Aquí seguim en directe des del matí de Tarragona Ràdio,
en directe des de l'allar d'infants al Ninot.
Ara tornem a entrar en aquesta zona on estan els nens i nenes.
Aquella primera aula dels lleons ja han acabat de dinar
i estan aquí amb els seus coixins, jugant amb les nines,
amb els ninos, amb els peluts.
Sí, aquests marxen, xaricla,
i esperen que el vinguin els pares i les mares a buscar-los.
Ara estem recollint perquè d'aquí a 5 minuts s'obrirem la porta,
però mentre han estat amb una educadora,
intentem que tinguin el material adequat perquè vayan a experimentar, en jugar...
Ara movem unes tanquetes de fusta molt bones que hi ha aquí
perquè no se'n vagin o no n'han d'anar,
perquè lògicament el control i la seguretat és absolut.
Hola, bon dia.
Aquí és que està... Hola, bon dia.
Aquests són els petits d'un anyet.
Petits d'un anyet que estan dinant.
Sí.
Hola.
Ai, s'han quedat tan parats.
Aquest no dirà gaire cosa.
Antonio, que no dius bon dia.
I l'abril, l'abril, no dius bon dia.
Bon dia, bon dia.
Són molt petitets, són molt petitets, molt petitets.
Ara ja estan...
Hi ha un que segurament ja ha dinat perquè el vam allà agitar.
El Carlos, el Carlos, que està cansadet.
Però el Carlos no sé... Ah, vale, vale, vale.
Sí.
Sí.
A cada dia jo m'imagino que si hi ha alguna cosa extraordinària, els pares parlen amb l'educadora,
escolta, o va caure i li fa una miqueta mal això amb la bici, mil coses, no?
La comunicació diària és important i això de la mala nit, no?, que dient és important perquè si no dius què li passa a aquest nen, un nen que està, que juga, sempre està jugant, que està content, no?
I pot ser entendre que si ha passat mal la nit, doncs mira.
El que passa és que el marxa a les tres, no?
Avui fins a les cinc, ostres.
Ja la...
Clar.
Necessiten.
Ho van adaptant una mica, no?
Ho van adaptant una mica.
Però bé, és una mare que cada vegada que pot el ve a buscar a les tres, eh?
Ja el veig que té cara de soneta, sí que és veritat, que està aquí...
Sí, està sorprès.
Clar, ja està parlant de mi, no?
De totes maneres aquesta comunicació a la inversa també és imprescindible i necessària.
Si vosaltres veieu que el nen o la nena aquell dia doncs ha estat o massa nerviós o massa passiu, també ho comenteu amb els pares, clar.
Sí, molt, tot. És que hi ha de bon dematí i ells ho volen i nosaltres també, a veure, ho necessitem, no?
Fa molts anys que estàs aquí a la llar del ninot?
Farà set.
Farà set.
Bé, però et dona la sensació que estàs tota la vida, no?
A mi és que sí, no? I més si treballes a gust.
Hi ha molt bon companyerisme, la gent ens ajuda molt bé, vull dir, bé.
Hi ha molta harmonia i pel que hem vist hi ha un coneixement no només dels nens que tens a la teva aula, sinó dels nens de tota la llar.
Sí, sí, ens coneixem tots, tot.
I mullà que és un gran, eh?
Però sí, tots, tots.
Molt bé, ja van pel segon plat, estem menjant la carn.
Déu-n'hi-do, és una edat que els hi costa, mica en mica, però no, no, això ho hem observat.
Sí, ara perquè estem una mica refredats i, bueno, aquest canvi de temps també els ha influït, però normalment...
Amb el nasset tapat costa més, no?, de respirar.
Però normalment som molt bons menjadors, tenim una que és molt petita.
Aquesta nena és molt petiteta, és veritat.
Hola, Antonio.
Hola, Antonio, a veure com menja l'Antonio.
Vinga, Antonio, que és molt bona la carn.
Ui, l'Antonio es posa timida, no volem crear cap problema per dinar.
Adéu a tots, que dineu de gust.
Adéu.
Com que feu, els plats són de plàstic.
La canelleta de dos a tres, dels altres, de dos a tres, utilitzem tot en vidre i no es trenca, eh?
Res.
I aquests petitets, doncs, de plàstic i el cobert és més petit perquè puguin agafar bé.
Clar.
Ja veig que la mestra, com que ens sap molt, diu, calla, quan es tinguin la carn més avançada els hi posaré les patates.
Ah, això mateix.
Perquè si no, les patates volen i la carn es queda el plat.
Ai, el que no sàpiguen, aquestes educadores andal ni not.
Davant de cadascuna de les aules hi ha les safates amb tot el menjar que està amb unes carmanyoles tèrmiques, arriba calent a la taula.
Ara entrem en una altra aula.
Aquí també hi ha plats de plàstic i forquilles petitetes, per tant, i per l'aspecte de la canelleta, són petitets, tenen un any, dues educadores estan aquí.
El teu nom, sisplau?
Anna.
Anna.
Abans ja hem parlat, però sou de tantes persones aquí que, per recordar-se del nom, ja van per les postes, ja estan per la poma, no?
Ja estem acabant.
Heu dinat bé?
Heu dinat bé?
Hi ha uns que sí, alguns? No, eh?
Aquest és el que deien que la seva mare ha vingut aquí a la llar.
Ah, la seva mare ja va venir de petita aquí.
Al començament de tot.
Mira com riu.
Se'n recorda la mare, no ho explica.
Que anireu a dormir ara.
Estem esperant que acabin, tots anirem a rentar les mans i a dormir.
Molt bé.
Aquesta classe de quin nom té?
Aquesta classe, la classe era els ànics.
Que sabeu, alguna cançó?
Saps cançons, Ariadna.
Que voleu cantar?
Em penso que tenen massa son.
Sí.
I estan una mica estranyes.
I una mica de vergonya.
Alfonso, vols cantar una cançó?
Alfonso, vols cantar?
Quina cançó vols cantar?
Quina cançó?
L'Alfonso, l'Alfonso.
Alfonso, vols cantar?
Quina cançó vols cantar?
És que es diu Alfonso.
No vol cantar Alfonso.
L'Alfonso es presenta i ja n'hi ha prou.
És una mica de trapa que m'ha ensenyat.
I hem dit, si et pregunten com te dius, i ara el pobre diu, Alfonso, Alfonso.
Jo, per si de cas dic Alfonso i així he cobert l'expedient.
Si no, una senyora et pregunta com te dius i he dit, Alfonso.
I ara quan he vist el micròfon, oi, Alfonso.
Molt bé, ja veus que els plats estan buits, que la fruta us agrada molt.
El que costa és esperar-se una mica, però hem d'esperar que acabin tots.
Quina mala passada aquest temps amb els encostipats i més a l'any que s'ho passen uns als altres, lògicament.
El primer trimestre és el mes.
Ara ja, però el primer trimestre sí, depèn de cada crio, però ja...
Això ja ho diuen, que el primer any ho han de passar, si no ho passen aquí, ho passaran després a l'escola.
Per tant, ja un cop ho passen...
Després ja ens immunitzem tots i ja...
Però el primer trimestre és d'Orillo, sí.
Molt bé, doncs us deixem que treballeu, que acabeu de dinar i que aneu a rentar les mans.
Parlàvem de la informació que hi ha, clar, la comunicació que hi ha entre els pares, les mares,
i els nens i les nenes, els educadors, i també hi ha aquella comunicació no verbal del paperet
que veiem a cadascuna de les pinces amb el nom, que es posen les incidències.
Hi ha diferents apartats, el nom, la data, el dinar, en el sentit que si...
Si han dinat bé, potser si menjan bé el primer i el segon no, una miqueta...
En això som molt sinceres, vull dir, si s'han dinat bé tot, bé tot.
Si no, intentem... Hi ha molts decrios de segons plats, com dic jo.
De molta car i el primer de cullereta, doncs encara hi costa, eh?
Però bé, el venenat bé, si han fet pipi, caca...
El de les caques és molt important en aquesta seda, sembla que no, però bé, dóna molta importància.
Si han dormit bé, algunes observacions, si hem vist el criu que aquell dia estava, com ara hem vist el Carlos, com una miqueta apagadet...
Encara que ho comentis, està bé posar-lo.
I què han de portar? Falten les tovalloletes, bolquers...
Clar, perquè en principi ells han de tenir aquí les seves tovalloletes que porten les famílies, els bolquers, un recanvi de roba...
Això, han de portar una caixa de casa, tenen com un armariet per a ells, solets, que està al quart de bany, en aquesta caixa d'anar tot, muda, bolquers, han de portar el seu got, el xomet o l'ocí, ara hi ha molts que passen amb tots els animalots per anar a dormir...
El poden portar de casa?
El poden portar de casa tot. Ara tenim l'entrada de les famílies, dels nens que marxen a casa ara a les 12 i quart, 2 i mitja, obrint la porta i com veieu encara que...
Ja se'n van desfilant.
Sí, però que encara que estem dinant no tenim cap problema en que les famílies s'entrin cap a dins.
No, no, hi ha més, millor perquè ja agafen la seva motxilla.
Ara venen jajos, molts jajos.
Jo no em puc resistir, Xari, a saludar una amiga i companya que és la Sílvia García. Hola, Sílvia!
Però guapa, bona.
La Sílvia i el seu fill, és l'Isidre, és el Marc. Ah, no, clac, clac, l'Isidre és més gran.
És el Marc que ve aquí al ninot i la veritat ens ha fet molta il·lusió de trobar-nos la Sílvia en l'altre paper.
Hola Marc, ja vas cap a casa?
Sí, ara no sap ben.
El Marc no té ganes de... i no té ganes de dir. Està menjant, té la boca plena i a la llar ja li diuen que amb la boca plena no ha de parlar.
Mira, mira, sembla que hagi menjat en segle.
Ja veus, no, no, és de vida, eh, el nen, déu-n'hi-do.
L'Isidre també va venir aquí, Sílvia?
No, no per horari, present no va poder ser, però aquí.
Però el Marc sí, no?
Sí, molt contenta.
Que és el segon any que està.
No, el primer.
El primer.
És dels petits.
Clar, però és que és un nen molt gran, jo per això li deia i és molt gran, és veritat, és un nen molt gran.
Cuidem-me.
A mi se'm fa molt estrany parlar amb tu en aquest context, per tant, adéu, Sílvia, gràcies, guapa, ja ens veurem.
Són pares i mares, Txari, però també són avis i àvies.
Ara molts avis tenim aquesta hora.
Aquesta hora, les àvies i els avis, que déu-n'hi-do si els fan treballar també.
Pues sí, tenemos que trabajar por la mañana aguantándote y por la tarde irá el trabajo, que yo tengo que ir al trabajo también.
Como si no hubiesen criado los suyos.
Bueno, pero mira, si podemos echar...
No?
Per ara l'avi sí que cuida els nostres.
Ara sí, ara és l'hora, ara estem jubilats, ara podem...
I som més tous amb els nets que érem amb els fills, no?
Perquè els altres no es podíem tindre, perquè ara teníem d'anar a treballar, fer hores extres i vinga...
I toca canviar bolquers, no?
T'ha canviat, a veure.
I havia de dir a vostè fa 40 anys que canviaria bolquers, no?
Vinga.
Que hem vingut a buscar la seva neta, com es diu la seva neta?
Júlia.
Hola, Júlia, que ha vingut a buscar-te l'avi?
Sí?
És molt espaginada la Júlia.
Sí, home, però això del micròfon impresora una mica.
Molt bé, moltes gràcies i molt amable.
Adéu-siau, bon dia.
Doncs sí que és veritat, els avis i les àvies al migdia són més habituals.
Aquí normalment, mira, perquè, a veure, podem deixar el dinar, però aquí tenim el problema, no?
De que molts avis no volen que es quedi ni dinar, volen cuidar una miqueta.
trobem de tot, eh?
Aquella àvia, per exemple, que treballava, diu, sí, sí, al matí, i jo vaig a treballar, però me l'emporto a dinar a casa.
Sí, sí.
I normalment és de l'edat, la primera, d'un a dos anys, no?
Això de, ai, vull quedar-me un ratet, perquè si no el portes a la llar ja no ve que el nen.
i aquesta història.
Aquí tenim una nena, una mamà, la de Lugo, mamà de Lugo, que t'ha pillat.
I podrem parlar amb ella, tu creus que es deixarà?
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
El teu fill és Lugo.
Sí.
Quin edat té?
Dos anys.
Dos anyets.
És ell, no?
Sí.
Que abans ens deia, cada dia a la mateixa hora va fer caca, no?
Sí.
Ara m'ho deia, que l'hem vist per aquí, la Txari que ens ha deixat un moment en dius que anava a canviar a Lugo.
És el primer any que ve?
Sí, és el primer.
I és l'únic nen que tens? Tens més fills?
No, l'únic.
I què tal? Com el veus diferent des que ve a la guarderia, com a més estimulat, més content?
Molt bé, millor.
Molt bé.
Sí.
Doncs m'imagino que són unes hores complicades per arribar a casa i donar-li el dinar.
Ja.
I també treballar.
Sí, ha anat de nit, eh, ara.
És a dir, que has sortit de treballar, t'ha donat temps de dormir una mica o encara no?
Una hora. Una hora, només.
I ara estàs amb ell, dinar a casa, torna a venir a la tarda?
Segons.
Segons.
I tu quan dormiràs?
Aquesta nit.
Perquè aquesta nit no vas de nit.
No, aquesta nit ja no.
Doncs a veure si pots descansar una miqueta, gràcies.
A veure si em deixa.
Adéu, Hugo, que vagi molt bé. Adéu.
Dígale adéu.
Adéu.
Adéu, té la boca plena.
Jo voldria dir que a vegades que diuen ampliar horaris, no la llar, això insisteixen menys els polítics que no per la família.
perquè realment quan una família ha tingut un nen o una nena desitjat ja s'ho munta.
Jo tinc moltes famílies que hi treballen, com aquesta mare, no?
Però que encara, i a veure, el servei s'ho munten de tal manera prestant el millor temps possible amb el seu fill o filla.
Això és important, eh?
Això que dius, Xeri, és molt important perquè saps què passa?
Que a vegades ens deixem emportar molt pels tòpics.
No, no, deixen els nens i els col·loquen.
Aquí ningú col·loca ningú.
Hi ha pares i mares que realment, si poden venir-lo a buscar a les 3, no venen a les 4.
Això mateix, és veritat.
Sempre hi ha excepcions, però a la majoria el que estan desitjant és...
Mira, ara surten agafadets en fila cantant el tren petitor.
El tren petitor se'n va a dormir, Xeri.
Doncs escolta, si et sembla, farem una cosa, una petita pausa per la publicitat
i en la mesura que podrem, el seguirem i a veure on van a dormir,
continuarem parlant amb ells una estoneta.
Fem una pausa per la publicitat, com dèiem.
Tornem la connexió als estudis de l'Avinguda Roma
i continuarem en directe celebrant a través de la ràdio aquest 25è aniversari del Ninot.
Pensem que la millor manera de celebrar-ho és explicar
ni que sigui per una estona com és el dia a dia.
Fins ara mateix.