Rapsol i Paefa ha col·laborat amb la construcció de la nova graderia del nou estadi.
Rapsol i Paefa sempre ha estat al costat del Nàstic, a segona divisió B, a segona divisió A i ara també a primera.
Rapsol i Paefa t'apropa al futbolí a Tarragona Ràdio.
Quim Pons, bon dia.
Bon dia.
Jo entenc que estiguis desmotivat, però a veure, tens un deure...
És un deure, s'acaba la primera, no?
Però tens un deure amb l'audiència, això que m'has dit de dir, no, no, jo hi passo de fer futbolí, que és l'últim dia, que no sé què...
No, no t'he dit passo, t'he dit tirant un gravat, que estiguis més alegre que el d'avui.
Sí, exacte, però jo ho sento, però ho hem de fer, és l'últim, com a mínim, acomiadar-nos en condicions.
Tot i que està en marxa el projecte de fer un futbolí des d'Àustria, ja ho saps.
Bueno, des d'Àustria no anem, perquè d'Àustria segur que no hi anem.
Ah, no, no, que d'Àustria va ser un passat.
Ara tenim Holanda, Galícia i Pirineu d'Òsca, com a principals al·licients.
És igual, sigui on sigui, el projecte està en dansa, la direcció ho accepta, per tant, em penso que no tindràs més remei.
Del 22 al 29 de juliol.
Vinga, va, som-hi.
Què vols que t'expliqui d'ahir? És que tampoc molt, no he tingut temps de fer un guió i no tenim res.
Jo vaig tancar la ràdio perquè us veia tan fatal, no que ho féssiu fatal, sinó que us veia tan desanimats, tan...
És que ell t'acomiadaves de la primera i volies deixar un regust allò bonic, no?
Me'n vaig, però avui marxava a la Porta Gran i ens van caure cinc en un partit que vam estar més pendents d'altres coses que no pas del Nàstic.
Va ser una cosa molt estranya, tot el que vas ahir al nou estadi.
En aquest sentit, que consti que el comentari no és meu, em diuen que t'ho faci arribar si vas celebrar la victòria al Madrid.
Ah, no, no.
No, no, no, la veu són de cinc hores de ràdio que vam fer ahir seguides.
Ah, veus, veus, malpensat, com només per allò del Madrid.
Hi ha un líquid d'aquesta veu fotuda, a més els aires acondicionats, i d'això van cascant una mica la gola.
No, no, la victòria de Madrid no la vaig celebrar ni molt menys.
És que no sé per on començar, és que és molt complicat això.
Vols que posi discos?
Podem fer música tota l'estona?
No.
No, saps qui va anar de discos, ara que estic del tema discos?
Els Jodos del Nàstic el dia abans del partit, o alguns Jodos del Nàstic.
Van anar de disco.
Com a mínim això ens ho deia que tu diuen.
Sinceramente creo que nuestros jugadores, ahora han habido algunos que no se han comprometido todo lo que hubiésemos querido, querido, y sin ir más lejos, bueno, pues ayer por la noche encontramos gente en Salou, que es probable que hoy no juegue, pero que con un poquito de vergüenza no se la hace a los aficionados.
Y pueden estar lesionados o no pueden estarlo, pero a lo mejor para salir a tomar cubatas no lo están, ¿no?
Pozo quemado, lo siento, eh?
Veus, jo pensava que posaries Fiebre del Sábado Noche, uuuh, i me'ls imaginava així...
Dito Feito, Dito Feito.
Molt bé, molt bé.
Ja saps que és el nostre referència quan parlem de Festuqui, el grup brasilet Dito Feito.
Quina indignació, eh? Quina indignació.
Sí, perquè és que es van trobar alguns jugadors d'alnàstic, dissat per la nit, amb altes hores de la nit, Salou de festa, eren jugadors que no jugaven, eh, tot s'ha de dir.
Jo és que no hi entenc gaire, si tu no jugues no pots sortir de festa, no, no, ho pregunto, és que no ho sé.
Jo crec que sí, que pot sortir si jugues, si no jugues i...
Home, si jugues, perdona.
Per què?
A veure, Quim, per favor, ara hem de tornar a fer pedagogia d'aquesta, va, home, va, no tinc gaire.
Home, el dia abans del partit és lleig, però uns dies abans...
En parlarem després, faltaria la meva paraula, no tinc vergonya per regalar el lot de souvenirs que m'ha portat el Tim.
Com que no?
En tot cas, farem inventari, jo no tinc la cara dura de regalar-li això a Capoyen, digues.
Més temes d'ahir, Elder Moy ens avança una exclusiva, digue-li exclusiva, digue-li tomteria, que la mascota del nàstic ben bé no és del nàstic.
Mira, mira.
A veure.
Malatins, no ho sé, però jo penso que avui guanyarem, que el Barça ho guanyarà.
Sí, inclús aquest personatge que teniu disfressat del reg per aquí, me l'he trobat abans allà fora i m'ha dit que avui guanyaria el Barça i que ell volia que guanyés el Barça.
Salta la sorpresa. Exclusiva. Podem avançar, que tenim una mascota que...
Que no pot ser, és que la nostra mascota i els dies del Barça que guanyaran.
És rec, per favor. No, no anem bé. Aquest no és el camí a seguir en el tema mascotil.
La mascota ha d'animar el seu equip, no ha de dir als altres que guanyaran.
No, clar, és que no té sentit això.
Queda lleig, queda lleig, queda lleig.
Jo m'estic perdent una mica, vaig a començar a prendre apunts perquè...
Tu prena apunts. Bé, aquí, bé, és rec.
És rec, com s'escriu així.
Més temes d'ahir. Ahir era un dia també important, o com a mínim important en un altre aspecte de valor.
Mira, en aquest, en aquest, en aquest. Aquí, aquí, aquí he vist el Lluís Comas, ara a Finet.
Tengo una inmensa y es que como vivo en Castelldefels no me entero de nada.
I vivirà durant molts anys, suposem, però no creiem que torni a passar el peatge que hi ha entre Castelldefels i Tarragona.
Bé, de fet, els un, dos, tres peatges que hi ha entre Castelldefels i Tarragona.
Ni per fer la calçutada.
Podrien arribar a ser quatre peatges que hi ha entre Castelldefels i Tarragona.
Ni per fer la calçutada quan arribi la temporada.
Home, no ho sé, potser sí, calçutada sí.
Jo et recordo de vendes allà i no, no, guanyarem al Barça perquè tancarem la, baixarem a segona, home.
Sí, és que ens feia il·lusió tots. De fet, està a Paco Flores.
De totes maneres, jo et diré una cosa.
Jo el màxim que faria de previsió seria la meteorològica i encara,
perquè això de dir el que passarà és tan arriscat i jo no ho faria mai.
Però imagina't si li feia il·lusió a Paco Flores guanyar al Barça,
que va dir llavors el Leymotif, que segurament t'en regala la setmana passada,
i Àngel García...
Hi ha un tema personal, ja ho sabem.
Sí, i Àngel García ahir recull aquest Leymotif de Paco Flores,
l'agafa, se'l fa seu, i per un cop coincidia amb Paco Flores.
Com a mínim en principi, jo veuràs què passa després.
A ningú se li escapa que Paco Flores voldria posar aquesta cirereta avui, eh?
Bueno, jo també, la veritat és aquesta, no?
I que normalment guanyés aquí i despedir la temporada i oferir a l'afició, doncs, una...
Val d'acord, eh? Estan d'acord Àngel García i Paco Flores.
Estranya, Àngel, que tu i Paco coincidiu amb alguna cosa, eh?
Jordi Blanc diu que és estrany que coincideixin, bé, coincideixen.
Què passa... Espera, que calculo més o menys, eh?
Aproximadament...
Aquesta música és terrible.
Un horeta i mitja després.
Què passa, un horeta i mitja després, més o menys? Passa això.
Paco Flores.
Paco Flores, el míster.
Malgrat que el Barça ha sigut molt superior al Nàstic,
el míster s'ha equivocat totalment amb el sistema que ha utilitzat avui.
Li han entregat des del principi el partit al Barça.
Li otorguem un suspens total.
Però és que a més ho diu amb la boca plena, eh?
Allò d'un suspens total.
Sí, és allò com...
Queda inaugurado, és allò...
És com una sentència, no?
Sí, sí.
Contundent, contundent, Àngel García.
És sentència de Tribunal d'Oposicions, el to.
No?
No està mai en Tribunal d'Oposicions.
Jo tampoc, però...
Ah, i ho saps.
Jo m'imagino que ha de ser molt solemne, dic jo, no ho sé.
No està bé imaginar-se coses...
Ja saps que jo sóc més antiga que Canapeu, ja no deuen així la cosa.
Ja, ja, ja.
A veure, tema que teníem pendent, com ho fem, doncs?
Ai, el souvenir!
Sí.
Mira, he sentit la cançoneta i m'ha entrat una alegria,
però ara ja m'ha passat.
Souvenir, souvenir.
Pam, pam, pam, pam.
Jo no tinc vergonya, Torera.
Lluís, avui estàs dijocchi de platja, eh?
De veritat.
Pam, pam, pam.
Oh, que fort, oh, soc jo que estic molt sensible d'oïda.
Veus aquesta capsa?
Sí.
I de què és aquesta capsa?
Bé, aquesta capsa és una capsa que hi havia aquí al magatzem de la ràdio,
que no té més, és d'un router o no sé què.
Escolta, a l'informàtic estava fent neteja i a aquesta caixa li ha faltat patència, eh?
No, li he demanat permís a l'informàtic.
Dic, tens una capsa buida, diu, agafa la que vulguis.
I dic, calla, que aquesta és més boniqueta, no?
Perquè a més, aquí està...
És aquella que estava buscant, Germán, que està aquí la caixa.
Que no, home, que no, que me la deixi despedir-te o no.
A veure, baixa una miqueta a llus, a veure si sent, perquè vegin que no és comèdia que tinc aquí els objectes.
No, no, si la caixa hi és.
Obro la capsa.
Obre la capsa, obre la capsa.
I què trobo dins de la capsa?
Papers.
Potser em falta algun regalet, però aquí pràcticament tinc tot...
Home, és que...
Ara parlo jo.
Tot el que m'ha regalat el Quim.
És injust que els regals bons no hi siguin.
No, no, perdona, perdona.
No, no, espera't.
Mira, mira, just com se'n recorda.
Quim es va comprometre que cada setmana es gastaria un euro.
No, no, no, veus, aquí anem malament.
Era el pressupost d'un euro.
Quan un equip fa un pressupost per la temporada, no s'ha de gastar tot el pressupost.
Sí, però el que no pots fer és no gastar-te res.
Jo estàs al riat, però de cara a segona tindré un pressupost més elevat.
A veure, Quim es va comprometre a màxim un euro cada setmana que jugués al Nàstic fora
i la redacció d'Esperçurtis em portaria a la meva persona, no a la ràdio, a mi mateixa, un souvenir.
Vam començar molt bé perquè recordo que de Galícia...
I n'ha acabat de fàbula.
Sí, ara t'ho ensenyaré amb el mapa de Madrid que m'has portat l'altre dia.
Vam començar amb una bruixa moníssima, un clauet, que la tinc, que la porto,
tot i que se li ha desenganxat un peu, que l'he posat a la capsa el peu que s'ha desenganxat.
Fa un mal rotllo perquè és un peu de plàstic.
Moníssim.
Mirem, aquí tinc, per exemple, un sobre d'aquest xuc...
La xocolata aquesta que tens aquí desfeta.
No, la xocolata us la vau endrapar tots per aquí, les lengües de gato també.
Però bé, Quim, per favor, un sobre d'aquest xuc d'un hotel, no és aquí?
No, no, que no és d'un hotel, que és del bar on vam menjar a València, d'aquest xuc i de mostassa.
Un sobre de... no, això és maïonesa.
De maïonesa, maïonesa, sí.
Una piruleta Saturn, que no sé què és.
Aquesta estava al vidre del cotxe a València, posada, perquè era propaganda.
Una colònia cutre.
Cutre, no.
A veure, és d'aquelles colònies de com...
Jo, quan jo era petita, que era aquella barreja de llimona i no sé què més.
No fa bona olor, és una colònia d'un hotel.
Un mapa, un mapa de Madrid.
Sí, quin hotel és.
Prou.
Ahir t'hagués anat de fàbola per anar a Cibeles per celebrar el títol del Madrid.
Sobretot jo del Madrid.
Bé, però t'hagués anat molt bé.
Un mapa de Madrid, però a més no comprat de propaganda.
Un moment, un moment, que encara tinc més coses.
I el valor que té, això?
Un bonic lot de sabons, cremes, xampoos d'un hotel, que ni me'n recordo quin era.
Lluís, quan jo, si torna l'any que ve, demaneu-li el mapa.
Un claué.
Profiteu-lo, home.
Un llapis de l'Atlètic de Bilbao, moníssim.
Aquest el conservo.
Una goma d'esborrar de...
De l'Atlètic de Madrid.
No, del Bilbao.
De l'Atlètic de Madrid, l'Atlètic de Madrid.
La goma és de l'Atlètic de Madrid i el llapis de l'Atlètic de Bilbao.
I el llapis del Bilbao.
I després, les lengües de gato de la menorquina del Real Madrid,
que aquest va ser un souvenir compartit.
I en més, què passa?
A veure, jo vaig dir, alegrament, pobra de mi,
és que a vegades em precipito,
dic, sortejarem tots els souvenirs que ens ha portat el Quim
entre els oients del futbol i he decidit que no,
perquè a mi em cauria la cara de vergonya
que vingués algú de vostès a buscar això
i donar-li una capsa que m'ha donat l'informàtic de la ràdio
amb aquestes andròmines.
Per tant, aquí ho deixem,
compartir-me amb Quim Pons.
Bé, jo ja he tingut els meus minuts de glòria.
El souvenir de Barcelona no hi és.
Quin va ser?
No me'n recordo.
No me'n recordo, però no hi és.
Veig que no hi és.
Una llàstima que no hi sigui.
Què va ser?
No ho sé, però...
A veure, hi ha una B no immoble,
podríem dir que va ser una imatge d'una processó
que va registrar el seu mòbil.
De Sevilla.
Està xula, eh?
Era la processó del Cristo a l'Escalera.
Preciós.
Bueno, està bé.
És un souvenir de Sevilla.
Acaba aquesta.
Escolta, hi ha gent que es porta en aquelles teles
que fan fotos i estan contents.
Saps allò que fiques el botonet i tot?
No, home, però jo pensava,
podrem fer fins i tot en aquesta bonica prestatge
que tenim aquí, aquest mòbil tan maco.
Tu i ningú més.
Dic, calla, que posaré...
No, no, jo no, la gent que ve a la ràdio,
que ens ve a visitar molts oients.
Dic, posarem tot això d'aquí que posi
souvenirs portats per la redacció d'Esports
de Tarragona Ràdio en el seu periple per primera.
I que ens ha quedat quatre segons mal comptats,
un sobre de queixo i un de mostassa.
Ara, el Bernús tampoc l'he vist aquí dins.
No, perquè el Bernús a mi m'ha dit
que te l'has quedat tu o el Jordi Blanc.
Un dels dos el teniu.
Parlem d'ahir, parlem del partit.
Recordeu que ahir s'estava jugant la Lliga
a Barcelona i a Madrid,
o bé, de fet, a Tarragona i a Madrid,
tot i que hi havia el Barça i a Madrid implicats.
Nosaltres, el nostre rotllo, com sempre,
anant a les nostres,
pensàvem més en la porra.
Expliquem-nos.
Això era el començament de partit.
Tothom veia el seu resultat.
Com sempre, hi havia el cenizzo a turno.
acostumaran a ser els tècnics,
no sé per què, són una cosa especial.
Que malament que els tracteu.
I ja veuràs el resultat que deia
Joan Maria Bertran, escolta.
Un 1 a 0.
Un 1 a 0.
Tu t'era?
I un 3 a 2.
3 a 2.
El Joan Maria Bertran,
1 a 4.
Hola.
Hola.
Àngel, 2 a 1.
2 a 1.
Clar.
Amb un 1 a 4...
És el que més es va costar, eh?
El Joan Maria.
Aquest és el problema.
Ara, problema d'això.
Què passa amb l'1 a 4?
Anàvem 0 a 4 i dèiem
no, no, per favor, no.
Perquè clar, veiem el Joan Maria
i ell estan al pernil
i tu, clar, s'obre a cinta d'entretes
perquè els tècnics són d'aquella espècie
més que no et donaran el pernil.
Sí, són mala gent, ja ho sabem.
Sí, sí, sí, se'l queden tot per ell,
se l'amaguen.
Què passa?
Cada cop i volta passa això
i Joan Maria Bertran tenia el pernil.
T'ho havies quedat?
Olé.
Mira.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, Nàstic!
El 37 de la segona, el gol del Tobias Gran,
possiblement el seu darrer partit amb el Nàstic.
38 de la segona, marca el Nàstic, marca el Tobias Gran,
Nàstic 1, Barça 4.
1 a 4, eh?
En aquests moments Joan Maria Bertran té pernil,
ja l'estava llascant,
i va anar a comprar els ganivets i tot.
Va trucar allò al teletienda,
que venen ganivets d'aquells esmolats per tallar el pernil.
Ja anava sucant tomàquet al pa.
Anava sucant, anava fent l'ala, l'ala,
perquè a més el partit s'estava acabant,
no hi havia res en joc.
I com que era avorridor, dius que allà tira.
Estava tot fet ja, 1 a 4,
i menys mal que un tal Zambrota,
que per això va jugar al Mundial,
ens va arreglar el tema
i jo jo jo, Joan Maria Bertran, sense pernil.
El gol del Barça, gol de Zambrota.
No, Xavi, Xavi.
Deu ser el gol menys celebrat d'aquesta lliga.
Sí, senyor.
No, no, no.
Doncs el gol de Zambrota li fa la guitsa al Joan Maria.
Gràcies, Zambrota.
Eusebio Sacristán i Juan Carlos Sánchez.
Reconeixem que som la gent també, eh?
Som miserables.
Com pot ser que, per no desfer-vos del pernil de plàstic,
us estimeu més que al Barça li marqui un gol al Nàstic?
Era perquè el Joan Maria no guanyés.
Era una falta de leialtat.
Era només perquè el Joan Maria no el guanyés.
Ja, ja.
Perquè, clar, deies, home...
No teniu res a envejar-vos, eh?
No, no, no, res, res.
Però bé, era un gol molt inútil per tothom.
Jo crec que és el gol més inútil de la Lliga.
Com si marquen sis, ja.
Però no, per nosaltres no, eh?
Perquè així Joan Maria no va llescar per Nil.
Això també tenia la seva importància.
Més coses d'ahir.
Abans descobríem que l'Arrec és del Barça,
també descobrim que Àngel García
té possibles ofertes de la Lliga dels Estats Units
per anar a entrenar.
Però atenció al tàndem que podríem formar
Àngel García i el Dermoya.
Te'ls imaginas fent entrenadors?
Ui, faríem poc.
Un bon amic teu em comenta
que tens una oferta per entrenar la Lliga dels Estats Units.
Sí, home, sí.
Que vagi el meu fill, tu.
Que diguis jove i que s'espavili.
Que diuen que necessiten un entrenador revolucionari.
Sí, sí, sí.
I tu vindres amb vida ajudant.
Home, dels defenses.
Tu, és que...
I a la Lliga Vaticana no els han fet cap oferta?
Per cert, que des de Lliga Vaticana,
que aquesta setmana s'ha celebrat
el torneig internacional de policies a Tarragona.
S'ha celebrat, eh?
Ah, sí?
Que a la final la van jugar la policia local de Pamplona
contra la policia penitenciària de Pavia.
Déu-n'hi-do.
I van guanyar els de Pamplona.
Doncs ja en parlarem.
Això va semblant, també.
L'espai aquest que fem de la Guàrdia Urbana mensual, també,
perquè és una...
Per cert, la Guàrdia Urbana a Tarragona va quedar vintena.
És igual, però hi entrenen molt,
però hi tenen molta feina, és igual.
Van estar allí.
I els de Pavia, qui van guanyar els de Pavia?
No, va guanyar Pamplona, Pamplona va guanyar Pavia
a la final de Polícies, aquest torneig que hi havia.
Últim tallet ràpid, ràpid, perquè hem fatal de temps ja.
Hélder Moya resituant,
o reconvertint el mapa mundial,
Fuente Albilla, barri de Buenos Aires.
Aquestes són les paraules d'Andrés Iniesta,
el jugador gentil del Futbol CUP Barcelona,
el jugador gentil del Futbol CUP Barcelona,
que no té massa ganes de parlar-ne.
Només és que es nascuta a Fuente Albilla, al Bacete.
Aquesta debilitat presentada avui pel...
Molt argentí no seria Andrés Iniesta, però bé, només hi ha aquest detall.
És que ahir vam tenir una enganxada carinyosa amb això,
i vaig a recuperar-ho.
Sou punyeteros, eh?
Per clavar la puya.
I allò que esteu esperant que l'altre s'equivoqui per anar-hi, eh?
Pam, pam, pam.
Ai, quina falta de bondat.
Això és l'esport, però comporta això.
Quan uns gana, n'altres pierden, comporta una mica això.
Per cert, que l'agrenador...
Avui hi ha programa, per cert, eh?
Sí, home, sempre n'estem.
Això, que ningú s'oblidi a les 8.
I tenim tertúlia, com sempre, cada dilluns,
tertúlia de tècnics, una tertúlia de tècnics
que, a més a més, estarà acompanyada
amb una entrevista amb Ricardo Resta,
el nou director esportiu del gimnàstic de Tarragona,
que estarà en aquesta entrevista avui al sempre nàstic.
El tindreu en directe, Ricardo Resta?
En directe, Ricardo Resta, eh?
Que el programa en directe.
Demà ja es presenta l'entrenador...
Demà es presenta l'entrenador Javi López.
Demà a les 12 es presenta l'entrenador
al gimnàstic de Tarragona.
Farem en directe des del matí de Tarragona Ràdio.
Sí? També?
No ens perdem res aquí.
No ens estem de requiem.
I avui, Ricardo Resta, segurament ja us donarà
la llista de la compra, eh?
Perquè avui es començarà a conèixer alguna baixa
de l'equip de cara a la temporada que ve.
Veus, és la coseta que baixem?
Molt bé, però hi ha molta roba per tallar, eh?
I això és interessant.
Et dedico una cançó de comia, que et sembla.
Perquè això avui s'acaba, no?
Ja està.
Sí, dilluns que ve no cal fer futbolia.
Bueno, si no tenim altre contingut, podria si vols venir...
Jo estaré de vacances, vull dir, tranquil·la,
que no pateixi.
Sí, però el projecte de l'estat és continuar.
Quim Pons, moltíssimes gràcies.
Encantat de fer aquesta secció, eh?
Sí?
Sí, m'ha agradat, m'ha agradat.
Molt bé, doncs t'esperem en una altra ocasió.
I moltes gràcies a vostès.
Posem el punt i final al matí de Tarragona Ràdio,
que començava a les 7 en punt,
que ara acaba i els deixa en companyia
dels serveis informatius de la casa.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!