Arriben a Tarragona els dies dels castells, del seguici, del cafè copa i puro, de la tronada i del correfoc.
Arriben les festes de Santa Tecla.
10 dies de festa major on, a més a més, podràs contemplar el Bou Petit, una escultura de Joan Gallego.
Vine i celebra-ho amb nosaltres.
El complex industrial de Rapsola Tarragona recolza, participa i viu les festes de Santa Tecla amb tota la seva energia.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràpid.
Falten uns 20 minuts, una miqueta menys, ja per arribar a les 7 de la tarda.
Connectem, doncs, com teníem previst, amb la plaça de la Font.
Allà hi tenim la nostra unitat mòbil, amb en Lluís Comas de la part tècnica,
la Sílvia García, la locució, i tot de nens i nenes que conformen aquest seguici de la Santa Tecla Petita.
Sílvia, bona tarda.
Hola, bona tarda, Núria.
Avui, si ahir estàvem a la casa de la festa, avui ja estem a la festa.
Ja ho veig, envoltada de nens una altra vegada.
Envoltada de nens, però aquesta vegada, clar, han de ser ells els protagonistes,
perquè avui és el dia de la cercavila petita.
I recordem que avui tot el que és el seguici popular, tot, tot, tot, tot,
i d'altres que segurament han sortit els propers anys, el tenim aquí, en minúscul.
El ball de Diables, el drac petit, la vibrieta, la molasseta, la cocafareta, el lleonet...
És que sona fins i tot, això és allò de, costa dir-ho, eh?, tant de petitet.
És una mica així com curiós, no?
Núria, fem una cosa.
Sí, sí, mira, perdona, Sílvia, jo t'estava escoltant, eh?,
el que passa és que m'atabalo, m'atabalo, perquè m'estaven dient els companys d'esports
que avui se'n va anar a fer el Tarragona Barú, el Sopranàstic, se'n va anar a fer-lo des de la Rambla.
Sí, se'n va anar a la Rambla, s'abandonen de l'estudi.
Dic, home, la Sílvia a la plaça La Font, els companys d'esports a la Rambla,
l'estudi de l'estudi de les festes, que passa.
No, que quedarà soleta avui.
Ja ho veig.
Però no pot ser això.
Aviso per colar la notícia, si no ho sabíeu, eh?
Avui, si voleu veure-lo sempre, n'estic en directe, doncs, des de la Rambla,
des de l'estudi de les festes.
Digue'm, Sílvia, deies que hi ha la cocafareta petita, tot petitet.
Clar, és que tot és el lleonet, els negritos petits, el vell de baston petit.
Clar, avui és el dia de la Santa Ticle Petita.
I jo, mentre que t'estava explicant això, m'estic apropant de mica a mica
el gran protagonista del dia d'avui, que és el Bou, el Bou petit,
que avui és el primer dia que surt oficialment al carrer, el tinc per aquí davant.
I vaig a parlar amb un dels nens que el porten, precisament.
Mira, entro una mica a sac.
Hola.
Hola.
Com et dius?
Marc.
Marc.
El Marc porta el Bou, el Bouet petit?
Sí.
I què et sembla aquesta responsabilitat?
Perquè avui, d'alguna manera, és el vostre bateig.
Sí.
A més, ha vingut la memoreta de Mataró a fer-vos de padrins.
Què?
Que avui ha vingut un dels protagonistes des de Mataró per fer-vos de padrí.
Sí.
Què tal? A veure, com es porta això? Com es porta el Bou petit?
No pesa gaire i és molt fàcil de portar.
Però quan estàs dins ja pots veure per on camines?
Sí, per aquest porat que veieu.
M'ensenya que a la banda de la gola, per entendre'ns del Bou,
hi ha una tela metàl·lica que és transparent perquè puguin veure per on caminen.
Però quanta gent porta el Bou petit? Quants porteu?
I el de darrere com mira?
No mira.
Sí.
Mira el de davant, només.
Només mira el de davant?
Sí.
El dirigit és el del davant.
O sigui que el de davant és el que, d'alguna manera, diu cap a la dreta?
Sí.
Per exemple, diu escalons.
Doncs tenim que baixar escalons.
I a l'altre...
I llavors, el de davant té que està atent i dir-li les coses.
Dic que de cop i volta estava preguntant amb un, però m'ha vingut tot i m'agradaria que m'ho preguntés.
A veure, pregunta per tots.
Quantes vegades assageu?
Perquè tot això s'ha d'assagar moltíssim, no?
Qui m'ho explica?
Jo.
Hem ensaiat al principi una vegada cada dissabte, però després al final vam ensaiar dues setmanes seguides tots els dies.
Clar, heu d'assagar al carrer perquè si algú diu, allò que dèiem abans, que ve a una escala, o compte ara que hi ha un clot, o qualsevol cosa, això s'ha d'assagar per saber-ho, no?
Sí.
I heu fet ja el recorregut que fareu ara?
No.
No, no l'hem fet. Hem ensaiat allò de les festes.
On està la casa de la festa.
A la banda de la casa de la festa ho has ensaiat?
L'altre dia vam ensaiar amb el Bou amb la peça a dalt, al parc aquell de dalt.
Quan estàs a les escales.
I com us vau assabentar? Vosaltres ja estàveu amb el Bou Gran, teniu família?
Sí, Montiet és el que ho dirigeix.
Ah, fantàstic. O sigui que ja et ve de la família.
Sí.
Perquè quants anys teniu vosaltres?
No, 12.
12.
Oh, 11.
11, a punt o...?
11, 13, 12, 12, 9.
9.
Ja està més petita, eh? És l'única noia que veig per aquí o hi ha més noies?
Hi ha més noies portant el Bou?
No, portant el Bou i les noies.
Ai, que surten per aquí ja els pets. Ai, ai, ai, ai. No, no, però no són els de consentir, eh?
Són altres coses.
Sílvia, sílvia.
És que és les coses de la festa.
Sílvia, que ets una grupi, Sílvia.
És que m'assurdo dels fans que porto dintre.
Grupi, grupi.
Passo per aquí un tret d'aquests que segurament que deuen ser la gent del Vall de Serra Llonga Petita, que segur que deuen estar per aquí.
I jo ja penso en els pets, has vist, no?
Perquè vagi.
Però escolta, existeix el Vall de Serra Llonga Petit?
No ho sé, jo ho trauria de cara a l'any vinent.
Perquè si no hi és, s'ha de ser.
Ui, aquests nens amb el trabuc.
Ai, que perillosos.
A veure, ja per acabar, a veure, ja els acomiado amb ells, que tingueu una bona festa, que us ho passeu molt bé, que no passeu gaires nervis.
Gràcies, Irene.
De res a vosaltres, eh?
Adeu-siau.
Adeu-siau.
Teniu un munt de nens al meu voltant, eh?
Ja ho veig.
Ha sigut, perdoneu per allò dels pets, és que m'ha sigut així una indirecta, eh?
Jo, tret que escolto, ja penso cap amb ells, eh?
Se me'n va, se me'n va.
Mira, estic apropant-me també a la...
A veure si ho dic bé, perquè és una miqueta complicat, eh?
És allò, es diu Momeroteta, la Momeroteta de Mataró, que és la padrina, precisament, del Bou Petit.
I tinc per aquí... Hola, hola, hola, hola.
Els entro així. Hola.
Hola.
Bona tarda.
De Tarragona Ràdio en directe, com et dius?
Gerard.
Vosaltres sou els padrins avui de...
Bueno, torno directament, però...
Els padrins del que seria, doncs, el Bou Petit de Tarragona, sou els convidats.
Com?
Que vosaltres...
Crec que aquí el company no m'ha acabat de sentir, és que hi ha molt de soroll per aquí.
Que vosaltres heu vingut a padrinar al Bou Petit de Tarragona.
Sí.
Què significa això?
O sigui, que fareu el recorregut també amb ells?
A veure, a veure, m'assenyalo amb un altre noi, amb un altre company.
Hola.
Amb unes altres noies, sí, vaig cap allà.
Vinga.
Me van assenyalant, me van situant una mica perquè vagi...
Hola, hola.
Vine, vine, cap aquí.
No marxis, no marxis.
Com et dius?
Laia.
Hola, Laia.
Vosaltres veniu de Mataró i veniu a padrinar, d'alguna manera, el que és el Bou Petit.
Us vau trucar?
Com va anar això?
Bé, ens ho van dir a principi d'estiu i ja està, doncs avui ens ha tocat venir aquí.
Home, d'alguna manera vosaltres apadrineu el Bou, però alhora també sou els convidats, un dels convidats de la Santa Tecla Petita.
Sí, bé, clar, ens fa il·lusió vindre aquí perquè sempre tenim sortides només dintre Mataró i és una sortida maca també de fer.
Explica'm una miqueta la història.
La història? Primer hi havia la mumorota gran de Mataró i al cap d'uns anys van treure la petita, que és la mumoroteta, que ara aquest any ha fet 25 anys.
I normalment surt per santes, que són la festa major de Mataró, i alguna sortida així que ens puguin convidar.
Sí, que ara fareu tot el recorregut darrere just del Bou, precisament això com a padrins.
I això deu ser un orgull, no sé si és la primera vegada que apadrineu amb algun bestiari.
Doncs no t'ho sé dir segur.
Algun cop hem anat a alguna sortida també, però no et sé dir si de padrins o... però també convidats a fer algun acte.
Així amb la petita també, però clar, si té 25 anys, deu-n'hi-do.
La petita també hem sortit a diversos llocs.
Doncs se conserva molt bé per tenir 25 anys, eh?
Està molt maca.
Amb la petita neta, eh? No ha crescut gaire?
No, no, no, però així els nens la poden portar bé.
Molt bé, gràcies.
Gràcies a tu.
Bé, Núria, com pots veure, com se mantenen, eh? 25 anys té, eh?
Sí, sí, sempre està bé.
S'arriba des de Mataró i fa de padrí, padrina en aquest cas, del que és el Bou petit que avui s'inaugura, diguem oficialment,
dins de la Santa Tegla Petita.
Estem amb els portadors de l'àliga, de la ligueta, en aquest cas, i a veure si puc parlar amb ells.
A veure, a veure, m'apropo amb un noi que ja m'ha vist venir, eh? Ja m'ha vist venir.
Hola.
Hola.
Com et dius?
Eric.
Hola, Eric. I tu portes l'àliga?
Sí, la porto.
I no fa una mica de respecte perquè tu ho portes per sota l'àliga i a més a més també porta...
Bueno, tota la bestia... És de foc, aquest bestiari?
Home, no, respecte no. A mi m'agrada molt tot això.
Com et vas entrar a formar part d'aquesta família?
Doncs la meva àvia se'm va enterar de tot això i com que era de parlar i això me'n vaig poder apuntar.
I a partir d'aquí ja, quant fa que estàs?
Fa, doncs deu fer un any o així.
Gràcies, eh?
Vale, adeu.
Adéu-sia, adeu.
Ui, heu sentit? A veure, a veure, anem a buscar els timbals, a veure si els localitzo.
Ara, Núria, t'he dit una cosa, no et sento res.
Clar.
Hola, hola, hola. Aquesta noia que estava tocant el timbal, a veure si el pot parlar.
Hola.
És un noi. Com et dius?
Adrià.
Adrià, em fas aquí un redoble de tambors?
Fes un redoble per la ràdio.
El que et noti que estem de festa.
Què tal, la festa?
Bé.
I avui has sortit una miqueta, no?
Sí, sí.
Que fa molt de temps que estàs.
Perquè pel que veig pertanyes també a l'àliga, no?
A la víbria.
A la víbria, perdó.
A la víbria, molt bé.
I què tal, la víbria? Fa molt de por, molt de respecte o no?
Home, una miqueta.
Una miqueta.
Gràcies. Adéu-sia, adéu.
Doncs, Núria, un altre dels protagonistes de la festa, sí,
estàvem parlant amb un dels components de la víbria.
Ara intentaré apropar-me a un altre dels components de la molassa.
A veure, a veure, a veure si puc parlar amb ells.
És que s'estan preparant tots.
Clar, perquè de moment estan estàtics, no?
De moment no...
Estan posant-se tots en fila, un darrere l'altre.
Per això tenim la sort d'agafar-nos...
Espero que el so arribi correctament perquè m'estic enllunyant una miqueta.
I a veure, sí, perdoneu, perdoneu, vaig passant gairebé empentes.
A veure, a veure, a veure, que tenim dues noies.
Hola.
Hola.
Com et dius?
Mercè.
Hola, Esther.
A veure, explica'm una mica.
Això de portar la molassa, què tal?
S'ha deixat portar?
És dòcil?
Sí.
Sí?
Però tu què portes?
Ho poses per aquí baix, tu?
Sí.
Però no fa por?
No.
No?
Què dius?
A veure, però aixeca una miqueta perquè puguem veure...
Però no els fiqueu, però no els fiqueu vosaltres.
Per aquí sota, no?
Però aneu...
Quanta gent ho porta?
Dos, tres?
Dos.
I el de davant és el que ho pot veure tot?
Sí.
I el de darrere, com ho fa?
Doncs segueix el del davant.
Què?
Segueix el del davant.
Segueix el del davant.
Espera, que per aquí m'estaven cantant Tarragona Ràdio.
Espera, ara s'agafo.
Ara sortiràs.
Vine cap aquí.
Què dèieu?
Fa un moment.
A veure, canteu-me això de Tarragona Ràdio.
Tarragona Ràdio.
És que ara veus?
Ara riuen però no m'acaben de dir bé.
A veure, qui porta la banda del davant?
Qui és el que guia?
Jo...
Com et dius tu?
Laura Pastor Somoia.
Molt bé.
I vius al carrer?
La dona.
No, dona, no, que ens vam...
Un poblet que és molt petit es diu Ardenya.
Molt bé.
Ho coneixereu, eh?
I com es porta la molassa?
La molasseta, perdó.
Un davant i l'altre darrere.
No, ja, ja, però com ho guieu o a la gent de darrere?
Però clar, la gent de darrere o els companys de darrere?
Ens veuen.
Al darrere ara seguim els passos que fa el de davant.
D'acord.
Fent S.
Fent S?
Però és una mica complicat, no?
No.
Si segueixes el pas que fa el de davant, segueixes el camí i no...
I també s'ho estem molt a la gent i s'haurà tot el mal d'això.
Ara estan assenyalant amb un noi que acaba de sortir per darrere.
És el cap de colla dels petits, suposo.
Els agafo?
Sí.
L'agafo amb ell?
Sí, sí, sí, sí, sí.
Mira, que no se m'escapi.
Agafeu-me'l, agafeu-me'l, agafeu-me'l, que no s'escapi.
És el cap de colla.
Mira, estem donant voltes al voltant de la molassa, eh?
Aixem, no, de la molasseta, parlem amb propietat.
A veure, a veure, a veure.
M'han dit que aquest noi de rínxols tothom l'està assenyalant.
Hola.
Hola.
Avui els protagonistes són els petits, però també et toca a tu.
Bueno, perquè...
No, no, em toca pringar.
O sigui, els pobres cansen.
No, ja ho heu vist, ja ho heu vist.
Que estan en una edat que ja...
No, se les va deixar.
Ui, això és una reivindicació, ja, eh?
És perquè me les estimo molt.
I els deixen?
Que els guis, que els portis...
Ho fan molt bé.
Sembla mentida, però ho fan molt bé.
Quasi, quasi, diria que el porten millor que els de la gran.
I com, quant assageu?
Quantes hores?
Però clar, això de poder guiar el de davant, el de darrere,
i saber una mica les tàctiques per quan ve un foradet o qualsevol cosa,
per la gent que no veu darrere?
Això són secrets d'estat, diguéssim.
Això s'ha de ser de la molassa per saber com funciona.
No, no, però assagen molt.
Assagem ja fa un mes que assagem.
I, bueno, no té cap secret.
El davant pesa una mica més, per tant, venen els que són una mica més forts
i al darrere els que són una mica més ràpids.
I anar ballant.
Hi ha alguns truquillos, però no té massa secret.
Molt bé, molt bé. Doncs moltíssimes gràcies.
Adéu, adéu, adéu. Bona festa. Adéu, adéu.
Ui, tenim uns dels components, no sé si l'agafo. L'agafo.
És un dels components de quin grup, vostè?
Els Glòsters.
I què tal, els Glòsters?
Bé.
També de festa, avui, no? La festa petita a Santa Tegla.
Porta el Criu.
Clar, que tens un petitet de quant de temps?
Dos anys.
I a més a més, home, també per d'any a la molassa.
Home, clar.
Bé, de tradició.
Ja, segui la tradició aquí.
Però tu de la gran, no?
Jo de la gran, sí.
De moment.
Costa més, la petita o la gran?
Pel que has pogut veure?
La petita costa més.
Sí, no?
A més, també, és que ells es veu que
l'openen allò amb molt de passió i amb moltes ganes.
Sí, home, és que els crius sembla que no
tenen tantes ganes com els grans, no?
Jo crec que té d'haver una generació nova.
Això s'ha de gana...
Té que vindrà tota la generació de després.
Va ser que el Carlos...
El petitet, doncs mira.
Hola.
Què em dius un hola?
Per la ràdio.
Hola.
Sí?
No, em mira amb una cara així com dient.
Ui, ui, ui.
Tiro cap enrere.
A veure si agafa algú de la cocafera.
Gràcies.
Adeu, siau.
Doncs no sé si ens queda massa temps,
però intentarem agafar ja,
com a darrere d'entrevista,
algú de la cocafera.
Ui!
Ui, ui, ui, ui.
Que això està a punt de començar, Núria.
Que està a punt, a punt, a punt, a punt.
Que això és el senyal,
el primer, una del senyal, del segon,
i quan arribi el tercer,
això vol dir ja la Santa Tegla Petita.
Ah, i el tercer i de seguit.
Sílvia, escolta, tira milles, eh?
Tu et pots quedar aquí i explicar-nos una estoneta més.
Nosaltres no tenim cap pressa avui.
Segur?
Seguríssim.
No, t'ho dic perquè ara mateix
estic davant de la gent de la cocafera,
però ja estan començant a sortir.
Per això, avui no tenim senyals horàries, avui, Sílvia.
D'acord.
Tu mateixa.
Perquè, si vols, recordem quin és l'itinerari.
Per la gent que no estigui sentint
i vulgui veure la cercavila de la Santa Tegla Petita,
l'itinerari és la plaça de la Font,
carrer Misericòrdia,
carrer Major,
carrer Les Cols,
marceria,
plaça del Fòrum,
Santa Anna,
la plaça del Rei,
Pilat,
Peixateries,
Cos del Bou,
i de nou cap a la plaça de la Font
per fer, què sé,
hi ha la tanda d'alluïment
per part d'aquesta Santa Tegla Petita
que ara mateix m'estic enamorant d'ella.
I has de veure les cares d'il·lusió,
no només de la gent que són portants,
sinó també de tots els pares,
mares, tiets, àvies
que hi ha al seu voltant
i que tots estan fent la foto de rigor
perquè els volen tenir per sempre, eh?
Si ja ho tenim ja,
el que seria amb els ulls,
perquè ho veiem
i veiem aquesta il·lusió,
també els volem tenir
per poder ensenyar-los després amb ells.
Mira, té aquí les noies de la Cucafera,
aprofito.
Hola.
Hola.
Hola.
Hola.
Hola.
Hola.
Som tres.
Com us dieu?
Sara, Iris, Ariadna.
A veure, expliqueu-me,
com es porta la Cucafera?
Per la gent que l'estigui sentint a la ràdio
i que diu
és que la Cucafera
deu ser complicat
i deu passar un munt.
Pesa un munt?
Bastant.
No molt, però una mica.
Quanta gent hi ha dintre de la Cucafera?
Una persona, no pot...
Només un?
Sí.
Perquè té que tirar els caramels.
I els altres us van ajudant
d'alguna manera des de fora o no?
Sí, anem espitjant.
Aneu espitjant.
Què, tenen rodes per aquí?
Sí.
Sí.
Gràcies a les rodes, eh?
Que si no...
I per on es llença?
Bé, es llença els caramels per la boca.
Però és fàcil?
Bé, s'ha de parar i llavors es llença...
jo soc la que vaig dintre i no cal parar,
sinó ja ho muntes i quan vols ho llances i ja està.
Molt bé.
I els nens, deus veure tu des de dintre de cara dels nens,
quina cara posen de...
Caramels, Caramels, no?
Sí.
Jo moltes vegades he sortit a fora per veure, també.
Ara explica, home, com va ser que un dia us va adonar i dius,
mira, vull apuntar a la cocafera o algú us va apuntar,
com va anar això, com va aquesta relació?
Doncs perquè és el nostre barri i van dir,
començarà la cocafera, llavors ja va...
la gent ja ens va anar dient i ja ens vam apuntar.
I tu, com va anar?
Doncs la meva casa està justament al davant
i està guardada la cocafera
i se van dir per anar i jo vaig dir que sí.
Molt bé, molt bé.
I tu, com va anar, que te vas apuntar
i avui ja tenim aquí portant la cocafera a la festa major?
Sí.
Com es va ser?
Perquè tenies familiars? Tenies amics?
No, perquè coneixo uns amics
i ens van deixar apuntar perquè faltava gent.
Molt bé. I mira, ara esteu tots, no?
Em dieu, bona festa a tothom, m'ho dieu?
Bona festa a tothom!
Gràcies! Adéu-siau!
Adéu-siau!
Adéu-siau!
Digueu, una de les noies portava una bossa plena de caramels, eh?
Que he estat a punt de demanar-li, però he dit no, que és pels nens.
Jo no hi hauria, saps, que jo per demanar que no quedi, eh?
Ja ho sé, ja ho sé, que volies gelat de les festes l'altre dia...
Jo sí, sí, sí.
Avui volies robar els caramels de la cocafera...
Ah, perquè allò del Vall de Serra Llonga ho reclamo de cara a l'any vinent, eh?
Que no està, eh?
Però amb trabucs de veritat...
Eren els pets, no era el Vall de Serra Llonga.
Però amb trabucs de veritat, vols?
Sí, però a veure, amb una mica, no sé...
Se podria mirar, eh?
Jo crec que la idea la deuen tenir.
Jo crec que la idea la deuen tenir.
A poc a poc anem ampliant la família d'aquesta Santa Tecla Petita.
Enguany has sigut amb el bou i cada any s'incorpora o un ball o un element del seguici i ja està bé.
Exacte, ara per ara, com a valls, per exemple, tenim el Vall de Bastons Petit,
de les Vars Santa Tecla, el Vall de Bastons de Tarragona també.
Home, Sílvia...
El Vall de Patatuc Petitet...
Sí, sí, i tenim pendent de parlar amb algun dels pares que els hi deu caure la bava, no?
En aquests moments.
Sí, jo és que ja has vist que amb ells s'han entrat directament cap als petits de la casa.
Mira, ara ja comencen a sortir, eh?
Ja comencen a sortir.
Mira, agafa una de les mares.
Hola.
Hola.
Com et dius?
Leila.
Hola, Leila.
Porta'm braços.
Crec que serà l'any vinent o l'altre, potser amb una mica de sort, que el podrem veure portar el lleó.
Segurament, la mare i el pare ja...
Bé, la mare i l'avi ja són portadors del lleó gran.
I ella, perquè és una nena, quant temps té?
El dia de Santa Tecla farà sis mesos.
El dia de Santa Tecla farà sis mesos.
Però ja mirem, abuela, agafa el micròfon, eh?
Jo el veig, eh?
Mira, si no m'agafa les fulles.
Explica'm una miqueta, també, a banda d'ella, tens un altre nen?
No, no, és la primera nena.
És la primera nena.
I a més, dius, mira, ja a més a més està totalment vestida, amb el seu mocador...
És el cap de colla del lleó gran.
Home, parlem amb l'avi?
Parlem amb l'avi.
Avi, què tal?
Bé, estupendo.
Què tal la canalla, com puja, eh?
Molt bé, molt bé.
Es porten força bé.
Potser millor fins i tot que els grans?
Fifty-fifty?
Por ahí, por ahí, por ahí, sí.
Home, tenen que ser una mica rebels, que si no, no serien nens, no?
Si no, no serien crios.
Si no, no serien crios.
Si no, si no es portessin una mica malament.
Però a l'hora de portar el lleó veig que hi ha una passió i una afició.
Sí, sí, sí, molta, molta, molta.
I s'oprenen moltes ganes.
I a més, veig que fins i tot abans de començar a sortir ja estàvem provant, perquè això s'ha d'assejar força.
Sí, sí, clar, ensatgen, si no el podríem fer ballar.
S'han de coordinar la parella, el de davant amb el del darrere.
I hi ha parelles, però, clar, això ha d'haver, d'alguna manera, ha d'haver alguna tècnica, no?, per poder fer-ho.
No, ballen segons el que toquen.
Ah, molt bé.
I darrere, doncs, tenim una, veus?
Baren una banda i, depèn del que toca la banda, ballen ells.
Això anava a dir que tenia una banda darrere que portarà la música perquè puguin ballar al llenet.
Gràcies.
Vinga, aneu.
Adéu-siau, adéu-siau.
Doncs anem caminant per mig d'aquí, de la plaça, de la font.
Que em toqueu alguna cosa?
Em toqueu alguna cosa? Estem en una de les bandes. Hola.
Hola, bona tarda.
Com es diu la banda?
Xeranga tal com sona, de Paguls, a les Terres de l'Ebre.
Molt bé. Em toqueu alguna coseta mínima?
Pot ser? Toqueu alguna cosa en directe per la ràdio?
Sí? Vinga.
Vinga, que em tocarem alguna cosa en directe per la ràdio.
No som petits, eh?
Som-hi. Anem, vinga, a veure com sonen, des de les Terres de l'Ebre.
Doncs...
Vinga, que marxarem.
Endavant.
Som-hi, som-hi.
Moss.
Vinga, com son-hi.
Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I ara veiem el ball de bastons de Tarragona, el ball de bastons petitet de Tarragona, que a veure si ens poden fer algun ball.
Mira, ens apropem ràpidament perquè tenen un ball.
Ai, que se'ns marxen, estàvem fent un ball.
Dic que oscil·len més o menys les edats, perquè puc veure d'avui, 10, 12, com a molt, no puja, 12, 13 anys, com a molt, arribant, arribant, puntet, puntet.
A veure, a veure, que per aquí s'han... és el ball de Gitanes, no sé si podeu sentir els cascabells de fons, que estan preparats ja per sortir.
No sé si ens faran un ball, a veure si podem parlar amb un de les persones que ho porten.
A veure, a veure, sentim, sentim el sac de GMX, sentim.
Anem caminant darrere d'ells, eh?
Tots ha de dir, ara s'han aturat.
I faran un ball.
Doncs aquests eren el ball dels Pastorets, que ens acaben de fer.
Estàvem fent un ball aquí al mig, a la plaça de la Font, i podrien sentir el sac de GMX.
I darrere, just darrere d'ells, uns preciosos ball de la Patatus Petitets, que sí que sí, que de veritat, són petitets, petitets, eh?
I que passen ràpidament, perquè ja t'ho dic, s'han sentat ja el que és aquesta cercavila de la Santa Tecla Petita.
Sentim el ball de Bastons, entre les bars d'en Saïra de Tarragona.
Sentim com piquen.
El flac d'ells pals, eh?
Em posa, eh?
Em posa perquè dóna'm força, eh?
I amb el tercien, dóna'm part finalitzat, que és el ball, que és la paraula clau.
Quan sentiu tercien, això vol dir que ja se para, eh?
Just darrere, del ball de Bastons Petit, de les bars Santa Tecla, arriba el ball de Gitanes,
que també els tenim preparats perquè sonin en qualsevol moment les gralles i perquè comencin a ballar.
Ana, a veure, a veure, sentim, sentim la música.
No sé si arriba en claretat, Núria, arriba en claretat?
Sí, jo diria que sí.
S'entretalla una miqueta Sílvia, però arriba, arriba.
És que he de dir que estic gairebé arribant a la porta de l'Ajuntament, eh?
Ja han fet, ja han liat, diguem-ho així, el pal amb les cintes.
I ara ja comencen el caminar.
Doncs amb aquest que abans us comentàvem, des de la plaça de la Font,
anant cap al carrer Misericòrdia, Major, Les Cols, Merceria, plaça del Fòrum,
Samana, Rei, Pilat, Peixateria, Pou, Plaça de la Font.
Crec que estem perdent una mica... M'esteu perdent?
Sí, Silviata, hauries d'apropar-te una miqueta més a la unitat mòbil,
en el sentit que no perdem aquesta cobertura, aquesta connexió.
Ja tinc aquí un nen que està vestit dels xiquets de Tarragona.
Anem a parlar amb ell. Hola, saludo els pares.
Hola.
Digue'm una coseta, home.
Com et dius?
Roger.
Hola, Roger.
I el Roger, si que ets de Tarragona, Roger.
Mira la mama i mira el papa i jo no dic res.
Hola, què tal?
Bé, molt bé.
Com es viu la Santa Tegla Petita? Tenim un dels membres dels xiquets de Tarragona.
Doncs fantàstic, sí.
El que ha estat posat els altres membres de la colla.
Doncs no sé què és el que ha passat, però em sembla que no sortiran.
Oh, quina llàstima.
O potser que no es reuneixin després a partir del carrer Sant Anna,
que és on teniu el local.
És que no tinc ni idea.
És que en guany és el primer any que surt ell.
O sigui que potser després us sorpreneu i us trobeu per allà.
Això esperem.
Car de car.
I a partir de la Santa Tegla Petita,
també anant d'un costat a l'altre,
buscant tots els actes que hi ha pels nens petits o no?
Sí, sí, sí, i tant.
Quin és el que heu anat?
Que us ha agradat, això que us...
Especialment fins ara, els altres que portem de Santa Tegla.
Bueno, pues el ball de l'espuma, que és el que li agrada més.
O sigui, allò de remullar-se, fantàstic, no?
Fantàstic, sí.
Molt bé.
Doncs gràcies, eh?
I a viure de festa, gràcies.
Sí, sí.
Doncs, Núria, veus com els pares també estan molt inculcats.
És que moltes vegades potser ens agrada, ens apassiona les festes,
ens agrada molt el seguici, però no acabem de donar el pas.
I ho fem directament a través dels nostres fills,
perquè ells segueixin de cara a un futur, no gaire llunyà, el que és la festa.
Sí, a més, ens ho comentava la Marta Badia,
una de les encarregades d'escriure aquesta nova guia didàctica,
Santa Tegla, les escoles, no?
En guany dedicada als castells ens deia,
diu, és que els nens després, nosaltres ho expliquem a l'escola,
els nens ho expliquen els pares, i clar, una mica s'escampa.
S'escampa la festa.
Exacte, exacte.
Sílvia, et rebem fins i tot amb una miqueta de complicació, eh?
Allò que diem popularment, no?
Bueno, entre nosaltres, fregeix, Sílvia, fregeix.
Fregeix, no és res.
Mira, posem una truiteta o alguna cosa i aprofitem per sopar, no?
Aprofitem per sopar, no?
Ja que estem, ja que fregeix, ja tenim l'oli calent,
anem a acabar de fer alguna cosa.
Doncs, Lloria, jo m'havia més separat,
perquè ja estan pujant, com et dèiem, cap a la plaça,
cap a la carrer Misericòrdia, Major, les Colts,
l'itinerari que han de fer, la cercavila de la Santa Tegla Petita,
i jo des d'aquí gairebé ja m'acomiadaria.
Ui, espera, espera, espera, espera, que no hi dis res, eh?
Espera, espera, perquè m'acabo de trobar a un xarlot.
Sí, no sé si es un actor que es ofendó a xarlot
y no sé si al surprenderé.
Hola.
Hola.
¿Qué tal?
Muy bien.
Usted va vestido de una manera muy especial.
Sí.
Me lo puede explicar, claro, la gente de la radio no le puede ver.
Es muy difícil transmitir por la radio la...
en mi imagen visual, pero yo voy vestido a un estilo chaplinesco, digamos.
Exacto.
Usted es un actor.
Soy un actor, mago, mimo, de todo un poco.
¿Y dónde lo podemos ver por Tarragona?
Por Tarragona va a ser un poco difícil porque el ayuntamiento me acaba de no dar licencia
para trabajar y bueno, aprovecho la ocasión para felicitar al alcalde
por su poca libertad de juego y la posibilidad de que la gente se divierta con algo espontáneo
que somos los artistas de calle.
Hombre, a ver si del año que viene tenemos más suerte, ¿no?
Sí.
Ha de probar todo.
Sí, ya, ya.
No cerremos las puertas.
No, yo las puertas no las cierro, a mí me las cierran.
No es una pena, pero bueno, es la verdad y la tengo que contar,
aprovecho el medio y la posibilidad y...
Pues gracias.
De nada, hasta luego.
Hasta luego, gracias.
És que m'ha cridat l'atenció perquè precisament això,
amb un bon vi, amb el bigoti típic i amb el frac i amb unes sabates ben gruixudes
vestit d'això, de Charlie Chaplin, de Charlotte.
Déu-n'hi-do, és que aquí a la festa t'ho has trobat tot, eh?
Que no forma part, no forma part de la Santa Tegla Petita, eh?
No, no, no, no, no, no el buscava el seguici i que no hi és.
Ja t'ho dic que ja m'he sortit d'on estava el que seria tot el seguici de la cercavela Petita
per poder apropar-me on estan els seus companys, el nostre company tècnic,
en aquest cas Lluís Comas, i perquè, precisament, allò que em deies fa un moment
que jo que afregia, doncs que ho deixi de fer, eh?
No ens queda més a cosa que explicar des d'aquí.
L'únic que convida tothom a que surti al carrer, que gaudeixi de la festa
i que tenim la cercavela Petita, doncs, ja caminant pels diferents carrers de la ciutat
i que a partir d'aquesta tarda hi ha molts actes més que poden gaudir,
i poden celebrar i poden disfrutar de la festa, no?
I tant, com diem nosaltres, a veure, sabeu que escolteu el que us expliquem
des de Tarragona Ràdio, intentem ser en els llocs i explicar-ho en directe,
però, clar, el més recomanable és que baixeu, que baixeu al carrer.
Jo continuo reclamant el Vall de Serrallonga de cara a l'any vinent.
M'ha agradat.
I els pets, també, de cara a l'any vinent?
Bueno, si ells volen, sí, eh? Jo per virall, eh?
Sílvia Garcia, moltíssimes gràcies.
I em sembla que tornem a col·lectar demà, però com al revés, no?
Tu amb mi, en lloc d'ho jo amb tu.
Sí, però tu estaràs tranquil·lament a l'estat de les festes...
Això sí.
És un altre món, eh?
Això sí, això sí.
T'ho puc assegurar, és un altre món.
Hi ha hagut moments que per la plaça de la Font era impossible, clar, passar,
perquè la gent estava centrada en el que estava fent,
que era, potser, acabar d'assessorar els diferents components,
ja sigui del Bou, o ja sigui de la Mamureta,
o ja sigui dels altres components que avui tenim l'oportunitat
de veure-los a la cercavila de Santa Tecla Petita,
i clar, no et veien, o almenys, mira que vol tu, eh?
Però no em veien.
I això que avui no donen brasa a Santa Tecla.
Ui!
No sé si pitjor, eh, avui?
Sí, trobes?
Clar, tu imagina't, els familiars de cadascun dels components.
Pares, fills, tiets, àvies, avis...
I tothom mirant, bueno, tothom de la família de la persona en qüestió,
mirant al nen o a la nena que està sortint amb aquell goig,
amb aquella satisfacció de...
És meu, eh? Aquest és meu, eh? Aquest és el meu net, eh?
Aquell que va dins del bou, aquelles cames de sota el bou, són meves.
I diu, saluda, i diu, nen, saluda!
Clar, clar, és més complicat.
Que l'has vist molt, el bou, que és la novetat, recordem la novetat de Santa Tecla.
És molt boniquet, clar, és igual que el bou gran, en petitet,
potser una miqueta més fosc, però és molt maco,
que el que més m'ha agradat i el que més m'ha sorprès
és la cara d'il·lusió i de satisfacció que portaven.
És allò del goig, ei, el bou el porto jo,
o la cafera la porto jo, eh?
I la molasseta també la porto jo.
Que cadascú estava molt orgullós de fer el que estava fent
per la seva festa i per seguir, si no, per Tarragona.
Potser no tan contents, o no ho sé,
amb cara d'expectació s'ho deuen mirar aquells nens,
que també n'hi deu haver, aquí, doncs, que van a mirar,
que no participen, sinó que s'ho miren de fora,
i potser estan pensant, mama, mama, jo l'any que ve vull participar.
Hi ha també de públic infantil.
Jo li hem de preguntar al papa, papa, papa, corre, corre,
a veure si s'apunta.
Que encara seria pitjor, no sé si el remei i la malaltia, m'entens, no?
Déu-n'hi-do.
Vaig ser que parlant de pets.
Aquest no saps a qui estic veient ara?
No.
Adivina.
Va.
Vas parlar amb ell.
Sí.
No, home, no, que ja ho sé, qui estàs veient, parlant dels pets.
Hi ha el Lluís Gavaldà per aquí.
Sí.
Sí.
El tinc gairebé aquí davant.
Aniràs a preguntar-li alguna cosa?
No ho sé, no sé si m'atreviré.
Home, aquest que s'hi està amb el nen.
Sí, que està amb el Lluc, sí.
Amb el Lluc.
Hola, Lluís.
Com va, això?
Jo, he deut preguntar.
Marxo d'aquí perquè el concert vaig dir que pagaria una cervesa a tothom,
i quan me vegin me faran pagar.
Això és el que t'anava a preguntar justament.
Si et pregunten no m'has vist, eh?
No et conec, no?
No, no em coneixes.
Gràcies, bona festa.
Doncs ja, anava a preguntar-li això.
Te'n recordes, Núria, que va ser una de les coses que va dir, eh?
Sí, que ho va dir, sí, sí.
I si em veieu per les festes, els convido una cervesa a tots.
I ara li anava a preguntar, dió, què?
Quantes convidades has fet?
Com ho tenim, això?
Això, dió, quantes convidades has fet?
Diu, perquè si no, la Núria que està a la ràdio, el Lluís que el tenim aquí
i també a l'Helena, són quatre, eh?
Però escolta, més que cervesa, mamadeta, toca mamadeta.
Sí, no, qualsevol cosa.
Perquè tu ja l'has provat enguany, la mamadeta.
No, no.
I és que jo a la Xar 3 no ens parlem.
No, no va haver-hi combinació.
Un dia hem de tenir un petit conflicte i no ens parlem amb la Xar 3.
Va guanyar ell.
Sí, clar.
Però per golejada, eh?
No t'explico més.
Com ets una mica marillós.
Mira, mira, Núria, espera, espera, que tinc un altre protagonista.
Ai, perdó, eh?
Hola.
Hola.
Fica-li alguna cosa a la Núria.
Hola, Núria, que saps qui soc?
Hola, senyor estrany que no sé qui ets.
Hola, senyor estrany que no sap qui és, no sap qui ets.
L'Albert, el teu col·laborador.
L'Albert Miró, un asidu del Ja Tardes, evidentment.
Espera, ara començaràs a sentir-te, Núria.
Hola, Núria.
Hola, Albert, bona tarda.
Què tenim avui a les últimes nates?
Bé, no he preparat res, perquè estic de la festa major.
Doncs mira, Albert, ja que estàs de festa i sabem que tu, a més,
vius tots aquests actes amb certa intensitat, especialment els musicals.
Els que puc, els que puc.
Els que pots.
Destaque'ns, de moment, de tot el que has vist, el que més t'ha cridat l'atenció o el que més t'ha agradat.
Vas anar, vas intentar ahir veure, pastora?
Sí.
Ho vas intentar, no?
Ho vaig intentar, però vaig veure, jo crec que abans que la més gent, que se suspendria.
Tu ja vas ser viu.
I ja directament me'n vaig anar.
Notaves comentaris, senties comentaris de la gent en plan de, of, quina llàstima.
Sí, hi havia bastanta decepció, era un concert bastant esperat.
I, a més a més, jo crec que la gent esperava que el traslladessin de lloc.
Ja.
I el fiquessin al tinglado, número 1, que em sembla que era on havia d'anar.
Però, al final, no es va fer.
Perquè, pel que sembla, va ploure, es va mullar l'equip de so,
van dir, bueno, esperem, esperem una estona, no?
I la gent es va esperar, però clar, l'equip de so no es va mullar.
Si l'equip de so es va mullar, hi ha algun dels instruments, inclús dels músics,
llavors era bastant difícil, inclús tronjar d'anar-lo.
I del que he vist, per respondre a la teva pregunta, doncs Fangoria, naturalment.
Et quedes amb Fangoria, però complia les expectatives,
que em sembla que els fans de Fangoria en teníeu moltes expectatives.
Bé, si de cas, quan comenci les últimes notes,
explicaré algun dels rumors que circulen per Tarragona.
Com quines? Es pot dir alguna cosa?
Algun dels quals és bastant fort, però...
Però abans, abans, abans...
Primer que estaven malalts, primer que estaven bastant malalts
i que se'ls va notar una mica fluixos.
Malalts de què?
No sé, no sé...
De tele, no?
No, de tele no, ni de ràdio.
Però es veuen, devien estar constipats o alguna cosa així.
Llavors, dir que això que van, va ser més fluix
del que havia de ser en un principi.
I, a més a més, doncs, això, aquest tipus de gira,
no he vist altres concerts, però vaja,
jo la vaig trobar una mica petarda, més de la normal,
però bé, bé, van complir, jo crec,
amb les expectatives de tots els que van anar.
Tenia que ser una mica l'atrac inici de festa.
No sé si va per aquí o la petarda.
No, no per aquí, però, bé, van ser inici de festes, de fet.
Sí, d'alguna manera.
No és, Núria, has vist, no?
És que aquí al carrer et pots trobar tothom.
Tens la sort.
Som menys la Núria i som tots.
Sí, ens falta ella, eh?
Algú s'ha de quedar a guardar la casa, xiquets?
Ah, també és veritat, també és veritat.
Albert, gràcies.
Ens trobem, no?
D'aquí una o dues setmanes, no?
D'aquí una o dues setmanes, no?
Molt bé.
Gràcies.
Adéu, adéu.
L'Albert Miró, el nostre col·laborador,
durant la temporada regular,
amb les seves set últimes notes,
que ja us avanço que sí,
si no passa res, tu tornaràs.
Núria, crec que hem de marxar, eh?
Sí, què passa?
Sí, hem de marxar,
perquè ara mateix el nostre cotxe està...
D'alguna manera, hem de marxar?
Te'n recordo que Semprenàstic ha d'entrar a partir de...
M'estàs dient que...
I nosaltres tenim el micròfon i tenim d'altres coses
i pot ser una mica més complicat.
Vols dir que els companys del Semprenàstic,
els companys que ara se'n van a fer el programa
des de l'estat de les festes,
necessiten el nostre micròfon per començar el programa, no?
Exacte, com per exemple, com per exemple.
Ara intentarem sortir a veure si és possible
i nosaltres des d'aquí, des de la plaça de la Font,
convidant a tothom a la festa
i que ens tornarem a veure, ens tornarem a sentir,
doncs gairebé demà mateix, no?
Si ens deixes...
Demà, tornem a conversar.
Sílvia García, moltes gràcies.
Adéu-siau, adéu-siau.
Una abraçada, evidentment, també pel nostre company Lluís Comas,
que és qui està al càrrec de tots els botonets
que s'han de tocar a nivell tècnic
perquè la cosa es pugui escoltar, funcioni
i a més jo crec que el càrrec avui de mantenir l'ordre
al voltant de la furgoneta, de la unitat mòbil,
que havia estat envoltada de gent, pel que deia la Sílvia.
Us hem explicat en directe com ha estat aquesta arrencada
de la Santa Tecla Petita, la Cerca Vila,
protagonitzada pels elements petits i pels petits també de Tarragona.
Seguim endavant, ara sí, a falta de vuit minuts i mig
per arribar a dos quarts de vuit
i per tancar l'edició d'avui del Ja Tardes.
El sonyo de Morfeo encara estan per veure.
Gràcies.
Gràcies.