I ara volem ampliar informació sobre aquesta ruta del modernisme de Reus
i és per això que saludem la regidora de Comerç i Turisme
i també responsable del patronat de Reus, Teresa Pallarès.
Molt bon dia.
Hola, què tal? Bon dia.
Què podem explicar d'aquesta ruta del modernisme,
a banda d'aquestes 26 parades obligatòries
i, òbviament, la Caixa Gaudí, no?, recentment oberta al públic.
Sí, recentment oberta, des de fa pocs dies,
des del dia 25, que és l'universari de Gaudí.
Bé, aquesta ruta, com dieu molt bé, està formada per 26 cases,
les que són més rellevants i les que tenim marcades com a tal,
però a Reus hi ha més de 100 cases modernistes.
Llavors, aquesta ruta, ara, just en guany,
compleix els 10 anys de la posada en marxa,
o sigui, del seu funcionament com a ruta guiada, diguem, urbana,
per dins de la ciutat, amb edificis realment importantíssims
en els quals es pot accedir al seu interior.
En aquest moment tenim l'Institut Teremata,
hi ha la Casa Navàs i també la Casa Gasull,
que són, diguem, els tres edificis en els quals es pot observar
també el seu interior.
La resta, com que són cases de propietat privada,
observem, doncs, les façanes i, bé, una mica per veure
l'existència d'arquitectes diferents, amb estils diferents.
Justament la Caixa Gaudí, ara vostè feia referència,
oberta al públic fa pocs dies,
quina ha estat la primera impressió que ha tingut
les persones que l'han pogut visitar?
Bé, el Gaudí Centre, de moment, ha tingut, sembla ser,
una bona acollida per part de la gent que ha vingut.
Com sabeu, ha sigut un projecte que ha portat certes controvèrsies,
evidentment, però ara, diguem que el públic que ja el coneix,
surt gratament sorprès del contingut.
Amb el Gaudí Centre el que preteníem era fer un pas endavant
precisament amb el que és la ruta modernista.
Diguem-ne que fins ara, des del punt de vista turístic,
el producte estrella de la ciutat era aquesta ruta modernista,
que he de dir que s'ha vetllat molt des de l'Ajuntament
perquè s'hagin conservat tots els edificis,
hi ha programes específics de rehabilitació de façanes
perquè sigui possible tindre una ruta molt digna,
i deu anys després hem sigut, diguem, capaços
o ens hem il·lusionat amb un projecte com és el Gaudí Centre,
que ha representat un pas endavant.
Evidentment, és un projecte en el qual intervenen
les noves tecnologies, és un centre d'interpretació
que ens ajuda sobretot a lligar la ciutat amb el nom
i amb la figura de Gaudí, amb la seva personalitat,
amb el geni creatiu, i evidentment també a dins,
a la tercera planta, o sigui, la tercera vol dir la primera,
perquè la visita es comença per dalt,
per la tercera planta, segona, primera,
a la primera planta es fa una referència claríssima
a la ruta modernista perquè el visitant
se senti també atret per fer després aquesta ruta,
aquesta, diguem, la realitat dels edificis modernistes
que tenim arreu, que crec que són importantíssims.
Vostè ara deia que la ruta comença per la tercera planta,
que és un projecte que té audiovisual,
crec que dura aproximadament un quart d'hora,
per parlar de la vida de l'audiovisual.
Exactament, un 10 minuts.
Entre que entres es col·loca la gent,
perquè hi ha diferents sorpreses,
hi ha taburets de mires diferents,
és un espai, diguem, ambientat de forma diferent.
L'audiovisual et situa molt bé
amb el que després vas visualitzant dins del Gaudí Centre,
bàsicament està pensat per fer aquesta immersió
en la figura de Gaudí com a persona,
més enllà de l'obra.
Tot allò, l'obra l'hem de veure a Barcelona,
això està claríssim.
Però aquí podem anar explicant aquest lligam de Gaudí
amb la terra que el va veure néixer,
que el va veure créixer,
l'entorn que ell absorvia,
l'entorn de la caldereria,
el mar, era un apassionat del mar,
de la llum, del baix camp, no?
Tot això és el que aquí volem explicar,
i després, amb el recorregut per les diferents plantes,
podem anar observant, jo diria,
la panxa dels edificis de Gaudí, no?
Per exemple, m'agrada molt posar l'exemple del Parc Güell,
que aquí podem veure tot un...
És una maqueta de metacrilat,
és a dir, transparent,
sobre la qual hi plou.
I, per tant, podem veure la recollida d'aigua,
que és el desguàs cap a la boca del drac.
Clar, al Parc Güell hem d'anar a veure Barcelona,
òbviament, no?
Però aquests detalls,
tot aquest estudi hidràulic que Gaudí era un gran expert,
ho hem de vindre a veure a Reus.
Igual que la ventilació de la Casa Balló,
igual que l'estudi de la llum amb la cúpula del Palau Güell,
i així, tants elements de la seva obra.
També hi ha alguns objectes, crec, que, Teresa,
originals de Gaudí,
que estan aquí exposats al Gaudí Centre de Reus.
Sí.
Nosaltres, al museu,
s'havia conservat una sèrie d'elements
perquè en Domènech Sobranyes,
era company de Gaudí,
li va demanar alguns elements
per poder-los tindre a Reus i fer una exposició.
Malauradament,
un temps després,
ell, doncs,
va morir
i després també tots els seus objectes es van cremar.
Per tant,
el que es va quedar a Reus
és el que han conservat.
I aquí sí que hi ha un incunable,
jo diria que pels experts
és l'obra més important
que tenim d'ell,
perquè és un manuscrit,
un llibre,
un quadern
d'anotacions personals de Gaudí.
Més enllà del que ell pogués escriure amb els plànols
i tot això,
que sabeu que això ho havia de fer per presentar-ho,
perquè tingués licència per fer les obres,
és un manuscrit
en el qual ell projecta
les percepcions de diferents obres
que ell visualitzava
i que prenia nota sobre ornamentació.
Aquest element està totalment digitalitzat,
o sigui,
es poden visualitzar de forma digital
totes les pàgines
i fins i tot traduït
per poder-ho arribar a llegir,
que és també una lectura,
diguem,
una mica per experts en el tema,
però més que res per veure
una obra feta per ell mateix.
Hi ha altres elements,
hi ha també el plànol que va fer
per la restauració del Santuari de Misericòrdia,
que com sabeu no es va arribar a fer,
també hi ha com una mena d'una joia,
que després es va reproduir
per una empresa japonesa
i tenim una reproducció aquí a Reus,
hi ha diferents elements
que venen del museu
i també tenim la corbata
que portava el dia que va morir,
les seves pertinències
les van enviar cap a Reus,
per tant,
això és el que hem conservat
i el que mostrem també.
Ara es parla molt de sostenibilitat
i de fet Gaudilla
va ser tot un pioner en aquesta matèria, no?
Diguem que era com un visionari
a la seva època, no?
Era una persona que inclús
amb els càlculs matemàtics que feia,
avui en dia hi ha ordinadors
que els han arribat a treure,
però en aquell moment
ell els feia de forma,
doncs, bueno,
calculant l'espai,
sempre inspirat per la natura,
sempre,
aquesta era la seva base,
la seva rel, no?
Ell copiava les formes de la natura,
les estudiava
i les reproduïa,
era, diguem,
una persona,
sí, potser avançada,
ecologista, diríem ara, potser, no?
Que la seva contemplació constant
era la natura,
l'estudi de la llum,
l'estudi de l'entorn,
fa moltes referències al mar,
per exemple,
a la pedrera,
tots els sostres
és una reproducció del mar, no?
De les ones,
també la façana,
jo era una persona
que tenia, diguem,
una obsessió per la natura, no?
La reproduïa,
la treballava,
però fins i tot
no de forma,
jo crec que no ho feia
de forma esporàdica,
només pel sol fet
de la bellesa
que això li comportava,
sinó amb càlculs matemàtics
que, com us dic,
avui en dia
s'han arribat a reproduir
informàticament, eh?
Però que a l'època
hagués sigut molt complicat
d'arribar
a fer aquests estudis,
sobretot per les forces
i per l'estudi de forces
que ell calculava, no?
Pensem, per exemple,
amb les famoses columnes
del Pargüell, no?
estan totalment inclinades
i molts espais
que semblen
la reproducció d'ossos,
etcètera, no?
O sigui, que era un estudi
detingut de la natura,
però amb un càlcul
perfectament,
perfectament delimitat.
Si volen citar el Gaudí
centre d'arreus,
veuran a la façana
que hi ha un retol lluminós
amb la signatura de Gaudí,
no?
que es pot veure
en diferents colors,
no?
Ver, blau, blanc i groc,
no?
Crec?
Sí, evidentment, evidentment.
Bé, aquí també teníem
un repte important, també,
amb el tema de la façana, no?
La façana, que està en una plaça,
era un edifici molt gris
que tenia una certa construcció,
diguem, que, bé,
molts ciutadans, doncs,
hi havien apropat poc, diguem-ne,
i teníem un repte també important
amb la recuperació de l'edifici.
Per tant, aquest edifici
ja pretén ser singular
i avançat a l'època,
jo crec que com ho havia fet ell,
i després hi ha aquest rètol lluminós
que d'alguna manera a la nit
doncs crea aquest ambient
indiferent a la plaça, no?
Hi ha la seva assignatura
com la gran protagonista
del que realment hi ha
dins l'espai,
com l'empremta de Gaudí
i després una, o sigui,
diferents llums
dels quals es va il·luminant
i que dona un caire
diferent a la plaça.
Sí, jo crec que això
està agradant molt a la gent,
si més no,
jo crec que no deixa indiferent a ningú.
Som a la plaça Mercadal,
que no ho hem dit,
a la plaça Mercadal, eh?
Exactament.
Correcte.
La plaça Mercadal,
al vell mig i just al mig
del centre comercial,
que sabeu que aquesta és
la gran aposta també
de la ciutat de Reus,
la ciutat comercial.
Què podríem destacar així
grans trets
d'aquesta ruta del modernisme?
Vostè abans deia
26 llocs d'interès,
però que pràcticament
són un centenar
les cases que hi ha
a la capital de Baixant
com a referent del modernisme.
Sí, a Reus hi ha
moltes cases modernistes
perquè, bé,
en el seu moment
sabeu que Reus
era una ciutat
que s'havia enriquit moltíssim
amb el comerç,
sobretot de l'Eu Arden,
amb el segle,
ja a finals del segle XVII-XVIII.
Per tant,
aquesta ciutat,
quan ja comença
a començaments
del segle XX
o finals del XIX,
ja hi ha molta gent enriquida,
molts que retornen també
d'altres països,
dels indians,
i llavors comencen
a exportar aquestes idees.
I Reus, evidentment,
hi havia diners per fer això,
per tirar endavant.
Per exemple,
a una casa navassa
havia de ser gent enriquida,
aquests precisament
eren temes de comerç tèxtil
i, evidentment,
són la gent que poden arribar a construir.
Hi ha moltes cases,
moltes també,
perquè en aquell moment
estaven influenciades,
com us he dit,
per Pere Casellas,
que era l'arquitecte municipal,
i altres arquitectes
que havien,
bueno,
inclús col·laborat amb Gaudí,
com en Rubió i Bellver,
i, per tant,
construeixen les cases,
doncs,
en aquest estil.
N'hi ha, com ho diguem,
més cent.
Algunes d'elles,
doncs,
pel seu interès,
són les que es van catalogar
entre la ruta modernista,
també,
entre altres coses,
perquè sempre s'ha de prioritzar
perquè la ruta,
si no,
seria interminable.
Però, evidentment,
per qualsevol persona
que li agradi el tema,
pot anar passejant per la ciutat
i pot anar descobrint-ho.
Aquí ens ha ajudat molt,
com us deia el programa
Reus d'Escoig,
que ha fet possible
que es puguin donar subvencions
als propietaris
perquè puguin endreçar
les façanes
i recuperar,
diguem-ne,
esgraciats,
recuperar les pintures originals.
I això també ha sigut
una tasca d'uns anys cap aquí,
lenta,
però, doncs,
jo crec que bastant efectiva,
no?
I ha fet que realment
les cases siguin molt dignes.
Si van a Reus,
veuran rètols,
indicadors,
d'aquesta ruta del modernisme
i baixen.
I baixen en un dia, eh?
Potser convindria
anar-hi un parell de dies
o tres fins i tot més,
per poder veure...
En un dia,
sí,
en un dia de fer la ruta
és suficient,
però, evidentment,
per a aquells que tenen
moltes ganes de veure
façanes diferents,
tenen feina en si.
La ruta està perfectament indicada,
eh?
En unes rajoles al terra
i pot ser la ruta,
la pots fer també
amb servei guiat,
evidentment,
perquè si no,
no es pot entrar
als edificis
a les quals tenim accés,
no es pot entrar
si no és
amb el patronat de turisme.
El que és la visita
al Pere Mata,
Casa Navàs
i Casa de Azull,
s'ha d'entrar
amb visita guiada.
Doncs es poden posar
en contacte
amb el patronat
de turisme
de Reus
o també, doncs,
directament a consultar-ho
a la web de l'Ajuntament.
Teresa Pallaràs,
regidora de Comerç i Turisme,
moltes gràcies
per explicar-nos
la ruta del modernisme
i per parlar-nos també
d'aquest Gaudí Centre
que ha començat a caminar
fa pocs dies
i que, en fi,
que té una projecció
ben àmplia
i per donar a conèixer
aquesta ruta,
aquest modernisme de Reus
i també la ciutat en conjunt.
Teresa, gràcies.
Molt bé, gràcies a vosaltres.
Us esperem a tots a Reus, eh?
Moltes gràcies.
Fins aviat.
Gràcies.
Gràcies.