els encarregats de tirar endavant la gestió,
el projecte de gestió sostenible de la zona de gran valor ecològica
de la Punta de la Mora, de l'espai natural del Bosch de la Marquesa
i de la Punta de la Mora.
Avui parlarem d'aquesta qüestió, de l'estat d'aquesta zona
i d'altres temes d'interès amb la pròpia Puricanals
que ens acompanya aquí en directe al matí de Terraona Ràdio.
Puricanals, bon dia.
Bon dia.
Ja fa gairebé nou anys, ara ho recordàvem abans d'entrar en antena,
gairebé nou anys que esteu gestionant, dirigint el projecte
de gestió sostenible de l'espai natural de la Punta de la Mora.
Com descriurien ara mateix, com podríem descriure ara mateix
des del vostre punt de vista aquest espai i fins i tot amb la perspectiva
històrica que donen aquests nou anys?
Home, el que sí et sorprèn és sentir el concepte aquest dels nou anys,
saps que no hi penses en el dia a dia, però realment crec que és important
dir-ho en aquest sentit perquè avui crec que està assumit
per als ciutadans de Tarragona i els voltants i més enllà per molta gent
de Catalunya que està atenta als espais naturals, està assumida la necessitat
de fer tasques de gestió activa, especialment en els espais que són
molt petits i estan exposats a una pressió per visitants, no necessàriament
a cap tipus de transformació forta, però només la pressió per visitants
és prou important.
Llavors cal fer una tasca de gestió diària que intenti regular tot això
i estar atents al que hi passa i intentar millorar-los.
Quan nosaltres ho vam proposar l'any 96, de fet va començar el 98,
com tu deies fa nou anys, però la primer redactata el vam presentar
a la Comissió Europea el 96, que me'n recordo que amb prou feines,
com veiem els formularis de la Comissió Europea, ens agafàvem mal de cap
i ens passàvem hores per intentar entendre què volia dir tanta informació
creuada com ens demanaven.
però jo crec que el balanç avui és plenament positiu.
Hi ha moltíssimes coses que no estarien com estan si no hi hagués estat
de pan allà al darrere, òbviament amb tot el suport de les administracions
que es van apuntar a donar reforços en aquest moment en el que era el projecte Life
i posteriorment a donar suport a Depana perquè poguéssim seguir fent
aquesta tasca de vigilància i de gestió activa.
I també molta part de la feina ha sigut de tipus educatiu i divulgatiu
que té molt a veure, perquè quan una població està sensibilitzada
de la importància d'un espai natural, òbviament quan el visita
ho fa d'una manera diferent que si no ho està.
Jo crec que el balanç és molt bo, però el que segur és que m'ha après moltíssim
perquè quan ens hi vam posar era la primera experiència directa
de gestió que teníem i d'escriure les coses amb un paper
amb bones intencions, executar-les, ens hi va una gran diferència.
Això, si em senten els polítics, segur que ho entendran perfectament
i no és per donar-los la raó només, però és en el sentit de veure
que de vegades les coses més petites són les que donen més mal de cap
proporcionalment a la magnitud del resultat, però que s'han de fer.
I penso que l'experiència és molt bona i un aprèn que amb aquest tipus
de projectes el que és fonamental és treballar amb coordinació
amb molta més gent, en aquest cas amb l'Ajuntament, amb la Generalitat,
amb la Direcció General de Costes, en el seu moment amb la Comissió Europea
i això era on potser l'element més representatiu del projecte,
potser és el més difícil de veure pel ciutadà que visita l'espai i diu
el veig bé, el veig malament, el veig amb molta brossa
o veig que han tallat arbres o que han emplantat,
però des d'un punt de vista del que és la tasca de gestió,
el repte, i és per la cosa que va ser més valorat a nivell europeu
i encara avui en dia ens demanen que participem en xarxes de gestors
d'espais de la xarxa Natura 2000 com un dels millors exemples
que tenen actius sortit de la base de la societat, en aquest cas a Tarragona,
doncs és precisament per l'experiència de coordinació
en tots els nivells d'administració pública i una organització no governamental
que hem dut a terme durant tots aquests anys i que evidentment dona molt mal de cap
perquè cadascú és com és i tothom té les seves prioritats,
però penso que és un dels reptes que tenim i m'agradaria que el projecte d'aquí de Punta de la Mora
pugui servir també com a model amb altres projectes a Tarragona o amb altres ciutats
perquè crec que és el tipus d'abans que hem de fer en aquesta societat,
el treballar plegats per protegir el poc que ens queda.
L'espai natural com el veu ara de Pana? Millor que fa nou anys, per exemple?
Hem millorat molt o tenim tants riscos o més que fa nou anys?
No, a veure, hi ha un tipus de riscos que potser han disminuït,
vull dir, fa nou anys encara senties de tant en tant algú que se li anava a la olla
i proposava projectes d'urbanització, tot i és tallant el peny,
però encara senties alguna barraçada d'aquestes.
Aquest tipus de risc no hi és, però en canvi hi ha la contrapartida de difondre un lloc
que és que el coneix més gent i com que no pots arribar un poc a tothom per educar-lo,
ni tothom vol ser educat, també s'ha de dir,
hi ha una gran part de la població que accepta molt bé les recomanacions,
però sempre hi ha un mínim percentatge que va al seu aire.
El problema és que quan el coneix més gent, també hi va més gent
i sempre hi ha uns quants que es comporten com no toca,
i això és, diguem, els riscos.
I aquí potser sí que caldria demanar a les administracions
un reforç en el tema de vigilància,
sobretot quan es tracta d'un espai tan petit i tan fràgil.
I el que encara tenim pendent, tot i que hi treballem molt
i en aquest cas treballem plegats especialment amb l'Ajuntament,
és tot el tema de promoció de la protecció marina.
Que és el repte que té aquest espai.
I crec que també té Tarragona i té Catalunya en general,
perquè d'espais marins protegits en tenim poquíssims
i de molt poca superfície.
Deies que cada cop l'espai és més conegut,
fins i tot, podríem dir, entre cometes, massa conegut.
És a dir, que un dels riscos és que hi ha una certa invasió
de persones en determinades èpoques de l'any?
Sí, a veure, nosaltres una de les coses que fem
és seguiment dels visitants,
i llavors anem mantenint un cert control del número de visites
que va rebent l'espai al llarg de l'any.
Jo he de dir que, si el comparo amb altres espais del Mediterrani,
per exemple, tinc molt de contacte amb França,
amb el Conservatoire du Litoral,
que és gestor d'un molts espais d'aquest tipus,
realment el número de visites que rebem aquí a Tarragona
és ridícul.
El que passa és que l'espai no està adaptat per rebre-les,
i llavors no és tant una qüestió del número
com de les condicions en què, en aquest cas,
altres espais estan preparats,
a nivell de condicionament de camins,
de limitacions perquè la gent no entri o no toca,
i de vegades un número petit de visitants,
però amb unes condicions no adequades per acollir-los,
pot tenir unes conseqüències pitjors
que rebre milers de visitants si aquests estan ben canalitzats.
No és només una qüestió de xifres, no?
Llavors aquí potser el repte està ara
en completar el que va quedar pendent en el projecte Life,
però una qüestió que no acabia en el temps,
que era d'adequar els excessos i les zones de pas,
que en aquest moment encara segueix estant així una mica al natural,
per dir-ho d'alguna manera,
però que no sempre és el més positiu.
De Pana gestiona des de fa 9 anys, com dèiem,
aquest espai natural de la punta de la Mora,
i De Pana també va intervenir en el seu moment,
no fa gaire temps,
en presentant alguna sèrie d'al·legacions
al projecte d'urbanització d'un espai que hi ha just al costat,
també de gran interès natural,
com és el de la platja llarga.
Sobre això hi ha un cert debat ciutadà,
perquè fins i tot s'ha creat una plataforma en contra,
que ha convocat una manifestació
i un acte de protesta pel dia 4 de març.
Depana, en canvi, Puri,
manteniu i defenseu que el projecte és raonable,
és interessant.
A veure, és que saps què passa?
Quan es tracta de gestionar territori,
els punts de vista són múltiples
i veure'ls tots alhora costa bastant.
La platja llarga la podem veure des de diferents òptiques.
Nosaltres l'hem mirat bàsicament des de dues,
des del fet que és una platja
amb una gran part d'ella mateixa,
que és en estat seminatural,
no natural del tot,
perquè és òbvi que transformacions n'hi han hagut
i que, de fet, el cordó d'una ara està molt alterat,
tot el que hauria de ser la cadena de dunes,
doncs, en una part ja no existeix,
l'altra està molt degradada,
que immediatament darrere a la platja
hi ha sempre algun tipus d'activitat humana,
unes d'un tipus, diguem, més rígid,
com pot ser la zona que està urbanitzada,
que hi ha cases,
d'altres més lleu, com la zona de càmping,
però no és 100% natural,
però és de les poques platges
que podem dir d'una longitud similar,
en trobem molt poques a Catalunya i al litoral mediterrani
que estiguem en unes condicions de seminaturalitat com aquesta,
per tant, crec que això és important de mantenir-ho,
el que no podem és transformar aquesta platja
en una més de les platges que hi ha al litoral
amb passejos marítims rígids,
això seria, bueno,
un error des del punt de vista ambiental
i també des del punt de vista de la qualitat
per als ciutadans que vivim a Tarragona
només cal veure qualsevol diumenge
quan anem a la platja llarga
està ple de gent passejant,
gairebé tanta gent com passeja per la Rambla,
és a dir, hi ha moltíssima gent d'aquí Tarragona
que no els importa caminar per l'arena,
al contrari, van allí precisament
perquè volen caminar per l'arena
i penso que això és indicatiu
que és un valor de qualitat de vida
que tenim els tarragonins,
per tant, perdre'l seria desencertat.
L'altre element que té a veure
amb la perspectiva de Pana
és que és la zona d'aproximació a la Punta de la Mora.
Per tant, qualsevol tractament
que fem a la platja llarga
tindrà una repercussió positiva o negativa
amb el nombre de visitants
i amb la manera en què arriben
a l'espai Punta de la Mora.
Llavors entenem que el tractament
ha de ser coherent.
En el seu dia,
nosaltres vam,
fa molts anys que reclamem a costes
que hi actui
perquè deixar les coses sense fer res
no és la millor manera per protegir-les.
A vegades hi ha un malentès amb això.
No, no, aquí el que s'ha de fer és no res,
home, no res,
si estéssim en una platja
d'un país
on la gent no arribés a 200 metres
o a 100 metres
o a 10 metres en cotxe
o no s'hi posés en cotxe
que és el que passa aquí a la platja llarga
podríem estar sense no fer res.
No és el cas de Tarragona.
Jo crec que s'ha d'actuar
el que passa
que llavors la discussió està
en com fem l'actuació.
No és lògic
que puguem trobar 4x4s
que es passegen per la platja llarga
arribant sobre les dunes
de punta de la creueta.
Em sembla una barrabassada.
Això no és protecció de la natura.
no és lògic
que tinguem un sistema donar
totalment degradat
que les plantes vagin desapareixent.
Que hi hagi un aparcament
absolutament caòtic
que la gent
quan a part que torni a aparcar
damunt de les dunes
tot això passa
i qualsevol ciutadà
que passegi ho veurà.
Llavors,
com plantejar una actuació?
Nosaltres fa cosa de 5 anys
quan encara estàvem
en el marc del projecte Life
vam presentar una proposta
a la Direcció General
de Costes d'Edequació
que no era un passeig marítim
perquè és que no ens agrada
ni el concepte
ni la paraula
ni res
i entenem que en aquest cas
no hi toca
sinó que era una adequació
peatonal
molt lleu
la veritat és que era molt lleugera
no entrava
perquè enteníem
que de pana
no havia d'entrar
ni a defensar
ni a qüestionar
el tema
de la propietat privada
que després comentaré
perquè crec que és un dels punts
també que és important
de comentar
però nosaltres el que fèiem
és intentar
que l'actuació
servís de barrera
perquè no passessin els vehicles
arreglar tota la zona
d'aparcaments
de manera que acabés més gent
però que ho fés menys destrossa
i quedés molt més organitzat
i fer una adequació
de tipus peatonal
bastant simple i lleugera
amb materials
tipus fusta
la major part
la vam presentar
en el seu dia
de fet proposàvem
que el tractament
fos diferenciat
entre la meitat
més propera a la ciutat
que és una meitat més urbana
per dir-ho d'alguna manera
que té més edificacions
i l'altra meitat
que s'apropa a la punta
de la vorat
exacte
perquè no és el mateix
en un lloc
on hi ha gent
que hi està vivint
on hi ha activitat
de restauració
on la gent deixa els vehicles
quan es cava de la platja
vol anar a menjar
vol anar a fer un refresc
el que sigui
no és el mateix
que una part
que està pròxim
a un espai natural
i que darrere
només té un càmping
que en aquest cas
és un ús
que no
es pot qüestionar o no
però no és el debat
que tenim en aquests moments
i proposàvem diferenciar
el tractament
en les dues mitats
aquesta va ser
la proposta de Depana
òbviament
nosaltres l'únic
que podem fer
són propostes
la capacitat de gestió
acaba a punta de la mora
i obrament
en el marc
de la reglamentació
vigent
per el que és
el pla especial
de l'espai
què va passar?
la direcció general
de Costa
es va elaborar
un altre projecte
i el va treure
a exposició pública
i aquest projecte
té coses bones
i té coses
que nosaltres
vam considerar
que eren inadequades
en el context
de la platja llarga
de Tarragona
i tenien a veure
sobretot
amb el dimensionament
del projecte
perquè enteníem
que era massa
massa gran
per el que fa falta
allí
un lloc on la gent
ja passeja ara
per l'arena
sí que el pots millorar
i posar un altre tipus
de paviment
en alguna part
perquè hi pugui passar
persones que no volen
anar per l'arena
però fer un camí
de gairebé 4 metres
d'amplada
com hi havia
en algun dels punts
molt rígid
crec que era amb sauló
i així em semblava
una mica exagerat
i de totes maneres
nosaltres vam ser
bastant
bastant durs
en les al·legacions
en el tram
en el tram nord
diguem
en el que porta
la punta de la Mora
perquè enteníem
que allí el que s'havia de fer
era una cosa
molt senzill
que només permetés
passar peatons
el projecte inicial
permetia passar
bicicletes
també
i a mi m'encanta
la bicicleta
jo vaig moltíssim
amb bicicleta
i penso que és un mitjà
de transport
que hauríem de promoure
a la ciutat
però precisament
en els espais naturals
i sobretot
en espais naturals
diguem
amb textures
com les dunes
que són fràgils
no sembla el més adequat
de promoure
si després algú hi passa
doncs ja mirarem
com ho resolem
o com el canalitzem
però promoure-ho d'entrada
em semblava bastant inadequat
llavors les nostres al·legacions
van anar dirigides
a disminuir
la dimensió
l'amplada
que fos només
per peatons
que el terra
fos
diguem
en fusta
no sauló compactat
perquè això perjudicaria
la filtració d'aigua
tot un seguit d'aspectes tècnics
també s'hi havia d'altres
d'enllumenat
i de plantació
d'espècies
que no eren autòctones
i que consideraven
poc adequades
però
òbviament
la llista d'aspectes estètics
pot ser llarguíssima
de vegades
costa
de posar el límit
entre
el que a tu t'agrada
o no t'agrada
i el que és o no
correcte
en termes de gestió
nosaltres enteníem
que l'important
era el dimensionat del camí
el tipus de pavimentat
i esclar
allí hi ha un debat de fons
que rarament surt
en les discussions
i és
el tema d'ocupació
de domini públic
que
jo penso que està al darrere
de moltes de les queixes
que entenc
que són legítimes
vull dir
que cadascú defensa
el seu
però que en qualsevol cas
a Depana
no li toca defensar
el domini privat
ocupant domini públic
de ningú
nosaltres
en les nostres al·legacions
ens vam limitar
als aspectes
purament ambientals
que a més a més
són opinables
segur
que hi ha gent
que vol ser
més estricta
em sembla
perfecte
vull dir
nosaltres
em sembla molt bé
que hi hagi una plataforma
defensa de la platja llarga
tant de bo
tinguéssim plataformes
d'aquestes amb més problemes
que hi ha actualment
a la ciutat
en qualsevol cas
en les al·legacions
que van presentar
la direcció general
de costes
nosaltres tenim notificació
que han estat
acceptades
i el que sí que farem
és un seguiment exhaustiu
perquè això no sigui
una paraula
de dir
les hem acceptat
i que després això
a l'hora d'executar
el projecte
no es posi de manifest
ara
ja dic
les discussions
amb els projectes
hi ha molts nivells
el més funcional
que és el que entenem
en el que ha d'entrar de pana
i l'altre tipus
més estètic
a mi si em preguntes
si m'agrada el projecte
doncs jo et diré que no
i l'he dit
al delegat de costes
a mi estèticament
no m'agrada
i entenc
que la part sud
la part on estan les cases
doncs segueixo pensant
que és un projecte
excessivament rígid
i que no fa falta
la meva opinió
dubto més a més
que l'histori
passegi a ningú
perquè es produeix
un fenomen
molt interessant
a la platja llarga
a la part
diguem més propera
a la ciutat
que és que
és molt estreta
i hi ha alta l'ús
del tren
i llavors allí
es crea un efecte
d'olla
de caldera
que escalfa moltíssim
i si t'hi fixis
gairebé
no pots posar els peus
a la sorra
en aquell tram
jo m'estranyaria molt
dit de forma clara
difícilment
podrà passejar
perquè farà molta calor
jo crec que allò
no serà d'utilitat
per res
però esclar
això ho pots dir
no sé fins a quin punt
és un argument
més enllà
de la tertúlia
jo espero que realment
adaptin el projecte
i que aconsegueixin
que sigui un projecte
de millora
de l'entorn
de la platja llarga
i que serveixi
com a sistema
de protecció
o de regulació
més que de protecció
perquè no ens hem de protegir
de la gent
sinó simplement
regular-ho
davant dels visitants
de Punta de la Mora
crec que aquesta seria
la visió òptima
i esperem que sigui així
avui hem parlat
de la platja llarga
i de la Punta de la Mora
de l'espai natural
de la Punta de la Mora
amb la Puricanals
Puricanals és terragonina
és presidenta de Depana
en qualitat d'això
té moltes altres responsabilitats
a nivell nacional
i internacional
ella per exemple
és presidenta
del Congrés Mundial
de la Natura
que es farà
l'any 2008
a Barcelona
i com que avui
ens hem centrat
bàsicament en temes locals
i no tenim més temps
la convidem
a que d'aquí uns dies
d'aquí unes setmanes
en un altre espai
en un altre moment
del matí de Terraona Ràdio
puguem parlar
d'altres qüestions
perquè hi ha temes
com el canvi climàtic
segurament hi ha altres temes
d'infraestructures
relacionades amb el territori
que s'estan fent
algunes que s'acaben de fer
com per exemple
l'arribada de la línia
del tren d'alta velocitat
al camp de Terroni
que ara seguirà cap a Barcelona
en fi
hi ha moltes infraestructures
d'aquelles
que val la pena comentar
amb la Puricanals
com a presidenta de Depana
i avui
bàsicament
ens hem centrat
en dues qüestions
molt properes
molt locals
que coneixen molt bé
els terronins
i que també coneixen molt bé
la Puricanals
com és l'espai
de la Punta de la Mora
i del Platja Llarga
Puricanals
moltes gràcies
i t'emplacem
per un altre dia
al programa
gràcies a Valtrus
encantada de tornar
adeu-sia
bon dia
adeu
a Valtrus