vaga de fam.
I la veritat és que a la vegada
a Toni Valderrama,
el pedrastre de Cáceres li demana,
per abandonar aquesta vaga de fam,
6.000 euros,
és a dir,
un milió de les antigues pessetes
per pagar tots els deutes que té,
imagina't,
per dir-te els deutes de què són.
No ho diu,
però és una estafa, no?
No ho diu,
però és una estafa que ho posi, eh?
No ho posis aquí d'una estafa.
Sí, sí,
bueno, però escolta...
Toni Valderrama diu...
No, però jo pensava que...
No, i jo quan no ho vas dir
vaig acceptar,
per la petita part que em toca,
de fer aquesta secció,
perquè pensava que parlaríem més del pare
i no d'ell que no té cap...
Que no ha tingut cap rellevància.
Va deixar de fer la vaga de fam.
Perquè a més ha fet una temporada nefasta i avorrida.
L'únic que feia era sortir fotografiat
amb Tantinadets i amb la nena
i amb el papa i amb qui es fos.
I no has explicat que Dolores Abril,
la viuda del gran Juanito Valderrama,
l'autèntic, el cantant,
va estar a punt de posar-hi una denúncia a l'Élder.
Sí?
Per utilitzar el nom en va.
No, però és Toni Valderrama.
Però aquí va haver una confusió,
perquè hi va haver qui es pensava
que aquest, el del Tigre,
que era fill de Juanito Valderrama.
Bé, aquest era el número...
I ho confunia amb Toni Valderrama.
Era el número dos.
Era el número dos,
el tres flores,
el dos per aquesta,
a punt de Julio César Cáceres.
I arribem al gran moment,
el número un,
el millor de la temporada,
l'Élder Moya parlant anglès.
Have blessed in English, senyor.
Home, una miqueta, i vostè?
Have blessed in English.
Ara la liem.
Ara la liem.
Hello.
Hello.
Nastic Deport.
Sí, first time.
Yes or no?
Premier time.
La primera vegada que ve.
La primera, that's right, sí.
Sabe que aún no hemos ganado en el nou estadio.
Això és anglès de Cambridge.
Bueno, és la primera vegada que ve,
suposo que sabrà que encara no hem guanyat cap per dit a casa.
El millor, el millor és el morro que li fot,
i diu, habla anglès, i diu, un poquito.
És que, clar.
I es tracta de parlar català,
a poc a poc i cridant.
O castellà, no, castellà.
De fet, parlar castellà, li canvia el registre,
perquè això es deu pensar que...
Home, és un nivell...
Home, jo crec que està bé, eh?
Costarà superar aquest tall de veu,
l'intent de la parla d'anglès.
Habla anglès, jo també, va.
Vinga, ara ja està, i tan tranquils, home.
No calia...
Molt ràpidament, Quim, que tenim aquest vespre,
el sempre n'estic.
M'he marejat, perquè no heu respirat, no?
Tertúlia, com sempre,
avui amb Tòfol Solitzero,
amb Enric Pujol i amb Jaume Tarragó,
els tres tertulians avui a la taula del Nàstic,
entrevista amb el portaveu del Consell d'Administració,
amb Suso Saez,
i també amb Marco,
que estarà als estudis de Tarragona Ràdio,
l'estudi de Tarragona Ràdio, en directe.
De veritat que m'he marejat, eh,
de parlar tant de pressa.
Sí, és que m'he hagut d'anar una mica de pressa.
Mira que teníem material.
Però ho has gastat tot, no?
Sí.
Per tant, la setmana vinent...
Bueno, sí, que vas a...
No, ens anem a Getafe.
Vas a portar alguna cosa de Getafe.
Què vols de Getafe?
Home, si encara fos de Legonés,
podria portar el monstruo,
però de Getafe...
De Legonés.
De Getafe, costa trobar-ho, això.
Oi, que dolent d'Elegonés.
De Getafe, què puc portar?
Jo què sé.
Què és típic de Getafe?
És igual, ja no vull res.
No, val, val.
Les tonteries m'has portat últimament, en fi.
Escolta.
Porta'm una cosa bonica, que et costi un euro, home.
Per un euro, és que clar, per un euro.
Sí, perquè últimament no t'has gastat ni un euro.
No, però és tot...
Mira, seria tot el...
Quim, els serveis informatius de la casa
n'està tot el matí treballant
per fer un informatiu digne.
Més val que els hi donem pas en condicions.
Gràcies, Quim.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana vinent.
i gràcies a vostès per acompanyar-nos.
Tornem demà dimarts a l'hora de sempre,
a partir de les set en punt del matí,
amb un posat més seriós
com per tocar el repàs de l'actualitat local,
que ara torna, com dèiem,
amb els serveis informatius de la ràdio de la ciutat.
Adeu-siau i passin un bon dilluns.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.