Tarragona Ràdio se'n va de llibres.
Dius, se'n podia anar de juerga por ahí?
Doncs no.
Resulta que ara som personetes de seny
i anem a fer visites a llocs tan exòctics a l'estiu
com pot ser una llibreria.
L'excursió començava fa uns dies
al número 5 de l'Avinguda Roma
amb escàs poder de convocatòria.
De fet, només un servidor,
equipat amb les seves xiruques,
vermudes, color cac i una armilla multibutxaques,
va acudir a la cita.
Jo ja vaig dir al departament de programes d'aquesta casa
que si calia prendre la carmanyola, la cantimplora
i aquell mocador bicolor tan simpàtic.
Em van dir que no, va ser.
Llavors, immers en la més gran ofuscació
que pot estar una persona excursionista i curiosa
com és un servidor,
em disposava a iniciar el meu camí
cap al carrer del gasòmetre.
pel camí, vaig haver de fer front a situacions de tota mena,
algunes d'elles ben perilloses.
En girar la primera cantonada m'adono
que el cordó de la meva xiruca esquerra s'havia desfet.
M'agenollo per cordar-lo.
En aixecar la vista, la meva mirada coincideix
amb la d'un jovencell que venia a loteria
pel viatge de final de curs.
Després de plomar-me la butxaca,
me n'adono que m'havia pres el pèl.
Aquesta època, els viatges de final de curs,
ja s'han fet.
Metres més endavant,
dos individus amb pantaló negre i camisa blanca
de màniga curta,
rossets com un fil d'or i amb el cabell ben curt,
em fan aturar la marxa.
Portaven el nom escrit en una placa penjada
a la butxaca de la camisa
i parlaven un castellà
amb un accent north americà ben curiós.
Em regalen una estampeta
i em presenten un col·lega seu
que es veu que treballa de profeta.
Deu ser la professió del futur?
Finalment veig la llum.
Suat i amarat,
arribo al carrer del gasòmetre
i una placa vermella amb lletres blanques
es deixava entreveure enmig de l'atmosfera
que es desfeia amb la calor.
La capona hi posava.
Crec que havia arribat a bon port.
Dins hi conec l'Albert,
un dels responsables de la capona,
una de les llibreries més emblemàtiques de la ciutat
i que en guany arribava el seu desaniversari.
Tal i com ens expliquen ells mateixos,
la capona es va batejar d'aquesta manera
per tal de posar-li un nom que fos de Tarragona de debò.
I com que la majoria dels que es van embarcar en aquest projecte
provenien de la part alta i havien nascut,
ells diuen, sota el so de la capona,
van optar per aquest nom tan particular.
Com que hem fet cap a una llibreria,
doncs ara toca parlar de llibres.
Conversant amb l'Albert ens explicava
com està el panorama d'hàbits de lectura d'estiu i d'hivern.
A l'estiu la gent se relaxa més
i el que acostuma a fer també la gent
és portar llibres allà apuntats
que a l'hivern s'han quedat a l'estanteria per llegir.
Jo crec que el relaxament de la feina,
agafar vacances,
trobar una estona allò per llegir a gust,
que a l'hivern entre la feina i tot,
crec que la gent va més a tiro fet, no?
Hi ha una mica de tot.
Com que la gent, clar,
al anar a la platja o al anar de vacances,
acostuma a triomfar més la cosa de butxaca.
Allò també n'hi ha, eh?,
d'aquells que agafen el tutxac,
el pilars de la terra,
que dius, ostres,
ja els veus, eh?, a la platja,
a vegades s'hi vas i veus aquell tutxac.
A banda de les diferències
que ens explicaven a la Capona,
també ens apuntaven cosetes
sobre la diversitat dels clients
que s'arriben aquests dies a la llibreria
a la cerca de Lectures per l'estiu.
Hi hauria dos públics.
Hi ha gent que no els vinguis allà on pensar
i volen coses lleus i aretes,
allò històries que pim-pam-pum
i hi hauria la gent que llegeix tot l'any
que aquest sí que a vegades s'endinsa
amb alguna cosa més dura, no?
Tot i l'existència de públics diferents,
hi ha obres que tenen més sortida que d'altres
i hi ha alguns títols
que estan sent les estrelles de l'estiu.
Jo una mica de tot,
però més aviat la novel·la policiaca,
cada any.
Llavors, bueno, hi hauria el típic,
més o menys el pont dels jueus,
tots aquests, el conte número 13,
i llavors hi ha algun parell de llibres
que s'han disparat ara.
Mira, un el tindríem aquí,
que és aquest d'El niño con el pijame de ratlles,
que està ambientat a l'època dels jueus
dels camps de constatació nazis.
Aquest és del John Boyne,
està editat per Salamandra
i ha sortit ara,
o sigui, és nou d'ara.
i és primet, o sigui, fàcil de llegir,
parla d'un noi que el seu pare
és, bueno, està a l'exercit nazi
i els destinen a un camp de concentració, no?
Però clar, la història és que ell
està a l'altra banda de la barrera, no?
I veu, aquest s'està venent bastant.
I llavors, bueno,
a banda d'això policiac,
també hi ha aquest altre,
que és bastant divertit,
que aquest es va vendre bastant
per Sant Jordi,
que és les ovejes de Gremling,
que aquest és en plan irònic d'humor,
que és un pastor que té un ramat d'ovelles
i en sec de cau i volta
el troben mort
i les ovelles fan d'investigadors privats,
de detectius,
o sigui, es tragira tot, no?
I és molt divertit, o sigui, que
tota la trama seria això
de descobrir a veure què va passar amb el pastor, no?
L'Albert també ens deia
que hi ha clàssics
que segueixen venent-se estiu rere estiu.
Un que està bastant bé
i s'està venent bastant
és el del Pont dels Jueus,
que és bastant entretingut,
una lectura d'aquelles
que no t'adon per pensar
i està molt bé.
clàssics d'estiu,
els Pilars de la Terra,
el Mèdico,
del Noah Gordon,
hi ha, per exemple,
el Codi de Vinci també,
perquè fa temps
que està venent-se
i Déu-n'hi-do també.
Hi ha d'altres clàssics
que el Pere Reverte també.
a banda dels llibres de tots els gèneres,
sens dubte un clàssic de l'estiu
són les guies de viatge.
No és fàcil triar-ne una
i des de la Capona
ens explicaven
que fins i tot
segueixen com una mena de protocol
en forma de qüestionari
quan un client demana
per aquest tipus de llibres.
Cal tenir en compte
molts més factors
que el destí del viatger.
Com que són curiosos de mena,
vam fer-li al llibreter
una pregunta senzilla.
Què és un llibre?
Jo crec que és un objecte
que pots passar l'estona
i pots treure coses
i pots treure una mica de profit.
Sabem que hi ha gent
que per norma
ja els costa llegir
i ara la calor
no els ajuda pas.
D'altres maneres,
els llibreters de la Capona
s'esforcen
per tal que els no amants
de la lectura
esdevinguin personetes
curioses pels llibres.
L'Albert ens explicava
com recomanen a algú
que no és un gran lector.
Tipus llibre de contes
així cortets
que mira,
pots agafar dos o tres contes,
el deixes aparcat
i no sé,
al cap d'un mes
si el tornes a agafar
pots seguir, no?
Durant la temporada estival,
la vida normal de la llibreria
es veu lleugerament afectada
per una plaga simpàtica
en forma de quadernets
de vacances
i d'altres peces
que esdevindran
les feines i deures
de molts estudiants
de Tarragona.
A la Capona
estan preparats
per fer front
als exèrcits
de pares i mares
que aquests dies
s'adrecen a la llibreria
per donar-los
una alegria
als seus fills.
La llibreria
s'omple de gent d'aquesta
quasi-casi no pots
fer una mica
la vida normal, no?
A la llibreria
col·locar llibres,
novetats,
que també
aquests mesos
també arriben novetats,
com que hi ha
tot el tema
del quadern d'estiu,
comandes de text,
o sigui,
ja quasi-casi
t'aprem més temps
aquesta feina.
Els més petits
venen amb els pares,
els altres
venen amb les colles
d'amics,
amb les llistes,
a veure què agafen...
Amb tot això,
molts de vosaltres
segurament
feu memòria
de l'últim llibre
que vau llegir
o el que teniu ara
a la tauleta de nit,
però us recordeu
del que us va costar?
Fa una mica de mal
o no?
L'Albert
ens contestava això
quan li vam preguntar
per si ell creia
que era car llegir.
Déu-n'hi-do,
se n'ha pujat bastant.
Llibres de butxaca
a partir de 8,
10 euros
és el més baratet
i els altres,
doncs,
16, 18 euros.
És car llegir.
Sí, sí,
avui en dia
jo crec que llegir,
escutar música,
la cultura en general,
o sigui,
no sé el per què,
jo suposo que
els de dalt
ho veuen saber,
però s'està limitant
una mica això
de la cultura,
no?,
de la gent.
Després de fer-nos col·legues
i que em parlés
d'una pila de coses
interessants,
estava impacient
per saber
si els llibreters
llegeixen
i si ho fan,
què és el que llegeixen.
Jo ara estic,
bueno,
aquest del niño
del pijama de ratlles
el tinc pendent
i llavors
tinc una novetat
d'un noi
d'aquí
de la nou
del rellà,
del Pep Puig,
que el tinc a casa pendent,
suposo que d'aquí
dos setmanetes,
que tinc vacances,
començaré.
L'últim,
el del
llarg hivern,
que parla d'un senyor,
és d'un irlandès,
d'un senyor
que va en un poble
del Pallars
i passen
una sèrie
de peripècies
de la seva dona,
una trama psicològica,
però de moment
fins d'aquí
dos setmanetes
perquè arribo a casa
i quasi
veur un llibre,
no...
A banda de l'Albert
hi havia més gent
a la llibreria
en que llora
i van voler
fer el xofarder
i saber
què és el que tenien
entre mans.
Llibres de cine,
aquests.
Qui té afició,
vostè,
amb el cinema?
Sí, sí,
bueno,
ja en tinc,
allò de llibres d'estiu
i així
ja en tinc molts.
Tot l'any
no compro d'aquests,
de cine,
com que estic aficionada
al cine,
tot l'any
no compro.
Doncs mira,
jo estic buscant,
estic buscant
alguns quadernets
o un llibret
perquè tingui un nen
amb dificultats,
amb una mica de problema
i llavors
estic mirant
a veure si hi ha
alguna cosa
que en un moment donat
li pot fer de suport
el que ell
està aprenent a col·legi
o jo el puc ajudar
una mica
per la meva part.
No,
és de saber una mica
el que li convé
al teu fill
i llavors
si saps el que li convé
doncs
en l'ajuda
del llibreter
o tu
si tens temps
anar buscant
i anar mirant
i anar regirant.
Aquí mateix
hi ha una noia
que és molt eficaç.
Doncs mira,
ara mateix
buscàvem
un plano d'aquests
de Frankfurt.
O una guia.
Bueno,
un plano,
una guia,
però qui posa el plano
no sé què,
posa una guia.
Sí, sí, sí.
Si va més bé
perquè així la tens als dins
i pots consultar.
Va més bé el llibre
i anar seguint
dues coses.
Els més interessants
de la ciutat que vas,
donar una guia
de carrers
i no ho sé.
Que t'orienti
entre la ciutat.
Ai,
ara em mates, eh?
Perquè a l'estiu
tinc la previsió
de treballar
fins al 12 d'agost
i ara mateix
no t'enganyo,
no en tinc cap.
Jo llegia molt abans,
però ara
la veritat
és que amb la feina
i tres fills
lleixo molt poc.
No em vull enganyar,
no em queda
temps per la lectura.
Terra baixa.
Què tal?
Bé,
molt maco.
de la ciutat?
No, la veritat és que no.
Si me'l vaig llegir
per l'escola,
però...
Ah,
a banda,
si traiem el de l'escola,
què és l'útil que va ser?
Ostres,
no sé.
Jo què sé,
que fa molt.
Que va,
o sigui,
tu n'és canviant
i això són així,
de grups de música
i tal.
Els pets
i un d'àlegs amb gusto
també.
Sí,
a l'hivern.
La guia
que està a Frankfurt.
Per això no ho compta.
Engenya la lectura.
Veniu en busca
de què?
De quaderns de vacances?
Això mateix,
els deu resistir.
Qui és el culpable
que ha de fer
aquests quants de vacances?
El noi.
Escolta,
i no et repitja
la llibreria
per res més
que pels quants de vacances?
Per res més.
per res més.
I l'última cosa
que us ha llegit
d'allò que diguis,
mira,
encara que sigui
un llibre d'aquests
mediatis,
una cosa lleugereta,
allò que diu
sense complicar-nos
massa la vida.
He dit,
jo a la cerilla de Tormes
quan anava a col·le.
Però un clàssic,
és un clàssic.
A més que fa com
a 30 anys o 40.
Però és un clàssic
i faltros.
Ella sí que llegeix.
Què és l'últim que llegeix?
M'estic llegint
Los pilares de la Tierra.
Què tal?
M'està agradant.
al començament
no m'agradava.
Però ara sí.
Estàs en allò, però...
Ara m'està agradant.
Vaig per la meitat,
pel just.
Per la meitat.
Llegis és diferent
a l'estiu que vivien?
O sigui,
procures a fer coses diferents?
No, no, no.
Agafo un...
El que passa que a mi
em duren molt,
els llibres.
Vull dir,
mesos.
No m'ho xupo de seguida.
Duren temps.
I alguna previsió de compra
quan acabem aspirant a la Tierra?
Ostres,
queda així, eh?
Queda un busí, eh?
No,
no tinc previsió.
Quan estic a punt de acabar,
llavors,
miro els més verds.
Sí,
avui aquest matí he anat a la platja
i el llibre me l'emporto a la platja,
o sigui,
a la persona,
o sigui,
que me l'emporto
perquè em duren tant.
el supercòmic de los Simpsons
en diferents episodis
i després triarà la teva aventura
que és un llibre que...
que ell parla com si ho estigués vivint tu.
Que per exemple,
jo estic llegint
la màgia de l'unicorn,
i encara no l'he començat a llegir,
però vull començar,
i si un altre llibre t'ha ficat,
no sé,
estàs en un cementiri...
Com si participessis tu, no?
Sí,
estàs en un cementiri,
acabes la pàgina i te fica.
Si decideixes fer tal cosa,
passa la pàgina a la que sigui.
Exacte.
Perquè són més entretinguts
i pots passar la pàgina el que vulguis.
Aquest te'l vas comprar per compte teva,
te'l van regalar per Sant Jordi?
No,
és que la meva àvia
els tenia a casa.
Molt bé.
I aquest estiu que et toca fer?
Has de llegir aquest estiu?
No.
No has de llegir res?
Però penso que tens feineta per fer, eh?
Sí?
Què tens?
Un quadre.
Un quadre de català,
un quadre de castellà,
un quadre de 100 problemes.
Moltes ànims, eh, company?
Molts ànims.
Després d'aquest treball de camp,
podem extreure algunes conclusions.
Número 1.
L'estiu és un bon moment
per empassar-se els pilars de la terra a la platja.
Número 2.
A la Capona fan front
i aguanten la guerra dels quaderns de vacances.
Número 3.
No tornaré a sortir d'excursió
vestit de nen de bo i scout
o com a la canalla del cau.
Tothom a la llibreria
em mirava malament.
Número 2.
Último.
Genial.
No tornaré a lesmb Dedes in мужa.
T Meanwhile,
There's a hospital
v solution and stuff
Cheval'r
by cabaka-ool Sheets Podcast.
Priper'r
AapOS
En