D'aquí un minut serà un quart d'onze del matí.
Ara us ho dèiem en el sumari que avui parlaríem durant uns minuts
de temes de solidaritat i de cooperació internacional
a través d'una iniciativa que ja funciona des de fa anys
i que està vinculada directament amb la Universitat de Tarragona,
amb la Universitat de Rovira i Virgil.
Parlem de la URB Solidària, que a vegades impulsa i col·labora
i d'altres participa directament i gestiona directament
diversos projectes de cooperació internacional.
Avui ens acompanya el coordinador de la URB Solidària,
Joan Fuster, per repassar i per entrar en el detall
d'alguns d'aquests projectes en els que està ficats
justament la comunitat universitària.
Joan Fuster, bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
Ara mateix, quants projectes esteu, d'alguna manera, gestionant
o produint, si es pot utilitzar aquesta paraula,
projectes de cooperació internacional
que estan produint des de la URB?
Bé, una bona pila de projectes.
En aquests moments, a sobre de la taula, en tenim quatre.
Quatre que, en principi, si no passa res,
els portarem a terme al llarg d'aquest curs.
Estic parlant de projectes dels que nosaltres anomenem interns,
que són aquells que es generen en el si de la pròpia universitat
i són equips de treball formats per persones del col·lectiu universitari.
Normalment estan integrats per estudiants,
però poden ser estudiants, personal docent
i fins i tot d'administració i serveis.
Hi ha un cinquè projecte, que ara parlàvem off the record,
que, bé, és un projecte molt significatiu
perquè és el primer projecte de recerca que portarà endavant la URB Solidària
en finançament de l'Agència Catalana de Cooperació per al Desenvolupament
i és un projecte que té molt a veure, a més a més, amb les nostres terres
perquè és un projecte de desenvolupament turístic.
I jo crec que aquí a Tarragona, si de dues coses sabem,
és d'indústria química i d'indústria turística.
Per tant, crec que hem de recollir allò que fem bé i allò que no fem bé
i saber-ho portar a terme.
I com que nosaltres som una universitat
i se suposa que hem de saber formar i, a més a més, fer recerca,
doncs crec que tenim molt bones eines per anar a fer projectes
que tinguin a veure amb allò que dominem.
En aquest cas és un projecte que es desenvoluparà a Mali i a Burkina
i ha començat recentment.
Vull dir, hem tingut les primeres reunions
i es tracta de crear unes línies estratègiques
de turisme sostenible, responsable i just
en espais subdesenvolupats del nostre planeta.
Entrem una mica en el detall i repassem una mica aquests projectes.
Aquests quatre projectes, primer que anomenaves,
els projectes interns de la Universitat de Rovira i Brasil,
i primer els situem geogràficament.
On es faran i de què es tractarà cadascun dels projectes?
Geogràficament és molt fàcil, perquè, a més a més, tenim una clara tendència
en el nostre país a actuar en un àmbit geogràfic que és el d'Amèrica Llatina.
Per tant, d'aquests quatre que tenim a sobre la taula,
tres seran a Amèrica Llatina, és a dir, a Panamà, a Chiapas, Mèxic i a Guatemala.
I un quart que es produirà a la Índia.
He de dir que també em fa una especial il·lusió aquest de la Índia,
perquè és el primer cop que farem un projecte a la Índia.
I, a més a més, estarà liderat o està, d'alguna manera, iniciat per un alumne nostre,
un alumne que tenim fent el doctorat, que és indi.
I, justament, ell pertany a una població bastant empobrida.
Ell té la fortuna de no pertany a la societat empobrida.
i ha tingut la iniciativa de fer alguna cosa pel seu poble,
la qual cosa és molt lluable.
Ell té la fortuna d'estar entre nosaltres estudiant enginyeria
i en el seu dia ens va proposar fer això.
Fa un any que estem treballant, ja dic que el tinc sobre la taula,
però nosaltres, abans d'emprendre un projecte,
hi treballem molt en el gabinet, per dir-ho d'alguna manera.
Què s'hi farà a la Índia, doncs?
A la Índia s'hi faran infraestructures bàsiques, en principi.
S'hem mirat diverses coses, diverses possibilitats,
i probablement farem coses relacionades amb la enginyeria.
Dic probablement perquè encara pot ser que hi hagi algun petit canvi.
Es rehabilitarà una escola, més ben dit, s'acondicionarà una escola,
i després es faran infraestructures d'ordre bàsic.
Quan nosaltres parlem d'ordre bàsic,
vol dir fer referència a potabilitzar aigua,
crear energia elèctrica i coses d'aquest tipus.
Aquest és el de la Índia,
que és la primera vegada que la URB solidària intervé d'alguna manera,
i els altres tres, els que comentàvem que hi ha a Centraamèrica,
a Guatemala, a Txepes i a Panamà, què s'hi farà?
Doncs mira, el de Panamà és una altra cosa interessantíssima,
perquè es tracta d'anar a produir cartografia.
Per tant, el liderarà la unitat predepartamental de geografia
de la nostra universitat.
s'ha de saber que un país no es pot desenvolupar si no té mapes,
si no està cartografiat.
Perquè si no està cartografiat i no té mapes,
no es poden fer infraestructures, no es poden fer carreteres,
no es poden fer vies, no es poden fer ponts, no es poden fer túnel·les,
moltes i moltes coses.
No es pot pràcticament urbanitzar.
No es tracta que anem a urbanitzar,
però sí que es tracta que anem a protegir.
En aquest cas és una part de Panamà
on també s'hi ha de fer un desenvolupament incipient del turisme
i com que volem fer un turisme responsable i sostenible,
doncs primer anirem a fer cartografia digital
i a partir d'aquí es farà el desplegament que calgui.
Després un altre que serà a Xeapes,
que també és interessantíssim
i mira, ja aprofito l'ocasió per si algú de vosaltres
que sou del Gremi s'hi voleu afegir,
perquè és un projecte que anirà a posar en marxa una emisora de ràdio.
Una emisora de ràdio que ja vam iniciar un projecte en el seu dia
que era aportar material necessari,
infraestructura necessària per equipar una emisora de ràdio
que ja et dic es diu Ràdio Insurgente,
que el nom el trobo magnífic.
I ho diu tot.
I ho diu tot.
I a partir d'aquí uns alumnes liderats per un professor, un coordinador,
anirà a acabar de posar en marxa aquesta emisora de ràdio,
fer tasques formatives, etcètera.
Vull dir que si algú de vosaltres s'hi anima i li fa gràcia anar
i portar les seves capacitats i la seva experiència,
estarem encantats.
És a dir, que muntareu ràdios a Chiapas, fareu mapes a Panamà
i a Guatemala, de què es tracta?
I a Guatemala, que és un país que molta gent no sap
i pràcticament el 80% de la població és indígena,
doncs anirem a sol·licitud d'una ONG que es diu X-Mucaner,
aportarem el nostre gra de sorra amb alumnes de treball social que vulguin
i que estiguin preparats,
per anar a fer tasques d'assistència a la dona indígena d'una part de Guatemala.
En aquests quatre projectes que estaven comentats,
els tres de Centroamèrica i el de l'Índia,
participen, per tant, professors i alumnes de diferents centres de la universitat, no?
Sí, sí, sí. Evidentment, normalment, per lògica,
cada àmbit d'actuació requereix especialistes en aquell àmbit.
Òbviament, en el tema de l'Índia i en Iran,
en principi pedagogs i enginyers,
en el camp de Panamà, òbviament, geògrafs,
en Chiapas, l'emissora de ràdio,
lògicament, alumnes de comunicació,
i en el cas de Guatemala,
forçosament, hauran d'anar alumnes de treball social.
De quanta gent estem parlant, aproximadament?
No, en aquest cas no són projectes
que ocupin un nombre molt gran de persones.
Estic calculant d'entre 4 i 5 persones per projecte.
Aquests projectes com arriben a la URB Solidària,
com arriben al seu coordinador,
i després es materialitzen?
Són propostes que van sorgint de dins de la comunitat universitària?
Són peticions que us arriben des dels països d'origen
i es posen en contacte amb vosaltres?
Com funciona tota aquesta organització prèvia?
Sempre són peticions, sempre.
Sortosament, ara, l'àmbit nostre, el de la cooperació,
ha millorat moltíssim en el nostre país.
Hi havia un gran error que es produïa,
que era actuar sense que ningú ens ho demanés,
o ho demanés.
Això, en la cooperació antiga,
una mica, dèiem-ho, carrinclona,
aquest error era molt freqüent.
És a dir, anar a un país, a un lloc, a un indret,
a fer alguna cosa que ningú t'havia demanat.
Això és l'ABC de la cooperació.
No es pot fer, és un error gravíssim.
Ara no. Afortunadament,
tenim sol·licituds, tenim demandes
que ens arriben des de múltiples vies.
A vegades és la mateixa institució local
que et demana, escolteu,
sou una universitat, sabem que sabeu fer això,
ens donaríeu un cop de mà en aquest àmbit,
en aquest problema que tenim.
A vegades és una ONG que està treballant en el lloc
i et diu, escolta, nosaltres fa tants anys
que estem treballant en aquest indret
i creiem que vosaltres ens podreu ajudar
a resoldre aquesta situació.
En el cas de la Índia, que he explicat,
és a través d'un propi alumne que tenim,
que és originari d'aquell espai.
Vull dir que les vies d'arribada d'aquesta informació
són moltes.
Nosaltres, òbviament, un cop analitzem el problema,
veiem si som capaços de donar-li alguna solució.
He de dir-te que en alguna ocasió
hem hagut de, no de rebutjar, òbviament,
no rebutgem mai cap problema,
però sí de redireccionar-ho
i fer-l'arribar en algun àmbit
que potser li donaria una solució més oportuna.
De quants recursos disposeu la URB Solidària
a aquest curs per tirar endavant aquests projectes?
De molt pocs.
De molt pocs.
Els nostres recursos són humans.
A mi no m'agrada parlar,
de fet, encara no n'hem parlat,
no tinc cap problema,
però quan parlo de projectes
no m'agrada parlar ni de xifres econòmiques
ni de nombre de projectes,
perquè penso que no és una carrera.
No hem de fer més projectes que ningú
ni ens hem de gastar més o menys diners que ningú.
Es tracta de fer projectes i fer-los ben fets.
És a dir, els projectes s'han de fer i s'han de fer bé,
independentment del nombre que en fem
o del que ens gastem amb ells.
Això vol dir que,
quan parlo que un projecte s'ha de fer bé,
hem de gastar una quantitat raonable de diners.
Quan dic raonable vull dir que no podem fer grans dispendis,
que també era un error de la cooperació,
hem de gastar-nos els diners justos per...
Bé, ara posaria un exemple que és el de l'exèrcit.
L'exèrcit gasta quantitats ingents, brutals, de diners
per anar a fer assistències, a vegades sanitàries,
quan hi ha ONGs especialitzades en fer aquesta mateixa tasca
que es gastarien, jo et diria que 50 vegades menys
per fer la mateixa feina.
Però bé, recursos, els nostres recursos bàsicament són humans.
Nosaltres portem especialistes a resoldre problemes.
Òbviament, aquests especialistes no els podem enviar als llocs
sense gastar diners, perquè se'ls ha de pagar un bitllet d'avió
i una estada.
Els nostres cooperants, o les persones que enviem,
no les enviem en uns espais de temps massa llargs.
Normalment, el temps que romanen el terreny acostuma a ser d'un mes aproximadament.
Hi ha casos, com un projecte al Perú, que han estat sis mesos.
Però això és molt puntual, no és massa normal.
Per tant, la despesa, i a més a més, en aquests països
la despesa de manutenció, per dir-ho d'alguna manera, no és massa cara.
Per tant, hem de sumar el que val uns bitllets d'avió,
que he de dir que sí que són cars,
perquè normalment ens desplacem a indrets que no són turístics,
per tant, no hi ha unes línies comptimes establertes.
A vegades és molt difícil arribar als llocs on nosaltres treballem.
I això és car.
Aquests quatre projectes que comentàvem, Joan,
són per fer aquest any, aquest 2007?
Són per iniciar i acabar aquest any.
És a dir, s'inicien i s'acaben en els propers mesos.
Nosaltres parlem de cursos, en aquest curs.
En aquest curs, el 2006-2007.
2006-2007.
Hi havia el cinquè projecte,
que ja hem comentat una mica de passa del principi,
aquest de desenvolupament d'unes línies turístiques sostenibles,
podríem dir, a l'Àfrica, a Mali i a Burkina Faso.
Això, en quin moment es troba i, en fi, quina és la intenció?
Bé, de fet es troba en el moment inicial.
És a dir, hem rebut una subvenció de l'Agència Catalana
de Cooperació al Desenvolupament
i a partir d'aquí tots a córrer.
Hi havia un estudi previ, un estudi que es va presentar.
El devíem fer bastant bé,
ja que ens l'han subvencionat.
Si no, òbviament, no ens hauria sigut subvencionat.
I hem fet ja les primeres reunions
i a partir d'aquí ja comencen a sortir coses.
Demà mateix he de sortir corrents cap a Madrid
a trobar-me amb uns representants del govern de Burkina
perquè, bé, casualment estan per aquí
i els hem d'anar a buscar.
Això és una mica, fa referència a això que t'explicava abans,
és optimització de recursos.
És més coherent anar corrents a Madrid a trobar-los
que desplaçar-se a Burkina, no?
Per tant, val la pena...
Mira, a més a més estrenaré l'AVE,
que em fa molta il·lusió.
Aquest projecte és en mig termini?
És en mig termini, no.
Aquest projecte, en principi,
la subvenció rebuda és d'un any
i jo no descarto,
perquè estic segur que ens engrescarem
i aniran sortint idees,
no descarto que puguem demanar
una altra, diguéssim,
injecció econòmica
per poder-la allargar.
Perquè, bé,
segurament ens engrescarem a fer
algun vídeo, algun reportatge,
algun documental sobre el que estem fent.
Volem que...
Em fa especial il·lusió
perquè és un projecte de recerca.
Anem a fer recerca
que acabarà sent una eina molt útil
per la institució que ens ho demana, no?
Per tant,
hem d'acabar tenint una publicació
i algunes eines audiovisuals
perquè puguin ser eines també formatives.
La recerca s'acabarà
amb unes conclusions,
amb unes propostes d'actuació
perquè aquests governs puguin
justament desenvolupar-se
turísticament?
Correcte, correcte.
Hem de pensar
que en aquests moments
el sector turístic
que hem de dir
que és la primera indústria mundial
i això no ho sap massa gent.
Per tant, aquí a Tarragona,
el que dèiem abans,
tenim dues indústries
que conviuen
i són punteres
a nivell industrial,
a nivell mundial,
que és la química
i el turisme.
Nosaltres, bueno,
tenim les dues
i ens n'hem d'aprofitar.
Deia de gol,
aprovecha lo inevitable.
Doncs bé,
en aquest cas,
totes aquestes actuacions
són perquè
en el tercer món
en aquests moments
s'està convertint
en una mena
de
diguéssim
de destinació
amb molt de futur.
Té molta projecció.
S'està començant
a produir
aquell turista
que el que no vol ja
és anar
a prendre el sol
a la platja,
sinó que vol visitar
indrets tropicals,
indrets paradisíacs,
indrets
que li desperten
un imaginari.
I això, òbviament,
es troba
en el tercer món.
En el tercer món
tenim les selves tropicals,
tenim gran part
de les meravelles
d'aquest món
a nivell d'atractius
i recursos turístics,
ruïnes,
podria anomenar
palenque,
podria anomenar
tical,
cusco,
etcètera,
etcètera.
I això
fa por.
Fa por
perquè quan el sector
turístic
enfoca,
posa el seu punt de mira
en aquests espais,
això té certa part
de perill.
El turisme pot arribar
a ser pervers
si no es planifica
i no es fa bé.
I nosaltres
intentarem fer eines
per evitar
aquests,
en què se'n diuen
desmanes.
En fi,
a marge de totes
aquestes activitats
i projectes
tan interessants,
també des de la URB Solidària
esteu promovent
i preparant
i organitzant
un viatge
a Nicaragua
ben aviat.
Sí,
això serà una part
diguéssim lúdica.
Aquesta és la part lúdica
de la URB Solidària.
La part lúdica
perquè no pot faltar,
perquè no han de ser
tristós,
el món està malament,
però bueno,
mirem-nos amb una mica
de sentit de l'humor
i en aquest cas
aprofitarem,
combinarem
una cosa lúdica
amb una cosa
que té a veure
amb la cooperació.
De què es tracta?
Doncs molt bé,
vam detectar un dia
que una manera
de donar a conèixer
els nostres projectes
no era una altra
que agafar el personal
i portar-lo,
directament portar-lo,
allà on tenim projectes.
Em va semblar raonable
fer la primera experiència pilot,
perquè serà una experiència pilot,
fer-la a Nicaragua.
Per què?
Perquè allí col·laborem
amb una fundació
que es diu
Fundación El Sueño de la Campana,
que també em sembla
un nom magnífic
i té la seva història.
Allí hi ha un alberg.
Nosaltres hem col·laborat
a finançar un espai,
un centre cultural
que conviu amb aquest alberg.
Quin millor lloc
per començar
una primera experiència pilot
que anar a visitar un alberg,
un alberg turístic.
Com a mínim,
ja tenim l'allotjament
digne i garantit.
a part que l'Indret,
que Sant Ramon o Matagalpa,
és preciós,
és molt bonic
i a més a més
s'aprofitarà
per veure altres coses.
I em fa especial il·lusió
perquè això
de portar gent
del col·lectiu universitari
directament
allà on tenim un projecte,
que puguin conviure
amb persones,
que puguin...
Jo això ho anomeno
experiències
més que un viatge.
Perquè aquest viatge
no només es desenvoluparà
durant els 12 dies
que durarà,
sinó que ens trobarem
abans
amb el grup.
farem caliu.
Ens trobarem
i farem xerrades,
farem postes en comú,
veurem algun documental
sobre Nicaragua,
aprendrem una mica
què és això
del tercer món
i concretament
el cas de Nicaragua.
I un cop
hagin fet el grup,
ens traslladarem
a visitar-ho.
Quan en fareu el viatge?
Serà per Setmana Santa.
El que encara no hem concretat
són les dates exactes
perquè a mi
la il·lusió
seria que quan tinguem
el grup conformat,
que encara no està,
el viatge
el dissenyem entre tots.
Amb unes pautes,
òbviament,
però que el dissenyem entre tots.
Quantes persones
hi poden anar?
O prevelleu?
Hauria de ser un grup
no més gran de 20.
No per res,
sinó perquè després,
a veure,
a aquests països
la logística
no és la mateixa
que nosaltres
i desplaçar-se
per aquests països
costa.
De fet,
un nombre de 20 persones
ja és nombrós,
però serem capaços
de traslladar-nos
d'un lloc a l'altre
siguent 20.
Tots universitaris,
membres de la comunitat universitària?
Bé,
el viatge està promogut
i està proposat
per membres
del col·lectiu universitari,
sigui qui sigui.
Però, clar,
òbviament,
hem obert la porta
perquè qui vulgui venir
amb acompanyants,
fills,
novis,
companys,
amics,
esposos,
esposes,
hi pugui venir.
Molt bé.
Sense cap problema.
Doncs si alguna persona
també està interessada
i està escoltant
la ràdio de casualitat
i pertany a la comunitat universitària
i encara no ha tingut
altre punt d'informació,
ja saben que a través
de la URB Solidària
podran tenir més informació
d'aquest viatge
a Nicaragua.
La part més lúdica,
podríem dir,
tot i que també té
un component de cooperació
la part més lúdica
de la feina
que fa la URB Solidària
que avui hem repassat
amb el seu coordinador,
el Joan Fuster.
Joan,
estarem pendents
d'aquest viatge a Nicaragua
i sobretot dels projectes
que hem comentat avui
a Panamà,
a Guatemala,
a Chiapas i a l'Índia
i també aquest de l'Àfrica,
aquest projecte de recerca
a Mali i Burkina Faso.
Felicitats per la feina
i fins la propera.
Molt bé,
gràcies a vosaltres
i esteu convidats
a totes aquestes activitats.
Gràcies,
fins la propera.
Bon dia.