Hi ha una ruta literària així com més contemporània
i que es desmarca d'aquesta línia per allò de la tardor literària
que ha de tenir diferents components.
Es tracta d'una ruta literària al barca
per recórrer els escenaris del llibre Vampiria Sound de Pep Blai.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic el tarragoní,
periodista, crític i musical, escriptor Pep Blai.
Bon dia, Pep.
Hola, bon dia.
Benvingut a l'altre telèfon,
Xus Garcia, responsable del col·lectiu La pell de Llavi.
Xus, bon dia.
Hola, bon dia, Jolanda.
A veure, ajudeu-me una mica,
perquè esteu cadascun en un telèfon jo aquí.
Jo he de preguntar, però clar,
adreçar-vos la pregunta allò,
jo crec que intentarem fer una cosa una mica arregladeta, no?
Home, amb la lliure es portem molt bé,
que en mena de problema.
Per això, ja us coneixeu quan vau prendre contacte per primera vegada?
Bueno...
A veure, si va ser una primera vegada íntima no cal.
Tampoc no...
Això és com els enamorats,
que se'ls posen d'acord a la primera cita,
doncs ens passa igual, Pep i a mi.
No, jo la primera vegada que l'he vist amb ell en persona,
la veritat és que no ens coneixem de fa temps,
va ser a la trobada d'escriptors que van fer amb l'Adam Manyer,
que jo i una companya recitàvem poemes de l'Adam,
i ell també va fer allà el seu exposat amb l'Adam.
Hauríem coincidit i ens haguessin donat el premi com a bona parella,
perquè haguessin dit el mateix dia, eh?
Doncs escolta, sou ànimes bessones,
i a més recitant poemes i del mateix autor,
estàveu predestinats a fer una ruta vampírica, no?
Sí, mira, això de la pell del llavi queda molt bé amb els vampirs, també.
Sí, tot lliga, eh? Tot lliga.
Sí, tot lliga la boca, el coll, el llavi...
Ui, ui, ui, ui.
Escolta, sí, no, mira, a veure, aquí el que es tractava era...
Això és de les idees brillants de la Xus,
que és una màquina imparable d'inventar-se coses perquè sembla que a Tarragona...
O sigui, jo que ho veig des de fora i com a tarragoní,
i veig el que passa a Barcelona, i veig el que passa en altres llocs,
i dono la sensació que a Tarragona passen moltes, moltes coses a nivell literari,
és una autèntica passada, no?
I realment dona...
Bueno, t'agafen ganes de fer coses, no?
I quan m'ho va proposar, doncs endavant, no?
El que es tracta, jo, bàsicament, el que m'he proposat és que la gent passi una bona estona
explicant escenaris on es desenvolupa la meva novel·la,
però no serà només explicar la meva novel·la, sinó també coses d'aquests escenaris,
i aleshores, sobretot, centrar-ho en les històries com a més vampíriques.
Una mica reprendre aquell esperit de...
T'envas en un poble com el Barca, que pràcticament no té evitants,
que és molt petit, que té, doncs, 18 cases, de nit, al mig de la muntanya, al peu del Montsant, no?
I aleshores, una mica, retrobar aquell esperit dels contes de por, de llegendes, i tal, a veure, som grans,
no crec que ningú li agafi un atac de cor...
No, no sé què dir-te, eh? No sé què dir-te.
Pep, de totes maneres, això que dius del Barca és que és un lloc,
jo afortunadament el conec molt.
jo recordo haver estat dies i estones i temporades en què hi vivien dues dones que, a més, no es parlaven entre elles.
Bueno, sí, desgraciadament ja...
Et parlo fa, però potser 25 anys, eh?
Sí, sí, sí.
Després, clar, s'ha anat, doncs, al poble, molta gent que ha trobat que és un lloc magnífic,
doncs ha fet la seva casa, ni que sigui de cap de setmana.
De totes maneres, el fil conductor és la novel·la, no?
El fil conductor és la novel·la.
I ara no oblidem que una part de la novel·la passa a Barcelona, però una altra passa al Barca.
I, de fet, aquestes experiències que jo recordava de petit, d'aquestes dones,
de tot aquell ambient una mica...
Quan era petit jo recordo que hi havia una casa que em deien
no passis per davant d'aquesta casa,
vés al tanto perquè hi ha 40 gossos a dins d'aquella casa
i sentia esbordar-los amb tots
i et feia com unes certes pors de petit
que encara augmenten més el fet de ser un poble pràcticament deshabitat.
I jo vaig escriure el llibre allí,
amb la qual cosa, estava sol, en una casa sol,
passejant per la muntanya sol,
que els excursionistes havien dit un baquet amb aquestes camises negres
i amb aquestes pintes de vampir per a mi que havien dit estar sonat, no?
Però bé, no?
I una mica em vaig contaminada a tot aquest ambient.
I aleshores hi ha històries i llegendes d'aquella zona, del Montsant i tot això,
que de fet vampíriques, vampíriques, en el sentit autèntic no ho són,
però que sí que tenen el seu punt sanguinari o el seu punt fosc.
I aleshores les barrejaré amb històries des de Belalgosi a altres personatges que sí que han sigut,
o l'Enriqueta Martí que ha sigut un dels personatges més foscos que ha donat les llegendes populars catalanes.
Bé, una mica ho lligaré...
Podem explicar qui era l'Enriqueta Martí, no? Breument?
Home, doncs si vols t'explico.
Breument ho podem explicar o no?
Jo dic per no malbaratar la ruta ni deixar cap cosa...
No, no, però és molt senzill.
Vull dir, l'Enriqueta Martí era una persona que es dedicava a buscar greix de nens
per vendre'l amb els rics per curar la tuberculosi.
És a dir, com a remei per la tuberculosi a començaments de segle,
funcionava molt bé el greix de nens, però clar, per això havia d'agafar els nens
i se'ls havia de treure el greix o se'ls havia de matar directament.
I doncs aquesta persona va ser llegendària desgraciadament
per els assassinats que va cometre amb infants i els nens que van desaparèixer a Barcelona, no?
No ho sé.
Sí, dins de l'àmbit castellà es deien los sacamantecas, no?
Los sacamantecas.
Que, a més a més, les persones que reptaven els nens
acostumaven a anar amb un sac i se'ls enduien.
I d'aquí ve la por a l'home del sac.
Jo m'havia apuntat, però em penso que em desapuntaré, Pep.
Per què?
Perquè em farà molta por.
No, no, no.
Vull dir, a veure, tothom que em coneix sap que tinc el doble sentit i que tinc moltes sentit.
Home, que ja ho sé, ja ho sé, però...
Sí, perdona, però està la Xus, eh?
Està la Xus.
És que està la Xus.
I jo amb tu, de tu encara em refio, però de la Xus no em refio ni un pèl.
Només cal veure les seves performances, eh?
Escolta, que Déu-n'hi-do, eh?
Jo crec que la Xus serà qui donarà més toque d'humor, no?
Xus, ets de fiar o què?
No, gens.
Ja ho sé.
Gens ni mica, no, però no tingueu por.
De fet, jo crec que el Pep fa més el paper de Vampir i jo més el paper de Van Helsing, eh?
Jo trobo que amb això ens complementem.
Potser és perillós pel Pep, no ho sé.
Hòstia, no em treguis l'estaca, a veure si em li quedaràs.
No, no, ho farem finament.
Ho farem finament, no pateix.
És que si ja ho tenim pensat, de fet, tu t'has confiat molt a fer la ruta,
però hi ha una segona part de la ruta, que és on entrem nosaltres,
a veure què passarà amb aquest apell.
Aquesta, aquesta, aquesta és la que em fa por.
No.
És que jo de vosaltres no m'enfio en pèl, la veritat.
Sou bona gent, ja ho sé, no?
Però a vegades poseu la gent en unes situacions...
Pep, has parlat de música fonamental, no podia ser d'una altra manera,
però si parlem de Vampiria Sant, música, alcohol i tot el seu atrezzo,
o no arribem a tant?
No, música, música.
Música.
Això, l'altre, ja s'ha de depèn de qui pugui posar.
És de ficció, és de ficció, és de la novel·la, no?
Sí, sí, sí, sí.
Aleshores, el que sí que hi ha molts referents musicals,
perquè hi ha molta música inspirada en el tema dels vampirs,
hi ha molta música fosca, fins i tot hi ha grups,
hi havia un grup que eren els Skinny Pupis, es deien,
que, bueno, no els coneix ningú a casa seva,
però que tenen tots els discos,
estan basats en lletres de cançons sobre Dràcula i sobre vampirs i tot això.
Doncs miraré de treure petites perles d'aquestes,
o un disc que tinc amb la veu del mateix Charles Manson.
Recordo de l'assassió en fèrie?
Sí, i tant, i tant, de la Sharon Tate.
Doncs jo tinc un disc a casa
amb què totes les cançons estan cantades per ell.
Ets raro, eh? Ets raro, Pep.
Bueno, perquè a les fires del disc trobo revés,
també, i m'amoc,
i busco coses així de col·leccionista curioses i estranyes.
I escolta, aprofitant que estàs explicant això,
quin era el grup?
És que jo recordo fa molts anys que es parlava d'aquells,
i a més que van dir els capellans
que han de llegir les lletres a l'inrevés,
eren missatges del diable, no?
Hi havia alguna cosa d'aquesta?
Els Llecepelins.
Això mateix, els Llecepelins.
No me'n recordava jo ara qui eren.
És veritat.
Van tenir un dels seus episodis també allò...
Bé, un d'ells es deia que era d'una secta satànica.
I, de fet, es va morir
el fill del cantant del grup
i mai li va perdonar,
i una de les coses que es van fer
es van dissoldre arrel
que el cantant creia que havia sigut
per una qüestió de sectes
del Jimmy Pets, del guitarrista.
És a dir, o sigui que, bueno,
que sí que hi ha moltes...
Aquestes petites historietes
també miraré de...
A més, Starway to Heaven,
que és la cançó aquesta,
que és la més famosa dels Llecepelins,
i que llegit al revés
hi havia missatges satànics,
doncs Starway to Heaven
és escala cap al cel,
que és escala d'ell,
que dic jo.
Sí, que esteu allò...
Oh, tot lligadet, eh?
Tot lligadet.
Tot lligadet.
amb el priorat, no?
La terra, el priorat,
la literatura, el rock,
la música, els vampirs...
I a més, una nit de novembre...
Hi ha una cosa que ha pensat la Chus
que és molt bona,
que és això de que després
de fer la ruta i després de sopar
la gent expliqui
les seves pròpies històries.
És a dir,
fer una mica...
Faré un foc de campament,
que no un foc de campament.
Sí.
Diu així, si vols.
Sí, clar.
Hi ha un foc de campament,
diguéssim,
convejar,
hi ha un foc de campament
que et poden explicar coses macabres
que ja no són el mateix, no?
Però, bueno,
amb gràcia.
Jo crec que és una literatura fantàstica,
té una tradició,
fan, bueno,
meravellosa,
i en aquest país tenim
les històries naturals del Perugio,
no?
Amb el dip de Prat Dip
i tots aquests personatges.
Jo crec que, bueno,
no sé,
que és reprendre alguna cosa
que també existeix.
A vegades,
la part fosca nostra
dins la literatura
també és molt atractiva
i que està bé,
no sé,
que és bonic, no?
Vull dir,
és una nit freda d'hivern,
té pel·lícula,
no sé,
ens ho podem passar molt bé.
Sí, sí que té pel·lícula.
D'entrada,
tot això que has anat explicant,
ho anàvem dibuixant,
dèiem,
escolta,
doncs,
una nit molt especial.
Xus,
dóna'ns alguna pista,
ja sé que no pots explicar
el que fareu,
però una mica també
ens podries donar
a ser gent una mica generosa
com el Pep
i donar-nos,
no sé,
quatre orientacions.
Ja ho sé,
ja ho sé,
ja ens coneixem.
Però, a veure,
per exemple,
com hem d'anar vestits?
Dic,
per no passar fred,
per poder caminar,
per no sé què,
com a mínim,
dóna'ns quatre coses
així d'intendència,
portem a entrepar,
no portem a entrepar,
explica'ns,
a veure.
Bé,
jo us explico això
una mica la cosa més tècnica.
Exacte.
Bé,
primer de tot,
és lluna plena,
que això no ho hem comptat,
és molt curiós.
Això ho has fet tu,
allò de la lluna plena,
no?
Boníssim,
boníssim.
Fet un ritual.
Farem màgina.
Jo és que et veig de bruixa allà,
de veritat,
és que ja m'esgarrifo
només de pensar-hi,
eh?
És que també coincideix.
Bé,
a banda d'això,
d'aquesta curiositat,
a veure,
la gent pot venir com vulgui,
jo el que comentava
en un mail que els he fet
als inscrits
és que n'éssim còmodes,
però no xirocaires.
I amb tot el respecte...
Home,
això de tenir un glamour
i una estètica.
Aquesta.
Ja veig que ho has enganxat
a la primera edat.
Sí, dona,
no, no.
Jo és que crec que el Pep
s'ha quedat una mica parat
quan li dic allò del foc d'acampament,
ha d'entendre
que jo ja tinc una edat,
però sabré comportar-me,
no patio, eh?
Home,
de foc
n'hi haurà tot el que puguem posar.
Molt bé, molt bé.
Llavors,
el tema és anar també amb llanterna,
perquè com que farem la ruta amb el Pep,
que per cert,
aprofito per dir
que és un luxe
tenir-lo amb ell
explicant-nos tot plegat.
Ah, va,
escolta tu.
No, ara,
sí,
perquè tenir la primera malautó...
No, tu més, no, tu.
Bueno,
en fi, en fi.
Ara diria una frase
d'aquelles lletres de pel·lícula,
però no la diré.
No, que estàs a la ràdio.
Per això no...
Això ho guarda tu
per la ruta literària.
A la ruta ja l'hi diré.
Bueno,
i llavors el tema és
anar a llanternes
perquè ens guiïn,
perquè ja serà fosc,
tindrem lluna plena,
de totes maneres.
El sopar s'ha d'anar dur,
perquè com que soparem cadascú
una miqueta
a la nostra manera
allà al refugi,
no tenim sopar.
I, què més?
Després,
bueno,
entra la part de la pell del llavi,
que, bueno,
és la part més d'agafar la literatura
per l'abansant de la participació,
i és el que deia el Pep, no?
Donar l'oportunitat
a la gent
que ens expliqui
les seves històries,
poemes,
contes,
llegendes
de terror, no?
I fer la literatura
aquesta oral parlada
que jo trobo que,
com dèiem,
està molt bé recuperar-la, no?
Que la tenim una mica
oblidadeta a vegades.
A més,
jo voldria afegir una cosa,
que és que
comença a estar una mica mosca
de la tradició aquesta
que ja s'ha imposat
que ja no es diu
ni tots sants,
sinó que es diu Halloween, no?
Aquí sempre diem tots sants, eh, Pep?
Aquí encara diem tots sants,
però m'agradaria sàpiguer
dels teus nebots
o parents o qui sigui
que tinguin al voltant dels 10 anys,
encara li diuen tots sants.
Perquè realment,
o sigui,
a part que li diguin
o li diguin tots sants,
o sigui,
ens venen la tradició
aquesta...
O nit de difunts,
mira que és bonic
nit de difunts, eh, Pep?
Sí.
Nit de difunts.
Nit de difunts.
Fantàstic.
Però vull dir que, bueno,
que coneixem molt bé el Dràcula,
coneixem molt bé
moltes tradicions
que són estrangeres
i en canvi
en com a moltes històries
i petites llegendes d'aquí,
que si realment
haguessin passat al cine
i si realment
s'haguessin fet famoses
tindrien tanta força
com totes aquestes altres.
Vull dir que...
Hi ha llegendes...
La nostra cultura
també té la nostra part,
aquesta fosca,
que a mi m'agradaria
que sortís a la llum.
Hi ha llegendes extraordinàries
recollides
per moltíssims
folcloristes contemporanis,
ara penso en el VMB Moia
o molts més
que podríem trobar.
i de fet nosaltres
que tenim una secció
de cultura popular
en parlem a vegades
i fixa-t'hi
que vam descobrir
l'any passat
i ens ho va dir
un especialista
que la carbassa
tal com l'entenem
i que venen
a les grans superfícies
això del Halloween,
d'acord,
però que la carbassa
entesa com a l'hortelisa
és molt catalana
també en la nit de difunts,
veus?
També forma part
de la tradició
i ens va fer alegria
per dir, escolta,
ja que hem de menjar carbasses
doncs mengem-les
així com una mica
nostrades, no?
Que no sigui tot
d'importació.
A mi no m'agrada gaire
que em donguin carbasses
no, ni a tu ni a ningú
és el que hi farem.
Escolteu una cosa,
places limitades
cadascú ha d'anar
amb el seu vehicle
no sé,
doneu-me més detalls
perquè jo estic segura
que hi haurà gent
que s'hi voldrà apuntar
si és que encara
ho poden fer.
Sí,
jo és el que et volia comentar.
Encara hi ha places
per apuntar-se
a Udol de Dirigir a Cultura
tant al mail
com presencialment
aneu allà a l'OMAC
a Cultura
i pugeu allà
i està limitat
per l'aforament
del que és el refugi
de muntanya
que són 24 places.
Però amb l'opció
que qui vulgui
tingui cotxe
pot fer la ruta
quedar-se allà
a les històries
i després marxar.
Vull dir que hi ha dues opcions
o bé venen amb nosaltres
amb un autobús
que hem esflatat.
Que moderna
que és per favor
cada dia més cosmopolita.
T'estàs a borgesar
amb això de l'autobús
flatat.
Això m'ho dius
perquè no estic allà.
Vols que t'ho digui a la cara?
Vols que t'ho digui a la cara?
No, llavors hi ha aquestes dues opcions
o les persones
que es vulguin quedar
al refugi a dormir i tot
venen amb l'autobús
i l'endemà els portem
o també poden
anar a fer la ruta
a les comptes
i marxar amb el seu vehicle.
Aquestes opcions estan
i encara hi ha places.
T'has oblidat
una opció?
Dius,
venen amb l'autobús
i l'endemà els portem
aquells que quedin vius, no?
Bé,
sí.
Bé,
és que
estem a la relació
i en piques.
Sí, sí.
L'exposició de ganivets
no cal que els hi expliquem.
No cal, no cal.
Aquest allò que farem després
no ho expliquem.
Jo no sé els oients
però jo crec que és qüestió
d'anar-hi a l'omac
de pressa
que som dimecres
i poder ocupar
una d'aquestes places.
Una ruta literària,
una aposta
realment divertida
per sobre de tot,
original,
de la que podem gaudir
amb el Pep Blai,
la Xus Garcia
i 24 persones més.
Moltíssimes gràcies
a tots dos
per atendre
la nostra trucada.
Enhorabona
per la iniciativa
i que arribin moltes més.
Molt bé, moltes gràcies.
A veure com va,
ja t'ho explicarem.
Ja m'ho explicaré
o jo vindré, eh?
A veure,
és veritat.
Vindré, vindré,
però no vindré a l'autobús.
No me n'enfio de vosaltres
que no em feu
alguna transformació
a l'autobús
a tots els que vagin
a l'autobús.
Després no sé,
no me n'enfio un pèl.
Nosaltres regalem, no?
La Xus ha muntat
un kit vampíric, eh?
Per tots els que venen.
Que guai,
d'aquells de Carnaval cutres
amb unes dents de plàstic
i tot això.
Escolta'm,
una cosa.
Tu i jo,
si ens veiem,
tindràs por, eh?
Perdona, Xus,
tu ets vampira,
jo soc bruixa.
Jo soc Van Helsing,
o sigui que potser em mato.
Jo soc bruixa
i per això he endivinat
bona part del que fareu,
d'acord?
Una abraçada guapos,
enhorabona.
Moltes gràcies.
Adéu si jo, bon dia.
Adéu, adéu.