Mi pozo da petróleo.
Y creían que estaba loco.
Creían que no había petróleo más que en Oll Spinelli y en Barbivet.
Pues vengo a decirles que se equivocan.
Está aquí.
Y no podrán hacer nada para evitarlo.
Mi pozo produce en Grande Vic.
Y hay mucho más y aún habrá pozos mayores.
Nosaltres no els parlarem de les grans extensions de Texas ni de l'Orient Mitjà.
Farem un recorregut per un jaciment que fa uns 30 anys va tenir la seva importància.
Els mitjans de l'època es van fer ressò i de quina manera?
Amb grans titulars.
A Tarragona hi ha petroli.
Vaja, no és que tots a partir d'aquell moment començéssim a traginar amb els famosos petrodòlars,
però no deixava de tenir la seva gràcia.
De fet, l'exploració d'hidrocarburs a la Mediterrània va començar una mica abans, l'any 1970,
amb el descobriment que va fer l'aixell del camp Emposta.
Donats aquests primers resultats, es va incrementar l'interès per continuar les prospeccions
i es van descobrir nous camps a metat dels 70 que operaven diferents empreses.
El camp Casablanca es va descobrir l'any 1975.
Dos anys més tard es va iniciar una fase de producció primerenca via plataforma semisubvergible
i a partir de 1982 a través de la plataforma fixa Casablanca, propietat de Repsol.
La plataforma Casablanca està a uns 40 quilòmetres de la costa tarragonina,
amb una profunditat aproximada de 161 metres.
La composen una estructura de 8 potes de 170 metres d'alçada i un pes de 8.000 tones.
Els top sites o equips de coberta es distribueixen en mòdul de producció,
mòdul de potència i control, mòdul d'acomodació amb l'heliport i el mòdul de perforació.
Tot plegat a prou atractiu per plantejar la possibilitat a la companyia Repsol
de fer una visita a les instal·lacions.
Des del primer moment ens van oferir tota la seva col·laboració.
La cita era a les 8.30 del matí, a la base de Repsol IPF als Garidells.
Allà havíem quedat amb l'Òscar Serra, cap de base de Tarragonat de Ripsa,
Repsol Investigacions Patrulleres S.A.
una persona amb una llarga experiència dins d'aquest món.
Fa 26 anys, però amb una plataforma no era aquesta, aquesta que no estava instal·lada,
era una que es deia Setcoi, que es voltava un camp que es deia Dorada, perquè ja es va esgotar.
Llavors, de totes les maneres, els cel·liciats els fèiem en barco.
Dos hores i mitja durava el trajecte.
Em va semblar, des del barco, com molt gran, la plataforma.
Una vegada ja estàs a dins i ja la coneixes, és minúscul a l'espai, ja ho veureu, no?
Perquè el mar és gran, però quan estàs al barco veus aquella mole davant, una sensació de gran.
El coneixement i l'experiència fa considerar aquesta una feina normal, ordinària,
però el propi Òscar reconeixia que les plataformes patrulleres no deixen de tenir un cert encant, un cert aire romàntic.
S'han fet bastantes pel·lícules, no?, i últimament també la Isabel Cuixeta en va fer una,
que precisament la volia fer aquí a última hora, doncs, per circumstàncies no va poder ser, no?
Però sí, està rodejada de cert, un caire d'aventurer, també, no?
La vida de la gent, doncs, bueno, que la plataforma, vulguis o no, estàs aïllat 14 dies, fora de la família.
Aquí encara, diguem-ne, el temps va passant i no és igual ara que fa uns anys.
Ara es té internet, es té, bueno, hi ha el telèfon, es té el xat, vull dir que el sentiment d'aïllament no és tant, no?
Però, bueno, tot i així, estan a anar a les plataformes, com anar al desert i tant.
Amb el món petrolier, doncs, està rodejat d'aquesta orel que tu deies, no?,
l'aventura de conèixer països, conèixer gent.
En principi, per nosaltres, l'aventura ja començava amb el trasllat amb helicòpter.
Era la nostra primera vegada, per això volíem constatar que la cosa era segura.
Mai s'havia produït cap accident?
Incident una vegada fa molt de temps.
Aquests helicòpters són viturbina, és obligat quan es vola, diguem-ne, cap al mar, a sobre del mar,
i aleshores només si en falla una pot volar amb l'altra,
però sembla ser que el pilot té com a norma, com a procediment, si en falla una turbina, aterrar.
Aleshores, fa molts anys, va tenir que aterrar, doncs, entre aquí la refineria amb un camp de patates, em sembla que era, vull dir.
I aleshores, doncs, van aterrar i els van anar a buscar immediatament,
perquè per ràdio ja va indicar la incidència, però, bé, és l'única cosa que ha passat,
que no va passar més que ser una anècdota, no?
Som en dalt de l'helicòpter, i en aquests moments ens estem enlairant,
i bé, anem en direcció a la plataforma.
Òscar, quant pot durar el trajecte?
El trajecte dura uns 20 minuts, no arriba.
Ja està, uns 40 quilòmetres, la plataforma?
Doncs aquí, de Garideix, 50 quilòmetres, exactament, sí.
Per tu i jo deu ser com una rutina, no, anar i venir?
Bueno, ara volo menys, però jo porto bastantes hores de vol, sí.
Uns 20 minuts, aproximadament més tard, vam arribar a la plataforma.
La vista era impressionant.
A mesura que ens acostàvem a la instal·lació,
des de l'aire apareixia col·lusal, la torre i els diferents nivells.
Vam aterrar suaument, i la veritat és que el trajecte va ser plaent,
tant com una passejada turística.
A més, el dia acompanyava i el temps estava de la nostra part.
Vam saltar de l'helicòpter.
Ens vam descordar l'armilla salvavides,
ens vam treure els protectors auditius
i avillats amb les botes de seguretat, el casc
i quatre indicacions en matèria de prevenció de riscos.
Va ser en aquell moment que ens vam traslladar al mòdul de recepció,
acompanyats de Salvador Claramunt,
coordinador de Seguretat i Medi Ambient en base de Tarragona Ripsa.
El primer que vam fer al mòdul de recepció
va ser posar-nos en mans del Salvador.
Mira, aquí tens l'esquema,
i veuràs que hi ha el diagrama de la plataforma,
veuràs els vots salvavides a cada cantó,
una dret a l'esquerra,
també n'hi ha dos més,
al cantó surt,
a l'envers del full que us hem donat,
us està assignat un punt de reunió d'emergència
i un vot salvavides que coincideix amb el número 1.
Els protocols, de totes maneres,
us obliguen a fer simulacres, no?, periòdicament.
Sí, es fan simulacres pràcticament de manera setmanal,
que coincideix el diumenge que la gent li diu la missa,
una mica respectuosament,
però, bueno, és a dir,
és que normalment s'està instal·lat el diumenge,
llavors es fa simulacres efectivament
de qualsevol circumstància que es pugui donar,
és a dir, home a l'aigua,
incendi, explosió,
fuita de gas, etcètera, etcètera,
i simulen diferents, doncs,
situacions per posar-les en pràctica.
Mai ha caigut algú a l'aigua?
Al començament, fa 20 i escaig d'anys,
que s'està construint un sistema nou
i una persona va caure,
hi havia unes escales i va pujar,
vull dir que no va passar res.
Assabentats de tot allò que pertocava la nostra seguretat,
amb la porta tancada i lluny del soroll
propi de la plataforma,
ens vam interessar per la història
de les prospeccions patrulleres a la costa tarragonina.
Ara, bueno, com hem dit abans,
ja portem 25 anys explotant el jaciment,
ara, realment, aquí es produeixen uns 3.000 barrils diaris,
que en percentatges és poquíssim.
Aquí, a l'època que es va produir més,
van ser entre 40 i 50.000 barrils,
i llavors, parlo de l'any 84-85,
es deia que es representava del consum nacional
d'un 2 o un 5%.
No sé si hi hagi una mica.
Ara no arribaríem ni al 0,
entre que hem incrementat molt el consum,
ara, bueno, podria dir un 0,00,
i si et dic 6, potser em passaria,
però ara és molt poquet.
Aquí, bueno, la companyia Chevron,
que és la que va, diguem-ne,
la primera operadora de la plataforma,
es va voler els pioners d'aquí,
els que treballessin aquí, gent experta.
Aleshores, van anar a trobar mecànics,
electricistes, operadors, potser no tants,
però, o sigui, la part, diguem-ne,
més tècnica a nivell de plataforma,
la van anar buscant allà,
més que res, per assegurar-se
que l'èxit de l'operació...
I avui en dia, quina preparació cal tenir per treballar aquí,
la que podries tenir per desenvolupar la mateixa feina a terra?
Sí, pràcticament, vull dir,
el nivell que s'exigeix tècnicament és el mateix,
tant aquí com una planta química,
petroquímica, o de la institució en general.
I què és el que atreu a les persones a venir a treballar aquí,
que l'oferta econòmica és bona, suposo, no?
Home, l'oferta econòmica,
al principi ho era més.
Abans es deia que es guanyava molt diner.
Exactament, no, i de fet,
vull dir, amb companyies americanes
es guanyaven bastants calés,
vull dir, per parlar,
inclús en gràcia del lloc, no?
El sacrificat que era, vull dir,
no regalaven res,
vull dir, el fet d'estar fora de casa,
ric, etcètera,
doncs això és una cosa que es paga com es paga,
vull dir, segons quin joc.
Ara s'ha normalitzat més, ja, els preus, sí.
Només treballar no més?
No, originalment, inclús les dones
tenien prohibit a les plataformes.
Això en què tenia entès,
que era una mica monacal, això,
no era com un monestir de monjos,
les senyores no podien accedir.
S'ha prohibit l'entrada a les dones,
això era una norma americana,
però, bueno, ara aquí han treballat noies,
vull dir, de rep sol,
han vingut geòlegs, han vingut geofísics,
hi havia una noia a la ràdio operadora sanitària,
en fi, s'ha normalitzat.
normal, quantes persones poden estar treballant
en general, assumint totes les tasques de
hola, bon dia?
Aquí hi ha capacitat per 64 persones,
és la màxima capacitat de la plataforma,
i actualment el procés contínu que tenim de producció
i que només hi ha, diguem-ne,
la feina de producció,
són unes 20, 30 i 24 persones.
De camps grans com el camp Casablanca
és difícil que se'n trobi cap,
perquè cada vegada les tècniques
es perfeccionen més i no surten.
El que sí que hi ha són petites estructures
i aquestes sí que es tenen gairebé totes localitzades.
Aleshores són estructures que per elles mateixes
no serien comercials, ni molt menys,
si s'haguessin d'explotar
amb una plataforma semisomergible
o inclús ja seria impensable
fer una plataforma com aquesta.
Ara, degut a que la infraestructura ja hi és,
i degut també al mercat,
que el preu del barril està com està.
Aquestes estructures s'estan mirant,
s'estan mirant amb ulls delicats,
perquè poden ser rentables.
I, de fet, s'estan valorant, no?
N'hi ha de 4 milions de barrils,
de 5 milions de barrils, de milió i mig.
Aleshores, és qüestió de fer un càlcul,
de dir quant en costa fer el pou
i a veure quan surt el preu del barril.
Aquests preus, tot és temptador, no?
Per cert, a què es deu el nom
dels diferents camps de la plataforma?
És una tradició d'aquí, de molt antiga allà, no?
Aquí donen noms de peixos,
el que al mar del...
al sol del Cantàbric es dona noms de daus marines,
com albatros, gaviotes, etc.
I aquí, doncs curiosament,
es dona per donar noms de peixos,
des dels pobs fins als rodaballos,
passant per les lupines i amb gules.
A mi el que em va sorprendre, Òscar,
és quan em vas explicar
d'on venia el nom de Casa Blanca,
que jo li volia trobar, doncs,
algun sentit una mica elevat
i resulta que era el nom d'un bar, no?
Tinc entès.
Sí, bueno, això és el que...
Bueno, hi ha gent aquí...
El Salvador Riu, ho deixa bé, ell, tant.
Sí, no, això s'explica, jo,
en el sentit dir, sembla que és cert.
Els geòlegs, fa més dels anys, 72, 74,
tot el que hi ha aquí al subsol,
aflora el que és a terra,
és a dir, totes les calisses
que estem explotant d'aquí,
que són de Sosoica,
doncs, és només Sosoica,
trobem des del Garraf fins aquí a l'Alcanar, no?
Llavors, bé, fent una geologia regional,
sembla ser que el conjunt d'aquests,
els geòlegs, els geòlegs,
els geòlegs, els geòlegs,
els geòlegs, després de tota la cartografia
i caminar i tal,
doncs, els agrada a l'hora de dinar,
doncs, dinar bé.
I sembla ser que es trobaven
en un restaurant o fonda,
que és a Casablanca, d'aquí al Delta, no?
Això és el que...
I com van descobrir,
diguem-ne, aquests estrats
que podien ser,
podien contenir petroli,
doncs, li van donar un nom de Casablanca, no?
You must remember this,
a kiss is just a kiss,
a sigh is just a sigh.
Bé, doncs, ja ho han sentit,
res a veure amb la mítica pel·lícula.
Vam sortir a l'exterior
i la visió del mar contrastava
amb la macroestructura de ferro
que en se sostenia.
La vista era impagable.
Sí, bueno, hi ha dies que sí, sí, no,
i de fet, hi ha dies que es veu
les muntanyes de Montserrat perfectament,
el dia una miqueta que estigui ventós,
perquè, clar, ara hi ha una miqueta de calima
i gairebé pràcticament no es veu el terra.
Ara, els dies de tempesta a Salvador,
deu ser un patí també, no?
Tot i que l'estructura, lògicament,
és ferma,
però la impressió que deu donar?
Sí, bueno, el vent molesta molt
quan surts a l'exterior.
L'onatge,
si quan vas acostant al nivell del mar,
clar, veus el que és realment
la impressió una miqueta, no?
Antigament es pescava,
era habitual pescar,
el que passa que ens vam trobar
que amb les inspeccions submarines
de l'estructura submergida
quedaven enredats els fils.
Així com els ams, per exemple,
que pot ser un perill o un perill,
en dues setmanes es rovella
i es desintegra,
el fil permaneix.
És a dir,
llavors, pels bussos, clar,
el fil és difícil de veure
i podria ser un perill per ells.
En fi, valoracions paisatgístiques,
a banda, calia iniciar la visita,
que era el motiu que ens havia aportat
a aquest punt de la costa tarragonina.
Ens movíem pels passadissos de la plataforma
a través d'estructures de ferro
que acusaven l'erosió constant del mar.
El següent mòdul que visitàvem
era el d'acomodació.
Concretament, vam adreçar les nostres passes
a l'oficina del supervisor de la plataforma,
Manuel González.
Manolo, el nom amb el que ens va demanar
que ens adrecessin,
confirmava allò que sempre s'ha dit
de les plataformes,
que treballen persones de tot arreu.
La Casa Blanca no era una excepció.
Sí, aquí la mayoría del personal
somos de toda España.
Hay gente de Galicia,
hay gente de Andalucía,
yo soy de Asturias,
y del País Vasco hay también bastante gente,
gente, por supuesto, de Cataluña.
Llevas mucho tiempo aquí.
Pues este será mi segundo año,
aunque ya tuve un periodo
de tres años hace diez.
Uno, cuando empieza a trabajar
en la plataforma,
¿se acostumbra de manera que, bueno,
que es un trabajo que te acaba gustando
o es un trabajo que haces
porque te interesan las condiciones?
Hombre, es un poco de todo, ¿no?
Es un trabajo peculiar
porque te marca mucho la vida,
porque como me parece
que te comentaba Óscar hace un momento,
estás la mitad del tiempo aquí metido
y la otra mitad del tiempo estás libre.
Es decir, suena muy bien
eso de 181 días de vacaciones al año,
pero a veces son difíciles
porque el mes de febrero,
un martes, tus amigos,
tu familia tiene su vida
y tú estás allí de prejubilado, ¿no?
Entonces tienes que hacer amigos
en la plataforma.
Lo que pasa es que, como sabes,
que somos cada uno de nuestros sitios,
pues difícil.
Yo no tengo a nadie en Asturias.
Solo, bueno.
¿Os dificulta tener familia, hijos,
llevar una vida normal?
Por supuesto que no,
pero ¿os dificulta este tipo de trabajo
al tener una familia
como ordinariamente la entendemos?
Sí, evidentemente.
vamos, precisamente uno de los supervisores
que está a bordo
está a punto de ser padre
en la semana que viene
y claro,
el hombre está nervioso,
lógicamente.
El helicóptero a punto, ¿eh?
Sí, sí, sí,
cualquier día se nos va.
Pero, ¿cómo es un día
cual se vol a la plataforma?
Un día normal,
te estoy hablando
un día que no haya ninguna emergencia,
etcétera, ¿no?
Empezas a las siete de la mañana,
hablas con el turno que ha salido,
si ha habido algún problema de noche,
a ver cómo han ido los pozos, etcétera,
porque, bueno,
en caso de un problema mayor
te suelen llamar de noche, ¿no?
Después, básicamente,
te dedicas al tema de partes,
a organizar qué vas a hacer en el día
y demás.
Esto nos lleva aproximadamente
hasta las nueve de la mañana
y a esa hora, pues,
hablas con tierra,
comentas las operaciones del día
y demás,
paramos a comer a las doce
y después hacemos
de unas siete de la tarde.
Y, bueno, yo, por ejemplo,
tengo la mala costumbre
de, pues, antes de acostarme,
pues, pegarme una charla
con el operador que está encontrado,
al ver cómo van las cosas
y, bueno, pues,
lo primero que hago
al levantarme de la cama
y salir de la habitación
es ir a hablar con el turno de noche.
O sea, estás marcado por el día a día.
Convives con el personal
y eso es,
hasta cierto punto, difícil, ¿no?
Porque, bueno,
estás todo el tiempo con ellos.
O sea, termino el único...
Yo, por ejemplo,
tengo la costumbre
de cuando acabo
y está el día tranquilo
ver la película.
A las ocho solemos poner una película,
vemos una película
y, bueno,
ahí somos todos, ¿no?
Estamos partidos
entre fumadores y no fumadores, ¿no?
Que eso también ha llegado aquí.
Claro, claro, evidentemente.
Solamente hay...
No se puede fumar.
Aquí, en mi despacho,
por ejemplo,
no se puede fumar.
Es una zona de trabajo.
Solamente hay sitios de ocio
destinados al par de ellos
en toda la plataforma
destinados al fumar.
¿Y qué hay más?
¿Fumadores o no fumadores aquí?
Desgraciadamente,
creo que fumadores.
Bé,
amb aquesta dinàmica de treball,
també cal cercar l'espai
per descansar,
menjar
i fumar.
a casa i fumar-se a casa.
A l'acomodació hi ha,
la part superior,
que és aquesta on...
Aquesta és una sala
de fumadors,
d'aquestes que ens deien.
Correcte,
no t'explico.
que s'ha obert la porta
i hi havia una boira.
Quan va sortir la llei del tabac,
ens vam trobar
que aquí
era un lloc de treball,
però no és un lloc de treball
com a terra,
que surts al carrer
o te'n vas a casa
i fumas a casa.
Llavors vam decidir
restringir,
abans es podia fumar
al televisor,
ara no sé fumar
i hem deixat una sala petita,
perquè també hi ha televisor,
però és una sala petita
on poden fumar.
Aquí és el mòdul
d'acomodació
que hi ha,
quatre oficines,
hi ha quatre dormitoris
de dues llits
cadascun d'ells,
sales de televisor
i menjador i cuina.
A baix,
només hi ha habitacions,
dutxes, lavabos
i habitacions exclusivament.
Això el que és
és el mòdul d'acomodació.
Pel que fa a la cuina,
hi ha cuiner, lògicament.
Sí,
si vols veure...
Sí, sí, sí.
Sempre he tingut fama
que es menjava bé
a la plataforma,
com sempre es deia, no?
Sí, sí, sí.
Vaja,
jo sempre ho havia sentit.
Escolta molt bé.
Bueno,
escolta,
ja és alguna cosa, no?
Molt bé.
Aquesta és la cuina
i el menjador?
El menjador, sí.
Sí, sí.
Com veus,
ja aquesta mampara d'aquí,
abans estava oberta
i es podria allargar
i es podria allargar el menjador.
Què passa?
Ara amb la gent que som
és suficient això
i hem posat aquella sala
pels fumadors.
Ah, clar,
és aquella que hem obert la porta abans.
Molt bé,
suposo que ja han acabat els esmorzars
i una mica,
tenint en compte que es treballa tors,
el tema del menjador,
doncs,
també deu anar molt marcat,
perquè, clar...
Sí,
de fet,
el menjador s'obre
a les 6 del matí,
a les 11 del migdia
i a les 6 de la tarda.
A les 6 del matí
i a les 6 de la tarda
és perquè puguin esmorzar
o sopar
els que al matí
els que comencen a treballar
de dia,
que comencen a les 7,
i a la tarda
els que comencen a treballar de nit,
que comencen a les 7.
Les menjades són horària europeu, eh?
Sí, sí,
perquè el dinar
és a les 12 del migdia.
Incluso algú comença a dinar
a les 11 del matí,
en el qual és una miqueta xocant.
La vida a la plataforma
té una cadència
diferent
a la vida
a terra.
Una dinàmica
en la que,
com podran comprovar,
està sempre
de taló de fons
la seguretat.
Quan vam sortir
novament a l'exterior,
ens vam mostrar
les embarcacions
d'emergència.
El que sí que està preparat
és per creuar,
si hi hagués una...
cru al mar
i estigués incendiat,
un sistema de refrigeració
extern
que el permetria
travessar
o incendent
ràpid
aquesta...
el fet que no sigui descobert
és per això, no?,
per un problema
de foc,
d'incendi.
Sí,
podria ser
tenir d'abandonar
la plataforma
per un escapé
de gas
o de cru,
estar incendiat
dintre l'aigua,
no?,
i aleshores
amb això et permetria
creuar la barrera aquesta
i allunyar-te.
veig que la seva capacitat
és de 32 passatgers
apratadets, no?
Sí,
que diem que
són 64 les persones
a la màxima capacitat
de la plataforma,
perquè està pensat
només fer servir
dos vaixells
i els altres dos
que poguessin quedar
inutilitzats
en cas de qualsevol desastre.
Ara,
Déu-n'hi-do
per baixar
això d'aquesta altura,
perquè a quina altura
estem més o menys
aquí al vaixell
salvavides aquest?
A quina altura està?
43 metres,
personalment.
El vot
no ens va passar
desapercebut
ni tampoc el fet
que una embarcació
de forma constant
vigilava la plataforma
en tot el seu perímetre.
Hi ha una limitació
de 500 metres
de proximitat màxima.
Llavors,
hi ha un barc
com a stand-by
tot el dia
que en principi
ha de vigilar
que si veu
que algú
s'acosta més
d'aquesta distància,
l'ha d'allunyar.
Alguna vegada
alguna embarcació
ha tingut
alguna dificultat,
no dic que perill greu
perquè estem
a molt poques milles
de la costa,
de trucar a algú
o ajudar.
Jo recordo
una vegada
que hi havia uns
que venien de Mallorca,
se'ls va casar
el gasoil.
Ui, quin bon lloc
per venir a buscar-ne.
Sí.
I resulta...
És una prova, eh?
No, no, sí.
I resulta que no sabien
un teraltat
del gasoil
del barco.
Perquè van al barco
per donar una miqueta
que anaven a Barcelona,
si no recordo malament,
i sí,
si no sabien
un teraltat
del gasoil.
vull dir que...
Però gasoil
em teníeu per donar,
o sigui...
Sí, sí,
no, no, evidentment.
Van anar al vaixell
per ajudar-los
i no...
Déu-n'hi-do.
Els vam trobar,
els vam donar,
però llavors vam avisar
a Capitania,
a Salvement Marítim,
perquè no ens en enfiàvem
d'aquests dos.
De que poguessin arribar.
Dos nois, sí, exacte.
La seguretat, però,
no només es projecta
en les persones.
L'instal·lació industrial
al mar,
hi pot haver gent
que sospiti
que hi hagi contaminació,
etcètera,
però la veritat
és que nosaltres
estem fent uns controls
periòdics
molt rigorosos
de qualsevol cosa
que pugui contaminar.
Per exemple,
diré que
el basament
d'aigua al mar
ens hem autoimposat
el nou passat
15 ppm
de parts per millor
d'hidrocarburs.
L'aigua que fem,
que es produeix
dels pous,
la injectem
a un altre pou
per tal de no
tirar-la al mar.
I, bueno,
ja veu aquí mateix
pots veure
tots els residus
d'aquests viduns d'aquí,
per exemple,
que són dracs bruts
d'oli
o de cru
o el que sigui,
ho portem a terra
i un gestor ve...
Se selecciona,
sí, sí,
se selecciona, sí.
És a dir...
Materials diferents
dels que hi ha.
Sí, hi ha xatarra,
xatarra,
paper i cartró,
matèria orgànica,
que és, diguem,
produït per la cuina,
etcètera,
i tot se separa
convenientment.
Així,
ja teníem clar
tot el que tenia a veure
amb la seguretat.
Arribats a aquest punt,
ja era hora
de visitar
tot un símbol,
la torre.
Aquí, no sé si hi ha
les pel·lícules
que no recordeu massa,
aquí és una esposa.
Aquí,
aquí que estem d'al...
La roda sempre.
D'acord.
Vol que li deien
amb aquesta regota...
Bueno, no,
la regota és com així,
la taula rotatòria,
no?
Això va rodant,
rodant, rodant,
i a sobre
que li van donant pes
a el que és
tota la tuberia,
la tuberia...
que és com un taladre gegant,
això, no?
Taladre gegant,
va donant pes
i va perforant,
perforant,
perforant,
i en aquest cas,
si haguéssim d'anar a buscar
l'estructura
que ens interessés,
a uns quilòmetres d'aquí,
li hauríem de donar
una inclinació
per tal d'anar a buscar
aquesta estructura,
sinó, clar,
a aniria vertical,
no?
De fet,
aquí la plataforma
està situada
en un lloc molt límit,
perquè té 160 metres
de làmina d'aigua,
una miqueta més
ja cap al sud,
ja s'aconsegueixen
profunditats
de 200,
500 i 1.000 metres,
la qual l'estructura
no s'hi hauria pogut fixar,
perquè hi ha uns límits,
i a partir d'aquesta estructura
tots els pou surten
com un pou,
no?
Es van drenant
el que és el jaciment
de diferents llocs
perquè es pugui treure
tot el petroli.
El que no pot ser
és fer un pou
i dèiem esxuclar
tot el petroli
perquè està compartimentat
d'alguna manera.
Per cert,
que abans parlava el Salvador
de l'aigua,
dels hidrocarbústres,
l'aigua de consum
per la higiene
és aigua que porteu
de terra en un dipòsit,
és aigua de mar
desalinizada,
no ho sé.
L'aigua que es fa servir
es potabilitzes,
l'aigua del mar
o la que teniu aquí?
No,
la que es fa servir
per sanitaris,
dutxes,
etcètera,
és desalinizada
des d'aquí.
Teniu unes plates
directament,
després les veureu.
I la de consum humà,
és a dir,
cuina per beure,
es porta de terra
embotellada.
Estem al que és
sota la torre de perforació,
és un mòdul,
això és com un mecano,
aquest mòdul de perforació
és independent
de la plataforma,
o sigui que...
Això sí que s'ho podrien
endur quan convingués.
En tu,
inclús es va plantejar
quan es van acabar
tots els pous,
pensant que no se'n faria cap més,
inclús es pretenia
vendre l'altra o seu de sobre,
però no,
no, no,
després es va anar veient
que es farien més pous,
es va quedar,
doncs aquesta superfície
es esguisa
en el sentit
és, ho és
i nord-sud,
de tal manera
de poder fer
diversos pous,
i això és una estructura
amb moltes vàlvules
que es col·loca
a l'hora de fer un pou
per controlar el pou.
Tu vas fent el pou,
però pot ser
que hi ha alguna erupció,
això que es veia
en les pel·lícules,
que és fruit del petroli,
doncs aquestes vàlvules
són els que et permetria
controlar aquestes erupcions.
Estem a la gota 15,
estem a 15 metres
sobre el nivell del mar,
i en aquesta
és la, diguem-ne,
la zona de planta
més àmplia,
que ho tenia
uns 30 metres,
però uns 80 metres,
120 metres,
és un rectangle,
aleshores es divideix
en tres parts,
la zona de cap de pous,
que és on estem ara,
aquí és on venen
tots els pous perforats
des de la plataforma,
on tot el petroli
ve aquí,
i d'aquí ja
es passa en una zona,
que és la zona de procés,
que després ja anirem.
Aquesta seria
la zona de pous,
aquí veurem ara
els diferents pous
que estan produint ara
el petroli
que surt d'aquí a la plataforma.
Ara, en tot cas,
arribem al director de la plataforma
que ens tregui
una mostra de cru,
que així veureu el cru
tal qual surt de la naturalesa.
Déu-n'hi-do.
Doncs a Manolo
ens traurà una mostra de cru,
i hi ha unes aixetes...
Que són els diferents
que tenim el Casablanca 17,
el Boquerón,
el Rodavallo,
el Xipirón...
És a dir...
Tots aquells camps
que dèiem
tenen el seu corresponent
aixet aquí
per saber exactament
la qualitat del petroli.
Aleshores que hi ha distribuït
perquè cadascú té
unes característiques.
Encara que són cruus
molt iguals,
amb molt bona qualitat,
doncs, bueno,
hi ha diferents densitats...
Però això és una mica
com el vi.
Sí, sí, sí.
Tenim aquí diferents
i farem un tastet ara a veure.
Manolo,
em penso que ens treu
una mostra del Boquerón, no?
Boquerón, del Boquerón.
És el millor.
És que dèiem
que això sembla el vi.
El millor és el 17,
però no està fluyendo hoy.
El 17, que és el de Casablanca.
Sí, sí.
La madre.
La madre, efectivament.
Vamos a veure,
ahí veréis ahora
la pasta, ves?
És una emulsió,
lo que estáis viendo,
de petróleo i agua.
Parece que hace con leche.
Efectivamente.
Mira, cuidado.
Sé que era negro, negro,
pero veo que no.
Hay de todos los colores
porque son de diferentes campos,
de diferentes zonas.
Uy, l'olor.
Es como sur,
cómo sale, sí.
Este guardió a hora y media,
no, en el yacimiento.
A 3.000 metros de aquí,
en unas rocas,
pues, de hace 300 millones de años.
¿El C8 cuál es?
El Casablanca 8.
Este fue el mejor pozo
históricamente del campo.
¿Por la calidad y por la cantidad?
Por la cantidad, básicamente.
La calidad no son los mejores.
Los Casablanca
son los pozos
con los apis más bajos.
Los crudos más ligeros
son los otros,
sin embargo,
tienen otros problemas
como sulfídrico, etcétera.
Cuando habláis de calidad
en el crudo,
¿cuáles son los criterios
o los parámetros
que siguen para decir
que un crudo
es de mejor calidad
que otro?
Sobre todo,
el contenido es ligero,
o sea,
cuanto más ligeros,
más contenido es ligero.
El C8 se saca.
Está habiendo agua.
A partir de eso
se hacen diferentes productos.
Sí, sí.
O sea,
no,
lo que pasa es que
cuanto más,
cuanto el apis
sea más alto,
el crudo es más ligero,
tiene más,
mayor contenido
en fracciones ligeras
del petróleo
y el valor
es más alto,
¿no?
O sea,
el precio
del petróleo
se fija
en función
de un estándar
que es el famoso
Bren,
y en función
del Bren
la calidad del precio
se marca
entre otros factores
por el lápiz
y luego
por cualquier tipo
de contaminante
que pueda tener.
Los cocos
que tienen mucho
subhídrico
pues no son tan...
¿Es de buena cualidad
el crudo aquí,
el petróleo?
Sí,
aquí está considerado
como ligero.
Sí,
media-alta.
Pensaba que sería
más espeso.
El problema
que lo que estás viendo
ahora aquí
es una mezcla
de agua
y crudo.
El yacimiento
está al final
de su vida,
con lo cual
cada vez nos está
viniendo más agua
y cada vez nos está
viniendo menos crudo.
El operador
que hace aquí
coge su muestra
de cada uno de los pozos
ahora llevan
bastante agua,
centrifuga,
toma su api,
temperatura característica...
Sí,
un pequeño análisis.
Se centrifuga
para sacar el agua
y se anota
por pozo
y por campo
la característica
de cada uno.
¿Por qué se hace esto?
Porque, bueno,
cada campo
tiene sus socios.
No todos los socios
participan
con el mismo porcentaje
y no todos los socios
están dentro
de cada uno
de estos campos.
¿Todos los campos
no son...
¿Es un consorcio?
Es un consorcio
de distintas empresas
con participaciones
distintas.
Hay empresas,
casi todas,
participan
en los mismos campos
pero con porcentajes
distintos.
Entonces tú,
cuando vendes
un barril de petróleo
porque por el oraducto
sale todo junto,
tienes que distinguir
de qué cantidad
en ese barril
va de Angula,
va de Rodavallo,
va de Casablanca,
etcétera,
y qué calidades
para después de hacer...
dos bromas
fíamos con los nombres
pero son importantes
los nombres.
Son los diferentes pous,
¿no?
La Barracuda
o Casa 17,
el que hemos visto abans,
¿no?
Aleshores,
com podeu veure,
per exemple,
aquest és el cas d'avui,
si toques una mica aquí
veuràs que...
Crema, crema,
està molt calent.
Que surt el cru,
que calenta...
¿A quina temperatura
pot sortir?
Surten uns 120 graus
o 110 graus,
com més aigua,
l'aigua
a un tempo de calorífic
més alt,
més calent surt.
Però bueno,
la temperatura
és aquesta.
que és la cota 7,
que li diem,
que està a 7 metres
per sobre
el nivell del mar.
Després tenim la cota 15,
la cota 23,
la cota 32,
la cota 40 i 47,
que és l'heliport.
Ho dividim per cotes
i per zones,
la zona de procés,
la zona de serveis,
la zona de perforació...
Ara exactament on som?
Ara estaríem
el que seria
la coberta de perforació.
O sigui,
aquí diem la coberta
perquè és un espai
bastant ampli,
en el qual aquí van,
quan es perfora,
tota la toberia,
tota la toberia,
que són tubos
de diferents diàmetres
i una allargada
d'uns 10-12 metres,
tots es posen aquí,
direcció nord-sur,
que estem ara,
s'inspeccionen
abans de baixar el pou.
I des d'aquesta torre
que tenim davant
és des de la torre
de perforació,
des d'on es perfora.
El que heu vist
en les pel·lícules,
que es van posant els tubos,
es van roscant,
hi ha una màquina
que li dona força
i pressió
i roda,
des de quan es van baixant
els tubos
i el trepen
o el tricó,
que se'n diu,
que està a la punta,
és el que va perforant
el terreny.
Aquesta torre
no perfora
des de l'any 2002,
que es van fer
els últims pous.
Són uns equips
que només es posen
en marxa
per qüestions
de manteniment,
una vegada al mes,
aleshores,
s'haurien de posar
a punt
per emprendre
una operació
d'aquesta
d'una quantia econòmica
important
en la qual
no pot fallar res.
Hem visitat
la zona de pous
on venen
tot el cru
de tots els pous
i es reuneixen allà.
Hi ha més moviment.
Sí, ja veieu més gent, ja.
Bueno, aquí,
ara entrem a la zona de procés.
A vegades hem estat
en aquell compartiment
passa que hem baixat a baix.
Llavors, el cru
es reuneix
tot el cru
de tots els pous,
s'ajunten,
passen per aquests intercanviadors
de calor
que diem per refredar una mica
el cru.
Ja entra fred
perquè els pous que estan lluny,
el mar ja el refrigera,
o sigui, el cru ja arriba fred.
En canvi,
els pous de plataforma
venen calents,
aleshores,
els barregem,
els refrigerem tots
i d'aquí ja passa
el procés de separació.
L'únic que es fa aquí
és separar per gravetat
de l'aigua,
el gas
i del petroli.
Això es fa
amb aquests tanks d'aquí
que són els separadors.
En tenim sis
per separar
el cru del gas
a l'aigua.
El cru,
una vegada separat,
passa amb un tank més gran
que en diem
el tank d'amagatzement
i d'allà amb les bombes,
que ara les veurem,
bombegem el cru
cap a l'oleoducte.
Abans d'enviar l'oleoducte,
el cru passa per una estació de medició
perquè hem de saber
quant de cru produïm, no?
Tot això passa.
Això són turbines
que amadeixen
la quantitat de cru
que enviem.
D'aquí ja passa
aquesta d'aquí.
Aquesta és l'autoveria
i aquí ja va cap a l'oleoducte
i marxa cap a terra.
Aquest seria
el recorrido del barri de crudo,
des que sale hasta que entra.
Aquesta ja és el crudo
sin gas,
pràcticament,
sin agua.
Aquí sí que lo verás,
este color,
negro.
Els dirigim per unes escales
de ferro
cap a la cota
més baixa
i quasi a tocar el mar,
com aquell qui diu.
És impressionant, això, eh?
Abans hem estat
a la cima de cap de pous
i més amunt
de la cima de cap de pous
hi havia la torre de perforació
i de la torre de perforació
s'han fet aquests nou pous.
Que veieu aquí.
Un, dos, tres,
sis i nou.
Per dintre d'aquestes tuberies
passen les altres tuberies
fins a arribar
a aquests 3.000,
3.000, 5.000, 4.000 metres
d'on estan els jaciments.
I netegen les potes
perquè aquí sorgeixen
un pes impressionant
de musclos, eh?
Entre, no ho sé,
dos o tres metres per sobre
i per sota
hi ha una massa de musclos
immenses,
llagostes i això no es fa.
Llagostes també,
els bussos empujen.
perquè hi ha monstres
que hi ha instal·lacions
que hi ha així al mar.
Normalment es fa molt de maris.
Hi havia fotos a dalt
de llagostes.
Sí, sí, que se les vegin gent.
Mentre no surtin
monstres marins,
allò mutantes.
De moment no n'hem vist mai cap.
Sirenes.
Sirenes tampoc n'hem vist mai cap.
Possiblement algun veu de sirenes.
Ah, un veu de...
Però bé, això és més de boca
que de res.
Sirenes no,
però sí que és cert
que els peixos
i els musclos
fa un quant temps
van haver de compartir
el seu habitat
amb un sismògraf.
El sismògraf
es va instal·lar
fa dos anys.
Dos anys, dos anys.
El passa és que
després van tenir un problema
amb un càble
que se'ls va trencar
i van perdre la comunicació.
O van recuperar una altra vegada
i ara aquest estiu
ho tornaran a posar.
O sigui que va durar
com 4 o 5 mesos.
El fet de posar-ho aquí
era perquè hi havia la plataforma, no?
Sí, hi havia la plataforma
i llavors hi és un lloc
molt, molt bo
per tenir aquest sismògraf
i recollir les dades
perquè això no és molt difícil.
Home, de fet,
quan es fa un estudi geològic
per ubicar una infraestructura
d'aquest tipus
el primer que s'ha de mirar
és el tema de sísmic, no?
El tema sísmic,
el tema del sol,
com està la duresa, etc.
I això serveix
amb ells
per tenir un punt més
entre el que és
l'Observatori de l'Ebre
tenir un punt més de referència
dels moviments sísmics.
Però també això ha servit
per aquest punt de la plataforma
per medir corrents marines.
L'Institut Oceanogràfic
tenia instal·lats aquí
uns correntímetres
de diferents nivells
penjats a la torxa
també per saber
com anava el tema de corrents.
Hi ha hagut medidors d'ones
també
a la Mediterrània
amb aquesta distància
a les altures de les zones.
De forma així
en un lloc
amb el Mar del Nord
o aquí a la Mediterrània
és molt diferent
pel tema
de l'onatge.
Aquí el que és
cota 15
és cota 15
perquè
està pensat
que a l'onada
amb 100 anys
la més alta
va ser
de 8 metres
que es posen
a la plataforma
a aquest nivell
te la posen
a la zona
periosa
o a la zona
de més activitat
te la posen
a 15 metres
a vegada i mitja
l'onada més gran
però a la cota 15
al Mar del Nord
igual és a 30.
Després de transitar
per tots els mòduls
a fascinar-nos
amb tots els processos
era el moment
d'allunyar-nos
novament del soroll
i anar a fer un cop d'ull
a la sala de control.
Això és la sala de control
correctament.
Tots els PLC's
els ordinadors
que controlen
diferents paràmetres
poden controlar
des d'uns caps de pous
del xipirón
fins a un sistema
de sincronització
de generadors
el sistema d'alarmes
el de la dreta de tot
és el cor
de la prevenció
quant a alarmes
de detracció de gas
de foc
de gas de sulfídric
etc.
Les pantalles
estan duplicades
es poden veure
a diferents llocs
i ell
si salta
una alarma
automàticament
pot saber
en quin lloc
precís
quin sensor
exactament
concretament
activar l'alarma
llavors ell pot dirigir
exacte
les persones
que facin falta
per veure
si realment
és real
i si ho és
prendre les mesures
apropiades
tot i que el sistema
d'alarmes
està preparat
perquè automàticament
actui
una sèrie
de sistemes
per tal
d'aïllar
el problema.
totes les zones
aquestes
que hem visitat
d'explotació
quin problema?
a l'exterior
el problema
principal pot ser
escapament de cru
amb el qual
també hi hauria
escapament de gas
pot ser gas combustible
i gas sulfídric
el sulfídric
és perillósíssim
a part de combustible
també és perillósíssim
perquè sense tu
l'oral
et pot matar
correcte?
llavors
a tota la planta
de producció
normalment
a uns 20 centímetres
detectors de terra
hi ha com
30 detectors
de gas sulfídric
a diferents nivells
hi ha detectors
de gas combustible
per què?
perquè pot ser
que rebenti
una tuberia de gas
pot ser
que rebenti
una tuberia
que hi hagi cru
el sortir cru
també surt gas
en el qual
el detecta
i a part d'això
un problema
es pot detectar
pels detectors
d'alarma
detectors de gas
o
de gas combustible
o gas sulfídric
i també
per les variacions
en el procés
és a dir
si hi ha una fuita
molt gran
de cru
els separadors
baixarien de nivell
és a dir
hi hauria una sèrie
de mesures
indirectes
que et diria
que hi ha un problema
a un lloc de terminal
en aquesta sala
de control
ens vam trobar
un autèntic
veterà
el Miguel
aquí en Casablanca
desde el 82
¿Quién te puede entender
que lleves tantos años
trabajando aquí
y no hayas tenido
tentación de trabajar
en tierra?
Eso es como el que trabaja
yo que sé
en repinería
o en General Motors
o toda una vida
¿Pero que eres una persona
muy solitaria
y aquí estás bien?
Hombre
debe de ser
que el trabajar aquí
ahora
tengo como un poco
de agorofobia
cuando salgo fuera
¿Sí?
Sí
pero bien
es llevadero
A los compañeros bien
habrás conocido
a todo el mundo
que ha trabajado aquí
A muchos
muchos
han pasado por aquí
mucha gente ya
Habiendo
siendo un espacio reducido
y teniendo tanto contacto
también habrás hecho
buenos amigos
¿No?
Buenos
buenísimos
algunos
algunos sí
¿También algunas
enemistades
lógicamente?
Eso
pero eso
pasa en la vida
a cualquier momento
y a cualquier hora
¿No?
Por lo tanto
si estás desde el 82
pues no hay más que hacer cuentas
los años que llevas aquí
Es aquí 25

con los traumatismos
Bien
me imagino que tenéis unos protocolos
en caso de alguna urgencia sanitaria
de alguno de los trabajadores
que tuviera algún problema más grave
¿No?
Por supuesto
tenemos las 24 horas
y los 7 días de la semana
un helicóptero disponible
para en caso de tener que evacuar
tenemos en 20 minutos
tenemos aquí un sistema de evacuación
y está todo protocolizado
o sea
Antes hablábamos con Miguel
que nos dijo que una vez
tuvo un problema de cervicales
y de vértigo horroroso
claro
tener vértigo aquí
tiene que ser lo peor
¿No?
Pues una faena
una faena
lo que pasa que bueno
se dejó tratar
porque estaba un poco reticente el hombre
al final se dejó pinchar
y mejoró mucho
la verdad es que
se quedó muy contento
Hablabas de catarros
¿Aquí os ha venido el virus de la gripe
este año también?
No
la verdad es que
nos hemos librado
estamos aquí aislados
y para bien o para mal
pues mira
Otros años sí que os habéis encontrado
¿No?
Hemos tenido
no sabíamos muy claro
si eran gripes
hemos tenido épocas
pues cuando ha habido
esos cambios tan
tan bruscos
con el cambio climático
de temperaturas
y de vientos
aquí claro
están entrando y saliendo
de sitios cerrados
a espacios abiertos
pues hemos tenido
épocas malas
que ha habido
bastantes catarros
pero la verdad es que
gripe
lo que es gripe
epidemia
aquí en situ
no
¿En general son buenos pacientes?
Bueno
eso ya
tenemos
vamos a decir que de todo

de producción
en principio
tenemos
hasta el 2013
en función de las reservas
actuales
y del preu
del barril actual
de todas maneras
al final
d'això
una vez no sea rentable
o incluso
acaben las reservas
es abandonar
o abandonar
totalmente
aquest és un dels camins
que hi ha
i s'estan fent
provisions econòmics
de fons
per fer-ho
aleshores
abandonament total
vol dir deixar
tant el que és
l'estructura
eliminar-la
es pot fer
de diverses maneres
tallar-la
i portar-la
a transportar-la
a terra
també
complint
amb la normativa
que hi hagi
en el seu moment
es podria
allunyar-la
del que és
la costa
i bolcar-la
i que fos
com un centre
de regeneració
en bicicula
i una altra solució
s'estan fent uns estudis
d'amagatzement
de CO2
que això serà
se sabran
les conclusions
d'aquest estudi
finals del 2007
a finals d'aquest any
i estan veient
si el jaciment
pot
diguem-ne
amagatzemar CO2
o CO2
que es captaria
de les zones
d'aquí del petroquímic
i de la refineria
captar aquest CO2
i injectar-lo
en el mateix jaciment
això donaria
més vida
o sigui
donaria continuïtat
a l'estructura
al marge
que serviria
per una
també recuperació
terciària
diguem-ne
del poc cul
que pogués quedar
i dintre
del que és
els marges
que hi ha
d'emissió
de CO2
a l'atmosfera
un programa
que encara
no està concluït
i que d'aquí
a finals d'any
s'assebrà
Manolo
Manolo
després de tot
el que hem vist
i ens hem
ensenyat
no vull ni pensar
el que supondria
tenir que
desmontar
i deixar
tot tal
com estava
quan arribasteis
a 25 anys

a l'atmosfera
a l'atmosfera
a l'atmosfera
a l'atmosfera
a l'atmosfera
però esperem
no ver-lo
esperem que dure
mucho tiempo
¿Es posible
que la noción
del tiempo
sea diferente aquí?
Aquí hay
lunes y domingo
lunes todos los días
domingo el día
que te vas
El que estava clar
és que el nostre futur
més immediat
estava novament
a l'helicòpter
era el moment
d'iniciar
el ritual
de seguretat
abandonar
el casc
acordar-nos
el cinturó
posar-nos
l'armilla
a salvavides
i molta tranquil·litat
en el vol
de tornada
cap als garidells
perquè ja ho saben
la veterania
és un grau


mi heart
will lead me
there soon
we'll meet
beyond the shore
we'll kiss
just like before
happy we'll be
beyond the sea
And ever again I'll go sailing
I know beyond a doubt
My heart will lead me there soon
For we'll meet, I know we'll meet
Beyond the shore
We'll kiss just as before
Happy we will be beyond the sea
And ever again I'll go sailing
No more sailing
So long sailing, sailing
No more sailing
Goodbye, farewell, my friend
No more sailing
So long sailing
No more sailing
No more sailin'
No more sailin'
No more, no more
Oh, no more sailin'
No more, no more
No more, no more
No more, no more
Oh, no more sailin'
No more, no more
No more, no more
No more, one more time
No more
No more Titan
No more, no more
No more..
No more, no more
No more, no more
Oro, no more
No more, no more
Johan
No more sailing
No more نہ
No more sailin'
Love
No more sailin'
No more sailin'
No more sailin'
No more sailin'
No more sailin'
No more sailin'
No more sailin'
No more sailin'
No more sailin'