Senyor Goy Serat, hola, molt bon dia.
Molt bon dia.
Ell és el president de l'entitat Terra de Fraternitat.
També ens acompanya el vicerrector de Relacions Externes
de la Universitat de Rovira i Vergili, senyor Santi Casellà.
Senyor Casellà, bon dia.
Hola, bon dia.
I saludem també un altre dels responsables de Terra de Fraternitat,
el senyor Sebastià Godó.
Senyor Godó, hola, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Primer que tot, senyor Serat, per acabar de situar els ullents,
exactament qui aplega aquesta entitat Terra de Fraternitat
i quins són els seus objectius?
De primer, és una associació internacional.
És a dir, que fins ara, cada país que hi havia, per exemple,
representants en les brigades internacionals,
tenia la seva associació.
Era molt estrany, des de la guerra, doncs,
cadascú estava organitzat a nivell del seu país
i molts d'associacions no tenien contactes,
inclòs entre ells.
I, doncs, abans, durant la guerra aquí,
estaven tots junts, en les diverses brigades,
i, doncs, estava per organitzar coses molt malament,
perquè, a més, hi havia els problemes polítics,
en un costat i de l'altre,
com per canviar de país, tot això.
Bé, doncs, i un dia hem tingut una reunió amb persones d'aquí,
perquè també la nostra idea és que sempre,
moltes vegades, es diu que aquí van vindre molts foresters
per ajudar els republicans.
Bon, de primer no és veritat,
perquè no van, han sigut més 15.000 al mateix temps,
per altra banda, hi havia molt més, eh?,
molt, molt més, molt material.
I, doncs, a més,
de què no se parla també és que els espanyols republicans
van participar a la liberació de França,
inclòs la ciutat de Foix,
que és la capital de la província,
ha sigut liberada per els espanyols.
Doncs, la idea ha sigut, de dir-ne,
quan per un costat hi ha unes persones
que han ajudat els democrates republicans espanyols
i, per altra banda, per altra banda també.
Doncs, posem la cosa junta
i per fer, per recordar,
per recordar la cosa, eh?,
perquè les primeres vegades
quan van vindre aquí
no hi havia quasi res, eh?,
per ensenyar, i tampoc a la part francesa, eh?,
per ensenyar, si han fet un monument,
però en un altre lloc
que havien passat les coses
i no hi havia cap memòria de tot això.
I dels brigadistes,
inclòs que després de vindre aquí
molts dels oficials
van estar al camp de Brené,
tampoc no se'n parlaven.
Considera, per tant,
que a prop de 60 anys
després de la finalització de la Guerra Civil,
les administracions i els ciutadans
possiblement no s'han recordat prou
d'aquests milers de persones
que van venir de forma desinteressada
a defensar els valors de la República.
Sí, eh?,
pensem que no és normal,
que s'ha de lliure,
perquè això fa part de la història,
és quasi la primera vegada
en la història del món
que unes persones d'un país
van vindre per ajudar un altre,
eh?,
sobretot per ells
era una cosa molt...
Com es diu, per exemple,
es deia quan el centre de reclutament,
no sé si és la paraula,
era en París,
i per exemple es deia,
cuidado,
és que no tenir cap assegurança,
perquè si esteu ferits o altra cosa,
nosaltres no podem fer res, eh?
I doncs si la gent
anava també...
A l'aventura.
A l'aventura, eh?
Sí.
I per què creu que es va produir aquest fenomen?
Gent, crec, de 54 països diferents
van venir a Espanya
deixant les seves vides,
deixant les seves feines,
aparcant-ho tot durant un llarg període de temps
per defensar uns valors,
unes idees.
Avui en dia,
això em sembla gairebé impossible.
Per què creu que fa 60 anys
es va produir
aquesta sinergia de circumstàncies?
Sí,
bueno,
penso que de primer,
bueno, sí,
cuidado, eh?
Que hi ha historiadors
que han escut
una mica la seva opinió,
però jo penso
que hi ha una cosa molt forta
és que,
bueno,
quan s'ha vist
que ningú en el món
no soportava la república,
inclús, per exemple,
a la banda nostra
havien tancat la frontera
i els alemans
i els italians
arribam
en una unitat
constituïda
de combat
amb avions,
carros i tot això
i doncs penso
que hi ha una categoria
de gent
que han dit
això no és possible
de deixar
sense soportar
una república,
perquè era una república
i després s'ha dit
altres coses
però de principi
era la república
i penso que molta gent
s'ha dit
si les puc ajudar
jo les ajudaré
però al principi
moltes persones
és això
i després,
segur,
com hi havia
en aquesta època
l'internet comunista
ells van fer
una informació
a tot arreu del món
i doncs hi ha persones
a tot arreu
que van vindre
i a més
penso que
hi ha coses
que s'han de dir
que no se saben
per exemple
que si hi havia àrabs
per la banda
la banda nacional
per la banda republicana
també hi havia àrabs
però ells
eren voluntaris
no eren
és molt estrany
que
argilins
o marroquines
però ells
en una manera
voluntària
però no se sap
van participar
també
54 països
però
dels països
que són
subdesarrollats
no se sap
i tampoc
això
només en demà
però passa
la mateixa
França
en la resistència
cuidado
per exemple
a França
a la zona sur
els aliments
van entrar
al final
quasi al final
de novembre
i doncs
és el govern francès
que va
quasi agafar
la majoria
de els jueus
que estaven a França
no són els aliments
bé
després
es van
portar els aliments
però fins ara
no se podia parlar
que l'havien fet
els francesos
però els francesos
no, no, no
això no l'han fet
no han participat
però sí
no hi havia
ni un alemany
en aquell moment
doncs això també
és la història
dels unes i dels altres
i pensem
doncs que per això
perquè a més
això té un altre aspecte
és que la gent
diuen
oh, els alemans
són molt malos
però
del francès
no, eh?
i amb els arabs
també és la mateixa cosa
els moros
han fet de tot
i sí
molts moros
però també
hi ha hagut altres
que...
va ser una època
molt convulsa
amb moltes complicitats
que avui en dia
ens poden semblar
molt estranyes
volem conèixer ara
quin és el fruit
d'aquest conveni
d'aquesta col·laboració
que s'ha preestablert
entre aquesta associació
Terra Fraternitat
i la Universitat
de Rovira i Vergili
per part de la URB
senyor Castellà
en què s'ha concretat
aquesta participació
hem fet un conveni marc
amb una entitat
que té una forta presència
i activitat
al territori
per desenvolupar
activitats conjuntes
i participar
en les seves activitats
activitats
sobretot
de recerca
històrica
de reflexió històrica
i per tant
possibilitar
que els nostres professors
i que els nostres alumnes
puguin participar
i gaudir
d'aquestes activitats
però més enllà
d'aquest aspecte formal
hi ha un component també
d'imboir
d'aquesta cultura
de reconciliació democràtica
al conjunt
de la universitat
i en especial
que fer que aquesta cultura
impregni la formació
dels nostres estudiants
i tenir la vivència
d'explicar
un moment històric
en què un govern legítim
com el de la Segona República
va ser enderrotat
per un cop d'estat feixista
i es va trencar
amb la legalitat vigent
i que això va provocar
més enllà
de les postures
hipòcrites
i molt cuidadoses
de molts estats
un gran moviment
internacional
de solidaritat
que avui
cal recuperar
i cal
utilitzar
com a referent
per la cooperació
entre diferents pobles
d'Europa
a mi m'agrada recordar
com aquest ampli moviment
de solidaritat
va estar conformat
per molts intel·lectuals
per molts universitaris
per persones
des de com
George Orwell
segurament el cas
més conegut
o per exemple
com una persona
que a mi m'agrada molt recordar
en Carlos Rosselli
un italià
el pare del que s'anomena
el socialisme liberal
inspirador
de Norberto Borbio
que va estar lluitant
aquí a Espanya
molt vinculat
al partit obre
d'unificació marxista
i que en un viatge
després a França
va ser assassinat
per un grup feixista
a l'ecolage
a França
persones
ja dic
de trajectòria
intel·lectual
universitària
que van entendre
que en aquell moment
la lluita
no era una lluita
entre forces polítiques
sinó
era una lluita
entre un futur democràtic
era una lluita
entre la possibilitat
d'una convivència
pacífica
ètica
i respectuosa
entre les persones
o un govern
d'explotació
de les persones
per les persones
d'opressió
i de
com es va veure
de les més brutals
violacions
dels drets humans
que es van cometre
durant aquella dècada
a tot Europa
senyor Godó
en el marc
d'aquest convèn
i crec que ja està prevista
la celebració
d'unes jornades
el mes de juliol
a Mora d'Ebre
en què consistiran
exactament
aquestes jornades
bé
aquestes jornades
l'associació
durant molts anys
havia fet
actes honorífics
justament
als brigadistes
i als guerrillers espanyols
cada cop
aquesta gent
s'ha fet més gran
i per llei natural
ha anat marxant
i últimament
ja ens estàvem
fent reflexions
de donar un pas endavant
de voler
anar una mica més enllà
de no ser
solament
actes honorífics
sinó que
entrar
a la investigació
i a l'anàlisi
d'aquella història
que moltes vegades
s'ha tergiversat
amb intencionalitat
lògicament
o s'ha falsejat
aleshores
ens van plantejar
el poder
anar més enllà
i
a part dels actes
honorífics
fer
congressos
congressos
on
participessin
historiadors
de tot el món
per què?
perquè
justament
per tornar
a
reescriure
o
no m'agrada la paraula
sinó
a dir la veritat
del que va succeir
per això
s'ha escrit
molt
però
no s'ha fet
un intercanvi
entre
entre nacions
i entre
universitats
aleshores
aquí va ser
un punt
en què
ens vam plantejar
el tema
en sèrio
i
arrel d'aquí
vam decidir
fer un congrés
per aquest
per aquest estiu
el qual
tractaria
lògicament
del tema
de la no intervenció
per què
de la no intervenció
de la no intervenció
perquè justament
és un punt clau
que va fer
que la guerra
es decantés
cap a un bàndol
i no cap a l'altre
va ser una no intervenció
formal
per part d'aquests països
que hem esmentat
però
és cert que uns països
sí que no van intervenir
de cap manera
però en canvi
les potències de l'eix
Alemanya i Itàlia
sí que van continuar
a donar ajuda
de manera persistent
a les tropes franquistes
a les tropes nacionals
efectivament
i és per això
que en aquest congrés
volem reflexionar
qui hi havia darrere
quins eren els interessos
i per què es va fer
com se va fer
ha parlat
també d'altres aspectes
mitges veritats
aspectes que s'han volgut
tergiversar
s'han volgut falsejar
quines altres
mitges veritats
mitges mentides
creu que s'han escampat
durant aquests últims anys
sobre la guerra civil
i la participació
dels brigadistes
bé
durant
aquí hem tingut
un fenomen
primer 40 anys
de dictadura
això està clar
però després hem tingut
un fenomen
que és atípic
arrel del món
que
van haver-hi uns pactes
de la Moncloa
aquests pactes
de la Moncloa
van fer
tancar
moltes portes
sobretot
d'aquests temes
justament
amb la fi
de dir
hem acabat
amb la dictadura
volem la democràcia
totes bandes
deixem això
dins dels armaris
i no en parlem més
i això és un error
això és un error
perquè les lleis
de punt final
ho estem veient
ara a Argentina
i aquí
està
succeint
justament
amb la llei
de memòria històrica
l'únic que fan
és agreujar
en el temps
els problemes
que s'han deixat aparcats
Ja per acabar
i per reprendre
aquesta qüestió
m'agradaria preguntar-li
a senyor Sorat
què entén precisament
per aquesta llei
de la memòria històrica
de la qual fa tant de temps
que se'n parla a Catalunya
i a nivell de l'estat espanyol
uns pensaments
que han generat
molta polèmica
no sé
vostè què entén
per revisar
la memòria històrica?
Bueno
jo penso que
si volem parlar
d'ara
del present
i del futur
de primer també hem de parlar
del passat
perquè
les coses
no han començat
exactament ara
per exemple
per la part nostra
hi havia
fenomenos càtars
si parlem d'això
però
abans
els anàvem a buscar
fins a l'Ebre
des de
des del nostre país
perquè
també hi havia
intolerància
perquè
les que van
en aquest moment
la gent va marxar
i doncs
hi ha sempre
una permanència
i penso que
s'ha de diure
també això
perquè
ha passat
fa temps
però passa sempre
i doncs
el que ha dit
Sebastián
és això
la gent ha de reflexionar
perquè s'ha produït
això
perquè sempre
es veu persones
que són en contra
dels blancs
dels negres
de no sé què
i per què
penso que això
ha de reflexionar
i a més
el que tratem
de fer
sobretot
és que aquesta gent
s'encontressi
perquè
quan ens posem
nosaltres la qüestió
perquè
com l'havies fet
diuen
per què
han vingut
de diversos països
per combatir
sí
però nosaltres
ara
veniu
de diversos països
per parlar
entre vosaltres
i nosaltres tots
per mirar
el que podem fer
junts
no únicament
perquè
aquest exemple
de les brigadistes
s'han juntat
per fer la guerra
per què
no es podia juntar
una mica
per fer altra cosa
que la guerra
era en desfensa
de la república
segur
era una bona cosa
però bon
era per fer guerra
i doncs
pensem que això
pot contribuir
però
el que és necessari
és de dir
exactament
el que ha passat
per exemple
jo parlava d'això
a França
durant anys
el tema
de les joves
no se n'ha parlat
estava
quasi impossible
de parlar d'això
i no és normal
perquè si no
els francesos
diuen
els alemans
han fet de tot
sí
n'han fet
segur
però els francesos
alguns també
n'han fet tant
i doncs
aquí
a més
del conveni
i tot això
perquè
això és important
de dir
com han passat
les coses
verdaderament
perquè
hi ha coses
molt interessantes
que s'han fet
perquè s'ha fet
un llibre
per exemple
jo l'he vist
en les fets
de la fatereia
penso que fa poc
que es pot parlar
d'això
però fa
amb els noms
i tot
perquè
abans no se'n podia parlar
d'aquestes coses
i doncs
de primer això
la memòria
com ha passat
per què ha passat
i després
la gent ho sap
i pot reflexionar
no hem
no hem de tornar
de repetir
aquestes coses
i després
posar-se en contacte
això també és l'objectiu
perquè entre els ajuntaments
i doncs pensem
després
entre universitats
que hi hagi
contactes
precisament
per reflexionar
com es podia
afavorir
relacions
i cooperacions
entre pobles
en temes concrets
artistics
d'història
de no sé què
inclús de pagesos
s'ha fet algunes coses
perquè
quan vam fer
l'aniversari
del 65è aniversari
de la batalla de l'Ebre
hi havia brigadista
de una mica
tot arreu
els pagesos
de la comarca
d'aquí
van produir
el vi
no sé què més
i pagesos
de França
van vindre
per portar
foie gras
tot això
això també
fa part
de la vida
i a més
estan contemplant
també
de tenir
una activitat
econòmica
els pagesos
conjunta
ara s'estan mirant
a més de
a més de la història
senyor Sorat
senyor Godó
senyor Castellà
moltes gràcies
per haver compartit
aquests minuts
amb el matí
de Tarragona Ràdio
i esperem que
aquest conveni
i les seves participacions
donin molt més fruit
moltes gràcies
i felicitats
per la iniciativa
moltes gràcies
a vostès