Un minut i mig, tres quarts d'una del migdia.
Sembla que no hagi passat el temps.
Estem acabant el mes de maig, ja entrem de cap a l'estiu
i hi ha una cita important i que es va renovant cada any
i que s'aposta cada cop més fort.
Estem parlant de la Universitat d'Estiu,
de la Universitat de la Rovira i Virgili.
Avui ens acompanya el matí de Tarragona Ràdio
el vicerrector de Relacions Externes de la URB, Santi Castellà.
Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Cada cop més, i no només la nostra universitat,
sinó d'altres, no és que es fugi,
però s'està més per l'especialització
i no tant pels personatges mediàtics
que sortiran després als mitjans, no?
Exacte.
És l'estació que dones quan mires el contingut dels cursos.
Exacte, fem una proposta molt seriosa, molt divertida,
a mi m'agrada utilitzar la paraula relaxada,
no intentem reproduir la forma ordinària de fer docència,
sinó que fem una trobada entre professionals, estudiants i experts en la matèria,
més relaxada, que permeti la conversa, que permeti les preguntes, la participació,
que es generi moltes sinergies, però seriosa.
En el sentit que no busquem que al voltant d'una persona coneguda
és relativament fàcil, doncs, poder pagar una persona coneguda
i al voltant d'això intentar muntar un curs, però després aporta molt poc, no?
Llavors, jo estic content perquè penso que fem una proposta equilibrada,
perquè tractem molts temes, molt seriosa, molt universitària,
però al mateix temps molt lúdica i molt oberta a tots els ciutadans.
Clar, si tenen oportunitat que ho poden fer d'entrar a través de la web de la pròpia universitat,
hi ha informació absolutament detallada de cadascun dels cursos,
els ponents, el contingut, etcètera,
veuran que són persones d'una solvència important i properes a nosaltres,
algunes d'elles de la pròpia universitat,
i ja sabem com funcionen en el bon sentit de la paraula,
la qual cosa dona garanties.
La Rovira i Virgili fa 15 anys, jo no sé quant de temps fa que es fa a la universitat d'estiu.
Doncs aquesta serà la dotzena edició.
La dotzena, és a dir, que va ser molt immediata, no?
Molt immediata, i a més, jo penso que ens hem configurat
com una de les universitats d'estiu importants dels territoris de part de la catalana, no?
No hi ha una universitat de referència,
és un paper que en algun moment havia volgut jugar
la Universitat Catalana d'estiu de Praga de Conflent,
però per circumstàncies històriques i geogràfiques,
ha quedat un punt aïllada i reservada a unes temàtiques,
i a Catalunya o als territoris de part de la catalana
no hi ha una mena de cipelai o no hi ha uns cursos de l'escorial,
i segurament l'oferta més sòlida, més continuada, més àmplia
és el que està fent la Rovira i Virgili,
que s'està configurant una mica com la Universitat d'Estiu de la Mediterrània, no?
Pensar que entre la Universitat de la Rovira i Virgili
i la que també és de la Rovira i Virgili, la UETE,
la Universitat de les Terres de l'Ebre,
presentem 50 cursos d'estiu,
la qual cosa és una oferta molt àmplia, dispersa territorialment,
i que intenta arribar no simplement als alumnes de la pròpia universitat,
sinó que hem pensat en dirigir-nos a tota la ciutadania,
perquè hi ha molta gent que sense estudis universitaris
o amb estudis universitaris pot aprofitar 3-4 dies
per aprofundir en algun tema que li interessa
i conèixer què s'està treballant en aquests temes.
Clar, jo m'imagino, clar, s'ha de ser ambiciós en el bon sentit de la paraula,
hi ha una voluntat d'anar més enllà del que és el nostre territori,
però el gruix de participants continua centrant-se en joves
de l'àmbit més de Tarragona i de Catalunya.
Exacte. Aquí jo penso que fem una proposta molt clara
perquè els estudiants de la Universitat Rovira i Virgili
i d'altres universitats catalanes que puguin estar interessats pel tema
o geogràficament en aquella època en el nostre territori,
puguin obtenir crèdits de lliure elecció.
O sigui, és una formació que tindrà una compensació en crèdits de lliure elecció,
que són crèdits que no tenen que ser de la seva pròpia especialitat,
no necessàriament tenen que ser dels seus propis estudis,
però que s'entenen que ajuden molt a complementar una formació àmplia.
Però també pensem que hi ha molta gent que no són estudiants
o estudiants que ja tenen suficients crèdits i que no busquen els crèdits,
que es poden estar interessats per aquestes matèries
i, per tant, hem establert una matrícula més baixa,
un 25% de descompte en els cursos,
per a tots els ciutadans o persones que no vulguin
que els donin un reconeixement de crèdits de lliure elecció,
sinó simplement un diploma conforme han assistit a aquests cursos
i que es puguin cursar per interès personal.
Cal tenir estudis universitaris en aquest segon gruix de persones
que puguin anar a un curs en particular?
No, no, en absolut.
Estar obert simplement cal tenir interès pel tema,
però moltes de les temàtiques són temàtiques
que poden interessar moltíssima gent professionalment
o bé gent que vol aprofitar aquests moments
per interessos que no coincideixen en la seva processió,
però sí amb les seves expectatives vitals.
El fet que es dispersi en el territori,
què suposa de positiu per a la universitat d'estiu?
Suposa implicació territorial.
Nosaltres fem davant de l'àrea metropolitana un discurs molt clar
que és que el coneixement no té per què estar concentrat.
Creiem que el coneixement,
si està dispers en el conjunt del territori,
genera moltes més sinergies
i permet molta més qualitat de vida.
La tendència que hi havia a concentrar l'àrea metropolitana de Barcelona,
tota la recerca, tota la inversió en recerca,
feia que hi hagués un motor molt potent a Catalunya,
però que tinguem un país molt desequilibrat.
L'aposta per construir universitats territorials com la Rovira i Virgili
ha estat una aposta que s'ha demostrat molt encertada
perquè ha creat molts més motors, moltes més màquines
que poden anar en una mateixa direcció,
però que el que fan és que la gent pugui romandre'n el seu territori
amb totes les possibilitats
i que aquests territoris puguin estudiar estratègicament
decidir el seu futur amb moltes més possibilitats.
Com s'elabora una programació de cursos d'una universitat d'estiu
en una societat com ara la nostra,
tan atapeïda d'informació, de temes, d'interès?
Fa uns quants anys era ben senzill,
coneixies quatre especialitats
i avui en dia, amb allò d'aquesta paraula
que està tan de moda de la transversalitat,
dius que jo que m'he de fer una programació d'universitat d'estiu
que sigui transversal, que és el que se m'exigirà sobretot.
Sí, a més, els temes jo penso que encertem
amb el debat que actualment està tenint el món.
Si penséssim quins són els grans debats
que actualment té l'actualitat,
els trobem a la nostra universitat d'estiu.
Hi ha cursos sobre diversos temes de medi ambient,
hi ha cursos sobre el tema de la dona,
de les polítiques de gènere, de la dona i el treball,
hi ha cursos sobre immigració,
hi ha cursos sobre seguretat informàtica,
hi ha cursos sobre els grans temes que catalitzen avui
el debat mundial.
Hi ha una tipologia de professor que no són tots els professors,
però sí que hi ha una tipologia de professor que els agrada molt
poder entrar en contacte amb altres àrees de coneixement,
veïnes o properes,
i adonant-se que la realitat no és simplement el petit forat científic
pel que tu la mires, sinó que són la suma de tots aquests forats.
Era la metàfora aquesta que la realitat és un mirall trencat
i cadascú té un petit fragment.
Intentar ajuntar alguns d'aquests fragments
i veure una imatge diferent els apassiona.
I això que normalment en un ensenyament reglat,
en la forma d'ensenyament ordinària,
és més complicat,
és el que et permet una universitat.
Tenint en compte que les línies acadèmiques cada cop
venen més dirigides des d'una perspectiva molt més àmplia,
europea, amb tota la història aquesta de Bolònia a l'estiu,
com a la resta d'activitat humana moderna,
ens permet aquestes llicències, doncs?
Sí, i a més jo penso que a càrrec ens obliga,
perquè el gran canvi de Bolònia,
si haguéssim d'explicar la revolució de Bolònia,
o sigui, de la creació de l'espai d'ensenyament superior,
és que la universitat deixa de pivotar
sobre les dèries personals d'algun catedràtic
o d'algun professor
i es planteja l'aprenentatge de l'alumne.
Què hem de fer perquè l'alumne adquireixi uns coneixements,
unes habilitats i unes aptituds
que li permetin ser un bon professional i un bon ciutadà, no?
I això t'obliga a aquesta transversalitat,
a aquesta oferta àmplia,
a jugar amb els temes
i a voler estar a l'avantguarda dels debats, no?
És a dir, no podem estar durant anys
repetint els mateixos apunts
que ja s'explicaven fa anys,
sinó que hem d'estar
a l'avantguarda de cada tema,
veient quines són les pulsions socials
i intentant no donar respostes,
sinó encertant,
plantejar tots els interrogants possibles.
No sé què, però algú ens haurà d'explicar bé
el tema de Bolònia,
perquè tal com fins ara arriba la informació
a la ciutadania en general,
això permet molts rumors.
Ja qui diu, ara no caldrà que vagin a classe.
Bé, ara tampoc no hi van si no volen, eh?
Bromes, bromes a banda,
clar, entrar a detallar cadascun dels cursos
és gairebé impossible,
sí que comentaria amb alguns,
però ens interessava sobretot
amb el Santi Castellà
captar una miqueta aquest esperit,
aquesta voluntat
i aquest to estigüent
i d'alegria i de gust pel coneixement
que vol impregnar la universitat d'estiu.
comença el dia 29 de juny.
25 de juny.
25 de juny, és el mateix.
La matrícula ja està oberta.
A més, la matrícula és tota per internet,
es pot fer presencialment,
però no fa falta desplaçar-se a cap lloc
per poder-se matricular
i durar tres setmanes,
del 25 de juny fins al 13 de juliol.
I en aquestes tres setmanes
al camp de Tarragona
concentrem 30 cursos diferents
de temàtiques molt variades.
El que és a Tarragona,
a la ciutat,
veiem que ja des de començar
un control de processos,
dones i psicoanàlisi...
Hi ha un sobre el tema clàssic
de la mort a l'època romana,
hi ha també sobre el teatre occidental,
hi ha sobre el tractament de l'ocupació
amb el nou estatut d'autonomia,
hi ha sobre dones i psicoanàlisi,
hi ha un clàssic també,
la química avui,
quina és la imatge social
i els reptes de la química,
o hi ha un sobre trastorns cinecològics...
La veritat és que l'oferta
jo penso que és molt complerta
i en alguns amb un component més lúdic
jo resultaria el curs d'expressió,
creativitat i moviment
o el curs d'arrisoterapia.
Jo no n'he fet mai això de l'arrisoterapia,
i mira què he sentit a parlar, no?
Jo vaig estar a la cluenda d'uns dels cursos
i em va sobtar la bona percepció
que tenien els alumnes que l'havien cursat,
sobretot perquè quan tu ara,
en una empresa ja no simplement
et miren el currículum i els títols,
jo penso que estem aprenent a desconfiar dels títols
perquè no donen gaire informació
i ens fixem més en aptituds
i amb allò que s'ha posat de moda
de la intel·ligència emocional,
llavors entendre...
Capacitat de lideratge, etcètera, etcètera.
I comunicar amb tot el teu cos
i poder, amb això, dirigir grups,
entendre l'altre, ser suficientment assertiu
i poder adaptar-te a les realitats, no?
I a vegades aquests cursos de biodanza
o de moviment i creativitat
o d'expressió d'arrisoterapia
t'ajuden a pensar una mica,
a mirar el teu interior
i a pensar més en les emocions
sinó simplement en la part més cerebral.
És que si algú es pensava que això és superficial,
no s'ho pensin, eh?
Que darrere hi ha un contingut ben interessant.
Hi ha un altre que m'ha cridat l'atenció,
potser perquè, no dic innovador,
però que és el de l'Edmiller,
una metodologia avançada d'aprenentatge.
És un sistema del que aquí no s'havia sentit a parlar gaire,
tot i que fa un quant temps que funciona pel món, no?
Hi ha molt d'èxit.
Sí, aquest és un curs amb el que venen importants experts internacionals.
Estem fent un esforç a la universitat
d'incorporar noves metodologies docents.
També el procés de Bolònia els obliga.
Pensant l'aprenentatge de l'alumne
com a centre de tot el sistema,
has de pensar quina és la millor forma d'aprendre.
I el model clàssic,
la classe dictada per un professor,
és un model bastant obsolet.
Està demostrat que els alumnes
presten la màxima atenció
durant 5-7 minuts de classes
que donen una hora
i que, per tant,
és quasi invitar la gent
a que estigui asseguda
escoltant de fons una veu
però que després es tindrà que reconstruir els seus propis apunts.
En canvi, hi ha metodologies com aquesta
o com l'aprenentatge per mitjà de problemes
que els demanen una actitud molt més activa.
Si tu, que soc de dret,
li dones en estudiant un problema concret d'una empresa
i li dius que busqui la solució
i després, sobre la solució que ha trobat,
intentes construir uns apunts,
doncs aprèn molt més,
sobretot perquè la realitat és variada.
Això es fa molt amb l'aprenentatge de llengües.
Exacte.
Sí, sí.
Fins el que estem aprenent de coses que ja estàvem fent.
Resolts l'anigma i després crees tu mateix la teoria.
Exacte.
I, de fet, també és les formes modernes de lectura.
Quan es va abandonar la cartilla, també era això.
Expliquem un conte, d'allà passem a la frase, d'allà a la paraula
i al final veiem cada lletra.
I sembla que són metodologies molt més adequades.
Déu-n'hi-do, eh?
Si dóna de ser una universitat d'estiu,
ja ho saben, si estan interessats independentment,
si són estudiants o no,
independentment de les aspiracions,
ja sigui, doncs aconseguir uns crèdits lliures,
ja sigui obtenir un diploma,
doncs és qüestió d'entrar a la web de la universitat
o bé anar-hi a qualsevol dels centres de la URB
i demanar informació.
Exacte.
I a part, les persones que es matriculin en els cursos,
al llarg de les tres setmanes,
tindran algunes activitats d'extensió cultural,
hi haurà concerts, hi haurà un cicle de cinema,
hi haurà algunes conferències obertes
d'altres cursos als que podran assistir.
Per tant, també, durant un temps,
es sentiran membres de la comunitat universitària
i de l'extensió cultural,
quan també penso que és un valor afegit interessant.
I es fan relacions també entre les persones que hi participen.
Exacte.
És un marc idoni per les relacions
entre els alumnes i els professors, no?
Aquesta possibilitat de que professors,
com a prop de 150 professors
que venen d'altres universitats
i que estaran per aquí,
aquesta possibilitat de poder parlar,
poder preguntar,
que puguin explicar el darrer que estan escrivint,
el darrer que estan investigant,
els neguits que els hi produeix,
els temes que tracten.
És una experiència molt suggerent.
Potser els estudiants no la valoren tant,
perquè estan acostumats a tenir
ja una actitud molt participativa a les classes
i a poder tractar molt de tu a tu
i cada dia un professor.
però per professionals,
poder ser amb persones que estan liderant aquests temes,
poder tenir una conversa
i poder preguntar
i poder participar
i poder dir el que es pensa,
és molt estimulant
i catalitza a vegades coses que fa temps
que li estàs donant voltes al cap,
que estàs pensant,
coses que t'agradaria acabar d'escriure algun dia
o estudiar algun dia i tal,
de sobte en tres dies veus que avances moltíssim
i et situa perfectament.
Una experiència molt enriquidora
que, a més, gràcies a la Universitat Rovira i Virgili,
d'una manera més o menys en directe
podrem gaudir també a través de la ràdio
i quan gaudim ens referim a vostès i a nosaltres.
Santi Castellà,
vicerrector de Relacions Externes
de la Universitat Rovira i Virgili,
gràcies per acompanyar-nos.
Enhorabona a tots els que tireu endavant aquestes iniciatives.
Moltes gràcies.
És la una pràcticament en 25 segons.
En 25 segons arribaran les notícies.