Ara són dos quarts d'una del migdia, en 10 minuts.
Aquí al matí de Tarragona Ràdio els volem presentar
Joan Ferrer, Javi Fernández i Jordi Urgell.
Ells són alumnes que el passat curs van finalitzar
el cicle de grau superior de realització d'audiovisuals
i espectacles a l'IES Pere Martell.
Tots tres s'han constituït, podríem dir-ho així,
com el col·lectiu Lost in Fashion,
si més no per mostrar el seu primer treball.
El seu primer treball anirà a un festival de curtmetratge
que és prou conegut, que ja està en la seva desena edició.
L'estem parlant del festival curtmetratge,
que ja fa dies que està projectant diferents treballs
i demà, dimarts i 13, que no ha de ser un mal pressagi ni de bon tros,
projectarà el treball d'aquests joves tarragonins
al cinema Icària de Barcelona.
Saludem ja el Joan, el Javi i el Jordi.
Bon dia a tots tres.
Benvinguts. Una mica us ha agafat de sorpresa,
perquè aquest treball jo tinc entès que era un treball
que havíeu fet i que des de l'IES Pere Martell,
que tenen diferents treballs, van optar de proposar-lo
a aquest festival i es projecta.
Us vau quedar una miqueta parats, no?, en principi, quan us vau dir.
Sí, exacte. El van enviar des dels professors mateixos,
el van enviar cap a Barcelona
i ens ha arribat ara així per sorpresa, com tu dius.
El curtmetratge en qüestió, el títol és prou.
o explicit, making of el primer curtmetratge
i em comentàveu abans que venia a ser com una mena de documental,
no?, com es fa un primer curt.
És així?
Sí, sí, és una espècie de guia
per a la gent que vol introduir-se al món dels curtmetratges.
Tens una idea, no saps què fer, no saps on adreçar-te,
no saps què necessitaràs,
doncs això et soluciona una miqueta el tema, el principi,
el com, ostres, tinc una idea i vull fer la realitat.
Doncs veient això, dius, vale, ara sé on he d'anar, què puc fer,
com fer-ho una mica.
I com és la seqüència d'aquesta pel·lícula,
si em permeteu l'expressió d'aquest curtmetratge.
Jo m'imagino que el primer que es veu no és un senyor amb una bombeta,
com els TVOs, no?, ui, una idea lluminosa,
sinó que la cosa, doncs, va, com tu deies,
com una mena de manual audiovisual.
Quin és el punt de partida, com es va realitzant,
què és el que podem veure en aquest curtmetratge?
Home, sempre explica l'experiència de cadascun, no?
Hem realitzat, doncs, entrevistes diferents, no?,
d'una dotzena o així, no?, més o menys.
Vau començar per aquí, no?, buscant l'experiència d'altres persones
que ja havien entrat.
Clar, el festival aquest de Tarragona
va donar l'opció d'adentrar-se i conèixer-los, no?
Reabre el contacte de primera mà amb aquestes persones.
Aleshores, sempre, entre tots els que vam entrevistar,
tenien en comú que van partir d'una idea concreta
i que amb persistència i tosoderia
van intentar desenvolupar aquest projecte, no?
Potser inicialment travessant bastants inconvenients,
de subvencions i així, però, bueno, clar,
vas buscant un lloc i un altre i vas trobant a poc a poc
la evolució del teu projecte.
De fet, jo m'imagino que la gran dificultat t'enrau,
com sempre, en el tema econòmic,
i a si més no és el que heu pogut comprovar
a través de l'experiència d'altra gent, no?
Home, depèn, depèn del que vulguis fer.
I en el món del curtmetratge tot és molt relatiu.
et pot sortir gratuït.
Pots fer un curtmetratge sense que et costi
més que convidar els col·legues a unes canyes
i dues tardes de feina.
Que deve ser, al vostre cas, una mica,
perquè, clar, pressupost molt, molt, no crec que...
Bueno, però...
El nostre cas és una miqueta especial
perquè teníem material bo,
o sigui, l'institut ens va proporcionar material
per poder fer el documental
i, per una part, això,
que ens hauria costat diners
i, per l'altra, teníem un munt de gent
que estava disposada a col·laborar amb nosaltres
perquè sí.
Com van ser tots els directors
o la gent del REC, de l'Ajuntament
i de la Generalitat,
tota la gent que sobra el documental
ho va fer per donar un cop de mà
i mostrar aquest món a la resta.
Home, per vosaltres també,
a banda del que és la formació
feta-li és Pere Martelló,
m'imagino que fer aquest treball
us va donar una dimensió,
que probablement encara no havíeu conegut
tant de primera mà, no?,
del que és el món audiovisual.
Les dificultats que hi ha per tirar endavant
i les satisfaccions també que dona
quan ho aconsegueixes.
Vau prendre contacte amb realitzadors,
amb productors, fent aquest treball,
aquest documental.
Sí, a més, ja des del primer curs,
des del primer any,
doncs ja tenim una assignatura
que ens proporciona accés directe
a les càmeres professionals,
en NG,
que utilitzen les televisions.
Aleshores, més o menys ja agafes,
ja perds la por, no?,
de tocar què et desapareix.
I és un primer pas.
Clar, vosaltres el que vau cursar
l'Àspera Martell
era el cicle formatiu de grau superior
de realització d'audiovisuals i espectacles.
És un cicle formatiu que jo no sé si...
Bé, els pares i mares segur que no coneixen,
perquè encara relacionen els estudis
amb quatre branques i ja està.
Però és un cicle formatiu
que jo m'imagino que atreu a molts joves,
perquè el món audiovisual realment
és molt atractiu, no?,
i més per dedicar-t'hi professionalment,
va més enllà d'un hobby, lògicament.
Jo no sé si en el vostre cas,
vosaltres de més joves,
tot i que sou molt joves encara,
vau començar una miqueta fent quatre coses
amb una càmera que teníeu per casa,
si és allò una mica vocacional,
o vau anar a parar, com molta gent,
que vas anar a parar uns estudis
que després dius, calles, i això m'agrada.
En el vostre cas, com ha anat el tema
de triar aquest cicle,
que jo m'imagino voldríeu
que fos la vostra professió, no?
Això seria encantat.
Amb la cara d'entusiasme que poseu,
segur que hi ha molta vocació aquí, no?
Jo, en el meu cas, per exemple,
inicialment vaig estudiar Estudiat Nàutica,
dos cicles de grau superior
a la metge de mar,
i bé, després, això ja,
mentre estudiava aquests cicles,
ja sabia que aquí a Tarragona
havien tret aquesta rama, no?
Aleshores, sempre em va agradar
i any darrere any vaig pensar,
ostres, mira, vull fer-ho, vull fer-ho,
vull fer-ho,
i vaig poder accedir-hi,
vaig tindre la sort,
perquè hi ha molta demanda,
hi ha molta cua, amb això,
per les matrícules,
i bé, vaig accedir-hi i ho he fet,
i encantat, encantat.
I ara, bé, potser estic una mica desanimat
a l'hora de veure
que la sortida professional
és bastant reduïda,
perquè hi ha molta competència,
però bé, a veure,
mai perds l'esperança,
sempre tens que aspirar a fer alguna cosa.
El tema de la nàutica,
combinat amb això, escolta, eh?
Difícil, però bé.
Vols dir?
Fer uns audiovisuals relacionats
amb el món del mar?
A veure, seria perfecte trobar algun espònsor,
quan fan les regates,
les competències aquestes,
fer reportatges així,
seria perfecte.
Escolta, doncs,
algú els ha de fer,
i no et dic aquest any,
però algú els ha de fer.
És qüestió d'enviar currículums.
Jordi, en el teu cas?
En el meu cas,
doncs jo no estava gaire decidit,
però era un tema que m'atreia bastant,
i vaig decidir fer el mòdul aquest de grau superior,
i de més endavant,
potser estudiaré periodisme,
també per seguir estudiant
i acabar els estudis.
Joan?
Bé,
jo sóc el més gran dels tres,
i ja feia molt de temps que anava darrere d'això.
Jo tenia una afició,
que era la informàtica,
i pensava dedicar-me,
i llavors vaig estar centrat en això,
però a l'últim any d'estudis,
o als dos últims anys d'estudis,
vaig començar a tenir l'afició aquesta del cinema.
Hòstia, el cinema, el cinema, el cinema.
Estava molt bé això,
allò que t'enganxes,
vas a festivals,
i llavors comences a tontejar amb la càmera,
amb els amics,
oh, per què no fem un curt?
No sé.
I dius, bueno,
és un hobby,
és un hobby,
fins que una vegada a la carrera
vaig estar estudiant dos o tres anys,
i això del hobby,
no sé si és un hobby,
no ho és.
I vaig tindre notícia del cicle aquest,
i vaig dir,
aquesta és la meva oportunitat.
Vull dir,
és un cicle,
no són molts anys,
no és molt car,
com anar a una escola de cine,
i l'únic que requereix és sacrifici
i moltes hores al centre estudiant i preparant les coses.
I bueno,
és l'oportunitat de provar
si realment és el que realment vols
o el que t'agrada,
o simplement és un hobby que tens.
I va ser l'altre.
Apuntava,
és que hi ha molta competència.
De fet,
com que hi ha competència,
a totes les professions val la pena estudiar-ne una que t'agradi,
com a mínim.
Dius,
si la competència l'ha de trobar a tot arreu,
doncs com a mínim que xali
mentre estic en plena formació.
Com a col·lectiu,
heu fet aquest curtmetratge
i ja està,
o manteniu contacte,
heu pensat fer alguna cosa més junts,
ni que sigui allò per no perdre...
Que siguem en contacte.
Que us enteneu com a col·lectiu?
Sí, alguna cosa ja hem fet.
Perquè tots tres veniu de...
o teniu intencions ben diverses,
el cinema més creatiu,
el periodisme,
en el teu cas,
en Javi Compa...
Allò de la regata també,
però al marge d'això,
què faríem, en tot cas?
O què és el que t'agradaria?
A veure,
evidentment,
jo crec que a qualsevol
que li agrada el tema audiovisual
també li atrau la rama del cinema,
no?
Clar.
És difícil,
però jo,
amb una productora,
encara que fos petita,
ja me conformaria
per fer...
per practicar,
editar
i fer diferents gravacions.
Aviam,
per la informació que hem cercat
des d'aquest camp professional,
diu,
l'àmbit professional de treball,
diu,
televisions públiques,
estatals,
autonòmiques i locals,
televisions privades,
productores cinematogràfiques,
productores de mitjans audiovisuals,
empreses de postproducció,
productores de multimèdies,
agències de notícies,
teatres i productores
d'espectacles.
Em deieu que el que sí que dóna
a aquest cicle formatiu
és una visió molt general
en aquest àmbit audiovisual,
no?
Sí,
s'enteria una miqueta les bases,
et donen un punt de partida
perquè tu després
puguis potenciar
el que t'agrada més.
Vull dir,
veus una miqueta teatre,
una miqueta de televisions,
de cinema,
una miqueta de tot.
vull dir,
no veus res en concret,
no ets un expert en cap tema,
però et donen un punt de partida
perquè tu,
si t'agrada molt una cosa,
puguis
créixer en aquell camp.
I tendir a la formació
de manera gairebé continuada,
perquè m'imagino
que mentre entreu
en el món laboral,
que és molt dur,
molt difícil,
i els primers anys,
opteu per la formació.
Home,
aquest sector
sempre està en constant desenvolupament.
Aleshores,
pot ser una tecnologia
o un programa
que tu has après
i el controles molt bé
d'edició,
al cap de dos anys
hi ha un altre
que han desenvolupat
molt més desenvolupat
i millor,
i aleshores,
clar,
sempre has d'estar
actualitzant-te,
és com la informàtica
el mateix,
com podrà dir
en un compartit.
En aquest món,
en el món dels audiovisuals,
tant el teatre,
el cine,
la tele,
fins i tot la ràdio,
potser més que
el que aprens
a l'escola
o a la universitat,
és el que aprens
a la feina,
perquè res és el que sembla,
vas a un lloc
i has d'aprendre
tots els truquillos
i com moure-te
i fer les coses òptimes,
que moltes vegades
no és el que
hauries de fer correctament
segons llibres,
però és el que
és millor
a l'hora de treballar.
Acabes fent de MacGyver,
eh?,
amb la navalla suïssa
intentant, doncs,
arranjar allò que
en el que és l'aula,
doncs,
tot,
hi ha molts mitjans,
perquè com bé dèieu,
la formació es fa amb bons mitjans,
però després,
quan passes
el món laboral
i més si és dins
de l'àmbit privat
i comercial,
doncs,
lògicament,
s'ha d'esforçar
molt.
Home,
com que veniu
d'aquesta branca
i jo m'imagino
que sou creatius,
no sé si us heu parat
a imaginar,
això ho hem fet tots,
eh?,
i ho fem tots,
d'aquí 10 anys
on us agradaria veure-us?
10 anys us poso, eh?
On us agradaria
o on esperem estar?
No, no,
us agradaria
i espereu, eh?,
només faltaria,
s'ha de ser optimista,
de mena.
A més,
jo crec que em veig
traslladat
o a Barcelona
o a algun lloc així,
a Gran,
on hi hagi molta més oferta,
clar.
I dins de l'àmbit
de l'audiovisual,
què t'agradaria?
La direcció,
la realització,
la part més tècnica?
Jo, a veure,
no soc gaire tècnic,
com podran comprovar,
com han comprovat
els meus companys,
soc més artístic,
potser, no?
Tinc idees,
així una mica extravagants,
però bé, no sé,
ara ho faig per diversió,
però potser d'aquí uns anys,
qui sap,
potser algú ho valora
i m'accepta
i m'agafa
i jo formo part
d'algun equip.
I tant,
aviam en el cas
del Jordi?
Doncs jo em tiro més
el tècnic,
el tema tècnic,
i m'agradaria
fer realitzacions
de televisió.
Televisió.
Televisió.
És el que més t'agrada.
Joan,
també cinema, no?
Sí,
jo soc una mica d'ambiciós
en aquest cas.
Si pogués demanar,
que sempre per demanar
que no quedi,
m'agradaria veure-me
a Los Angeles
o a Nova York
amb algun projecte
d'entremans,
vull dir,
direcció,
producció
o ajudant de direcció,
una cosa d'aquestes.
Per demanar,
tampoc.
Home,
demanar,
demanar,
és com tot, eh?
Sí,
demanar,
amb un projecte
de 100 milions de dòlars
a la butxaca
fent de director.
Ja no et passis,
tampoc, eh?
Una cosa és demanar
i veure d'una altra
és passar-te.
Bueno,
sempre ens pot tocar
la lot o...
També és cert,
també és cert.
O algú veu
i podem començar
a ser ajudants
de l'ajudant,
de l'ajudant,
del productor
i d'aquí,
doncs,
anar fent mica en mica
fins a d'aquí 10 anys
s'està a un lloc.
Home,
10 anys és temps prudencial,
jo no sé si vosaltres,
segur,
nosaltres ja veurem on som.
Aviam,
nosaltres ens apuntem els noms
a la gent, eh?
I ja veurem
què passa d'aquí 10 anys.
De moment,
jo m'imagino que per vosaltres
i també pel centre,
lògicament,
és una satisfacció
poder presentar aquest treball
i, home,
estem parlant d'un festival
que té un nom
que ja
que és una mica
veterà
dins d'aquest món
del curtmetratge
i que demà es veurà a Barcelona.
No sé si teniu oportunitat
d'anar a veure-us,
eh?
Sí, sí, anirem.
A veure la vostra feina.
Segur, sí, sí.
Segur, sí.
Segur, sí.
hem pensat ja,
gràcies de segons.
Molt bé.
Doncs us agraïm moltíssim
de veritat
la vostra companyia
avui al matí
de Tarragona Ràdio,
Joan Ferrer,
Javi Fernández,
Jordi Urgell,
el col·lectiu
Lost in Fashion,
alumnes que l'any passat
van finalitzar
el cicle de grau superior
a realització audiovisuals
i espectacles
d'Elia Pere Martell.
Demà es projecta
al cinema sicària
de la ciutat,
com tal,
el seu treball
making of,
el primer curtmetratge,
com el seu nom indica.
Gràcies
i moltíssima sort,
de debò.
Moltes gràcies.
Adéu-siau.