Repsol i PF amb la Setmana Santa de Tarragona.
La Mare de Déu de la Soledat té alguna cosa especial.
Jo no sé què és el que té, però és alguna cosa especial.
Suposo perquè tots en un moment donat se sentim sols, o no ho sé,
però és alguna cosa molt particular.
I la veritat, nosaltres quan acompanyem i veiem el sentiment dels altres,
encara, a banda del propi que puguem tindre, doncs, esclar.
Maria Dolors Nolla és la priora de la congregació
de les Senyores de la Mare de Déu de la Soledat.
Tenen la seu al carrer Nazaret número 1.
Actualment hi ha unes 1.300 senyores congregants.
Malgrat que les dues germandats, la Sang i la Soledat,
estan vinculades per la seva trajectòria,
mantenen avui dia juntes de govern pròpies.
Això els permet certa independència i les tractarem, per tant, per separat.
Avui parlarem de les Senyores de la Mare de Déu de la Soledat.
Els orígens.
L'Associació de Senyores de la Santíssima Soledat es va fundar el 1846.
La imatge de la verge de la Santíssima Soledat, propietat de la Sang,
era cedida de manera provisional a entitats que l'acompanyaven a la processó,
fins que un grup de fervoroses senyores es va organitzar
per tenir cura permanent de la imatge.
Nosaltres tenim estatuts propis des de 1876.
Són uns estatuts vigents i no derogats.
Fins a llavors, doncs, érem com una secció,
com quasi sempre les senyores que anàvem una mica remol dels demés.
A partir d'aquí tenim estatuts propis.
Les vestes.
Les Senyores de la Soledat abasteixen la mateixa túnica negra
que els congregants de la Sang.
Els aspirants, però, abasteixen túnica blanca
amb botons seforrats de blau marí,
feixí blau i escapolari també blau,
gruguera blanca amb cinta blava i guants blancs.
La sabata, per cert, és fosca.
La vesta és negra, amb capús negre
i portem la medalla,
el cor atrevessat amb cinc llagues,
travessat per un espàdel,
amb el cordó negre per a les congregants normals,
bé, per totes les congregants,
i amb cordó vermell per a la Junta.
Podem anar amb gargola,
amb la cinta negra,
o podem anar amb capús.
El dissabte sant sí que es va
amb traje negre i mantellina
perquè la idea era que totes les senyores,
fossin o no fossin congregants,
millor si ho són,
poguessin anar a les professors,
perquè antes per Setmana Santa,
si no eren penitents, no hi podien anar.
La insígnia.
La medalla de la soledat
és pràcticament igual que la de la sang,
excepte que en l'interior de l'escut
es representen signàferes
disposades en creu de Sant Andreu,
sobre un cor traspassat per un espàs.
El misteri.
Quan la congregació de la sang
es domicilià a Natseret,
es feu càrrec de les imatges dels seus saltars,
entre elles la de la Mare de Déu de la Soledat.
La primera imatge, de 1570,
era acompanyada a la processó
per la noblesa de la ciutat,
junt amb metges i esclasiàstics,
que ha fet que provocar que fos coneguda popularment
com misteri dels cavallers.
La Mare de Déu de la Soledat
era anomenada també
com dels dolors o dels desemparats.
De 1859 a 1979,
en què les senyores no podien assistir a la processó,
donaven escorta a la Mare de Déu de la Soledat
als 24 congregants de la sang
amb més antiguitat.
La imatge va ser destruïda en 1936,
juntament amb la resta d'imatges
depositades a Natseret.
És un misteri que en principi
només portaven els senyors de la sang
perquè les senyores no hi podien anar.
Les imatges, el 36, van ser cremades
i llavors es va fer una primera imatge
i després se va fer la que portem ara,
amb un concepte completament diferent
de portar el manto.
Durant molts anys va anar a rodes,
però ja fa 15 anys que va a espatlles.
Tots els que ho porten,
n'hi ha que són congregants,
n'hi ha que no,
donen sang o no són de cap cofredia,
tots són voluntaris
i la banda són nens i nenes.
Les nenes, totes són congregants.
La congregació organitza dissabte sant
la processó de la soledat
reservada exclusivament a les senyores
i assisteixen aspirants i congregants
amb vesta i senyores amb vestit
i mantellina negres.
La priora de la congregació,
Maria Dolores Nolla,
ens detalla el recorregut.
Sortim de Nazaret,
portem la insígnia davant negra de la sang,
portem el panor de les aspirants,
portem la bandera d'aspirants,
portem la bandera de congregants.
Van les primeres nenes que van de vesta,
després les senyores que van de negra,
després les persones que van amb vesta o capuf
i després el misteri amb la banda
i darrere la presidència i les autoritats.
El recorregut és de Nazaret,
carrer Sant Anna,
plaça del Fòrum,
baixada al Patriarca,
pla de la Seu.
I quan sortim,
és catedral,
pla de la Seu,
baixada a Patriarca,
carrer Merceria,
carrer Major,
baixada a Misericòrdia,
cos del Bou
i pujada a Prescateria.
I a l'acabar a la professor,
a la plaça del Rei,
hi ha el cant de la Salve
amb tots els membres de la professor.
Repsol IPF
amb la Setmana Santa de Tarragona.
Setmana Santa de Tarragona.
Festa tradicional d'interès nacional.