D'aquí tres minuts seran tres quarts d'onze del matí.
Seguim en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Saludant ara la directora de Càritas en diossesana de Tarragona,
la senyora Carme Bourbonés,
a la que hem convidat justament aquest matí de dimarts
per parlar de la memòria anual que presentava la setmana passada,
que presentaven públicament,
i per comentar i repassar una mica els programes
amb els que estan treballant i els col·lectius
amb els quals s'està incidint bàsicament Càritas
aquí a la nostra ciutat i a les nostres comarques.
Senyora Bourbonés, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Vostè sempre presenta en la memòria per aquestes dates,
coincidint amb corpus.
Sí, efectivament.
Què podem destacar de la memòria anual del 2006?
O què és el que li agrada destacar a la directora de Càritas aquí a Tarragona?
Bé, aquest any nosaltres hem centrat els dos esforços
per explicar a la gent dos grans àmbits que ens preocupen i que ens ocupen.
En primer lloc, el tema, per exemple,
de les persones que plantegen dobles patologies,
és a dir, persones que tenen problemes de salut mental
i sobre això s'acumulen processos de desestructuració familiar,
processos de sense sostre,
és a dir, aquelles persones que realment tenen una problemàtica molt diversificada,
que es concentra en una sola persona
i que no hi ha recursos en la societat per atendre'ls directament.
Això és bàsicament amb el que observen com a principal fenomen dels últims temps?
És sobre el fenomen que nosaltres demanem l'atenció de les administracions,
concretament ahir com a Càritas Catalunya vam estar amb la consellera d'Acció Social i Ciutadania
i li fèiem present aquesta situació.
És a dir, que està augmentant aquest tipus de persones
que sobre elles s'acumulen un seguit de mancances i de vulnerabilitats
i que les administracions encara no acaben d'identificar exactament com ho farem.
I vam quedar que treballaríem plegats
i que intentaríem fer front a aquesta situació que es va fent cada vegada més gran.
Tenen la sensació, senyor Borboners,
que cada cop són més les problemàtiques més diverses, més plurals
i que per tant també és més difícil,
tant per part de l'administració com per part de les entitats,
entitats com Càritas,
d'afrontar amb garanties aquestes problemàtiques?
A veure, efectivament, estan apareixent noves situacions,
nosaltres dient de pobresa o podríem dir de vulnerabilitat,
degut a la situació de la societat,
perquè hi ha totes unes altres realitats personals, humanes,
sobretot el tema de la família, això hi fa molt.
La família deixa de ser aquest referent i aquest coixí
que històricament ha estat en deficiències o no,
però sempre ha estat.
I avui dia, diguéssim,
el tombalejar-se aquest concepte
afecta moltes persones que es troben realment soles
davant de tot un conjunt de mancances molt diversificades.
Parlem una mica de l'activitat,
en fi, del dia a dia,
per dir-ho d'alguna manera,
de Càritas i Ossesana de Tarragona.
En quins programes estan treballant?
Bé, com sabeu, treballem en molts parles.
El principal programa que es treballa a tota la diòcesis
és el tema de, i a Tarragona en particular,
és el tema d'atenció que diem a la família,
les primeres mancances que té la família, de tot tipus,
però sobretot una primera assistència, la família.
Després també molts temes d'infància,
i com també us volia dir,
treballem aquest any també un altre tema,
que és el tema de l'educació.
És ben cert que en el nostre país,
tots els nens tenen un lloc escolar assegurat
i els adolescents també,
però no tots tenen les mateixes oportunitats
perquè els hi falli el sector, com us deia abans,
sector familiar, al seu entorn més proper.
I amb això també estem esmerjant moltíssims esforços.
Per què justament volen incidir,
sobretot en la qüestió educativa,
en una educació de qualitat?
Perquè realment, insistim,
aquesta educació de qualitat existeix,
ja l'oferta, però hi ha també d'existir
la persona que pugui realment rebre aquesta educació,
perquè ells també tenen una actitud més positiva.
I molts dels nois i les noies
que avui dia venen als centres escolars,
que podrien tindre aquesta possibilitat,
arriben, com dèiem, a l'escola amb una metàfora,
amb la matxilla plena carregada de pedres,
perquè per allò la nit anterior
potser no han sopat o no han sopat adequadament,
a casa seva hi ha hagut malestar,
estan en situacions familiars,
insisteixo, molt desestructurades,
i això fa que no puguin tindre educació de qualitat,
i no tindran educació de qualitat,
després també tindran limitacions
per inserir-se en la vida social i laboral.
Fem això, balanç una mica dels últims mesos,
de les activitats que fa Càritas,
a quantes persones creu, calcula,
sense donar xifres exactes,
però que pot atendre Càritas en un any?
Uf, jo parlaria...
Ara, si parlem a tota la diòcesis
i parlem des del sector de família
de les persones que venen
fins a aquells que van en programes més congrits,
potser podríem parlar d'unes 130.000 persones aproximadament.
Això són moltes persones, eh?
Sí, perquè estem dient sectors de família
que potser només donen aquest suport molt puntual
per acabar-los d'ajudar a superar
les mancàncies d'arribar fins a final de mes,
amb un suport molt concret, assistencial,
que cada vegada és menys.
Però llavors hi ha tot el tema que podem dir-li,
per exemple, orientació laboral.
Per exemple, nosaltres tenim programes
perquè totes aquestes persones
que necessitin reincorporar-se
o iniciar per primera vegada
la seva tasca laboral,
ja els hem d'orientar.
I a vegades, llavors, també adreçar-los
cap a un pretaller que nosaltres fem
o d'aquest pretaller després dirigir-los
a tallers que ofereix l'administració.
I a vegades només venen a fer un parell de consultes,
però aquesta gent també els atenem.
O, per exemple, tot el que diríem
l'àrea d'immigració.
Teniu present que aquí també tenim molt personal,
tot aquest personal que podem dir-ne sense papers,
que no van cap a un altre lloc
i que ve a Càritas.
O tot aquest personal immigrant
que el 16 dia que dic jo
que els han atès uns altres col·lectius,
uns altres NGs,
nosaltres, a partir d'aquell moment,
els anem fent un seguiment
i els anem atenent.
Els col·lectius d'immigrants
són els que necessiten ara justament
més assistència,
més recursos per part d'entitats com Càritas?
Efectivament, sobretot d'aquestes persones
que es troben en situació d'extrema vulnerabilitat,
que són els que deixen ser papers.
Realment és en l'espai on poden trobar una resposta.
També els troben a les administracions, per suposat,
però ells venen amb molta tranquil·litat
perquè saben que nosaltres els donem aquest suport.
Insisteixo, moltes vegades,
aquesta orientació a vegades només és laboral
o una orientació inclús de tipus ciutadà,
per entendre'ns,
de dir-los,
doncs miri, vagin cap a buscar aquest recurs, etcètera.
És que la nostra actuació és molt apropada a la gent
i en aquest sentit crec que és interessant
que la gent sàpiga que hi ha un espai nou.
I ara també aprofito per dir
perquè a l'octubre, com ja sabeu,
i ja suposo que ens tornem a veure,
inaugurarem aquests espais que farem aquí
als locals,
tocant a l'església de la Punxa,
dels pares carmelites que els han cedit,
i ho hem fet aquí perquè així la gent trobarà un espai
amb molta més facilitat apropar-s'hi,
demanar aquella ajuda, aquella orientació,
aquell assessorament,
i després moltes vegades aquella persona,
anem a aquell assessorament cap a un recurs de l'administració
o un recurs públic,
perfectament llavors pot tirar endavant amb un seguiment.
Parlen i escoltant a Carme Borbonés,
un ja té molt clar que s'ha acabat aquella imatge
que podríem dir associar bàsicament a Càritas
amb la casa d'acollida del transeum,
en donar un servei concret
a unes determinades persones
que no tenen lloc on dormir.
Vull dir que la pluralitat de casos,
el ventall de realitats del dia a dia
de la societat actual d'aquest segle XXI
és immensa i que va molt més enllà,
com dèiem, d'aquesta imatge que podríem tenir
fa un temps més estereotipada, no?
Exactament, i sobretot més assistencial.
Nosaltres el que volem és tirar endavant
el tema de la promoció.
Insisteixo, hi ha moltes persones
que a vegades tenen uns recursos
però no saben com administrar-se'ls,
com acabar-los d'organitzar,
i llavors els fa front
a carar-se amb aquest món tan competitiu que vivim.
Podem trobar una persona,
una mestesa en una parròquia, per exemple,
i aquí també voldria dir
que és sort dels mil voluntaris que tenim,
perquè això també cal dir-ho.
Penseu que són mil persones
que al llarg de l'any
dediquen les seves hores a atendre
i a acollir, sobretot a acollir, escoltar.
A vegades només escoltar
i donar una orientació,
ja és molta l'acció,
però és aquesta la tasca de Càritas.
Al fi i al cap,
nosaltres som una entitat
de l'Església Catòlica
que tornem en praxis
el que és la paraula de l'Evangeli.
Això tampoc no ho hem de perdre de vista.
Tenim un perfil cada cop que augmenta més
de persones que demanin informació a Càritas,
informació, assessorament, acollida, o no?
És molt divers, és molt divers.
Tot el contrari, com deies molt bé abans.
Hi ha moltes persones que m'ho hem determinat
que arriben a una situació crítica.
Això no ho hem de tenir present.
Avui en dia estem en una societat
on és molt fàcil passar d'una situació
benestant, equilibrada,
i en un entorn cohesionat i normalitzat,
podríem dir-ho així,
en una situació d'extrema vulnerabilitat.
I no se sap per què.
En molta rapidez.
I a vegades, torno a insistir,
només en facilitar, a vegades,
una orientació,
en facilitar uns recursos mínims
per passar aquella situació d'entrabanc,
automàticament aquella persona es pot reinserir.
Nosaltres entenem que cal esmereixer molt les forces
en orientar i actuar ràpidament
i anunciar també a l'administració
on poden aparèixer focus de problemes.
Parlant d'això últim que comentava,
preveuen alguna situació a cur o mig termini
que pugui suposar una problemàtica especial?
Per això insistim en el tema educatiu.
Fixeu-vos que pot sobtar en el nostre entorn
que apostem pel tema de l'educació,
quan l'educació és un dret universal,
realment amb bona resposta i de qualitat.
Però què passa?
Torno a insistir.
Doncs que no tothom té les condicions
i tothom això en pot gaudir-ne
i les persones que no tenen l'educació
i la formació inicials suficients,
aquestes persones tenen molt més risc
de caure en situacions d'extrema pobresa.
I això és el que nosaltres volíem recalcar aquest any
amb aquesta aposta per a l'educació.
Fer un crit a la societat
de dir, escoltin, que és que hi ha moltes situacions
en les quines jo no voldria, no sé si parlar de fracàs escolar o no,
però sí de deficiència en la formació d'aquestes noves generacions
que realment, si no s'atenen, aquestes persones s'atenen difícil
per reinserir-se en la societat després.
Aquesta voluntat expressada diverses vegades al llarg de l'entrevista
d'incidir en el tema d'una educació de qualitat en aquest any 2007,
això d'alguna manera es traslladarà en determinades accions
al llarg dels propers mesos, en determinades campanyes...
Sí, és el lema d'aquest any, torno a insistir,
i llavors per això nosaltres, per exemple, apostem per tindre ludoteques,
per treballar l'educació compensatoria, l'educació en el lleure,
i nosaltres també demanem a les nostres comunitats parroquials,
a les càrites de les nostres parròquies
i de les interparroquials, en el cas de Tarragona, etcètera,
que treballin i ho fan, i crec que és un molt bon treball,
perquè hi ha ajuda tota aquesta gent que sovint, insisteixo,
van en el lloc escolar però llavors en el temps de lleure
no tenen l'orientació ni el suport,
i nosaltres llavors hi posem aquests recursos
perquè el tinguin més a l'abast, que ja n'hi ha,
si per vegades no se saben com utilitzar,
i aquí sí que hem d'esmerxar, sortim al carrer
i es van a buscar, seria el cas de Tarragona,
que surten al carrer uns col·lectius de monitors
i de voluntaris, que busquen que no hi hagi noies,
van a fer esport, visiten la ciutat,
és a dir, aprenen a gaudir del seu temps lliure,
del seu oci i en un sentit, diguéssim, d'educació no formal,
però en un sentit educatiu.
D'inserció laboral o de promoció en el món laboral,
també n'ha parlat abans,
com analitza aquest aspecte i què creu que s'ha de fer,
o què fan i què creu que s'ha de fer des de Càritas?
A veure, hi ha moltes persones que...
No és que no hi hagi una oferta, diguéssim,
de formació per trobar feina i per treballar,
sinó que a vegades cal fer un treball previ,
que és el que fa Càritas,
que és ensenyar les persones a tindre hàbits
d'anar a treballar, de complir un horari,
de seguir unes accions.
I nosaltres el que fem, més que fer programes de reinserció sociolaboral estrictes,
el que fem és fer preparació perquè puguin anar amb aquests programes
que ofereixen les administracions.
És a dir, aquesta persona, insisteixo,
que ha deixat el món escolar en fracàs,
no m'agrada dir-ho, però bé, cal explicar-ho així.
I llavors després també començar un altre procés
de fer uns aprenentatges per inserir-se laboralment,
que després això li comportarà un sou
que li permetrà viure com una persona dignament.
Llavors, aquesta persona, nosaltres fem aquest espai
de tornar-li a fer adquirir aquests hàbits,
que es doni compte que és necessari complir unes normes,
que és necessari fer uns aprenentatges bàsics
i després se podrà fer-ho d'una manera més formal.
Acabem ja, senyora Borbonés.
Vostè ja anunciava que al mes d'octubre
d'alguna manera estrenaran aquestes instal·lacions.
Això en vam parlar fa uns mesos amb la senyora Borbonés.
Vam anunciar aquest trasllat i aquesta centralització,
per dir-ho d'alguna manera, dels serveis i de les oficines.
Això estarà en marxa l'octubre?
De fet, ens traslladarem ara ja durant el mes de juliol.
Per tant, jo sé que aquí ja s'estan preparant tots els trasllats,
però el mes de l'octubre ja serà operatiu.
I això, de veritat, pensem que té aquest sentit,
de dir que la ciutadania de Tarragona sàpiga
que quan hi hagi d'orientar algú
que necessiti una assistència a vegades,
allò, una mà amiga estesa,
primer que tot insisteixo a la gent d'anar a les parroquies,
perquè sempre trobarà, en totes les parroquies de Tarragona,
sempre trobarà persones que estan dispensats a escoltar-los i acollir-los.
Però després, també en aquesta ciutat tan nostra,
que també estan diverses,
sàpiguen que en un lloc prou cèntric de Tarragona,
prou fàcil d'accedir-hi,
tindrem allí un conjunt de recursos importants.
Pensem que allí hi haurà la intervenció directa
de totes les carités de les parroquies,
allí hi haurà també tot el tema d'immigració,
i allí també hi haurà tot el tema de drogodependència,
és a dir, l'assistència, l'assessorament,
i alguna part d'alguna atenció
en persones que tenen també aquest gran problema,
en el quim també no n'hem parlat,
però que Caritas està esmerxant molts esforços
que és atendre aquest personal,
perquè hi ha una cosa,
em permeti'm que no hem d'oblidar,
que avui en dia es fa un consum de drogues
que la gent ara se n'està començant a adonar a compte,
que hi haurà una sèrie de persones de 30-35 anys ben aviat
que patiran aquestes patologies,
que sumades, com li deia al principi,
en moltes situacions de salut mental i d'altres vulnerabilitats,
això serà un problema per a la nostra societat.
En fi, hi ha moltes problemàtiques molt diverses,
molts plurals,
que avui només hem repassat o recollit de manera molt breu,
segurament tindrem l'oportunitat ben aviat,
coincidint, en fi, per exemple,
amb l'estrena d'aquestes noves instal·lacions,
i incidir en moltes de les qüestions
i en més detall de les qüestions
amb les que treballa Caritas,
en dius a Sena de Tarraona.
Senyora Bourbonés, moltes gràcies per venir aquest matí,
i estarem pendents del trasllat
que faran ben aviat aquestes noves instal·lacions
al centre de la ciutat.
Moltes gràcies i fins la propera.
Gràcies a vostè.
Bon dia.
Bon dia.