Pitu Rovira, molt bon dia.
Molt bon dia. Felicitats.
Moltes gràcies.
Jo no sé si felicitar-te per la feliç idea
que vau tenir en el seu dia,
sinó per resistir i aguantar
en el món del llibre
10 anys, però no aguantant allò,
sinó aguantant bé i trepitjant fort.
Això, avui dia, tal com està el panorama,
no està malament.
No, home, a veure, és cert
que l'agudusadia
de fa 10 anys ho va ser-hi.
Però, clar, també cal
afegir-hi una cosa de sentit comú
i de lògica.
És posar-te, no en aquest món,
perquè proveníem d'aquest món,
per una pura necessitat, la necessitat
de posar el plat a taula.
D'entrada és això. Qualsevol ofici,
qualsevol feina,
tothom hi pot trobar una estela
de romanticisme o una estela
de vocació, cert.
Però allò, dius, home,
posa en una llista
les prioritats. Home, la primera, posa el plat a taula, tu.
Sense el plat a taula, aquí no viu ningú, no?
Aquesta és la principal, no?
I el resistir, home,
jo em fa l'efecte que aquesta és una...
Aquesta és una...
És una història,
és una feina que,
tal com està el comerç avui en dia,
molt d'ingredient és el de resistir, no?
Jo em sembla que un dels
hàndicaps,
dels obstacles que es pot trobar
avui en dia al comerç
és fer front amb tot aquest...
És allò, no?
Hai de resistir com sigui, no?
Com sigui,
principalment per allò del plat de taula
que dèiem, no?
I després, perquè, evidentment,
quan fas una feina,
i sobretot la de comerç,
jo la defenso molt la feina
del comerciant, no?
Hi ha un alt contingut de...
Home, és el del comerç,
això que se'n coneix ara
del comerç adicional, no?
Hi ha un alt contingut de vocació.
No, no, és real.
I la persona que fa de carnisser
té un grau molt alt de vocació,
ja sigui heredat,
ja sigui de primera generació, no?
I això és primordial.
Perquè llavors,
amb tot això s'hi va desgranant
en que dones un bon servei,
en que inverteixes més a les hores
que hauries d'invertir, segur, segur,
però, esclar,
si no hi ha aquest condiment principal
de la vocació, doncs res.
I llavors, clar, avui en dia,
home, resistir és molt tremendista,
dir-ho, resistir.
Ara t'ho explicaré, això de resistir.
Veuràs com m'entendràs.
Però jo em fa l'efecte que sí,
estem resistint.
Potser és així molt magnifica la cosa.
Quan jo parlava de resistir,
no parlava allò del victimisme,
de pobrets que han sacrificat.
No, no, no.
Tu deia en el sentit que, per exemple,
una llibreria en una ciutat com Tarragona
ha de donar servei
a una gran diversitat de demanda.
L'espai és limitat.
No podeu tenir tot el que hi ha al món mundial.
Per tant, heu de jugar molt
amb aquell equilibri d'atenció al client,
t'ho demano, ja t'ho portaré perquè...
És a dir, resistir en el sentit
que has d'anar jugant moltes cartes.
És a dir, has de deixar un espai,
perquè parlem d'espai físic,
també ara ho comentàvem fa un moment,
les novetats, els bestsellers,
altres productes en paral·lel,
que també s'està afegint
en el que és el circuit de llibreries.
Jo només us demano una cosa,
que no veneu pa com a les gasolineres,
sisplau.
Jo entenc que tothom s'ha de guanyar la vida,
però m'entenim una mica de...
No, perquè si no,
és un altre model que existeix.
També existeix, esclar.
i té el seu camp i tota la història, no?
No, però, a veure,
és cert, l'espai és el que és,
el moment de la...
I la demanda dels ciutadans
també és la que és, no?
No, però l'espai és el que és
i fent una miqueta
de com funciona aquesta història, no?
Tenim l'espai,
cadascú té el que té,
però et condiciona molt
un fet que està passant
en els darrers 15-10 anys,
que és la superproducció editorial.
El volum editorial que hi ha constantment.
És insuportable en aquests moments.
A més, és una història
que parles amb els editors
i tothom t'ho reconeix,
que estan publicant més
del que estan publicant, no?
Amb això, esclar,
llavors has de fer cor a la imaginació
per anar a parar
amb això que em deies.
Clar,
no ho pots tenir tot,
però has de saber
què hi ha en el mercat.
I has de garantir-li al client.
I has de garantir-li,
llavors t'has de muntar
una infraestructura
àgil, ràpida,
segura,
que jo t'asseguri
aquell llibre
que tu necessites,
però el necessites
en aquell moment.
Ens hem acostumat
a la immediatesa.
Tot ha de ser
abans de 24 hores,
d'immediat,
en el moment
que jo clico un botó
allò que ha d'anar
a parar en un lloc
i el cap del moment...
Bé,
la societat ens l'hem muntat
així últimament, no?
Llavors has de tenir
aquests recursos
i bé,
aquesta és la nostra feina.
Però també en els últims anys
el llibre de regal,
que és un llibre voluminós,
que és un llibre
que necessita un espai
perquè Déu-n'hi-do
són llibres delicats
que s'han de cuidar
els llibres de text.
Sí,
aquesta és una altra història.
Aquesta és una història
que Déu-n'hi-do...
Me la hi seria
tot un espai
el llibre més especialitzat,
també diccionari,
sense anar més lluny,
material també
d'alguna manera audiovisual
que s'afegeix en paral·lel
amb el que és
el format de llibre.
Aquest és un món
que m'hi-do entra.
Per tant,
d'aquell primer any
d'Ana en fa Déu
de la Capona ara,
vosaltres heu assistit
perfectament
a tota aquesta evolució
i d'alguna manera
i no em vull posar
allò molt transcendent,
però des de qualsevol punt de vista
es veu evolucionar la societat
i una llibreria
i a més
que dona un espai
a la ciutat
per presentacions,
per xerrades,
veu evolucionar
la societat tarragonina.
Sí,
sí, sí,
no,
a veure,
i anant més enrere
ja et deia
home,
nosaltres provenim
del món del llibre,
i ara últimament
allò que vas remenant
en papers
i et surten fotografies
i alguns textos
de fa 25 anys,
20,
i veus,
veus això,
veus el canvi
que no és el mateix
que l'evolució,
el canvi,
el canvi
que ha portat
tot això.
i t'has d'anar adaptant
i jo torno
a l'arrel
de tot,
no?,
i a la primera pregunta
i potser
posar-n'hi
aquesta mica
de tremendisme
de la resistència.
Avui,
el comerç,
si vol tindre
un futur,
si vol tindre
un futur,
és el d'estar
constantment
amb l'evolució,
és estar constantment
dos passos
per endavant
del que
penses
que pot
passar,
no?
No esperar
que et vinguin
els canvis,
sinó estar allò,
això pot anar
per aquí,
doncs jo ja m'hi poso,
no?
i això és importantíssim.
Això és el que m'he intentat fer
i em sembla que
de mica en mica
ens n'hem anat sortint,
d'algunes coses
s'han quedat pel camí,
però de mica en mica
ens n'hem anat sortint,
no?
D'estar allò,
a l'última,
de tindre una,
de tindre,
doncs,
uns programes,
avui dia has de tindre
uns programes informàtics
que estiguis connectat
en 40.000 llocs
per saber el que et surt
del que no et surt,
si està disponible,
si no està disponible,
abans que el llibre
surti al carrer
tu ja tindrà
aquell títol
d'aquest llibre
del que va,
el preu i tot el que sigui,
tot això tindre-ho ja,
perquè sí que és cert
que els mitjans de comunicació
també d'alguna manera
ens ajuden
o d'alguna manera
i posant comètes
ens fan la punyeta d'alguna manera,
anuncien una novetat
que encara no està en el mercat
i el públic
és tan llest
i és la seva feina,
el que està interessat en allò
ja et ve a buscar
el llibre aquell
que ha sortit en unes planes
de cultura d'un mitjà
i hi ha...
Les famoses llistes
que es fan els lectors,
quan surten les pàgines
de cultura
i que vas amb la llista
Has estat tant
per no fer la cara de Benet
i dir
això no sé d'acabar
doncs quina mena
de llibret és aquest senyor
i escolti
és que no puc estar amb tot
parlaves d'estar a l'última
de tenir una mirada molt àmplia
però sense perdre
el caràcter local
que probablement
sigui una de les característiques
de la Capona
és a dir, molt bé
tenim les últimes novetats
a l'últim bestseller
al llibre de text
etcètera
però sempre heu treballat
molt de la maneta
amb les editorials locals
us heu estimat
reciprocament segurament
malgrat les dificultats
que té
ja parlo senzillament
de metres de parador
per entendre'ns
però mira
amb les editorials
és que
amb les editorials
que hi ha ara
aquí al Camp de Tarragona
pràcticament vam néixer junts
és que
ens portem
un anyet o dos
un per damunt
l'altre per sota
i
quan inicies un projecte
també et busques
allò
sinergies
i et busques
complicitats
i et trobes
i veus que
l'ideari
va ser el mateix
i que
d'alguna manera
t'has de fer
un àmbit de treball
un àmbit de treball
te l'has de fer
i el nostre àmbit de treball
doncs
és Tarragona
i la seva ària d'influència
que és el camp
no?
Això ho tenim claríssim
i ens funciona
perquè llavors
clar
has de buscar complicitats
amb aquestes editorials
que funcionen per aquí
sempre hem tingut clar
que havíem de tindre
una secció
de llibres locals
i quan dic locals
no em refereixo
a la Tarragona ciutat
estricta
sinó amb això
que en diem
al Camp de Tarragona
i més enllà
perquè
entenem
que si Tarragona
ha de capitalitzar
nosaltres hem de capitalitzar
això ho tenim claríssim
i una secció local
hi ha de ser-hi
hi ha de ser-hi
a les últimes
i quan veus
hi ha molts llibres
que
diràs
perquè és la nostra feina
però hi ha molts llibres
que no surten
d'editorials comercials
sinó que surten
de centres d'estudis
de grups
de no sé què
de consells comarcals
i que tenen lectors
que tenen lectors
i però que
tenen
i tenen la mancança
o la poca visió
diguem-ho així
de no posar-ho
en el circuit comercial
és a dir
es fa una presentació
en tota la pompa
d'un llibre
d'un estudi
sobre
no sé què
del Forge
i allò
doncs el dia
es fa la presentació
a l'Ajuntament
del Forge
i del Forge
sí, sí
vol diria
si volsó
l'altre
surt als mitjans
d'aquest lloc
s'ha fet allí
i allà
això es queda allà
llavors si no hi ha
ningú que truca
a l'Ajuntament
del Forge
i diu
escolta'm
aquest llibre
que vau presentar
perquè no ens en porteu
o ens en venim a buscar
o ens en feu arribar
doncs una dotzena
perquè no sé què
aquesta és una feina
que ha de fer el llibre
que penso jo
i aquesta és una feina
que sempre l'hem tingut molt clara
perquè dones un servei
parlaves d'ideari
abans
has dit la paraula ideari
i a mi m'ha vingut al cap
vosaltres em veníeu
d'una llibreria
que va ser emblemàtica
a Tarragona
la llibreria VIP
ja desapareguda
i quan parlaves d'ideari
a veure
ara les coses han canviat molt
però vosaltres éreu
en aquella època
el que es deia progres
per tant
doncs la capona
tenia aquesta cosa
així com a progressista
avui en dia
això es dilueix molt a l'ambient
perquè és molt complicat
però sí que
encara conserva
i en el bon sentit
de la paraula
aquesta cosa
justament
de donar referència
al que és
la Tarragona
diguem-ne
més interior també
la Tarragona
vinculada amb la tradició
la Tarragona
amb la sala oberta
perquè
presentacions de llibres
actes culturals
jo imagino
que més en faríeu
si tinguéssiu espai
o no
no ho sé
sí
sí sí
nosaltres amb això
sempre hem estat
però encara us veieu
aquells progres
d'aquella època
o això de ser progres
avui dia
com que no té res a veure
amb la realitat
o què?
sí
sí no?
a veure
allò
els viejos roqueros
nunca mueren
exacte
i fins i tot
la història allò
el convaiar
que a mi m'agrada més
la parada del convaiar
t'agrada més
la cosa convaiar
potser per la cosa del foc de camp
l'exclusionisme
el poc de camp
el poc deia
no no
sí sí
i tant
amb tots els progres
tots els convaiars
com deies
a veure
sempre us han consumit
els llibres
ara veient de tota mena
afortunadament
per vosaltres
però
amb aquesta
en aquesta història audiològica
et dóna tota la raó
i m'hi sento molt identificat
és bonic
de parlar-me i tant
escolta'm
i orgullosos
que n'heu d'estar
qui em coneix
de fa molts anys
a mi no m'he vist mai
sense barba
és cert
molt bé
jo diria que sense xiruques
però
això és un signe d'identitat
sí senyor
ja està
perquè portes barba
perquè sí
perquè sempre l'hi portava
i perquè hi va haver un moment
que
que vaig fent una decisió
la meva vida
que portar una barba
doncs era un signe de
la pana
la barba
la xiruca
doncs com a mínim
digui-li
un signe
fins i tot de revolució
que està molt bé
clar que sí
i de
trasgadir
que és una paraula
que a mi
m'agrada molt
les normes
estan per complir-les
però també les hem de qüestionar
i escolta
si tornen
les obreres
dels anys 80
no han de tornar
els progrés?
i tant que sí
home per favor
són els que fan avançar
la societat
jo diria que sí
i els convallars
i tot això
que a vegades
no és que ridiculitzi
però s'ironitza
i és molt saludable
ironitzar sobre això
o qualsevol altra cosa
portem una estona d'entrevista
i jo t'he preguntat
com va néixer
la idea
d'ajuntar-vos
un seguit de persones
que teníeu experiència
ja en el món del llibre
i muntar una llibreria
home a veure
comencem al final
muntar una llibreria
és molt fàcil
perquè
busques local
no, no, no
és el que sabíem fer
els esprestatges
esclar
després de
després de
quasi
20 anys
en el món del llibre
doncs
quan nosaltres
ens separem
de la llibreria
que provenim
amb una sèrie
de circumstàncies
que tampoc
vénen el cas
i que
lamentablement
és una història
una mica trista
evidentment
quan pres una decisió
important
a la teva vida
i a més t'hi trobes
amb una certa edat
doncs has de fer
el que saps fer
si ho tinc pensable
és dir
home, jo tota la vida
he estat treballant
en el món del llibre
i ara em dedico
doncs
a vendre sabates
home
què en saps tu
de vendre sabates
absolutament res
o posar un bar
se va estilant
molt en una certa edat
no és una decisió fàcil
com tu deies
a una certa edat
plantejar-te
tirant davant un negoci
però bé
has de tirar endavant
has de posar el plat a taula
i dius
què sé fer jo
doncs jo sé bé
moure llibres
d'un lloc a l'altre
el sé vendre
el sé posar
doncs vinga va
em poso a fer llibres
n'estàvem segurs
perquè n'estàvem segurs
que la cosa sortiria bé
t'haig de dir rotundament
i t'haig de dir
home, ara tu mires en perspectiva
però és que jo
el meu pensament
ho teníem claríssim
que sí
que allò dia
que allò dia
que allò dia
que allò dia
que sortir bé
i ja està
i és que
no hi havia
no hi havia altra
no hi havia altra
no hi havia altra
sortida que muntar això
però una miqueta
el plantejament
per exemple
abans comentàvem
el tema del llibre de text
altre tipus
però en principi
el punt de partida
teníeu una idea
del que volíeu posar
allà
a l'expositor
del que volíeu posar
al taulell
sí
ho estàveu oberts a tot
o era una mica restrictius
restringia una miqueta
a veure
en el món del llibre
hi ha dues
hi ha dos models
de llibreria
hi ha dos
després els podríem anar
aquests dos
anant-los separant
hi ha la llibreria general
i la llibreria especialitzada
per ser una llibreria especialitzada
t'has d'especialitzar
en una cosa
molt concreta
és a dir
et pots especialitzar
en llibres femistes
existeix
et pots especialitzar
en llibres de nàutica
aquí de raó
en tenim una llibreria
de nàutica
i ja està
però hi has d'entendre
molt
molt i molt
amb novel·la negra
i has d'entendre
molt
has d'estar
no l'última
a la que encara
vindrà
dintre de molts anys
la llibreria general
és la llibreria
que podríem dir
model
llavors
llavors dintre d'aquí
tu tens
les seccions
que cuidaràs més
menys
però aquesta va ser
l'idea
de muntar
una llibreria
general
i llavors cuidar
molt bé
totes les seccions
seccionar-la
molt ben
molt ben
seccionada
molt ben ordenada
això ho teníem claríssim
perquè és que la fenya
que havíem fet fins ara
tampoc et vam descobrir res
fins llavors
havíem fet això
no havíem descobert res
no anàvem a inventar-nos res
i ja està
sembla que ho expliqui
d'una manera molt senzilla
però ho expliques
d'aquesta manera
senzilla i planera
des del convenciment
que aquella feina
que s'han fet
és la teva
i entens d'allò
i una mica en funció
de la demanda
el propi client
et va orientant
al camí que has d'anar
aprenent
no?
sí
sí
veus aquella
mira
un signe tan sols
quan vam obrir
la llibreria
la secció de guies de viatge
ocupava
doncs
un prestatge
uns prestatges
de 4 o 5 metres lineals
ara n'ocupa una vintena
veus que allò
et va
et va
els llibres de cuina
per exemple
els llibres de cuina
això ha sigut
una història
que
hem passat
de tindre
4 llibres de cuina
fa 15 anys
que els editorials
no en publicaven
ni un
que ara
doncs
ara està baixant
una miqueta
però
els darrers
els darrers
7 o 8 anys
ha sigut un boom
editorial
tothom feia llibres
de cuina
però vull dir que
clar
el mercat
també et va
has d'estar vigilant
del mercat
què és el que t'està demanant
el que t'està demanant més
llavors
és el que has de potenciar més
o el que has de potenciar
això
amb qualsevol comerciant
no li has d'explicar
aquesta història
ja ho veu
darrere el taulell
aprens molt de la vida
però molt
d'això volia parlar jo
vosaltres teniu una clientela
fixa
persones habituals
que compren llibres
habitualment
i que és el punt de referència
després teniu
tota una sèrie
de clients
que són més esporàdics
en fi
com a qualsevol establiment
que tingui una presència
a la ciutat
allò de parlar
les seves lectures
els coneixereu
a partir de
amb aquests clients fixes
pel tipus de llibres
que llegeixen
tu podries fer un perfil
d'aquests clients
no dic de posar cara
no no no
genèricament
sí
però hi ha el client
hi ha el client
doncs que
només et comprarà
doncs novel·les històriques
i només compra novel·les històriques
i li planteja
escolta
i per què no llegeixes
una de llaves i serenos
no, això
te la desprecio
sí, sí, sí
més elevat que tot això
no, no, no
llibres d'autoajuda
hi ha autèntics addictes
els llibres d'autoajuda
sí, els llibres d'autoajuda
sobretot dones
fixa-t'hi
dones d'una
d'una certa edat
d'una certa edat
sí
sí, sí, sí
no, però això
com a superar la menopàusia
aquest tipus de coses
no, no, no
hem tingut
hem tingut
em sembla que hem vingut
a aquests estudis
alguna vegada
amb alguna autora
bolinxés
no se deia bolinxés
aquí el senyor
que parlava del sexe
sí, sí
ja no es entra
en el del sexe
dones que es troben soles
dones transparents
tens raó
sí, sí, sí
alguna vegada
hem vingut
ara no recordo
però
sí, una escriptora
molt agradable
a més a més
que havia escrit
un llibre
que allò l'haig llegit
perquè havíem de fer
l'entrevista
que era
sobre unes senyores
ja madures
o d'un tòlode
si no recordo malament
que es buscava un gigoló
cubano
de Barcelona
i tenia unes alegries
a la seva vida
increïbles
l'Hombre de Pagos
sí, exacte
jo recordo
que aquesta autora
va venir aquí a la ràdio
per això
va buscar un perfil
molt d'allòs
però l'autoajuda
veus persones
que et venen a demanar
doncs
algun llibre
perquè els ajudi
que els orienti una mica
que els orienti
bé
aquest perfil existeix
poesia
poesia
malauradament
és una de les prestatgeries
que si no li traguéssim
les pols
estaria ja
llàstim
però
home
jo també reconec
que per llegir poesia
no tothom
hi està disposat
has de fer un esforç
la poesia
s'ha de llegir
s'ha de rellegir
s'ha d'entendre
i s'ha de donar a llegir
per exemple
vosaltres esteu
absolutament al dia
del sistema educatiu
no ho dic només
pels llibres de text
que com deies
és un altre tema
sinó per exemple
de les lectures obligatòries
al batxillerat
no?
al tirar el nou blanc
no sé
vull dir
hi ha llibres
que sempre heu de tenir
diguem-ne dels clàssics
els has de tenir
i a més a més
has de tenir
has de tenir
has d'entrar
en primer
això
és un apartat
molt concret
això surt
d'unes llistes
que són
que són
universals
surten per tot el territori
tots els instituts
han de llegir
això
jo no estic gaire
gaire d'acord
que tots els instituts
i tots els alumnes
hagin de llegir tot el mateix llibre
perquè el context és molt diferent
el context és diferent
i dóna poca
i dóna poca sortida
fins i tot
a la creativitat
del Port Vigalumna
el triar i remenar
però bé
això
són les autoritats
les que manen
aquesta història
però home
això has d'estar
has d'estar
en compte
de tot el que surt
de quina manera surt
si aquesta edició
porta
porta
comentaris
de text
si porta una
bé
és estar-hi
o
com se'n diu
allò de tot això
s'ha fet més complexa
molt complexa
havíem
fa dècades
quan nosaltres estudiavem
que no es feia res
en català
jo recordo
hi havia
el referent que era
càtedra
càtedra
per als clàssics
d'aquells típics
per haver-hi
no hi havia ni llibres infantils
clar
és veritat
ara el llibre infantil
és una altra àrea
que realment
és extraordinària
per cert
teniu moltes reserves
pel Harry Potter
en anglès
doncs
Déu-n'hi-do
és que a mi m'han dit
que teniu moltes reserves
n'hi deu anar bé ara
com a
passa del centenar
i estem parlant
de la versió original
anglesa
que per cert
arriba el dia 21
a partir de les 12 de la nit
és quan es comença a vendre
i tindreu
cua
com els concerts de rock
aquí no estem tan esbarats
no?
no
més com que feu això
de la reserva
i amb anglès
el dilluns també es pot comprar
cap problema
a més la canalla
que el llegeixen
i els no canalla
molts estan de vacances
vull dir que és un llibre
que se'l poden llegir
durant les vacances
i Pitu
per curiositat
en un cas així
l'editorial
us envia
els llibres que volen ells
o els que demaneu vosaltres?
per curiositat personal
no, no, no
ja està molt bé
aquesta pregunta
m'ha cridat l'atenció
perquè el funcionament
d'una llibreria
si no estàs dintre
d'aquest món
i no estàs darrere
del taulell
i fins i tot diria
el magatzem
no l'entens
a veure
els llibres
a nosaltres
el que se'n diu
el servei de novetats
i tot el llibre
que surt nou
les editorials
ens l'envien
sense que nosaltres
el demanem
aquí està
tu t'has pactat
si te n'envien un
o te n'envien deu
llavors és quan tu
estàs d'altant
tu escoltes
aquesta novetat
penso que funcionarà
enviem en 25
enviem en 30
o enviem en 2
perquè això no funcionarà
però això
ho rep
sense demanar-ho
altra cosa
són els llibres
que tu demanes
que són els que tu creus
que l'has hagut de novetat
i que en vendràs més
i llavors demanes un reforç
o el llibre
que se t'ha acabat
i em demanes
la progressió de venda
i dius
home
una setmana
m'he venut 15
deixa'm en demanar 25
perquè si no
encara continuarà venint
o aquell llibre
doncs que tu em vens
a demanar
perquè vols
aquell llibre
jo no el tinc
i jo te'l demano
aquests són els diversos
que no els he de demanar
però el més curiós
és aquest
jo diria
que és pràcticament
l'únic
tipus de comerç
que el comerciant
rep el gènere
que ha de venda
sense demanar-lo
perquè està establert
i sí
de sempre
el sistema és aquest
llavors
el que jo no m'interessa
ho retorno a l'editorial
tu no saps
quants exemplars
del Harry Potter
t'enviaran
en aquest cas sí
en aquest cas sí
perquè és una cosa
ja pactada
amb la distribuïdora
i jo havia demanat
la xifra
que hem considerat
que havíem de demanar
en aquest cas sí
però en altres casos
doncs no
cada dia
estan sortint
novetats de llibres
i cada dia
l'editorial
t'envia
les seves novetats
i tot allò
Sembla que ara
volen recuperar
d'un temps
cap aquí
el llibre de Butxaca
que durant un temps
ha estat desaparegut
en combat
que diria que ell
i col·leccions
de divulgació
una miqueta
amulant
aquell que és Egec
que eren llibres
de divulgació
doncs la UOC
això és una aposta
d'editorial
molt concreta
aquestes coses
també
però tu l'altre
és el que es coneix
per el llibre de Butxaca
no té res a veure
gaire amb això
no, no, en absolut
deia d'una banda
el tema de divulgació
i després el llibre de Butxaca
que ara torna
perquè va haver-hi un moment
en què es va abandonar
una mica
i només sortien títols
així una mica
sí, no, de fet
abandonat, abandonat el tot
mai ho ha estat
sempre hi ha hagut allò
experiències
i es treu el llibre de Butxaca
i tota la història
el que és curiós
que
a veure el llibre de Butxaca
quan surt
cada vegada s'apropa més
amb certs títols
és a dir
això és una estratègia
comercial
a les llibres de soledat
ara han tret
una de llibre de Butxaca
perquè ha hagut
l'aniversari
i tota la història
però fixa-t'hi
dos títols
la catedral del mar
i
la sombra del vent
o l'ombra del vent
amb Butxaca no han sortit
perquè encara
s'estan venint
en tapa dura
que diem nosaltres
home, ja estan
els més venuts
l'ombra del vent
encara n'ha sortit
una en tapa toda
però amb Butxaca
encara no ha sortit
això és una estratègia
comercial
de l'editorial
molt
fins i tot
molt legal
i molt honesta
si un producte està funcionant
per què l'has de treure
amb un format
més allò
el que sí
que ara
s'ha esbombat
i s'ha fet unes campanyes
del llibre de Butxaca
quan s'han ajuntat
tres o quatre editorials
del grup 62
i etcètera
sobretot en llibre català
i han recuperat fons
el grup 62
està recuperant
de mica en mica
tot el fons de selecte
que està molt bé
perquè hi ha clàssics
de llibres
que havien desaparegut
i està molt bé
que sortin al mercat
perquè clar
si ens oblidem dels clàssics
i a més els clàssics
d'una literatura catalana
que
jo penso que encara necessiten
i no testimonials
literatura de qualitat
literatura de qualitat
tornar a treure les obres
de Narcís Ullé
o de Verdaguer
doncs jo em sembla
que com a país
i com a literatura
que ara ens l'esbombem
que hem d'anar a Frankfurt
doncs em sembla molt bé
escolta Pitu
vosaltres els llibreters
de ciutats
com ara Tarragona
a Mitjanetes
heu anat a Frankfurt
de tant en tant
home si vas
és a fer el pardal
per allà al mig
no dic que en aquesta ocasió
que sembla que el Montsacavi
però de fet
Frankfurt és una fira editorial
de compra i venda
per tant
qui més ha de ser allà
són els llibreters
i els editors
segurament
no és que els llibreters
tampoc hi van fer res allà
a veure
hi va haver una
una frase
no sé si va ser
de Baltasar Poncell
que li van preguntar
això de Frankfurt
amb una emisora
va venir a dir
com aquella frase castellana
no vull que m'hi lleven
no no no
ell va dir
home
em sembla que era ell
Frankfurt és el construmat
dels llibres
em sembla que és el construmat
aquí de fira
la construcció
que es fa a Barcelona
o l'alimentària
allí van
els professionals
un dia obren el públic
perquè vagin allí
a recollir papers
i a tastar formatges
però allà
hi van els professionals
la fira de Frankfurt
el que passa
aquí ens l'hem agafat
d'una altra manera
i està bé
perquè mira
també serà una pantalla
de cara al món
de la cultura catalana
però
d'una vegada
per totes
que la gent entengui
que Frankfurt
és una fira professional
a què hi van?
hi van els editors
de tots els països
la troben allí
i diuen
jo tinc aquest llibre
doncs de
és un intercanvi
de cròmuls
és compra d'àlbums
no
i tu ets una altra editora
d'un país
doncs
amb llengua
anglesa
o llengua
finesa
o portugués
i t'interessa
aquella novel·la
o traduï
jo et vendré
accediré als drets
jo tinc el John Irwin
doncs tu compra
per Catalunya
és que això funciona així
ja està
es compren
permisos
patents
dir-li com vulguis
en fi
és una
és una
fira
del llibre
en el sentit
més ampli
de la paraula
demà feu una mica
de festa
una festa
oberta
als clients
als simpatitzants
a la mateixa llibreria
i bé
jo imagino
que per vosaltres
i aquella gent
que sempre heu tingut
més a prop
als còmplices
com abans deies
i no només
a les editorials
doncs estarà molt bé
també ho ha estat
en de les llibreries
que heu anat a portar
en els autors
de casa nostra
sobretot
que anaven
doncs traient
els seus llibres
nosaltres ho sabem
perquè sempre han tingut
la gentilesa
de trucar-nos
et que demà
ve aquest autor
també hem sigut còmplices
entre la llibreria
i la ràdio
que demà ve
el Martí Ginonell
que Déu-n'hi-do
el dia que va venir aquí
qui ens havia de dir
a ell el primer
que seria el número
de vendes
aquest estiu
Déu-n'hi-do
doncs que venim a la ràdio
vinga
jo ja ho organitzo
perquè pugui venir
i que pugui parlar
pels oients
per tant
per totes aquestes persones
que se senten
vinculades
directa o indirectament
hi ha aquesta festa
amb pastís i espelmes
inclòs
i tant
com ho fareu
per bufar
perquè sou tres
no?
si podrà afegir
a bufar
l'equip titular
que diria que
sou tres
a la Capona
som tres
els tres
que vam fundar
la llibreria
i actualment
treballant en la llibreria
som set persones
doncs us haureu
de repartir
les espelmes
algú ho farà
alguna més
molt bé
Pitu Rovira
molt sincerament
i saps que és així
enhorabona
per aquests 10 anys
i que la festa de demà
sobretot aporti
alegria i amistat
home les festes
es tracten d'això
també servirà
perquè us ajunteu
als progrés
també
eh també
gràcies Pitu
una abraçada
adeu-siau