This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Ara passen sis minuts, de dos quarts de dotze del migdia,
ja hem tocat prou de peus a terra
i és moment de parlar de llibres, de literatura,
que a la ciutat de Tarragona i en aquesta activitat frenètica
que es du a terme als vols de Sant Jordi,
hem de parlar d'un autor més que conegut i més a casa nostra,
perquè diguem-ne que és genuí de la terra.
Estem parlant de Jordi Cervera,
que demà serà el protagonista de la setzena edició
de la trobada d'escriptors del Camp de Tarragona,
una trobada oberta a tothom
i que tindrà lloc a les 8 del vespre al teatre,
al magatzem, al carrer Redding.
Jordi Cervera, el tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Bon dia, Jordi.
Bon dia, com estàs?
Bé, i tu? Això de ser reina per un dia.
Està bé, té la seva gràcia.
Em diràs que no, perquè en el fons a tots ens agrada
de tant en tant que parlin de nosaltres,
i si és bé, millor, encara.
Home, sí, sempre és bo que parlin bé, no?
No, i a més és una cosa simpàtica també,
és el col·lectiu de les lletres del Camp
i està treballant molt i molt bé,
i llavors de tant en tant, doncs mira, aquestes coses,
encara que et vagin, diguéssim, tocant per quota o per edat
o per no sé ben bé què, però fa gràcia.
De totes maneres, tu que fa molts anys vius
envoltat d'escriptors a banda de ser escriptor,
aquí a nivell local sembla que els col·legues
són més bona gent, que us tracteu tots millor
que no pas més enllà de ciutats com Tarragona, no?
On estan els grans centres de producció editorial,
de producció literària.
Jo crec que també fa molt, diríem,
aquest concepte com, entre cometes, d'enemic comú, no?
És a dir que, d'una banda, segurament els grans llocs de decisió
acaben exercint un poder i una força molt grossa sobre els altres.
I en canvi, doncs no sé, la gent que, diguem-ne,
o viu o té arrels aquí, en aquest cas al Camp de Tarragona,
doncs suposo que també tu em pots permetre
de mirar-te el fet literari des d'una perspectiva
una mica més tranquil·la, sense aquesta batalla de cada dia
i sense aquest neguit que fa que hagis d'estar segurament
sempre a l'ull de l'huracà per poder fer alguna cosa, no?
Suposo que quan tens una mica assumit això,
és a dir, que és una feina o una activitat que la fas
una mica perquè vols i per passar-t'ho bé,
doncs aquest ritme frenètic i aquest neguit desapareix bastant,
la qual cosa també és bona.
Ja que parles de perspectiva,
no ho descobriré jo ara a la sopa d'all,
però a mi sempre m'ha intrigat en el que és la teva relació
amb la creació literària, aquesta versatilitat,
és a dir, ets escriptor, els escriptors llegeixen, lògicament,
els lectors no sempre escriuen,
però és que a més a més ets guionista, ets periodista,
però et dediques a la literatura,
per tant aquesta esquizofrènia literària
des de les diferents perspectives,
també fas de jurat de premis,
però també ets un escriptor premiat.
Com a dir, tot això penja una mica,
és a dir, suposo que la base inicial és una mica, diríem,
ser periodista, és a dir, la meva feina és el periodisme
i per tant a partir d'aquí ha anat una mica penjant tot.
I els primers llibres van arribar quasi com per casualitat
i després t'hi vas trobant i vas entrant-hi,
i clar, després et criden no ser de jurat
i a ser altres coses d'aquestes que van sumant.
Però al cap i la feia va ser tot una mica la mateixa feina,
és a dir, el que faig ara és periodisme,
que és la cosa amb què et guanyes la vida,
i llavors el que tens muntat és això,
o no, és a dir, que una mica fas aquesta feina diària
i a partir d'aquí, doncs, l'altre,
no sé si considera-ho més hobby que altra cosa,
però sí que seria un altre tema,
perquè, de fet, realment no em dius tampoc de la literatura,
no és una cosa que la tens una mica més de més a més
i penja de tot l'altre, no?
A mi el tema dels jurats dels premis
sempre m'ha cridat l'atenció
i el que diré probablement sigui una bajanada,
però que uns escriptors jungin l'obra d'un altre escriptor
i decideixin si té premi o no,
vols dir que no hauríem de fer una magnífica selecció
de lectors i lectores per fer de jurada els premis literaris?
Bé, a veure...
No ho sé, pregunto.
Hi ha de tot, eh?
De totes maneres, s'ha de tenir en compte també
segons quin tipus de premis, diguem.
Hi ha alguns premis, jo, amb els jurats que he estat,
tothom fa molt bé els deures,
és a dir, que tothom...
Són premis de llocs petits,
on la gent ho fa com a molt més vocacional,
i, de fet, segurament són més lectors
que altres coses,
a l'hora de jutjar perquè no hi ha interessos editorials pel mig,
llavors, clar, això ho haria bastant.
I, per tant, el que s'acaba és valorant les obres una per una
i premiant la que en aquell moment es decideix
o es considera que és la més bona,
perquè això també sempre tens el risc d'equivocar-te
o, com a mínim, de deixar-te endur pel gust.
És a dir, que no sé si davant de dues novel·les ben escrites
després amb algú li agrada més les aventures que les novel·les d'amor,
doncs, òbviament, acabarà decantant-se més per la novel·la d'aventures que per la d'amor,
però això no vol dir que l'altre sigui dolenta, no?
Perquè són aquelles coses que jutjar sempre és complicat.
Alguna vegada t'han dit que ets prolífic com a autor.
Sí, sí, però no és cert.
Però és el que t'anava a dir, que això quan se li diu a un autor
és un adjectiu, un qualificatiu que no cau molt bé entre els creadors.
El que passa, saps què passa?
Pot donar una sensació enganyosa,
però en realitat el que tu vas és,
durant les èpoques vas treballant,
és a dir, vas treballant i hi ha èpoques de la vida o del temps literari
on no publiques, és a dir,
suposo que el somni de tot escriptor per damunt de premis,
d'això seria poder acabar les obres i que aquestes obres
ja prenguessin la seva vida sola,
que no t'haguessis de molestar en perseguir editors,
en anar a premis, en intentar col·locar-les, no?
És a dir, llavors, clar, hi ha circumstàncies de la vida
que tu igual estàs, que vas fent les teves obres
i que anirien en un estadi normal de les coses,
anirien sortint regularment i no passa això, no?
Llavors et trobes que tens a l'armari cinc o sis originals acabats
que ningú els vol i de cop i volta per aquells exarts
igual te'ls volen tots alhora, no?
Llavors acabes publicant tres o quatre o cinc llibres seguits
que no hauria de ser,
perquè encara pitjor t'acabes fent la competència tu mateix,
però clar, tampoc pots dir que no,
és a dir, no estàs en condicions de rebutjar ofertes
i, per tant, el que surt és,
sembla que estiguis realment escrivint a totes hores
i no és cert,
és a dir, que vas fent el teu ritme habitual,
però la publicació no és la mateixa.
Demà serà el moment en què es parlarà
i tu parlaràs de la teva obra, de la teva trajectòria,
es parlarà de literatura fonamentalment,
que per això hi són aquestes trobades.
El que passa és que jo no resisteixo a preguntar-te
des de la teva vessant periodística
i especialitzada en el món del fet literari,
parlar de l'endemà de Sant Jordi.
Hem assistit al ritual que es repeteix
i que no té ni una fissura d'un any per l'altre,
es repeteixen els esquemes de sempre, no?
Bé, és més, ja en guany hi ha hagut fins i tot
alguna mena de, diríem, d'afegitó
que no sé si encara ho agreuja,
jo no sé si diria agreujar o no agreujar,
però fins i tot els escriptors, diguem-ne,
per ampliar aquest terme que tampoc m'agrada massa,
però que són bastant definitoris i definitius l'un i l'altre,
és a dir, això de mediàtics i literaris,
els escriptors literaris tenen un component, diguem-ne, mediàtic,
o com a mínim els que s'han venut més són gent que són també molt habitual
dels mitjans audiovisuals i, per tant, tenen una, diguéssim,
un índex de popularitat afegit al que seria estrictament la novel·la,
vull dir, casos, no ho sé, com el Sergi Pàmias o el Martí Gironell,
que són, òbviament, són novel·les o llibres de contes,
en un cas i l'altre,
però que són gent que són molt habituals dels mitjans de comunicació,
són gent que sonen molt
i, per tant, són aquests eleccions afegits
que el públic, diguem-ne, que no busca coses molt concretes
acabes tirant-se per aquí, és a dir, tirant per gent que coneix,
per la simpatia aquesta de veure't per la tele i aquesta mena de coses, no?
Sí, i també és cert que els mitjans els tracten bé,
probablement perquè en molts casos s'ho mereixen, no?
Com a mínim els tracten, és a dir,
el problema és que de vegades hi ha la invisibilitat aquesta de molts llibres,
que segurament són molt molts llibres que passen desapercebuts
perquè es publiquen a medidòrials petites,
que no tenen els mitjans per poder fer un anunci per la tele,
que no tenen els mitjans de poder arribar als grans diaris
o als grans sistemes de comunicació,
i passen desapercebuts,
que això és una mica el gran drama de tot això, no?
Deies que no t'agrada gaire l'adjectiu de mediàtic,
que a mi particularment no m'agrada gaire l'adjectiu de perifèric.
I ahir Sant Jordi, per exemple, van veure que bona part d'una part,
van quedar aquí una altra part dels escriptors del camp,
que tenien alguna obra publicada,
se'n van anar a Barcelona directament a vendre el mercat de Barcelona,
a signar a Barcelona, no?
És impossible no fer-ho, no?
Suposo que no t'hi pots...
Quan et trobes en un cas així,
a veure, un dels casos d'enguany suposo que deu ser,
òbviament, l'Andreu Carranza,
que és un dels grans autors,
que ha sortit allò en plan de bestseller i a l'hora de competir,
i clar, vulguis o no vulguis,
has d'estar al centre d'atenció,
és a dir, un dia de Sant Jordi...
De fet, Sant Jordi s'ha convertit en una altra cosa,
és a dir, Sant Jordi és un aparador de vendes,
és un aparador de tendències,
és un aparador de moltes altres coses,
i per tant, si vols jugar amb aquest joc,
has de ser el lloc on es decideixen les tendències
i on es decideixen les vendes.
I després jo crec que hi ha d'haver la possibilitat aquesta,
doncs, que els territoris tinguin aquestes persones
que són d'alguna manera seves
i que estan vinculades al seu lloc,
doncs els tinguin a l'abast.
Però clar, jo crec que ha de ser també diferent,
perquè si no, d'alguna manera límites també
la possibilitat aquesta que crec que és molt lícita
que els perifèrics, com deies tu,
i és una mica el que som tots plegats,
tinguin l'accés al gran mercat,
i crec que això no ho podem rebutjar de cap manera.
I si tenim l'oportunitat de fer-ho,
crec que val la pena que es demostri
que efectivament...
Jo sempre he defensat una cosa,
i amb això no em faran baixar del ruc.
És a dir, per exemple, a les lletres del Camp de Tarragona,
amb aquest col·lectiu d'escritors del Camp de Tarragona,
jo crec que hi podia haver perfectament,
i segurament tiro curt,
però cinc o sis noms
que poden estar amb tots els mereixements
al top ten de la literatura catalana.
I no hi són, doncs, per això,
per aquestes raons,
perquè militar, diguéssim,
de còctels i de presentacions
és molt dur i cansa,
i si damunt això ja és d'afegir 200 quilòmetres
i les autopistes i tot això,
doncs és una mica més pesat, no?
I llavors, a vegades,
s'acaba més decidint per aquí
que no pas per la qualitat literària,
i això és el més fotut de tot.
Clar, i sovint és imprescindible
no prendre part dels eventos,
que diria aquell, no?
per estar...
I tant, que deu ser cansat.
És molt pesat.
I a vegades, quan sents dir
oi, aquest o aquest,
tot el dia de festa i d'evento i de no sé...
Jo dic, això ha de ser esgotador.
En principi, la feina d'un escriptor s'escriure.
Clar, i pes la teva vida, no?
Una vegada que veus la novel·la
te n'hauries d'oblidar
i que es fossin els altres
que s'encarreguessin de vendre-la i de muntar-la.
No que haguessis d'anar tu allò
a veure si pots coincidir amb la dit total
i a veure si et veuen aquí
i et treuen allà
i t'entrevisten més amunt.
És una mica pesat
i crec que molt extraliterari,
però per desgràcia és el que acaba funcionant.
És una indústria,
una indústria potent,
és un producte de consum,
com tots els productes de consum
han de tenir la seva etiqueta d'aquí,
que si autor perifèric,
que si autor mediàtic,
que si autor literari.
Són inevitables les etiquetes,
a vegades necessàries, segurament,
per entendre aquest mercat.
Si ens centrem en el món de la literatura
i les preferències dels lectors,
aquest matí que escoltava,
ara no sé en quina emisora de ràdio era,
és que em sap greu, no?,
de parlar amb aquesta indefinició.
Però algú deia,
novetat ha dit tu,
i ja el diu,
escolti,
la novetat literària per mi és aquest llibre
que no he llegit
ni que estigui publicat fa 200 anys, no?
Sí, sí, exacte.
Una mica es veus el problema.
El problema d'ara és que és això,
vull que la potència industrial de la qüestió
s'acaba imposant per l'altra.
Llavors, clar, tu...
A veure, jo em deia abans,
ja ho saps,
em dedico professionalment al tema,
per tant, vull dir,
una mica estàs...
o intentes estar al dia,
i tot i estar al dia,
clar, acabes anant una mica despistat,
llavors jo em poso a la pell del lector
que busca una novel·la
o busca un llibre que l'entretingui
i que li agradi,
i clar, això és...
Ostres, és una...
Comença a ser una aventura,
perquè tu te'n vas a la llibreria.
A banda de trobar-te
amb tots els llibres
que funcionen amunt i avall
i que hi ha piles i piles i piles,
comences a llegir contraportades,
que en teoria hauria de ser
com una mena de guia
d'introducció a la lectura,
i clar, et trobes
que el 90% de llibres
que tens allà
són la millor novel·la del segle,
el millor autor revelació,
l'autor que triomfa,
que trenca motlles,
l'altre que és la millor història
que s'ha escrit mai,
clar, dius,
davant de tot això,
dius, això no pot ser,
i el problema és que després
entres en molts d'aquests llibres
i les expectatives et deceben,
i per tant,
de vegades és pitjor el remei
que la malaltia, no?
Ja, has de ser un lector
molt voluntariós
i realment,
i ser valent, no?,
de renunciar a una lectura
que m'emporta 50 pàgines
i no et satisfà deixar-la.
Sí, sí, sí.
Que això és un acte de valentia
moltes vegades.
No, el que passa és això,
a vegades tens l'alloc
com una mica la sensació,
jo per sort fa molt de temps
que la vaig perdre aquesta sensació,
llavors si estàs començant a llegir
i t'avorreixes o no t'agrada
o no hi entres,
perquè a vegades, escolta,
pot ser un gran llibre,
però no entrar-hi
per les raons que sigui,
escolta, ho deixes
i si un altre dia
ho tornes a intentar
o tornes a intentar
i si no,
doncs hi ha moltes altres lectures
per fer, eh?
Els lectors som cruels
i exigents alhora, no?
I ho hem de ser, segurament.
Sí, el que passa és que
a vegades també hi ha
els altres fenòmens aquests
que et deixes portar
una mica per la qüestió aquesta
del rebombori
i dels mitjans de comunicació
i acabes, doncs això,
entrant en llibres
que potser la qualitat
és una mica més discutible,
però bé,
alimentes molt la fera
i llavors acaba funcionant, no?
Aquesta mena de llibres
del que diuen long sellers
que es mantenen
any rere any
i que acaben funcionant
perquè, clar,
tothom n'hi parla
i tothom n'hi parla
i tothom n'hi parla
i llavors per força
acabes entrant,
vulguis o no vulguis, no?
Déu-n'hi-do.
Demà serà el moment
de parlar de la teva,
de la teva vida,
de la teva obra
i poc o molt
es farà inventari.
Jo no sé si he comptat bé,
m'ho he apuntat per aquí,
però així una mica
fent el compte,
una mica d'aquella manera.
Més de 10 o 11 premis literaris?
Sí, potser.
No porto el compte exacte.
Jo amb això
sóc molt despistat
i molt poc...
i molt poc metòdic
en aquestes coses
i més o menys sí.
No et diria una cosa
per una altra
i ho hauria repassar la llista
allò de mirar-ho un per un.
No, però 9 poemaris sí.
Sí.
Els premis,
si vols, deixa'ls.
5 novel·les?
Diria que sí.
5 novel·les
i un llibre de relats.
Sí.
I ara què estàs preparant?
O tens temps per escriure?
Ara no massa,
però més perquè
fa un any
vam ser pares,
llavors tenim una nena
que ara té 11 mesos.
Doncs no tens temps
per escriure definitivament.
aquí la cosa està més complicada.
Passa que encara
que tenia una miqueta de calaix
i llavors encara
encara em quedava
una mica d'armari
i ara doncs aquests dies
ha sortit el llibre
que l'any passat
va guanyar
el premi Benet Ribes
del recull de Blanes
que es diu
Tanta Xerranca.
que és un poemari
i està a punt
de sortir
que suposo que sortirà
abans de l'estiu
una novel·la
i llavors
que sortirà
en l'editorial Meteora.
La paternitat
és inspiradora
o és esgotadora?
Bé,
de moment és esgotadora.
Inspira,
però clar,
no tens temps
de posar la inspiració
enlloc, no?
Llavors,
clar,
acabes
guardant-ho
i apuntant-ho
per una millor ocasió,
però no tens
massa més temps
de fer res
ni de fet
el que més cert
ni ganes,
vull dir que
dediques el temps
perquè et fa
molta més gràcia
que dedicar-ho a escriure.
Doncs,
com que diuen
que creixen
i després marxen,
tu ves fent calaix
per tornar.
Passa que diu
que cada dia marxen
més tard també.
També és cert,
s'instal·len allà
i amb aïqua calent
tots els tros de sobre.
Jordi Cerbero,
un plaer,
com sempre,
de veritat,
endemà ens retrobarem
en aquesta trobada
d'escriptors
del Camp de Tarragona
a la ciutat.
Moltíssimes gràcies
i enhorabona.
Adéu-siau.