Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
La farem parlant d'un espectacle que arriba, diguem les dates, Teresa, sisplau.
El 22, el 28 i el 2 de gener.
Al teatre, al magatzem, una col·laboració del teatre, xarima i estudi de música.
El que passa és que no m'heu portat actors, m'heu portat els personatges.
Jo t'ho vull explicar una mica la història.
Sí, perquè això és pastorets i huts.
Pastorets i huts.
Un dia va venir un noi pel magatzem, com tanta gent que passa.
És com càritas això, a vegades de l'espectacle.
No, no, en sèrio, és com la càritas de l'espectacle.
Aleshores es va dir, mira, jo volia escriure uns pastorets, a veure si em deixeu treballar una mica.
Saps?
Sí.
I com tanta gent que passa pel magatzem, li vam deixar el magatzem perquè treballés.
Però ja estan escrits, els pastorets, no?
Aquests eren nous.
I aquest noi es deia Josep Maria Folk i Torres, i avui el tenim aquí, que t'ho acabarà d'explicar a ell.
Però és el Folk i Torres, no.
És un rebesnet del Folk i Torres que es diu igual.
Josep Maria.
Hola, bon dia.
Quina gràcia, no?
Sóc el Folk i Torres, sí.
Però segueixes una mica les passes del teu rebessari.
Sí, jo escric moltes coses sobre els pastorets, perquè mira, tinc un llapis així de gros,
i llavors utilizo parèntesis, i comes, i punts suspensius,
i de vegades punts seguits, o no, o finals.
I llavors també ho tinc al Courier, al Times New Roman, i escric a mà, escric a...
Amb ordinador també.
Sí, de moltes maneres.
I els teus pastorets duren 4 o 5 hores, com els del teu parent?
Sí, o no.
O no?
No, no, durant una hora.
Bé, no està malament.
I escolta, com és?
I els he agradat l'obra, no?
Marc Jorneta, és el director.
Tenim l'autor, el director, això és un luxe, eh?
Sí, hola, bon dia.
No, a veure, jo bàsicament el que vaig fer és de monitor d'esplai,
perquè clar, va venir tota la petoleia, i llavors...
Que tres acabar així, no?
Sí, sí, sí, tenir uns estudis i haver d'acabar així.
No, perquè en Josep Maria té una imaginació, doncs...
I llavors el que s'ha de fer és contenir-la, no?
Perquè hi càpiga dintre d'un teatre.
I això és difícil.
Però a veure, anem a ser també honrats, hem fet molts progressos,
ara ja tenim convenis amb l'Institut del Teatre, Col·legi del Teatre,
totes les institucions que estan formant actors,
i en guany ja tenim un estudiant d'interpretació en pràctiques...
Teniu una becària?
Sí, tenim l'acompanyata d'una becària.
Una becària de l'Institut del Teatre.
Atenta de poder actuar amb nosaltres, perquè, bueno, de fet, a veure,
millor que en Antros és difícil de trobar una companyia i un teatre.
No, no hi ha ni de goll de gom, no hi ha ni companyia al Teatre Nacional,
que hem hagut de tocar les pràctiques amb aquesta companyia.
Però, perdona, Bonita, però diuen que els actors,
els actors preuats sempre han de fer pastorets, eh?
Això t'ho han ensenyat a l'Institut del Teatre?
Bueno, això dels pastorets depèn, però clar,
si fas uns pastorets normals encara té un passe,
però si fas això intentant...
L'Antros la volíem posar en un pessebre vivent.
Una cosa entre tu i jo és fer pastorets i una altra cosa és...
Exacte.
A l'autom ha semblat una mica cèntric,
que allà no he vist l'obra, eh?, és un parlar per parlar.
No, no, no cal que la veig.
És broma.
No, però a veure, escolta'm,
que t'hem de posar en Antros a la natura del pràcticum.
Xat, ets una becària, has de tregar, eh?
A veure si repetiràs i faràs la passió.
Però pensa que, a més a més,
li hem llogat un pack d'àngels,
o sigui, no un àngel, un pack.
Què és aquest de les ales?
Ja, tenim un àngel pack.
Jo pensava que era un escolanet,
però és un...
No, és un àngel.
I que és...
Soc jo.
I tu que ets el Gabriel, el...
Sí.
Sí, tots.
Però té sexe o no?
És que no li sé veure jo.
Els àngels no tenen sexe,
és el sexe dels àngels.
Sí, és una cosa...
Bueno, podríem parlar-ne estona i estona, eh, l'això.
No té sexe, però té xerrera, diguéssim.
Bueno, com a xerrera, xerrera, tampoc.
És el meu,
els pastorets els he de dir la bona nova,
o la mala vella, o la mala vella.
No, no se n'ha sortit.
Què tal el paper de l'autor?
T'ha tractat bé?
T'ha donat allò un paper important?
Bueno, no.
Bueno, sí.
Dues ratlles.
És que resulta
que quan va venir el moment de l'àngel,
me van venir moltes coses al cap.
I llavors me va resultar
que tenia moltes vegades de parlar
que si arribava Jesús,
que si hi havia uns pastorets,
que si el dimoni era molt dolent,
i les calderes estaven bullint molt
i que l'àngel amb totes aquestes coses
es va posar una mica nerviós
i no li sortien les paraules.
Total, que això, xerra, xerra
i no ve clarir res, tampoc.
L'àngel i el folki...
Com que no ve clarir res?
Jo sí, eh?
Com que l'agraeixo molt, eh?
Molt.
I tu com a becària ni tan sols
estan donant paper,
et fan fer de becària.
Sí, sí.
És molt trist.
Jo sóc la becària
i queda clar des del principi.
És la traïdora.
És l'obsequi de Nadal.
Que no he vist.
T'han fet un lot?
Però està a la llista,
està a la llista.
Escolteu una cosa,
aquests pastorets, a més,
diguem-ne,
l'autor aquest...
Promet.
Promet.
En el tema allò,
el libreto no l'he vist clar
perquè parlava de punts com es parèntesi.
Clar, traduir això a escenes complicat.
però té una part musical també molt nostradeta, no?
Sí, de fet,
és exactament el mateix, eh?
Se les va pensar ell.
Va per aquí.
Va per aquí.
Tot va per aquí.
I vosaltres creieu que podem oferir una mostra
del que són aquests pastorets?
Us atreviu?
Home, esperem el que podrà...
Ho diré perquè la intenció que teniu
és que la gent vingui al teatre a veure.
Sí, clar, a lo millor.
No sé,
jo no voldria perjudicar-vos, eh?
Com algú,
després de sentir això,
pot pensar que no és imprescindible venir a veure...
Com?
Que no?
Si és la música més bonica que vaig escriure mai.
més que el text, gairebé.
Jo crec que el que espera
és que quan acabi l'espectacle...
Pastorets i uts, eh?
Pastorets i uts!
Que quan acabi l'espectacle es digui
l'autor, l'autor!
És el que està realment esbitjant.
És com una mica xupamic,
aquest senyor, no?
Sí, sí, són pesats aquests personatges.
És gràcies,
els pastorets i uts.
És col-ha!
Ja!
Mira, per què no canteu una miqueta,
pabacus?
Canteu una miqueta,
que us ho agrairem tots molt.
Vinga, va!
A ballem en Bullenar,
vas venir Margarideta.
A ballem en Bullenar,
vas venir Torra Badà.
A ballem en Bullenar,
vas venir Margarideta.
A ballem en Bullenar,
Allà sota una penya,
n'és de d'un Jesuset.
Allà sota una penya,
n'és de d'un Jesuset.
Allà sota una penya,
n'és de d'un Jesuset.
A veure sempre congelat,
un puxar retira,
abri la plaus per unat,
tot el món admira.
El 25 de desembre,
jo sóc el 25 de desembre,
cansadet de tant que a mi,
vinc amb el meu gailladet,
rossi-blanquet,
rossi-blanquet.
I de la verja media,
han escoltat l'estatvia,
a dalt de la muntanya.
Fum, fum, fum.
Fum, fum!
Aplaudiments!
Les cançons també són originals
de Folk i Torres?
Totes, totes són del Folk i Torres.
És que és que és prudícit,
aquell noi quan el vam arreplegar,
vam dir promet, promet.
És allò que se'n deia abans,
un pupurri, has fet, no?
Sí, he fet un pupurri,
vaig trobar un llibre amb molts de les cançons
i vaig dir que era Sara,
no me'l posaré el meu nom.
I ja està.
No s'havien cantat mai aquestes cançons.
Cosa que mai s'ha dit patillada,
d'això que feia.
No, no, mai.
A veure, això és cultura excelsa.
Escolteu una cosa.
Excelsa, excelsa del cel.
Angelet, vés, vés, vés.
Escolteu una cosa,
tornem a dir les dates, sisplau,
i les hores.
El dia 22 i el 28 de desembre
i el 2 de gener a les 7 de la tarda.
A les 7 de la tarda al teatre al magatzem.
Pastorets i Uts.
Uts?
Pastorets i Uts.
I Uts.
I una altra cosa.
Heu portat entrades pels oients?
Sí.
Figura que sí.
Figura que sí, figura,
perquè jo no les tinc a les mans.
Són virtuals en aquest moment.
Són virtuals, però bé,
en aquesta vida allò virtual ja saps que funciona.
Nosaltres amb això,
com és que regalem entrades?
També hi ha una sortida al teatre, eh?
Hi ha una entrada i una sortida,
que jo ho sé.
Polquitorres, tu ets jove.
Això és per fer una mica de promoció
i llavors se suposa que...
La becària, com que no cobra,
no es queixa.
Jo, com que ni cobro d'aquí,
doncs la becària no té res.
A veure, jo no les tinc a les mans,
però vosaltres em prometeu
que jo demà puc regalar entrades als oients?
Demà puc regalar entrades.
De lo churo.
Escolta, aquest és l'Àngel o és el dimoni,
més aviat, eh?
El dimoni no l'hem portat.
Si aquest és l'Àngel...
El dimoni no l'hem portat, per si ho has.
Com és el dimoni?
De totes maneres,
deixeu-me fer un parèntesi
i diem que aquests són els altres ego,
de tot un seguit de gent que trepitjaran.
El escó verde.
Ah, exacte.
La Neus Pàmies, Neus Roig,
Paula Fernández,
Famili Gisper, Joan Manel, Brunet,
Abel Martí, la direcció de Marc Xornet
i Teresa Valls.
Tanquem el parèntesi
i podem continuar amb la comèdia
i amb alguna cançó més?
Què us sembla?
Podem fer-ne una altra?
Sí.
Doncs vinga, quan vulgueu.
Sí, no, ara...
A veure...
Ara la guitarra.
És que ara s'han deixat la guitarra, espera.
Doncs escolta...
Això baixi amb aquesta...
El Josep Romeu us deixa una guitarra, no?
Ara, això té mèrit, eh?
Normalment un cantautor
no deixa mai la seva guitarra a ningú, eh?
Però és que el Josep...
És bona gent, és bona gent.
És molt amic, és molt amic.
Nena, oi, nena, oi, com se li diu a l'àngel?
És un àngel, és un àngel.
L'àngel se li diu que calli, sempre.
M'estan agobiant, us ho dic en sèrio,
és que no els aguanto.
Uf!
Els hi passa molta gent.
Sí, ja, ja, ja.
Tu deus ser d'aquells angelets, nena,
que et poses aquí a l'ombra
fent de bona consciència, no?
Sí.
Quin rotllo, és d'aquells que xarra, xarra...
Ja, ja, ja, ja.
A la vegada se'l poso del daltap.
L'altre, el que faltava.
Oh, vinga, canteu, canteu.
Un, dos, tres, i...
Què li darem en el noi de la mare?
Què li darem que li sàpiga bo?
Lisses i figues i nous i olives,
panses i figues i mel i mató.
Què li darem el fillet de Maria?
Què li darem el formós infantor?
Li darem panses amb unes balances.
Li darem figues amb un paneró.
Tam, tam, tam, patam, tam,
que les figues son verdes.
Tam, tam, patam, tam,
patam, tam, que ja maduraran.
Si no maduren el dia de Pasqua,
maduraran en el dia de Ram.
Si no maduren el dia de Pasqua, maduraran en el dia de Ram.
Molt bé, molt bé, molt bé, molt bé.
Música en directe, cançons en directe, veus en directe al Teatre al Magatzem
amb aquests pastorets que s'afegeixen, perquè continuarà,
a la tradició de pastorets de la ciutat de Tarragona.
Novament, Neus Pamies, Neus Roig, Emili Gisper, Marc Jornet, Teresa Valls,
et faig una reverència i et dono les gràcies una vegada més.
Moltíssimes gràcies per venir, de veritat, i bones festes.
Nosaltres ja posem el punt final al matí de Tarragona Ràdio.
Ens separen només dos minuts i mig, de dos quarts de dues.
La solidaritat segurament no l'hem d'entendre com una zona grisa, trista,
jo crec que això ho hem constatat avui.
la por que ens pot provocar la visió de l'altre menys afortunat
no ens ha de paralitzar.
Ens al contrari, si fem que l'empatia cap a l'altre
no sigui un moment puntual marcat al calendari,
de debò que diuen que els que ho proven,
això de la solidaritat, repeteixen.
Moltes gràcies i ens retrobem demà al punt de les 7 del matí
a la sintonia de la Ràdio de la Ciutat.