Ara són dos quarts d'una del migdia, tres minuts.
Segueix el matí de Tarragona Ràdio.
Els barris de Camp Clar, Torreforta i Riu Clà
són escenari de tres plans de desenvolupament comunitari
vigents a la ciutat.
Avui volem conèixer per sobre, perquè com poden pensar,
són plans d'un gran abast
i són plans que treballen dia a dia i de manera molt intensa.
Per tant, tot i que tenim un cert temps,
segur que ens deixem moltes coses,
però com a mínim que sigui una presa de contacte
amb els seus responsables.
Tenim la sort que ens acompanyin diferents persones
que treballen en el dia a dia
en aquestes iniciatives que s'han posat en marxa.
Per això, ja d'entrada,
volem saludar la Juana Espadas,
és dinamitzadora juvenil de Torreforta.
Juana, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
La Íngrid Bartomeu és dinamitzadora juvenil de Riu Clà.
Íngrid, bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per ser aquí.
L'Andrea Soñé és tècnica, en aquest cas de Torreforta.
Andrea, bon dia.
Bon dia.
L'Andrea ja la coneixem.
És que amb l'Andrea moltes vegades hem parlat
de diferents aspectes que es treballen
als diferents barris en aquests plans.
I un dia vam dir,
escolta, i per què no parlem una miqueta en general de tot això?
Perquè a vegades sembla que només fem una cosa puntualment un dia
i per això venim a la ràdio,
però nosaltres fem una feina quotidiana de dia a dia
i altres 165 dies de l'any.
Saludem l'Èrica Roca.
Hola, Èrica.
Hola, bon dia.
Ella treballa en aquest cas a Riu Clà.
A veure, seguirem el Jordi Conessa.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia.
És que ja veuen que hi ha una bona representació.
El Jordi és dinamitzador del Punt Òmnia de Torreforta.
Al costat del Jordi...
Espera, espera que no em perdi, eh?
Tenim la Montse.
Hola, bon dia.
Montse Almazán, bon dia.
Ella és dinamitzadora juvenil de Camp Clar.
I també tenim l'Ernest Cugat, tècnica de Camp Clar.
Ernest, bon dia.
Bon dia.
Benvinguda.
Comencem en tot cas amb tu, Andrea.
Potser que en aquest cas portaries la veu cantant.
Si ets tan amable, d'acostar-te'n un dels micròfons
per situar una miqueta el que són aquests plans de desenvolupament comunitari.
Què entenem com a pla de desenvolupament comunitari?
En tot cas, entraríem després a parlar en cadascuna de les àrees
en les que hi treballeu.
El pla comunitari està ubicat als tres barris de Ponent,
en aquest cas a Camp Clar, Riu Clà i Torreforta.
es va situar allí perquè en un principi les entitats de cadascun dels barris
ho va demanar.
Això és gestionat per FABIC,
ho porta també la Generalitat,
el Departament d'Acció Social i Ciutadania
i el Ministeri de Trabajo i Assuntos Sociales.
I està ubicat en les tècniques que estem ubicades dintre les associacions de veïns,
que són com la representació de la resta d'entitats,
podríem dir, tampoc és exactament així.
i ens ubiquem allí i treballem des d'allí
amb totes les entitats, cadascuna amb les del seu barri.
Clar, hi ha un marc institucional,
òbviament que representen pràcticament totes les institucions,
però després hi ha dins de cada barri
i amb aquelles persones que tenen un coneixement real de l'entorn,
m'imagino que a través de centres cívics
i totes les entitats,
que són moltes els barris de la ciutat,
es tiren endavant projectes
que poden al·lestar tota la població del barri, no?
A veure, intentem abarcar a tots els barris de Ponent.
De totes maneres, sabem que això no és possible
perquè som molta la població que hi ha als barris de Ponent,
Camp Clater, 8.000 i escaig d'habitants,
Torreforta, 9.000.
Són barris bastant grans per abarcar només un tècnic.
Llavors, a part també tenim els dinamitzadors de joves,
els Punts Òmnia,
que són projectes diferents però que treballen menys xarxa,
treballen coordinadament.
Podríem estar parlant d'un 30% de la població tarragonina
que un 20% que viuen aquests tres barris de la ciutat,
aproximadament.
Clar, estan parlant de posar-hi 20.000 persones
entre els tres barris?
Aproximadament.
Podria ser.
És un percentatge molt important de ciutadans, no?
Sí.
No, a mi tampoc sé exactament quin tant percent representa,
però sí que...
Tant se val.
No té més importància.
Tots sabem que concentra en bona part de la població tarragonina
i poblacions molt heterogènies, a més a més.
Exactament.
I molt canviant.
En fenòmens com el de la immigració, per exemple,
que jo m'imagino que heu de contemplar dia a dia
des de diferents perspectives.
Se treballa des de pla comunitari, se treballa en la...
Bueno, que coneguéssim només hi ha una associació cultural,
que és la Islàmica de Torreforta,
i amb ell se treballa la taula d'entitats de Torreforta.
En els altres barris no es treballa directament amb aquest col·lectiu
que jo conegui a través de representació d'alguna entitat,
però sí que es treballa, per exemple, a Riuclar,
amb el col·lectiu de dones, magrevis, en aquest cas.
Clar, que cadascun dels plans, diguem-ne, que s'adapta a la realitat.
No es dius, mira, cada pla ha de tenir aquesta funció.
No, nosaltres, en funció de la demanda que té el barri,
feu vosaltres l'activitat que toca en aquell moment.
A cadascun dels barris tenen els seus projectes,
hi ha projectes comuns a tot ponent,
i n'hi ha que són propis de cadascun dels barris.
Hi ha que els projectes que es porten a terme
són els que necessiten o demanen
i hi ha demanda per part de les entitats
que són realment qui acaba gestionant aquest projecte.
Són les associacions de veïns,
són les pròpies entitats, com deies?
Hi ha associacions de veïns, hi ha les AMPEs,
hi ha l'Associació de Jubilats,
l'Associació Cultural Islàmica,
hi ha la Unió de Comerciants,
hi ha tot tipus d'entitats.
I a part, després, estan els serveis,
que ara mateix no estem treballant amb ells directament,
amb comissió,
però sí que hi ha la seva col·laboració,
tant en el CAP com en els instituts,
els col·legis, etcètera, dels barris.
S'aconsegueix treballar coordinadament,
perquè no és fàcil,
però un cop s'agafen les dinàmiques,
jo m'imagino,
algú si vol contestar ho pot fer,
no deixeu-ho sol a l'Andrea.
Gràcies.
Eh, que sí, Andrea, que ho havíem dit,
i en un moment determinat,
nosaltres callem i que parlin els altres,
que ja hem parlat prou aquest matí.
En principi és això,
que aconseguiu coordinar des de les escoles com d'elles,
hi ha una bona resposta.
Hi ha molt bona resposta.
Per exemple, el Creixen Família,
que és un dels projectes que tenim,
està situat dintre dels col·legis,
tant del de Riu Clà com del de Camp Clà,
com el Gualvil Albi de Torreforta.
I tant la resposta per part de l'AMPA
com dels directors de l'institut,
és molt positiva.
A veure, comencem allò ja a assenyalar amb el dit,
tot i que diuen que és lleig.
Juana, tu ets dinamitzadora juvenil de Torreforta.
Què fas, exactament?
Bé, exactament nosaltres el que estem és en contacte
amb la gent jove,
i el que pertanyem és fomentar i potenciar
la participació juvenil al barri
a l'objectiu que aquest col·lectiu s'involucri activament
en el desenvolupament comunitari,
a la vida social i a la problemàtica juvenil de la zona.
I us venen a casa o els aneu a buscar?
No venen a casa.
Ah, no, no.
No és fàcil, no és fàcil.
Tenen que fer difusió,
anar on la gent està,
al centre cívic,
a l'IES també,
als centres escolars també,
i fent difusió de totes les activitats,
de lo que es fa
i de lo que ells volen fer al barri.
En principi, saber quines són les seves demandes,
perquè tu pots, des del punt de vista pedagògic,
pensar que has de descobrir la sopa d'all
i no els interessa per res,
perquè no té res a veure amb la seva vida.
Això, exactament.
Si ells no s'involucren i participen,
no podem fer res.
O sigui, tenim que partir des de la seva opinió,
des de la seva aportació.
I què tal l'experiència fins ara?
Bé, l'experiència no ha sigut malament.
No ha sigut...
A veure, tenim activitats que ja estan començades,
hem fet un altre que també han resultat...
Hem fet el taller de droga,
droga, sexe i alimentació,
i ha resultat bé.
Pretendien que sigui a tots els barris,
perquè nosaltres volem fomentar el coneixement,
la convivència multicultural del barri i el barri.
I, bé, ha estat bé.
Ha estat bé.
Ha hagut una bona acceptació pels nois i han acudit.
Llavors, ara el que sí que estem aprofitant
són les iniciatives municipals
i les activitats municipals que n'hi ha ara.
Que això venen del projecte Cata, de l'Ajuntament,
i ara tenim les activitats de les danses de Bolliwood,
taller de capgrossos, taller de circ, bijòquies...
Sí, clar, a través del lleure.
Sí, no, tenim que aprofitar
totes les possibilitats i recursos que tenim
perquè la gent jove siguin constant
d'aquestes activitats que hi ha.
Aquest matí hem presentat a la Fundació La Caixa
un cicle de conferències, de cursos,
de tot, que estarà relacionat amb el hip-hop.
I comentàvem, precisament,
que ara que parlaves de valls, de Bolliwood,
algú pot frivolitzar i dir
oh, mira, doncs fan activitats boniques, de diversió.
A través de determinades activitats
es pot arribar molt lluny.
Sí, sí, sí.
I a vegades això es perd de vista, no?
En el cas del hip-hop,
deia en Déu ni d'ho la quantitat de programes
que es tiren endavant, en aquest cas amb gent jove,
a través d'un primer vincle,
una primera presa de contacte
i a partir d'aquí es pot fer molta feina.
Sí, sí, no són a través d'aquestes activitats
on els nois es posen en contacte
i poden tirar endavant altres activitats.
Ingrid, què tal ho portes,
això de ser també dinamitzadora juvenil,
en aquest cas de Riu-Clar?
Bé, doncs nosaltres a Riu-Clar
sí que comptem en una entitat juvenil
que es diu Gripafoc
i que s'estan movent bastant
per un projecte ja que tenim aquí,
que és el Dia del Jove,
que aprofitarem ja per a fer difusió.
Quan és aquest dia?
19 de maig.
Ah, el 19 de maig.
I hi ha activitats totalment gratuïtes
durant tot el dia
i pel matí ho hem dedicat als esports
i també ho hem inserit dins d'un altre projecte
que tenim d'esports al barri,
d'habilitar els espais públics
per a la pràctica de l'esport.
I llavors, per la tarda,
hi ha un concurs de tambors
que l'organitza...
Bé, el Dia del Jove
està organitzat per l'entitat Gripafoc
i com que també tenen colla de tambors
fan un concurs
a nivell de totes les colles
que s'hi volen presentar.
Això és la percussió avui dia
que els torna bojos i boges, eh?
Déu-n'hi-do.
Perdona un moment,
quan diem jove
és que segons per què
hi ha un límit d'edat
i segons per què hi ha un altre.
Vull dir, per a alguns joves
és de 40 anys
i per a altres són joves de 18 anys, no?
Depèn d'en quin escenari ens movem.
Vosaltres, per exemple, habitualment,
des de l'entitat que representes,
amb quines edats treballeu?
Bé, a l'entitat
hi ha joves des de 10 o 11 anys
a 20, 21...
Sí, sí, sí.
I després, la resta de joves
que no formen part de l'entitat
també se...
se verem a per estar...
Sobre aquesta edat.
Sí.
I llavors, això,
per al Dia del Jove
tenim per la tarda
el concurs de tambors,
després hi ha un sopar popular,
bueno, hi ha un circuit de motos
també durant tot el dia,
hi ha un rocòdrom en circuit d'habilitats,
que això també col·labora
al CATA de l'Ajuntament.
I, bueno,
i per la nit
hi haurà actuació de foc,
hi haurà actuació de castells,
i ho hem intentat inserir
dins de com fer una mostra
de cultura catalana,
però treballada des dels barris.
i estarà...
Això pot ser un punt d'atracció
a més joves que vulguin integrar-se,
no tant en l'entitat,
que potser a algú, doncs,
ja que no li interessa,
però sí, d'alguna manera,
entendre que hi ha activitats
del barri a fer, no?
Sí, sí.
No deu ser fàcil, tampoc.
No, però, bueno,
hi ha molt bona resposta,
riu clar.
Sí, en principi hi ha bona resposta.
Les famílies s'impliquen,
perquè clar,
jo quan et preguntava de joves,
estem parlant també
de nens i nenes
de 10 o 12 anys,
les famílies s'impliquen
fins al punt
que en molts casos
que diuen
veus que ve el xiquet o la xiqueta,
però això ens passa
sempre als pares, no?
Que si van a algun lloc
a fer activitats
sembla que et quedes
com a més tranquil, no?
En general,
des d'aquest punt de vista
les famílies,
m'imagino que els va molt bé
també que els seus fills
doncs es puguin integrar
en una entitat.
Sí, generalment,
els joves així més participatius
o els que formen part
de l'entitat,
els pares o mares
o familiars
també estan molt implicats
en altres projectes
de PDC o...
L'Erica porta poc temps
i és que, escolta,
jo poca experiència
puc explicar
perquè porto
molt poc temps.
Per tant,
el que sí que deus tenir
molt claríssim
són les motivacions
que et porten
a fer la tasca que fas.
Experiència, no sé,
però motivació
segur que en tens, no?
Clar, motivació
n'hi ha molta.
I més, o sigui,
la poca experiència
que tinc al barri
que fa un mes i mig
que ja estic,
és que he tingut molta sort
que és un barri
que s'implica molt
en les coses
i que pots aprendre
molt d'ells.
Aquest sentit comunitari
és el que es diu
moltes vegades
que està perdent, no?
La nostra societat,
la nostra vida
en l'actualitat
i que als barris
encara es conserva
aquest sentit comunitari
que es tenia abans
a pobles més petits
o fins i tot
al centre de la ciutat
de Tarragona.
Sí, sí,
a Riuclar hi és
i totes les entitats,
o sigui,
entre ells
quan algú proposa
un projecte
per a tirar endavant,
o sigui,
tothom s'implica
i inclou gent
que ve
i diu
qualsevol cosa
que necessitésseu,
encara que sigui
de forma voluntària,
i és el que
de la Ingrid.
En els joves
el que passa
és que els pares
ja porten
des d'un principi
a haver
camper
que han introduït.
Estem parlant
de coses positives,
aviam si algú
és pensant,
mira,
venen aquí a explicar
que bonica és tot,
Alicia,
el País de les Meravelles.
Als barris
hi ha molts problemes
com a qualsevol altre
lloc de la ciutat.
Aquestes problemàtiques,
ni que vosaltres
volguéssiu només
treballar en una línia
més lúdica,
més diversió,
no les podeu obviar,
i jo m'imagino
que també
aneu creant
mecanismes
que d'alguna manera
puguin redreçar
problemes que hi ha
als barris
i problemes seriosos
en molts casos.
Andrea,
en aquest cas...
Mira que bonic,
vinga,
tots els barris
que tot el dia
estan de festa.
No és tot bonic
i costa molt
tirar qualsevol
dels projectes
endavant,
tot i la implicació
de les entitats.
Potser el barri
de Riu Clà
és el barri
que es veu més clarament
la implicació
per part de les entitats.
També pot ser donat
perquè el barri
és més petit
que els altres
i compten
amb menys entitats.
A nivell de Torrefort
o de Campclar
les entitats
són molt més numeroses
i costa molt més
ficar-se tots d'acord.
Però tot i així,
si se treballa,
per exemple,
l'hem passat a Torrefort,
vam fer la jornada
de portes obertes
de la mesquita,
que ja era
com una aproximació
dels veïns del barri
de cara a un local
que hi havia llig
que molta gent
no coneixia
ni que feien dintre.
Fa molts anys
que està la mesquita
a Torrefort.
No sé exactament
els anys que fa.
Però uns quants,
vull dir que no és
una novetat d'ara.
Però ara ja no hi és
dintre de Torrefort,
és el polígon
entre vies,
però que sí
que s'intenta treballar
i hem aconseguit
que aquest col·lectiu
se mescli
amb la resta
de col·lectius
ja existents
al barri,
amb la resta d'entitats
i treballen conjuntament
amb alguns projectes.
Jo crec que ja no sol
parlem de problemàtica
amb immigració,
hi ha moltes altres
problemàtiques.
La problemàtica
de la guarderia,
intentem fer pressió.
Després hi ha problemes
propis de les famílies,
moltes famílies
desestructurades,
també amb totes
les conseqüències
que té.
En el cas que parlaves
del fenomen
de la immigració,
a les escoles
s'hi fa molta feina
perquè els nens,
sobretot de primària
més petitets
que han arribat aquí
molt petits,
doncs sembla que en principi
tant els que ja vivien
aquí com els que arriben,
doncs es van adaptant.
La tasca,
diguem-ne,
com a més gruixuda
en la que s'ha d'incidir
més probablement
sigui amb els pares,
però sobretot
amb les mares,
que són les que tenen
més la proximitat,
amb els comerços,
amb els educadors,
probablement,
per això parlàveu abans
de programes específics,
en aquest cas
amb les mares magravines.
En aquest cas
hi ha un projecte
molt interessant
que és a Riu Clà,
que està l'acollint
des de l'escola
i Erika us explicarà
una miqueta
com funciona el projecte.
Com funciona aquest projecte,
Erika?
Bueno,
tenim lo de
l'acollint des de l'escola
que s'ha dirigit
a gent immigrant,
però també,
o sigui,
hi participa gent
del barri
i és
el reforç escolar
que,
bueno,
després de les classes
de la tarda
hi ha una monitora
o una educadora,
com li volguéssim dir,
que dedica un temps
en aquests crios
a intentar fer-los
una mica
el que és
un repàs
o un reforç.
I el tema
de la llengua
també,
intentar
que s'adaptin
una mica millor.
I després
el tema
d'immigració,
des del col·lectiu
de dones,
bueno,
el col·lectiu
de dones
està molt implicat
en el tema
d'immigració
i des que van
començar
a aparèixer
la immigració
a Riu Clà
han estat treballant
molt
en les dones
immigrants,
ajudant-les
a omplir
les sol·licituds
per a lesb,
que és com
en el metge,
en el mercat,
bueno,
una implicació
que de veritat
que dona gust.
És que és interessant
que expliqueu això
perquè normalment
s'associa
fenomen
d'immigració
amb problemes
i el que hem de
començar
és associar-ho
amb convivència,
amb integració,
amb tirant davant
les famílies,
que és una realitat
també.
I sí que hi ha
una realitat
problemàtica,
com dèiem abans,
però també hi ha
una realitat
satisfactòria,
no?
Sí,
en el cas
de Riuclar
i fa temps,
ara ja s'ha intentat
fer un projecte
i tirar-lo endavant
per a poder aconseguir
algun recurs econòmic
i...
però elles,
o sigui,
de recurs humà,
n'han posat molt.
No haurem de parlar
un dia,
eh?
Sí, sí.
Més en profunditat.
Jordi Conesa,
dinamitzador de Punòmnia
Torrefort,
expliquem primer
què és el Punòmnia
perquè potser hi ha
algú que no coneix
aquest terme,
què et sembla?
Bon dia.
El Punòmnia,
bueno,
ve a ser un punt d'accés
a les noves tecnologies
on es programen activitats
per gent gran
i per joves.
Bé,
això del punt d'accés
a les noves tecnologies
està una mica
perquè no tothom
a casa seva
té la possibilitat
de poder tenir
aquest accés
a internet,
a tindre un equip informàtic
i aquests recursos.
Llavors,
doncs,
bueno,
al Centre Civil de Torreforta
hi ha un espai
habilitat
per tota aquesta gent.
I que feu cursets...
Sí.
Llavors,
o sigui,
una mica el que fem
més dirigida
a la gent gran
són cursos
d'informàtica.
Dintre d'aquests cursos
d'informàtica,
bueno,
els cursos que estan
projectats
es separen
en quatre blocs.
que ve a ser un bloc
per a la gent
que mai a la seva vida
s'ha posat davant
d'un ordinador
i voldria començar
a iniciar-se
amb això
de la informàtica.
Després,
per gent
que ja té
una miqueta
més d'idea
i ja sap
una miqueta
com moure's
amb la informàtica,
fem cursos
d'internet
perquè
coneguin
una miqueta
tot el món
aquest
que en torna
a internet,
que envolta internet
i les possibilitats
que ofereix.
després també
fem un altre curs
que és
d'ofimàtica
i aquesta
ofimàtica
procurem
orientar-la
cap al que és
el programari lliure.
El programari lliure
són programes
que no
requereixen
de llicència.
Obers
absolutament
a tothom.
Exacte,
o sigui
que són
de lliure difusió
per la qual
qualsevol persona
sense necessitat
de tindre
que sofrir
cap cost econòmic
pugui
descarregar-se'ls
i utilitzar-los
una mica
des de casa seva
o des del mateix
punt òmnia
que fem difusió
d'aquest tipus
de programari.
I després
ja
per últim
ja he estructurat
un bloc
d'informació
que vendria a ser
el que és
imatge digital.
O sigui
ara que estan
tan de moda
això de les
càmeres digitals
per poder
manegar-les
amb els ordinadors
passar arxius
de fotos
i poder
després
manipular-les
des de l'ordinador
també fem un curs
d'imatge digital
per a aquella gent
que vulgui
o tingui ganes
o interès
en aprendre
el tema fotos
deu ser sobretot
gent jove
m'imagino
o no?
Sí
bueno
hi ha de tot
una mica
el que passa
que el que
més ens trobem
aquí
amb el punt òmnia
per almenys
jo des que hi soc
aquí a Torreforta
que fa un mes
que hi soc
el que més em trobo
és gent gran
que el que vol
és aprendre
al funcionament
d'un ordinador
el funcionament
bàsic
com a mínim
perquè
quan es parla
de fractura digital
sobretot es parla
d'aquest col·lectiu
de persones
que es poden quedar
fora
de l'accés
a la informació
no de lleure
sinó des de saber
si es convoca
una ajuda
una subvenció
exacte
és que una mica
el que ja
el que ha passat
amb això
de les noves tecnologies
és una mica
això que deies tu
sobre
el que de la fractura digital
o sigui
avui en dia
qualsevol nen
que va a escola
que va estudiar
en un col·legi
es troba
que té la facilitat
que ja no només
a l'escola
sinó també
a casa seva
disposi d'un ordinador
cosa que fa
jo per exemple
tinc 31 anys
quan jo estudiava
o sigui
no teníem
aquesta sort
de poder disposar
d'equips informàtics
llavors
clar
o sigui
la gent
que comença
ara a estudiar
els nanos
tenen la sort aquesta
que tenen
aquests recursos
i això els permet
dintre del que és
l'aprenentatge
un més
el funcionament
d'un ordinador
un més
dels aprenentatges
com funciona
un ordinador
llavors
clar
la facilitat
que tenen
per aprendre
quan són petits
és molt gran
què passa
que la gent
que quan estudiava
no va tindre
aquesta sort
de disposar
d'aquests recursos
ara es troben
una mica
que amb aquest món
van com una mica
perduts
bé doncs
hi ha bona resposta
molt bona
llista d'espera
m'imagino
i tot a vegades
segur
la Montse
i l'Ernest
estan a
Camp Clà
Montse
el tema de la joventut
com ho portes?
jo tinc la suerte
que llevo dos anys
jove eh
llevo dos anys
treballant
en el barrio
i
el tema
de joves
en el barrio
estava muy
desestructurado
entonces
formamos
un grupo
de joves
vale
nos metimos
dentro
de una comisión
de joventud
des del plan
comunitario
y bueno
pues hay un grupo
de joves
creado
al no tener
espacio
tenemos que
hacer actividades
en la calle
porque no tenemos
local
no tenemos
local
aquelles instituciones
que marquen
todos estos
plans
pero bueno
la asociación
tampoco
dispone
de un espacio
yo digo instituciones
pero bueno
el problema
que tenemos
también
en campo
claro
es que el centro
cívico
lo están construyendo
ahora
entonces pues claro
este recurso
ya no lo tenemos
al carrer
literalmente
tú eres del barrio
sí
imagino que
es muy importante
que estirin
endavant
estas iniciativas
desde la gente
del barrio
y que no
que vingui
alguien de fuera
a explicar
lo que has de hacer
lo digo
de buen roto
quizás
a ver
es una ventaja
claro
yo le veo
la buena voluntad
posi los diners
posi los seus
coneixements
pero
deixo una miqueta
que nosotros
prenemos las decisiones
quizás
la asociación
nos da el apoyo
porque siempre
creen jóvenes
y apuesta por ellos
y bueno
y lo que hacemos
ahora
es dedicarnos
a
bueno
las fiestas
casi todas
las programamos
nosotros
ayudamos a
mancomunidades
y a las demás
entidades
y también
trabajamos muy
coordinadamente
con el barrio
de Torreforte
y Riuclar
claro
això implica
diguem-ne
això no és una feina
això té una implicació
personal
important
es tira endavant
veient resultats
tu personalment
els veus
els resultats
sobre el teu
col·lectiu propi
i sobre tu
personalment
del fet de dedicar-te
a ver
resultats
se ven
pero también
los resultados
con jóvenes
es muy a la larga
es que no se puede decir
bueno
hago una actividad
y a partir de ahí
es que todo va a funcionar
muy bien
no
los resultados
son a la larga
el que dèiem
saben de què parlen
eh Andrea
no hi ha dubte
l'Ernest
és tècnica
també
deus treballar
i col·laborar
molt amb la Montse
segurament
treballem conjuntament
sempre
mano a mano
i això que diem
que siguin
les propis veïns
i veïnes del barri
els que proposin
els que tiren endavant
les iniciatives
és fonamental
és que de fet
un pla comunitari
tots els que estem aquí
la base del pla comunitari
és aquest
que siguin
els propis veïns
les propies entitats
tu saps que la tendència
anys enrere
era tot el contrari
anar amb un programari
amb una cosa pim pam
era la tendència
encara potser
encara hi ha una mica
però la idea
és aquesta
la idea
és que siguin
les pròpies entitats
les pròpies associacions
les que
posin projectes
davant
o les que te proposin
i siguéssim
altres
com a tècniques
tant de joves
com del pla comunitari
com el d'Ònia
qui les portin
una mica
a terme
que les posi més en paper
que les realitzi
però bueno
es té clara
la barrera
quan es parla
d'un pla comunitari
d'allò que és col·lectiu
i allò que és més personal
i m'explico
davant d'un problema
que pot ser més particular
des d'una escala
de veïns
des d'una pròpia família
des d'un col·lectiu
on es posa el límit
fins a quin punt
intervenen
les persones
que treballen
en el pla comunitari
fins a quin punt
és un tema privat
potser aquí és on
una de les dificultats
més grans
a l'hora de treballar
no?
jo és que
tot allò
que implique
o que pugui fer
que la resta
tot és comunitat
és que clar
és que és tot comunitat
una escala
una comunitat
tens
aquesta forma part
de la comunitat
forma part
del que seria el barri
i llavors
o algú altre
o els veïns del costat
o l'escala del costat
o tots plegats
n'hi ha algú que pot fer
de mediador
i de fet
hauria de fer-ho
de mediador
aviam ja ho dèiem
Andrea
que avui faríem
una aproximació
que ens veuríem
les cares
en el millor sentit
de la paraula
amb les persones
que treballen
als diferents
barris
al dia a dia
haurem de
continuar parlant
i fora interessant
dedicar-hi una mica
més de temps
a cadascun
dels projectes
que tireu endavant
us agraïm molt
en de veritat
la vostra presència
enhorabona
per la feina que feu
i esperem continuar
en contacte
l'Ernest
l'Erica
l'Andrea
la Montse
l'Ingrid
la Juana
el Jordi
l'Anny
no ha pogut venir
però també és una
de les persones
que treballen
volem que quedi
moltíssimes gràcies
per venir
i molta sort
en tots els projectes
bon dia
gràcies