Ara són dos quarts d'una del migdia, nou minuts i mig,
després d'aquesta felicitació sincera de debò cap a la Marta Mateu,
que ha guanyat aquest fantàstic premi.
Sortim a l'exterior i anem fins a Bonavista.
La Fundació Topromi celebra aquesta primavera,
els seus 25 anys, la nostra unitat mòbil s'ha desplaçat,
com deia, fins a Bonavista,
perquè allà està la seu de la Fundació,
per parlar amb la directora del centre, Maripaz Baena,
i el responsable de la Fundació Caixa Tarragona,
Javier Bas.
Saludem, doncs, Joan Maria Bertran, a la part tècnica,
Josep Sunyer, bon dia, a la locució, bon dia, Josep.
Hola, Jovanda, bon dia.
Estàs ja en el lloc amb els convidats?
Doncs sí, sí, som aquí justament, ja ens hem ubicat,
som a l'interior de les instal·lacions.
Per parlar de totes aquestes activitats que feia referència,
que tenen lloc en motiu d'aquest 25 aniversari,
parlarem, com bé deia, amb la directora, Maripaz Baena,
també amb el director d'Obre Social de Caixa Tarragona,
amb Javier Bas, però també s'acompanyen el Jordi Bardina,
el Santiago de la Morena i l'Albert Plana.
Ells són aquí al centre, ens explicaran com és el dia a dia,
com és la tasca que desenvolupen,
perquè és una tasca que, quan un veu el resultat final,
darrere hi ha moltes hores de treball,
és una feina que està ben feta, que és molt polida, molt maca,
i que també volem explicar com és això,
com és aquesta activitat del dia a dia aquí,
i també les seves experiències vitals en aquest centre,
perquè per ells els aporten moltíssimes coses,
no només la possibilitat d'exercir una feina, de fer un treball,
sinó també la possibilitat de compartir amb altres persones
experiències en el dia a dia, l'amistat.
Ara ens parlàvem, per exemple, d'una persona que va estar aquí
durant molts anys, que després, per raons familiars,
va marxar cap al seu lloc d'origen,
i que li han fet arribar el programa d'aquestes activitats
del 25 aniversari, on ell surt a la fotografia de portada,
i que li ha fet molta il·lusió, tant amb ell com als seus familiars,
veure's que encara se'n recorden, malgrat que ha passat molt de temps.
I és que, de fet, molts d'ells porten molt temps aquí,
ara s'hi preguntarem al Jordi, a Santiago i a l'Albert,
ells ja porten molts anys aquí, i són pràcticament amics
entre els companys de feina en aquesta Fundació Topromi.
Seguim d'entrada, però, sense més preàmbuls,
la directora de la Fundació, Mari Patreena, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Veig que estan contents, ara em comentaven que no hem parlat mai
per la ràdio, ni el Jordi, ni el Santiago, ni l'Albert,
malgrat que els agrada molt el futbol, que també ho comentaven ara.
Efectivament, efectivament.
Ara parlarem amb ells, ens explicar una mica el dia a dia.
Deixem saludar també al Gévia Bàs, que és a l'altre costat,
el director de l'Obre Social d'aquesta Tarragona.
Gévia Bàs, bon dia.
Hola, bon dia.
Ara parlarem també, doncs, de quina és l'aportació de l'Obre Social.
Recordeu que són aquests 25 anys col·laborant amb aquest centre,
i de fet ara gestionat des de la Fundació,
però parlem d'entrada d'aquestes activitats,
Mari Paz, veient aquest 25 aniversari,
perquè justament avui, en aquest dilluns, dia 14, comencen,
i hi haurà, crec, la primera xerrada en aquest centre.
Sí, sí, sí.
Hem volgut fer aquest cicle de xerrades,
avui comença la primera.
Hem pensat que són temes que els preocupen els pares
i volen ampliar la seva informació des d'una vessant professional.
Aleshores, avui comença discapacitat i canvis emocionals.
Vindran tres psiquiatres de Reus
que es dediquen al tractament d'enfermetats
associades a la discapacitat intel·lectual o cognitiva.
Està obert a tothom que vulgui venir, aquesta xerrada,
o en principi és per les persones que treballen al centre?
Crec que són 14 persones les que treballeu aquí al centre.
Les persones que hi són, o és obert a tothom?
És obert a tothom, perquè tenim un menjador, afortunadament, que és molt gran.
Aleshores, podem rebre a totes les persones
que es vulguin adreçar a les nostres instal·lacions.
Tothom que vulgui podrà venir.
Doncs en aquests actes, també la jornada de portes obertes.
Jo recordo, Maripat, que no fa gaire dies
vau fer una jornada, vau atendre els mitjans de comunicació,
vam venir aquí, vam veure la presentació d'un DVD
amb imatges de com és del dia a dia en aquest centre.
Per a aquelles persones que no ho coneguin,
què els explicaríem així a grans trets
de quina és l'activitat, que ara en parlarem amb ells també,
amb el Jordi, Santiago i l'Albert,
però grans trets quina és l'activitat que es fa aquí a la Fundació Topromi.
I deixem dir, per cert, que som al carrer,
a l'Avinguda Carrasco i Formiguera, de Bona Vista,
que és tocant al capdamunt, o sigui, per tots els dipòsits de Bona Vista.
Topromi fa fonamentalment funcions d'integració laboral.
És a dir, donem formació i treball a les persones.
Per tant, aquí a Topromi treballen.
O sigui, són majors d'edat, nois discapacitats intel·lectuals o cognitius
que surten de l'escola i que venen aquí a treballar.
Cadascú segons les seves possibilitats i segons les seves discapacitats.
Hi ha 21 d'ells que tenen una relació contractual amb la Fundació Topromi,
és a dir, són treballadors amb un contracte laboral,
cobren per això i són enquadernadors,
enquadernen i escaneixen documents.
Podeu observar, si veniu,
com són professionals de l'enquadernació i de la digitalització,
per altra part.
Això és una part de la feina, però també es fan altres tasques, no?, aquí dins?
Sí, sí.
L'altra resta de nois i noies,
que es formen un conjunt de 62 persones
i que tenen una discapacitat de més del 65%,
fan feines manipuladores i prelaborals.
No tenen un contracte amb nosaltres laboral,
però ho tenen assistencial.
assistencial, és a dir,
la meitat de l'horari,
la meitat de les 8 hores,
fan activitats d'integració social,
és a dir, interrelacionar-se en el medi,
en el medi i amb la societat
en la qual, doncs, pertanyen, no?
I la resta fan feines manipuladores
i acaben objectes que poden ser susceptibles de venda
i cada setmana se les repercuteix en forma de gratificació.
És la feina que es fa aquí, en aquesta fundació,
i el producte final on es pot trobar?
És a dir, aquest producte final,
crec que de vegades es fan fires, no?,
quan hi ha alguna fira s'aprofita de veure posar alguna estant
i que la gent pugui veure aquest treball que es fa aquí, no?
En aquests moments estem fent una feina fonamentalment
de difusió i de proyecció social,
perquè ens interessa que ens coneixin, no?,
que la gent sàpiga què fem
i que els nois són capaços de treballar
i de treballar dignament
i de cobrar un sou.
Per tant, em deies?
Sí, sí, la feina que fan aquí és a dir,
en quins llocs es pot trobar,
perquè habitualment, no, de tant en tant,
ja quan hi ha alguna fira s'aprofita per posar alguna estant,
perquè la gent del carrer pugui adquirir aquests productes, no?,
llibretes, en fi, bolígrafs...
Bueno, aquesta feina de difusió que et deia,
vam participar al desembre a la Rambla Nova,
aleshores van vendre directament les famílies
i els nois ens van ajudar a vendre el seu producte, no?,
el producte de centre, el producte pròpia.
Això es concreta en llibretes, llibres,
han acabat fets aquí
i originals de nosaltres, no?,
en paper pintat, paper reciclat...
i ara actualment en les nostres instal·lacions
podem oferir tot un ventall de possibilitat d'aquest producte propi,
a més d'enquadernar i desutilització,
o sigui, per encàrrec, avisant per telèfon,
o sigui, de qualsevol modus podem vendre productes.
Estaran més o menys un mes i mig celebrant aquests 25 anys.
Amb moltes activitats, avui comença la primera,
aquesta xerrada, però també n'hi ha d'altres.
Crec que hi haurà una jornada de portes obertes,
també hi ha unes jornades tècniques,
altres xerrades, perquè són quatre, crec, en total,
les xerrades que es faran aquí, a la Fundació,
però en qualsevol cas, un mes i mig
d'activitat, podríem dir, intensa, no?
Sí, efectivament.
Són quatre xerrades adreçades als pares
i a la persona que tenen interès.
Com ja he dit abans, hem pensat que són temes
que o els preocupen o volen saber
o ampliar informació des d'una vessant professional.
I després farem una trobada de portes obertes.
En aquesta trobada pretenem que la societat en general,
que els que ens visitin, puguin conèixer l'evolució
i com els nois de Topromi treballen
i fan productes acabats perfectament de manera professional.
És important que ho digui.
També seria important que vinguessin empresaris
en aquestes jornades de portes obertes, no?
I que es fixessin en aquesta feina que fan.
Tant de bo, tant de bo.
Perquè estem al mercat,
al mercat amb les seves conseqüències,
per tant nosaltres venem amb preus de mercat
i estem sotmesos, per una altra part,
a tenir un bon preu i a fer-lo bé.
Per tant, competim amb l'empresa ordinària.
Parlem ara amb Gévi Abbas, que és a l'altre costat.
Dic a l'altre costat perquè és a la meva dreta.
Jo et vaig girant.
Gévi Abbas, bon dia.
Bon dia de nou.
Director de la Pressecial de Caixa Tarragona.
Quina és l'aportació de l'entitat en aquesta fundació
i en aquests 25 anys d'evolució?
És a dir, que ha estat un quart de segle de suport
en aquesta fundació de promi?
Doncs sí, a veure, per anar...
Tampoc no cal donar excessius detalls,
però per fer una mica de recordatori,
ara estem celebrant el 25è aniversari
de la creació de la fundació de promi,
que pertany a l'Obre Social de Caixa Tarragona.
L'any 82, quan es va crear,
aquesta fundació recollia ja un moviment
que uns anys abans ja s'havia iniciat aquí a Bonavista,
per donar suport a les persones
amb discapacitat intel·lectual.
Aleshores, això, després d'uns anys, diríem, inicials,
va cristal·litzant la creació de la fundació
i d'aquestes instal·lacions en som ara,
aquest edifici,
i amb la integració del centre
dintre de l'Obre Social de Caixa Tarragona.
Aleshores, durant aquests 25 anys,
el que ha fet l'Obre Social
és donar-los suport de manera continuada,
donar suport a la fundació
i anar contribuint
en la mesura de les necessitats del centre,
però al mateix temps també
que anés potenciant les seves habilitats,
perquè anés desenvolupant
i anés buscant el seu punt
i el seu paper propi
tant de l'àmbit assistencial
amb aquells usuaris que així ho necessiten,
com també, sobretot,
dintre d'aquest posicionament
que abans la Maria Paz comentava
dintre del mercat de l'empresa ordinària
que ho necessita.
Qui vol parlar?
Primer dels tres,
ens acompanya,
abans ho comentàvem al començament,
en Jordi Verdina,
en Santiago de la Morena
i l'Albert Plana.
Jo crec que l'Albert,
vine, vine, vine, vine,
vine cap aquí,
si no et sentirem com cal.
Què tal, com estàs?
Molt bé, bon dia.
Explica'm una mica
la teva experiència vital
en aquests centres,
és a dir, quan hi entres,
què feies abans d'entrar aquí
a la tu promi?
Doncs mira,
vaig estar treballant
en un lloc de pintura
i amb uns altres treballs així.
I ara el meu treball
és anant amb la guillotina,
tallant tots els llibres
que no es venen d'interiors
i bé, és tot així,
rutina, seguint,
i quan són les 9
tinc ganes d'entrar
i ganes d'aprendre
més i encara més
i així ens donant guerra
i si ho podem fer més,
doncs millor.
Però bé,
això a tots no es passa,
però quan arribem ja a casa
dius, ep,
ja he acabat
i tranquil que estic.
Bé,
això és rutina.
Com és la teva,
i tu com vius aquesta experiència?
Com te sents
estant aquí?
Bé,
soc jove,
tinc ganes de...
Quants anys tens?
23
i vull arribar més
cap endavant
i evolucionar
i arribar a un cert nivell
que dius
tinc experiència
i bé,
i a més,
a mi m'agrada una afició
que alguns pocs juguem
i és el rol.
És així
i bé,
anem fent coses.
que t'agraden els jocs de rol, eh?
Sí, home,
no els violents, eh?
Que després
queixen molts.
I com jugues?
S'ha dit jugues
a través d'internet
o com va això?
Depèn,
hi ha algunes vegades
internet
o algunes vegades
jocs a taula
i així
per la gent
que juguem
joves,
no tan joves
i bé,
això és tota experiència.
Aquí imagino
que has fet amics, no?
Molts
i
cada un
tenim el nostre respecte
i de tot
i així ens fem.
I ara que no ens escolta,
el Santiago mana molt
o no?
El Santiago
de la Morena
mana molt?
No, home,
ell no massa
però
qui diu
té les claus
i el dia que no es tanqui
malament això.
És la muda de les claus, eh?
Sí,
però sí.
I és la persona
que quan hem arribat aquí
amb la vida
amb el mòbil
és qui ens ha obert la porta
ara parlem amb Santiago.
És qui ens ha obert la porta
és la muda de les claus, no?
Això en un joc de rol
com seria?
La muda de les claus?
No, massa, no.
De les masmorres, sí.
Escolta, Albert,
tu,
les teves anteriors feines,
aquelles feines
com comentaves abans,
que bé,
que no eren fixes
ni de bon tros,
és a dir,
estaves uns mesos en un lloc,
uns mesos en un altre,
et senties igual que aquí,
és a dir,
et senties igual d'aquest aquí,
et senties diferent,
què pensaves?
Ara em deies
fa un moment
que aquí vols evolucionar,
anar més,
aprendre?
a dir,
si t'has de puestos fixes,
així ja te'n fas avorrit
i t'estresses més
de lo normal
i aquí tens companyerisme,
treballes bé,
te deixen una mica
un avantatge
i les altres vegades
has de tindre
aquella relació
de jefe
i començar
fent coses.
És parlar,
comentar
i fomentar
tot el que puguem.
T'hi veus aquí molts anys,
al centre?
No ho sé,
això depèn
de qui li toqui.
Mira,
què diu la directora?
Dos anys,
porta dos anys.
És una nova exquisició,
és una nova exquisició
perquè és
una de les persones
més joves del centre.
I una nova exquisició
que promet,
a més a més,
eh, Diego?
Sí, sí,
evidentment,
d'Albert
i de tants altres,
no?
Volem inserir-los
realment
a l'empresa ordinària,
és a dir,
el fi
dels centres,
dels centres especials
de treball
amb nois discapacitats
ha de ser
la integració
real i absoluta
a la societat.
És a dir,
el món
al que pertanyem tots
i ells també,
per suposat.
Per tant,
són tres figures,
les aquí present,
les que
un dia o un altre
estaran
a l'empresa ordinària.
Deixem parlar
d'una altra figura,
en quina mare?
L'Albert?
Santiago, Santiago,
vine, vine, Santiago,
cap aquí, sisplau.
Santiago de la Morena.
Abans ho comentava,
que quan hem arribat aquí,
vine, vine,
més cap aquí,
més cap aquí,
si no,
no t'escoltarem.
Quan hem arribat
a la mita mòbil
aquest dematí,
doncs bé,
quan hem trucat a la porta,
Santiago,
és quins ha obert,
Santiago de la Morena.
què tal?
Bon dia.
Com estàs?
Jo bé.
Això d'obrir les claus
és una responsabilitat,
això d'obrir les portes,
tenir la clau de la porta principal,
és una gran responsabilitat.
Sí.
Com veus tu,
Santiago,
explica'm la teva experiència
aquí al centre,
quan hi arribes,
quan tens portes,
què fas?
Pel matí
em donen les claus,
després preparo la feina
d'alçar llibres
i vaig pujant a ells
perquè ho passin
per la màquina.
Llavors,
durant el dia,
què fas?
Exactament la funció que n'és?
O català,
castellà o esquerre,
gallec també.
Hi ha molts llibres
molt diferents.
T'ha tocat tota mena
de llibres, no?
Sí.
Quants anys fa
que estàs aquí, Santiago?
Des de 1975.
Des de 1975,
és a dir que Maripaz
és dels veterans, eh?
Sí, sí,
és dels veterans,
sí, sí.
Va arribar molt jovenet,
jo no hi era encara aquí.
I has vist,
imagino que has vist
passar molts companys
per aquí,
molts amics,
alguns que hi deuen ser,
altres que hi han marxat,
com abans ens comentava
la Maripaz, no?
Doncs sí,
alguns han marxat
i altres han entrat de nous.
Feu molta amistat?
Sí.
Molta, molta.
Hi ha molt companyerisme
i es portem tots molt bé.
tots es porteu bé
o a vegades hi ha una mica
de frec a frec?
Frec a frec amb els que són del Madrid
o, bueno,
amb els del Barça.
Perquè tu,
jo crec que tu ets de Reus,
no?
Jo sí.
Hi ha una mica de burmeta
amb això de Reus,
Tarragona,
la capitalitat, no?
Sí, una mica,
però la portem bé.
Però la porteu bé, no?
Sí.
Deixa'm parlar també amb l'Albert,
Albert Plana que...
No, perdó,
l'Albert ja hem parlat abans,
amb el Jordi Verdina.
Jordi,
que està també aquí amb nosaltres.
Jordi, què tal?
Hola, bon dia.
Com estàs?
Bé, home.
Explica més coses
del que ens han dit el Santiago
i l'Albert, va.
Doncs, home,
l'afenya que fa jo
és quan alça els llibres de visita
al Santiago,
puja a Nadal,
que jo el vaig a la Subi,
a una màquina,
que el porto,
bueno,
amb un altre company,
i fem el llibre de visita,
però bé.
El llibre de visita,
exactament què és,
Maripat?
És a...
Tothom que ve aquí s'inscriu
o com va això?
No,
són els llibres de visita
que han de,
obligatoriament,
i precisament han de tenir
totes les empreses
per rebre
i per indicar
les inspeccions de treball.
Aleshores,
nosaltres treballem
en una empresa
que es diu AG,
que està al polígon de Constantí,
i ens porta aquests llibres,
els porten les fulles empreses
i nosaltres els enquadernem.
Llavors, Jordi,
que és la feina, no?
Sí.
Bueno,
i també,
doncs,
escanejat de llibres
desgrossos
o de petits,
i, bueno,
i si tinc que fer altres coses,
ho fallo.
Cap problema.
Però, bueno,
bé,
i el companyerisme,
doncs, molt bé,
els companys bé,
i el que més,
doncs,
doncs bé.
I que esteu contents, eh?
Sí.
Home,
el pic del Madrid
o del Barça també hi ha,
de Tarragona Reus,
el que deies tu també,
però fent plan de broma,
però, bueno,
bé,
però,
bé,
bé.
O sigui,
que esteu a gust,
no?
S'ha dit,
treballant aquí,
uns s'imaginen
anar a treballar
a una altra empresa fora,
o, s'ha dit,
tu també et veus aquí
continuant fent la feina
que fas aquí?
Doncs sí,
doncs,
m'agrada la feina
i estic a gust.
Doncs,
i els altres,
però,
bueno,
també,
no sé què dir,
bé,
estic...
Ah,
ja està,
ja anem bé,
ja anem bé.
Espero que parlarem també
amb en Xavier Bas,
que ens comentarà
el positiu que estem comentant,
doncs bé,
que amb aquesta col·laboració,
aquí,
recordo que l'altre dia
que es va presentar
aquests 25 anys,
també hi havia un DVD
que s'ha editat
amb motiu d'aquest 25 aniversari
i que serà alliurat
dels familiars d'ells
i també de la resta de persones
que són aquí al centre.
Sí,
doncs,
aprofitant el 25 aniversari,
efectivament,
s'ha elaborat aquest DVD,
que té un caràcter
que vol ser
un testimoni simpàtic
d'una mica
de la realitat actual
del centre
i que sobretot
és per als familiars,
les famílies,
els usuaris,
però també,
en definitiva,
també està obert
si alguna altra persona
està interessada
i no hi ha cap problema.
I el que volia destacar
i afegir
és també la tasca
que els 14 professionals
del centre
estan desenvolupant.
Són monitors,
són encarregats de taller,
són personal de suport,
d'administració,
en fi,
14 persones
que fa molt de temps,
en algun cas,
molts anys,
que estan desenvolupant
la seva tasca
i que és una tasca callada
però constant dia a dia
perquè l'organització
dels caràcters assistencials
i del caràcter empresarial
del centre
que donen aquest suport
i en nom
de Caixa Terrània
i de l'Obre Social
volia deixar constància
i manifestar l'agraïment
a la tasca
d'aquestes persones.
Doncs nosaltres també
volem des d'aquí
manifestar l'agraïment
perquè aneixin avui
acollit
en aquesta fundació
Tot Promi
som a Bona Vista
estan celebrant
aquests 25 anys
d'història
esperem que vagi molt bé
aquest proper mes i mig
d'activitats
avui recordant la primera
d'aquesta xerrada
per dir-ho d'altres
tot on que vulgui
podrà venir fins aquí
podrà venir fins aquí
a gaudir d'aquestes activitats
G.B. Bas
gràcies
i també gràcies
al Jordi
al Santiago
i a l'Albert
gràcies
gràcies
i naturalment
també la directora
de la Fundació
Maripaz Avena
gràcies
moltes gràcies
això és tot des d'aquí
i que ja ho sabeu
que hi ha en aquests 25 aniversaris
amb moltes activitats
i que podeu venir
i prendre part
en elles
moltíssimes gràcies
i enhorabona
naturalment
a la Fundació
Tot Promi
per aquest 25è aniversari
és la una del migdia
repassem l'actualitat
nacional i internacional
i entrarem
ja en el darrer tram
del matí de Tarragona Ràdio