Gairebé tres quarts d'una continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Ara parlant de teatre, perquè com els hem anat recordant
al llarg dels últims dies, demà a la nit,
en el marc dels actes de celebració de la Diada Nacional de Catalunya
de l'11 de setembre,
el Teatre Metropol acollirà la representació de l'obra
a la meva Mercè.
Es tracta d'un homenatge a l'escriptora catalana Mercè Rodoreda.
Avui en volem parlar amb una de les seves actrius protagonistes,
la Reçu Belmonte.
Reçu Belmonte, què tal? Molt bon dia.
Molt bon dia.
En primer lloc, gràcies per acceptar la trucada del matí de Tarragona Ràdio.
Què podrà veure la gent que demà vagi al Teatre Metropol?
Doncs podrà veure, jo crec que un esperit floral i literari
molt acollidor i profund, diguéssim.
Podrà veure dues perroqueres filosofant una mica sobre la vida
i descobrim que l'amistat d'alguna manera és la que ens permet
que la vida ens sigui el més agradable possible.
Són dues companyes que porten una perroqueria a Ginebra,
que és on Mercè Rodoreda va estar exiliada.
D'acord amb el coroll, però és que estic al mig d'un...
de mòsula.
Ho entenem, ho entenem bé, ho entenem bé, tranquil·la.
Sí, sí, sí.
Doncs representa que estan a Ginebra l'any 1956
i a partir d'aquí, de la perroqueria,
doncs van desgranant les diferents històries
de diferents narracions a Mercè Rodoreda
atenent a una clienta.
I és això el que veureu.
Tot el procés una mica de les preguntes que ens fem,
no només aquestes dues senyores, sinó tots,
i dels diferents temes,
el que representen els diferents temes de la vida,
com és l'exili, per exemple,
l'amistat, l'amor,
la capacitat de reaccionar davant els fets,
qualsevol fet que et succeeixi.
I la força que dona l'està acompanyat,
perquè són dues persones
que se senten acompanyades d'una amb l'altra
i van sent procés.
El material, la base d'aquesta obra,
són diferents textos,
diferents fragments de contes de Mercè Rodoreda.
La resta és l'actriu,
no s'ha encarregat de la tria dels textos,
però suposo que sí que és complicat,
davant d'una obra tan extensa,
tan magna com és la d'aquesta escritora,
seleccionar fragments concrets
i suposo que també en moltes ocasions
sortir dels clàssics,
que és allò que a molta gent li sona,
com la plaça del Diamant,
el Mirall Trencat,
doncs demostrar que més enllà
d'aquestes obres de capçalera,
aquesta escriptora tenia molta més producció.
Sí, són uns contes
que va triar Sílvia Ferrando,
d'alguna manera
fan un recorregut dramatúrgic,
o sigui, aquests dos personatges,
les dues perruqueres,
passen a través dels contes,
però hi ha un per què,
i d'alguna manera
cada conte
té a veure
amb alguna cosa
d'una de les dues
o les dues, no?
Són contes,
aquestes de Mercè Rodoreda,
que en algunes ocasions
no són senzills,
són contes que en moltes ocasions
necessiten una segona lectura,
suposo que això
a l'hora de representar-ho
suposa un repte especial
per a les actribus.
Doncs sí,
perquè és un material literari,
i llavors la dramatúrgia,
o sigui,
el tema de la situació,
doncs,
l'hem hagut d'anar provant,
però també ha estat un plaer
i una cosa molt creativa,
no?
Perquè eren dos personatges
que no existien
abans de començar a assajar.
Només existia
la paraula perruquera
Ginebra 1956.
I a partir d'aquí tiramilles.
I a partir d'aquí tiramilles,
no?
És allò d'on sóc,
què faig aquí
i què fem juntes, no?
Aquest espectacle
ens arriba a Tarragona
força rodat,
si no tenim malentès,
es va estrenar
fa gairebé dos anys,
la temporada alta
a Girona
el desembre de 2005.
Com ha anat evolucionant
aquest espectacle
al llarg de tot aquest temps?
La veritat és que
és una evolució,
jo la trobo molt màgica,
perquè
el vam parir,
com jo dic,
una mica
una mica
abans d'hora,
no?
Amb una sensació
de...
o sigui,
encara no ens podíem
eixamplar, no?
Perquè
va ser un mes
d'assajos
i en un espectacle
de creació
es necessita
una mica més
de temps
per respirar
el millor
i d'allò.
Tot i que
el vaig trobar
molt màgic
des del començament
i vam creure
totes,
les quatre
i l'equip,
doncs,
que és un espectacle
que creixeria
i que aniria sent
una mica
un brodat,
no?
I perquè fos això,
doncs,
ens hem anat
esmerçant
cada cop més
i hem anat,
doncs,
traient d'aquí,
posant d'allà,
anar-lo fent
i anar-lo
passant per dins,
no?
I jo
estic ara mateix
en un grau
de satisfacció
prou interessant.
Un espectacle
després de dos anys
d'estar rodat,
d'estar voltant
arreu,
doncs,
home,
la cosa és
gairebé garantia
d'èxit,
no?
Volem,
jo espero que sí,
que agradi molt
i que sigui una cosa
doncs entranyable
i profunda.
A qui li recomanaries
especialment
aquesta obra?
La veritat
és que
ha agradat
a tothom
perquè
han vingut
moltes senyores
arrossegant
els seus marits
al teatre
i ha estat
molt bé,
ha vingut gent jove,
ha vingut gent,
no sé,
tots els publis,
la veritat és que
si no coneixes
Mercè Rodoreda
et quedes
amb un carmelet
a la boca
i si la coneixes
doncs,
també crec que es pot
disfrutar molt
perquè
perquè hi ha material
com per si,
sí, sí,
és.
L'any que ve
per cert
es celebra
l'any Rodoreda,
es celebra
el centenari
del seu
del seu naixement,
no sé si se us girarà
molta feina
especialment
coincidint
amb aquesta femèlida.
Nosaltres esperem
que sí,
que li puguem
retre homenatge
des d'aquí
i en molts llocs,
espais,
temps
durant tot l'any.
De moment,
el lloc que s'ha confirmat
és demà
a dos quarts de Déu
al Teatre Metropol,
al vell mig
de la Rambla de la ciutat.
Rezo Belmonte,
moltes gràcies
per atendre
la trucada
del matí
de Tarragona Ràdio
i esperem
que la representació
de demà
sigui tot un èxit.
Moltes gràcies
a vosaltres
i sento molt el soroll
perquè és que estic
al mig
d'un rentacotxes.
Això t'ho apuntes
a l'anecdotari.
Amb les músiques posades.
Això t'ho apuntes
per l'anecdotari.
En qualsevol cas,
tranquil·la
que l'antena
se t'ha sentit
de manera molt nítida.
No et preocupis.
Res,
una abraçada.
A veure,
adeu-te.
a veure'r,
a veure'r...
Absolutely!