Ara fa uns dies la Generalitat de Catalunya presentava públicament
la segona edició, una reedició, podríem dir,
d'un mapa de llocs de culte a Catalunya.
És un mapa, un document que aportava dades interessants.
A entrada, gairebé un quart dels centres de culte de tot Catalunya
no són de la religió catòlica, són d'altres religions.
I també se n'extrellen altres dades, com per exemple,
en els últims tres anys s'han obert 24 llocs de culte no catòlics
a la demarcació de Tarragona.
D'aquestes qüestions en volem parlar ara al matí de Tarragona Ràdio
amb uns minuts amb la directora general de Fers Religiosos de la Generalitat,
la senyora Montserrat Coll.
Aquí podem saludar telefònicament.
Senyora Coll, hola, molt bon dia.
Bon dia.
Ara fa tres anys la Generalitat de Catalunya va impulsar un mapa de culte,
un document pioner a l'estat espanyol.
Ara s'ha fet aquesta segona edició.
Quines conclusions en treuen d'aquesta revisió d'aquest text?
Bé, les conclusions principals són que les religions minoritàries,
principalment les esglésies evangèliques i també l'islam,
va creixent paulatinament i d'una manera regular.
No podem parlar de la comparació amb l'església catòlica
perquè l'any 2004 el mapa no contemplava aquestes dades.
Aquesta vegada l'església catòlica mateixa ens ha facilitat les dades.
Continua havent-hi una diferència, com ara vostè deia,
molt important entre l'església catòlica i totes les altres confessions.
Aproximadament una quarta part són de religions minoritàries.
Però es nota aquest creixement que li deia ara principalment d'aquestes dues confessions,
l'islam i església evangèliques.
La immigració sembla fàcil deduir que és la principal explicació d'aquest increment, no?
Sí, una de les causes principals d'aquest increment és la immigració.
També és cert que en l'estudi del 2004 no s'havia trobat tota la realitat
pertanyent a les esglésies evangèliques i això també fa que hi hagi més diferència en aquest punt.
Per què serveix a la Generalitat un document d'aquestes característiques?
Doncs principalment ens serveix per conèixer,
conèixer què hi ha en el nostre país en relació al fet religiós.
Aleshores, conèixer ens permet entrar en relació amb aquesta realitat
i ens permet comprovar quines són les aportacions que fan aquestes entitats religioses a la societat
i ens permet també demanar que ens ajudin a construir l'espai comú nacional del nostre país,
que ens ajudin a la normalització lingüística,
que ens ajudin a incorporar a la societat els nouvinguts,
donat que molts d'aquests centres són el primer lloc d'acollida d'aquests nouvinguts,
que ens ajudin al respecte a totes les opcions legítimes de pensament i de consciència,
que ens ajudin a treballar per la igualtat d'oportunitats per tothom, etc.
Els centres de culte catòlics, ja ho hem comentat, són òbviament majoritaris,
però hi ha centres de culte ben diferents.
Hi ha centres protestants, de testimonis de Jeovà,
hi ha una gran realitat, hi ha una gran varietat, volíem dir, de religions a Catalunya
i també totes elles estan representades a la demarcació de Tarragona.
Efectivament, hi ha com 13 grans confessions religioses,
les podríem potser enumerar,
però a banda de la confessió catòlica tenim a Catalunya
esglésies evangèliques, testimonis de Jeovà,
l'Islam, l'església adventista del setè dia,
l'església de Jesucrist dels sants dels darrers dies,
normalment també coneguts com a mormons,
la fe Baha'i, l'hinduisme, el psiquisme, el budisme,
el taoïsme, el judaïsme i crec que ja les he enumerat totes.
Totes aquestes són confessions existents a Catalunya
i gairebé totes elles estan representades també a la demarcació de Tarragona.
Sí, efectivament, així és.
A la demarcació de Tarragona, excepte psiquisme,
no ha arribat encara a la demarcació de Tarragona.
Hi ha totes aquestes altres confessions representades.
Creu-vos que la població en general del ciutadà de Peu
coneix l'existència d'aquestes grans varietats,
d'aquests grans grups religiosos a Catalunya?
Penso que cada vegada és més evident que hi ha aquesta pluralitat a Catalunya
i que cada vegada s'accepta més normalitat.
Un dels objectius de la Direcció General de Fets Religiosos
és col·laborar aquesta normalització de la presència de la pluralitat religiosa
i també treballar per aquest respecte que ja s'està donant.
Crec que cal destacar que no hi ha conflictes en aquest punt,
són comptadíssims enfront de tants llocs de culte els conflictes que s'han produït a Catalunya.
Per tant, crec que ens hem de felicitar tots plegats.
Ara parlava vostè de conflictes, anys enrere l'obertura d'alguns centres,
com per exemple una mesquita a Reus, en vam tenir un exemple ben propi ara fa uns anys,
havia produït això, una situació de crispació.
Ha passat ja superada, ha estat superada ja aquesta fase?
La societat ha madurat més en aquests últims anys?
Sí, jo penso que podríem dir d'entrada que potser és lògic
que les persones tinguin por allò que no coneixen,
però que en el transcurs dels anys la ciutadania s'adona
que un lloc de culte no és un lloc conflictiu en cap sentit
i s'adona que val més tenir un lloc de culte al costat
que potser una altra mena de centre.
Aleshores cada vegada es veu amb més normalitat l'obertura de nous llocs de culte.
La Generalitat de Catalunya està preparant una llei que reguli precisament aquest aspecte,
l'obertura de llocs de culte.
Per què hi ha la necessitat d'establir una llei d'aquest tipus?
Sí, efectivament l'estem preparant i el motiu principal potser és que hi ha un buit legal en aquest punt.
L'objectiu que perseguim amb aquesta llei és omplir aquest buit en el sentit següent.
En primer lloc, garantir els drets de llibertat religiosa i de culte de les diverses confessions i dels diversos grups.
En segon lloc, donar suport als alcaldes quan volen permetre l'exercici d'aquest dret,
que com deia abans, normalment no hi ha cap mena de problema,
però en alguns casos sí que hi ha hagut alguna protesta dels veïns.
En tercer lloc, cal establir les mesures de seguretat i d'higiene d'aquests locals,
perquè ara ens trobem que hi ha municipis que apliquen la llei de la policia d'espectacles,
però és evident que un local de culte no és el mateix que un teatre
o que un local de pública concurrència com, per exemple, un supermercat.
Per tant, caldrien unes mesures adequades pels locals de culte.
I en quart lloc, això serviria per unificar criteris a l'hora d'atorgar els permisos,
que són competència municipal.
Ara parlava, doncs, d'això dels alcaldes, dels permisos.
Ara, per ara, per obrir un espai de culte, qui atorga la llicència són els ajuntaments.
Continuarà sent així o serà la Generalitat que assumirà aquesta competència?
No, no. Pensem que no hem d'enveir les competències municipals
i, per tant, ha de ser l'Ajuntament qui doni la llicència.
La llei ha d'ajudar en aquest sentit, però no dificultar res ni envair competències.
Parlava ara, doncs, de les condicions de neteja, per exemple, d'aquests recintes.
Quines són les condicions, en termes generals, que ha de tenir un centre de culte?
Bé, ara tenim una gran diversitat de locals de culte.
Ens referíem més aviat a les mesures pel que fa a protecció contra incendis
o insonorització, si és el cas de, doncs, grups religiosos
que poden causar alguna molèstia en aquest sentit als veïns
en quant a soroll, a cants, forts.
Parlem més aviat, doncs, en el cas de les mesquites o dels oratoris musulmans,
doncs, de les mesures que es necessiten perquè, segons ells,
cal primer rentar-se abans de pregar.
Sí, sí.
Per tant, hi ha d'haver unes condicions higièniques.
Parlem en aquest sentit.
Serà una realitat aquesta llei en aquesta legislatura?
Esperem que sí, i estem treballant.
Però també cal dir que és llarg el procés,
perquè s'ha de consensuar entre diversos departaments
de la mateixa Generalitat.
La volem consensuar també amb les entitats municipalistes,
Federació de Municipis, Associació,
i també amb les pròpies confessions religioses,
de manera que no volem que la llei dificulti ni obstaculitzi ni creï problemes.
Al revés, ha de facilitar i ha d'ajudar.
I per això, doncs, el procés serà una mica més llarg.
Estarem ben atents, com de ben segur estarà tota la ciutadania,
perquè és un tema d'interès de l'evolució dels tràmits d'aquesta llei.
Senyora Montserrat Coll,
directora general de Fers Religiosos de la Generalitat,
gràcies per haver atès la trucada de Tarragona Ràdio aquest dimecres.
De res, a vostès.
Adéu, bon dia.
Bon dia.