Ja ho hem comentat en el sumari de continguts.
Avui al matí de Tarragona Ràdio volem dedicar una estona del programa
a parlar de les activitats que du a terme
la xarxa sanitària i social de Santa Tecla.
Ja ho hem comentat al llarg dels últims dies
en els serveis informatius d'aquesta casa,
la xarxa ha guanyat un concurs per gestionar dos hospitals
i 23 centres de salut a l'Argentina.
I a més a més té altres projectes importants en marxa
aquí a la ciutat de Tarragona.
A la teva plegata en volem parlar amb el gerent de la xarxa,
un bon amic, un bon col·laborador d'aquesta casa,
el doctor Jo Maria Zerà.
Doctor Zerà, hola, molt bon dia.
Gràcies per allò d'amic i col·laborador, que això és el que més val.
És una veritat com un temple, o sigui que aquí sí que no ho podem amagar.
A punt de fer les maletes, doctor Zerà?
Sí, sí, sí, sí.
Doncs ja tinc una altra banda una estada de 15 dies a Argentina
perquè aquest mes de setembre per nosaltres és clau
en el desenvolupament del projecte que acabeu d'anunciar.
Escolta-me, en quin moment la xarxa s'atreveix a donar el pas
a gestionar centres hospitalaris de fora de Catalunya,
de fora de l'estat espanyol,
i a més a més en un lloc tan llunyà geogràficament com l'Argentina?
Bé, de fet, nosaltres quan vam crear la marca
Xarxa de Sanitat de Sant de Tecla, que era l'any 2001,
ja ho vam fer amb una intencionalitat que era donar a conèixer
que un model de gestió, un model d'organització que havia de ser diferent
perquè els temps canvien i els esquemes tradicionals de la gestió sanitària
havien tocat fons.
o diguem-ne al revés, havien tocat un punt d'excel·lència
o el que li hagués de fer un pas més endavant.
El fet de canviar el nom,
no tant les institucions que hi ha al darrere,
que seguien sent la Fundació Centenària,
que té 800 anys d'història,
i que Déu vulgui que en digui tants o més,
segueix sent el que hi ha al darrere.
Però al donar-li una marca, que es digués així, Xarxa,
era per poder posar plàstic damunt de la taula
i d'haver entenedor per a la gent
quina era la nova manera que es tenia que portar les coses.
Vam estar uns quants anys fent-lo,
explicant-lo a casa nostra,
que això és una activitat pedagògica complexa,
mentre paral·lelament fèiem els equipaments
que eren necessaris en el territori que nosaltres estem atenent,
que és tot el Baix Penedès i Tarragonès.
En aquests dos territoris fèiem falta estructures,
l'Hospital del Vendrell, el complex de Llevant,
que haguéssim pogut fer falta igual,
amb un model convencional,
però el fet d'estar aquest temps construint
i fent els panells i el disseny
ens va permetre al mateix temps
anar guanyant un temps
per explicar als nostres treballadors,
a la nostra gent,
que al moment en què això estigués tancat,
havien d'organitzar-nos d'una altra manera,
on tothom participés del mateix.
Que fer l'Hospital del Vendrell
no volia dir que l'Hospital del Vendrell
ara fos diferent de l'Hospital de Santa Tecla,
o fer el complex de Llevant no volia dir que fos diferent,
o fer la residència i el sociosanitari vol dir que fos diferent
i que quan un surt de la porta
entra en un altre espai,
que són calaixos independents.
sinó que la necessitat del ciutadà,
de les famílies,
és que vagis amb una finestra
i li vagin arreglant tots els teus problemes.
Que si quan estàs a l'hospital
i resulta que t'has parat d'una cadera
i ja no tens més temps,
ja per l'hospital ja pots marxar,
però llavors aquesta persona, aquesta família,
té unes dificultats d'accessibilitat a casa seva,
a l'hospital no s'hi pot quedar,
a casa seva no hi pot anar,
hi ha que haver algun recurs que es resolgui això,
són els centres sociosanitaris o de rehabilitació.
Però aquest recurs ha d'estar vinculat,
no pot ser que digui,
ara demanarem dia,
passaran tres mesos,
però passar tres mesos ja no em cau,
perquè ja el tinc aquí,
ja tres mesos ja estarà a casa.
I poso com a exemple,
com mils i mils i mils d'exemples,
la radiologia que fa el metge de capçalera,
si fa una radiologia perquè té una sospita
d'un procés respiratori,
quan arriba a l'hospital no cal que l'hi repeteixin,
ja l'ha de tindre el mateix metge que està a urgències,
perquè al tindre l'altre li estalvia en aquest malalt
una radiació innecessària,
la veu, i està.
I això, o les analítiques,
la medicació, etcètera, etcètera, etcètera.
Jo sempre dic una cosa que és,
els sistemes de qualitat,
quan un estudia el que són
les marques de qualitat,
les ISO,
aquí a Europa se n'ha dissenyat una molt bona
que se'n diu l'EFQM,
els sistemes de qualitat,
on van més enllà?
Per això parlava jo de l'excel·lència.
Van més enllà perquè
quan nosaltres només mirem un producte concret,
si jo només miro les estadístiques
d'encert
amb una determinada intervenció quirúrgica,
anàvem parlant de pròtesis,
doncs de pròtesis,
i els seus resultats,
puc enganyar-me a mi mateix,
jo he fet trampes al solitari,
que diem, no?
Que puc enganyar-me a mi mateix per què?
Perquè si jo miro
que 50 persones operades,
què tal els hi ha anat?
i a 50 els hi ha anat bé,
doncs soc fantàstic,
tothom està meravellat.
Per què dic fer trampes al solitari?
Perquè ningú pregunta
quants no s'han incorporat a la llista.
Quants no s'han incorporat a la llista?
Hem fet selecció de risc.
O sigui, hem dit
aquells que no probablement
vagin més malament,
ja els he dit que no cal.
O sigui, clar, si tu selecciones,
no tens una responsabilitat d'un territori,
sinó simplement dels que entren per la porta
i selecciones aquells malalts
que segur que aniran bé,
el teu resultat és excel·lent.
I si anem una mica més enllà
i jo pregunto,
és que aquest servei i la traumatologia
els anem fantàstic,
però jo pregunto,
no hi ha quin ha estat el criteri de selecció,
sinó a més a més pregunto
quants estan pendents d'operar?
Quants?
Quanta llista espera?
Quina és la llista espera?
Quina és la llista espera?
Ja començo a tindre una altra visió del problema,
que ja no és tant l'excel·lència.
Avui, afortunadament,
i gràcies a l'abans de tots aquests anys,
els hospitals i d'atenció primària
ja en saben de fer les coses.
Ja en saben.
O sigui, és molt difícil trobar hospitals,
per molt que a vegades pels mitjans,
uns diguin ara jo soc més guapo,
l'altre jo...
Igual.
Avui als hospitals el personal està molt qualificat,
i evidentment van tots en formació,
la tecnologia de la comunicació
és tan brutalment ràpida en sanitat
que tothom està al cas,
pràcticament,
de les noves tecnologies,
i és molt difícil poder dir
que aquí o allà,
o a Reus,
o a Tarragona,
o a Barcelona,
t'ho facin molt millor.
Altra cosa és que et facin una cosa
que aquí no tens,
això és diferent.
però el que aquí tens és molt difícil,
és molt subjectiu i molt poc objectivable
que realment sigui millor o pitjor.
i és aquí on s'ha de fer un pas endavant.
Sorgeix la possibilitat sobre un concurs
per gestionar aquests centres hospitalaris de Salta,
que és una de les regions més pobres de l'Argentina,
finalment vostès el guanyen.
Què creuen vostès,
des de la xarxa, doctor Zorà,
que poden aportar en aquesta regió?
Això que acabo de dir.
El concurs aquest,
el que buscava,
i per això ens venen a buscar nosaltres,
i de fet tenim altres col·laboracions,
que ja vam engegar des de,
això que deia,
un cop acabat el 2005,
vam posar-ho,
com jo dic,
com els taxistes,
la bandera disponible, no?
Escolti, això que anàvem predicant,
ara ho podem ensenyar.
Ara que ho podem ensenyar,
doncs han sortit gent
que ens ha vingut a preguntar,
i altres,
sobretot grups de consultores internacionals,
que quan estan ensenyant els seus productes,
diuen, escolta,
et sabria greu que vinguéssim a fer d'això.
Jo a l'estat espanyol,
he anat a Valladolid,
he anat a Galícia,
vaig estar per València,
a la Can,
que ells estan també avançant en coses d'aquestes.
I això va anar fent,
un coneixement per part de gent,
que aquí a Tarragona hi havia un grup,
que això de fer un sistema integrat,
una xarxa,
una red,
que en diuen ells,
doncs ja hi ha un aparador
on anar-ho a mirar
i a veure com funciona.
A través d'una d'aquestes consultores,
la Unió Catalana d'Hospitals,
que és l'associació catalana
dels hospitals,
de la xarxa pública,
associats,
crites,
concertats,
van enterrar-se
que hi havia un concurs internacional.
I ens van dir,
escolta,
el concurs es diu
per al gerenciamiento,
que diuen ells,
de la red integral
del nou hospital del Milagro.
Dic,
això de la red integral,
això és el que feu vosaltres,
no?
D'aquí ve
haver posat la marca,
a veure,
de la xarxa,
doncs,
d'on a conèixer això,
no?,
la red,
què és.
Què us interessaria?
Doncs vam estar estudiant els papers
i no hi vam aprovem-ho
perquè realment
és el que nosaltres fem.
I allí el que es pot aportar,
o sigui,
jo crec que,
perquè he pogut captar
amb la gent d'allà,
no?,
amb el ministre
i amb el governador,
aquell és un país molt pobre
i sobretot d'aquesta regió,
Salta.
És la província
més al nord d'Argentina
i la més pobra del país.
Allí el sistema nacional de salut
no existeix,
tampoc,
que gairebé en cap lloc de Sud-amèrica
i només hi ha
un sistema provincial de salut
que vindria a ser
les antigues competències
de les diputacions aquí.
I el govern provincial
ve a tindre una mica
les mateixes competències
i una d'elles és la sanitat,
però dels indigents,
dit d'aquesta manera.
Només hi ha l'obligació
d'atendre...
Ah, exactament,
a la gent pobra.
Això és a tota Amèrica,
però, clar,
tens països
on de gent pobra
d'aquest estil,
com als Estats Units,
reconeguts,
n'hi ha pocs,
evidentment,
el migrant il·legal
no està en la foto,
però també hi és,
i tens altres països
on aquest contingent
és una mica menys
i quasi tota la gent
o no té cobertura sanitària
i es paga l'assistència
quan té un problema
o va a les grans
assegurances de salut.
El problema d'allí,
com també és de Bolívia
i alguns altres països,
és que l'haver-hi
tanta gent pobra,
les necessitats
de la sanitat pública
són bastant equiparables
al que podria ser aquí.
i amb un cost
molt important
per una província
que de per si és pobra.
Així que amb altres...
Això és la injustícia
una mica del sistema,
no?
Allà,
en un país
com una ciutat
com Buenos Aires
o Còrdoba
no tenen tant
i una província rica
al damunt
no té per què
sofregar això
i tenir molts diners
no li cal.
en canvi
una província
pobra
com és aquesta
té pocs diners
i el damunt
té una despesa extra.
Jo crec que
totes aquestes circumstàncies
han fet
que el propi govern
d'allà
busquin
alguna fórmula
d'intentar
que els sigui
el més eficaç
i eficient possible
aquest procés.
Marxaran molts
professionals
d'aquí de Tarragona,
de la xarxa
de Tarragona
cap a Argentina
per treballar-hi
de manera permanent?
Doctor Zé?
Algun segur.
O sigui,
la nostra idea
a mig pla
és que ells
siguin
el màxim
autònoms possibles.
Argentina
és un país
impressionant
des de tots els punts
de vista
sobretot
té un marc
estructural
fantàstic
i té un gran valor
que ells
tenen
en general
el ciutadà
li donen valor
a la formació.
Hi ha altres països
de Sud-amèrica
que jo he conegut
que no hi estan
aquest valor.
La vida
és molt fàcil
o no
però
mitjans de vida
o sigui,
no cal
esforçar-se gaire
si t'esforços
de poc
no se baixa res
per tant
no cal
esforçar-se.
Argentina
el valor
dels estudis
hi és.
Una ciutat
com Salta
que té
mig milió
d'habitants
i que té
aquests índexs
a la ciutat
concretament
l'índex
de cobertura
és un 35%
una mica menys
que la resta
de la província
però
la ciutat
té dos universitats
la universitat estatal
i la universitat catòlica
això
és impensable
inclús a Espanya
no hi ha ciutats
d'aquesta dimensió
que n'intenen
no?
Això vol dir
que el valor
hi ha molts professionals
i bons professionals
mal pagats
perquè el país
no té diners
però hi ha bons professionals
de veritat
la nostra idea
és haver fet
el que hem fet
que ja estava
en el concurs
nosaltres
quan em van dir
vostè què faria aquí?
jo faria el que sé fer
que és crear
una entitat
com la nostra
que es diu
Fundació Argentina
Santa Tecla
està fundada allà
aquesta entitat
serà la que us gestionarà
és una entitat
sense ànim de lucre
lògicament
com totes les fundacions
no
com és lògic
i està protegit
per la legislació
argentina
ja ho han fet
amb intencionalitat
no pot portar diners aquí
o si no anem a fer
les Amèriques
per tant
l'excedent
si n'hi ha
s'ha de revertir
la pròpia inversió allà
però tenim dos caps de pont
on col·laborar
que és el que nosaltres
anem a buscar al final
en aquesta primera etapa
ja
ara fa
la setmana passada
van arribar
tres companys
que amb el meu darrer viatge
els vaig deixar allí
que
la presa de possessió
de tota l'organització
que eren
un gerent
un director mèdic
una direcció d'infermeria
ara
tot aquest temps
ja es quedarà allà
ja hi ha un gerent
un noi molt potent
professionalment parlant
que ha passat
per moltes experiències
de creació de coses
que és el Xavi Singla
que torna aquests dies
ara estarà uns quants dies
aquí
al final d'aquest mes d'agost
i jo marxo
marxo ara
per estar-hi
quasi bé
tot el setembre
ai tot el mes d'agost
fins a quasi
l'última setmana d'agost
perquè ara el problema
és dissenyar això
no?
ara hi ha uns mesos
on tenim
que dissenyar
com integrem
aquests dos hospitals
i tota la reta primària
per acabar
sobre aquesta qüestió
doctor
aquesta sala
de l'Atlàntic
aquesta arribada
aquest aterratge
a l'Argentina
és el primer pas
per una progressiva
internacionalització
de la xarxa
vostès tenen en ment
doncs
exportar aquest model
de gestió
a d'altres països
si s'escau
si surt l'ocasió
jo el que veig difícil
és que altres entorns
tinguin el coratge
que han tingut
aquest govern
de Salta
crec que el coratge
del govern de Salta
està fruit
provocat una mica
molt per la necessitat
o sigui
quan la fam apreta
t'atreveixes
a fer coses
que
mentre que un temporitzes
no
la majoria
de les opcions
que nosaltres hem fet
hem anat a fer
de la mà de consultores
explicar-ho
perquè explicar-ho
doncs mira
hi vas dos o tres vegades
deixes alguna persona
uns mesos
fas un projecte
i ja està
i ells ja
la gent que sigui
ja continua
agafa la idea
l'adapta a la seva manera
això
això és més fàcil
i d'això ja estem
ara
tot aquest
ha estat tres mesos
abans de l'estiu
un company nostre
a Portugal
a l'Algarve
i tenim també
una altra
col·laboració
a Panamà
en tres hospitals
de Panamà
que estem col·laborant
que també volen fer
projecte d'integració
aquestes dues
per exemple
que són tangibles
ja les estem fent
són
són col·laboracions
de manera de dir
és una consultora
que té aquest encàrrec
el de Panamà
aprenent pel Banc Mundial
i ens venen a buscar
nosaltres
diuen
ja ho fem tot
però en l'aspecte
necessitem assessorament
de com s'integra això
per què no ho veniu
amb nosaltres
i ens ho expliqueu
això jo crec
que és el més fàcil
i ja dic
que d'això
n'hi ha coses
que van sortint
però
anar a gestionar
directament
com aquesta
és una oportunitat
que es pot donar
poques vegades
doctor Terats
queden escassament
5 minutets
d'entrevista
però no m'agradaria
acabar aquesta conversa
sense parlar
de dues qüestions
perquè
no a l'Argentina
sinó a Tarragona
al nostre entorn
més proper
la xarxa
té actualment
en marxa
dos projectes
i dos projectes
importants
d'una banda
és la construcció
d'una residència
geriàtrica
als barris de Ponent
al costat
del camp de futbol
de la Granja
com estan en aquests moments
aquestes obres
com estan els treballs
el projecte executiu
està acabat
està entrat
acabat
i des del punt de vista
nostre
no tenim cap més alta gestió
que fer
des de la perspectiva
de la Generalitat
jo el director territorial
vam quedar
emplaçats
ja
em sembla que
tenim data
16 o 17 o 18
de setembre
per amb els seus tècnics
mirar-la redactar
ja el conveni
perquè pugui ser operatiu
i des de l'Ajuntament
que és el que ha de fer
la sessió de terrenys
van tindre un problema
que era la qualificació
dels terrenys urbanística
que era esportiu
com que estava
al costat del camp de futbol
i el tenien que canviar
a una qualificació
que fos social
o sociosanitària
això que sembla tan fàcil
ha portat quasi un any
no sé
és difícil d'entendre
des dels que
arreglem cames trencades
i pulmonies
perquè si estéssim nosaltres
tant de temps
això no aniria bé
però bueno
ha estat quasi un any
conclusió
en la foto d'avui
jo diria que
si tot va bé
i esperem que sigui
d'aquesta manera
doncs
arrencant Santa Tecla
doncs
podrem signar el conveni
i l'Ajuntament
ens podrà ceder el terreny
per començar les obres
nosaltres ho tenim
absolutament
tot a punt
no ens falta
ni un sol paper
ni un sol projecte
res més
que engegar les obres
una residència
de 180 places públiques
el problema és que Tarragona
la ciutat de Tarragona
és la ciutat
de tot Catalunya
gran i petita
que fent un percentatge
de nombre de places
residencials
dividit pel nombre
d'habitants
en té menys
de lluny
només hi ha 100 places
crec que actualment
avui
avui
avui
avui
avui
amb les obres
de la residència
la Mercè
que està tancada
per les obres
pràcticament
només queden 60 places
i les nostres 60 places
de Llevant
de les quals
hi ha
les sociosanitaris
i les residencials
no hi ha
res més públic
a Tarragona
la ciutat de Tarragona
res més
i
un projecte
que era aquest
que surt
a resultes
diguem
l'acció
en reacció
de quan no es va poder aconseguir
les germanetes dels pobres
que té
la mateixa dimensió
que les germanetes
perquè
tothom es faci el càrrec
una mica
de la volumetria
de què estem parlant
de l'edifici
de les germanetes dels pobres
doncs
per una tramitació
administrativa
incomprensible
està aquí paradet
que
el dia que engeguem
necessitem dos anys i més
per fer-lo
bé
no ho sé
jo crec
que a més a més
confio en que l'actual
equip de govern
doncs
pel que m'han manifestat
també li donarà un impuls
amb la seva màxima urgència
en aquest tema
perquè jo crec que és una necessitat social
probablement
la número 1
no dic que la més important
però en aquest entorn
el número 1 de Tarragona
comptant aquests dos anys
dos anys i mig
estem parlant
que la residència
en els millors dels casos
podria obrir les portes
de l'any 2010
segur
o sigui
l'obra
una magnitud d'obra
com aquesta
o sigui
si algú diu
com serà
com les germanetes dels pobres
allà hi havia 180
i vam decidir fer un projecte igual
i que no ens ho vam poder quedar
doncs
pactat tots
doncs miri
com allò
aquest volum d'obra
necessita un mínim de dos anys
dos anys i mig
per fer-se
no es pot fer abans
un altre projecte
que la xarxa té en ment
i que està a l'espera
de poder iniciar les obres
és la construcció
d'un nou tanatori
un equipament
que ha d'anar al costat
del cementiri
les últimes notícies que enteníem
era que aquest equipament
les obres havien de començar
a la tardor
començaran a aquesta data
o aquest projecte també
no, no, no
jo crec que aquest
miri
aquest va més bé
aquest
també
tots els papers estan fets
i el projecte està fet
i ja
un requeriment
que és habitual a la Tarragona
depèn dels llocs
però bueno
també ens l'han demanat aquí
que és les cates geològiques
des del punt de vista arqueològic
que és obligatori
quan fas un edifici
doncs que els arqueòlegs
facin les seves estudis
d'excavació
doncs ja n'hi ha
els estudis engegats
un cop els geòlegs
i els arqueòlegs
vegin que realment
no hi ha res
o si hi ha algú
s'ha de mirar
doncs serà l'últim tràmit
per poder tenir la licència
d'obres i començar
un tanatori
que se situarà
al costat del cementiri
que afegirà
8 sales de vella
sí
el gran avantatge
jo crec
que d'aquesta
primera
la situació de Tarragona
és que el que ja és avui
queda insuficient
per tant
hi havia de fer-ne un altre
llavors l'avantatge
de fer-ne un altre
posats a fer-lo
és tenir un a cada lloc
de la ciutat
una mica equilibrats
des del punt de vista
d'accés
de la ciutadania
i en aquest cas
nostre
doncs
amb la proximitat
del cementiri
probablement pot
alleugerir
moltes dels viatges
i tràmits
i qüestions
i fer-ho molt més fàcil
de tindre el cementiri
al costat del tanatori
que és una cosa
que en aquest moment
s'està fent
a molts llocs
Valls
és així
Vendrell
és igual
pràcticament avui
la gent que té cementiri
i no tenia tanatori
quan ha de construir el tanatori
l'està fent al costat del cementiri
el termini de construcció
ja per acabar
és molt més breu
final del 2009
sí, sí
jo calculo
que a finals del 2009
podem tindre operatiu
doctor Joa Marietz de Raja
de la xarxa sanitària
i social de Santa Tecra
gràcies per fer aquest ampli repàs
a les seves activitats
que són moltes
i que vagi molt bé
aquest viatge a l'Argentina
moltíssimes gràcies
per la vostra amabilitat
com sempre
el setembre
després de Santa Tecla
tornem a posar en marxa
l'habitual espai
de cada dimecres
si no em suspeneu
sí, tornaré
jo crec que està provat
amb nota d'exar
gràcies
molt bé, gràcies