Continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Tal com hem anunciat en el sumari de continguts,
volem parlar durant uns minuts de canvi climàtic,
però atenció, no ens confonguem,
no tenim intenció de dedicar els següents minuts
a parlar d'aquest fenomen actual
i del qual s'han alertant cada vegada més
les diferents autoritats i les diferents administracions,
sinó que volem conèixer de primera mà,
de la mà d'un expert,
que el canvi climàtic no és un fenomen nou ni de bon tros,
tot i que ha tingut segurament diferents facetes
al llarg de l'evolució de la història humana.
Aquests dies s'han reunit a la ciutat
diferents estudiosos científics de primera línia mundial
per estudiar factors que van confluir en l'etapa prèvia
que van desacadenar en l'origen de la humanitat.
Un d'aquests científics, un d'aquests estudiosos,
és el professor Jordi Agustí de la Universitat de Rovira i Virgili
que ens acompanya.
Senyor Agustí, hola, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos avui al matí de Tarragona Ràdio.
A vosaltres.
Quan sent parlar tant de canvi climàtic aquests dies,
vostè pels mitjans de comunicació, què pensa?
Bé, penseu que està succeint el que havia de succeir,
que dos i dos són quatre, o sigui, el que estem fent ara
a nivell d'injecció de CO2 i d'altres productes dels hidrocarbuls
a l'atmòsfera, passa el que ha de passar i és molt lògic
i això ja ha passat altres vegades a la història de la Terra
i els efectes són previsibles.
L'únic que ara està passant a una velocitat molt més alta
del que ha passat en els moments de la història de la Terra.
Ara parlem del que deia que vostè comentava,
que passa amb una velocitat molt més accelerada
que segurament en altres ocasions de la història,
però m'agradaria preguntar-li si té marxa enrere,
perquè és un camí, aquest camí climàtic actual
que patim ara que no és irreversible
o es pot desaccelerar, es pot invertir des de la seva òptica, com ho veu?
No, probablement sigui irreversible,
el que passa és que es poden atenuar els efectes,
és a dir, ens podem aturar ara i no anar més cap endavant,
i es poden desaccelerar.
Però és un procés que ve des de fa, històricament, potser 100 anys,
i llavors, de fet, tampoc sabem exactament el timing del que succeirà,
perquè és el primer cop que ho observem, veritablement.
100 anys en història és res,
és una milionèsima part,
perquè vostès estan acostumats als científics
de treballar en magnitud de temps molt més grans, per tant.
Sí, sí, en napsals de temps molt més grans, efectivament.
Reposèdeia, no és la primera vegada que passa un canvi climàtic,
òbviament tots tenim consciència de les diferents eres de les glaciacions, etc.
Un canvi climàtic, però com el d'aquestes característiques,
s'ha pogut produir abans en la història?
Sí, sí, sí, efectivament,
tot el que sigui injectar diòxid de carboni massivament a l'atmòsfera,
doncs això ja ha passat altres cops a la història de la Terra.
El que no sabem és en quin d'aquests cops ens equipararem, no?
Sense anar més lluny, en el plius inferior,
fa uns 5-4 milions d'anys,
ja va haver-hi un escalfament molt fort.
Un altre molt fort va tenir lloc fa uns 55 milions d'anys.
Allò que dèiem, allò que dèiem,
l'esmagnitud de temps.
I el que sabem, el més fort de tots,
va tenir lloc en el límit entre dues eres,
fa aproximadament uns 250 milions d'anys,
entre el Paleozoic i el Mesozoic,
i que no el coneixem molt bé,
però efectivament va ser un escalfament brutal,
i que probablement va portar a l'extinció del 95%
de les espècies d'aquella època, d'aquell temps.
La principal diferència entre aquests canvis
i l'actual que s'està produint ara
és que el d'ara, el d'aquests moments,
el protagonitza l'home.
L'home és el principal causant d'aquests canvis
i anteriorment no era així, clar.
Sí, l'home està fent un procés
que és bastant semblant a alguna cosa que ja havia passat,
és a dir, tenim hidrocarburs amagatzemats
en els oceans, sota l'escorça terrestre,
i agafem com si fos una manguera
i els injectem a l'atmòsfera.
Més o menys és el que estem fent.
I això, per exemple, ha passat en altres moments,
un volcà, per exemple, també fa això,
encara que en una mesura molt més minsa,
o també succeeix això
quan s'exposen grans dipòsits rics en carbó
a l'atmòsfera.
Però, efectivament, ara s'està produint
d'una manera que podríem dir artificial
i és que directament injectem
des dels reservoris d'hidrocarburs,
els convertim en diòxid de carboni
i l'injectem directament a l'atmòsfera.
Què és el que passa a l'atmòsfera
quan es concentra tant diòxid de carboni?
Fa el que se'n diu efecte hivernacle.
És un gas que, d'alguna manera,
impedeix que...
És com si fos un hivernacle
i aquest gas, el diòxid de carboni,
fa que l'emissió,
la pèrdua de calor de la Terra,
que la Terra s'escalfa i emiteix calor,
torna calor a fora, a l'espai exterior,
doncs aquesta emissió de calor
queda, diguem-ne, dins de l'atmòsfera
perquè aquest gas impedeix que vagi més enllà.
De fet, el diòxid de carboni
no és un dels casos més perillosos,
però en grans quantitats sí.
Si, per exemple, ara emitéssim a l'atmòsfera
metà, llavors els efectes
sí que serien veritablement molt més
durs encara.
Vostè abans parlava una mica
de les conseqüències que havien tingut
alguns dels anteriors
canvis climàtics.
Clar, se'n parla de grans catàstrofes.
Ara que se'n està comentant,
és l'augment de temperatura,
augment de graus, possible augment
en 50, 70, 100 anys vista
de 4, 5 graus de temperatura,
per exemple, a la península ibèrica.
Això podria tenir, per exemple,
també conseqüències molt greus
per a la vida quotidiana avui en dia?
Bé, sobretot per a la vida quotidiana
dels humans.
De fet, el canvi climàtic,
jo crec que la vida a la Terra s'adaptarà
i, de fet, el que corre perill
és la dinàmica glacial,
interglacial que hi ha hagut fins ara
en els darrers 3 milions d'anys.
però, bé, de fet,
una Terra molt calenta
hi ha existit altres cops
a l'història de la vida
i hi ha organismes
que ens surten beneficiats,
per exemple, els escuts coralins i tal.
El que passa és que no sabem
exactament encara les reaccions i tal,
però l'efecte més immediat
el patirem nosaltres,
perquè, evidentment,
hi haurà una pujada del nivell del mar,
la deglaciació de l'Àrtic
i de l'Antàrtida Occidental,
una sèrie d'efectes
que en si,
en si jo penso que, bueno,
provoquen els seus efectes
a la biosfera,
però, bueno,
la biosfera això ho pot assumir,
pot respondre,
però els principals efectes
els patirem la nostra vida, no?
Sentint aquests dies
tants missatges alarmistes,
gairebé catastrofistes,
escoltar-lo a vostè
amb tanta naturalitat,
s'opta una mica, no?
Vostè,
tenint en compte la seva condició,
té clar, doncs,
que això, en part,
no deixa de ser llei de vida,
com es diu vulgarment.
Bueno,
és...
Jo parlo des de la perspectiva
d'una persona
que contempla
un registre
de milió d'anys, no?
I, per tant,
està curat d'espans,
no?
D'alguna manera.
Però,
home,
evidentment sí que comportarà
canvis catastròfics
en el sentit,
per exemple,
la desertització avançarà
en tot el Mediterrani,
evidentment.
Clar,
això comportarà
molts problemes
per a les poblacions humanes
que viuen allà.
Totes les poblacions humanes
que estan en zones deltaiques
o a baix nivell del mar
tindran problemes,
perquè l'efecte del mar
serà cada cop
més greu,
no?
O més alt.
Hi haurà probablement
una intensificació
de la dinàmica
monsònica
en determinades...
Això es tradueix
en inundacions,
etcètera.
En fi,
efectivament són catàstrofes,
no?
Aquestes qüestions
moltes vegades
es comenta
que són cícliques.
Una etapa d'escalfament,
doncs,
després,
moltes vegades
les succeeix
una etapa de fred
i viceversa.
es podria produir
en el procés
d'acceleració
que hi ha ara,
que ara visquéssim
aquesta etapa
d'escalfament global
de la Terra
i uns anys després,
x anys després,
doncs,
es produeixi
el fenomenal inversa?
Sí,
de fet,
això ja ha passat.
A veure,
aquí hi ha dues coses.
Una és la dinàmica
glacial-interglacial,
no?
Des de fa 10.000 anys
estem en el que
se'n diu
un interglacial,
llavors,
la capa de gel
de l'atmosfera
de la Terra
té un volum reduït,
d'aquí uns altres
10.000 anys
probablement tocaria
tornar a entrar
en una era glacial,
que en certa mesura
és molt més dura
que el que
estem vivint ara,
no?
Clar,
això són
efectes
a milers d'anys,
no?
Ara,
que en un moment
donat
el canvi climàtic
porti
variacions
en la circulació
de l'aigua,
la circulació
oceànica,
això sí que
podria
comportar de vegades
l'efecte
contrari
i és
que
determinades
masses
d'aigua
no circulessin,
per tant,
hi hagués un refredament
local
de determinades
zones
de l'oceà
i amb els efectes
tot plegat
és
força complicat
i ara
el que s'està treballant
sobretot
és en modelització
climàtica,
no?
En diferents escenaris
possibles
i nosaltres
ho estem fent
també
en el passat,
no?
M'estudia
com s'havia
produït
en aquests casos,
suposo que
aquella dita
que diu que
qui sap història
sap el futur,
en el seu cas,
doncs suposo que
no sé si
es produeix
més que mai.
Sí,
sí,
de fet,
ara la discussió
és saber
quin període,
quina fase
de la història geològica
del passat
es pot adequar
a les condicions
que vindran,
no?
Perquè
si sabem
el que va passar
llavors,
probablement
sabrem
el que pot passar
d'aquí uns
centenars
o milers d'anys,
no?
Ja per acabar,
senyor Agustí,
és vostè optimista?
Creu que
entre tots plegats
sabrem posar
l'aturador
i sabrem
doncs
redreçar
una mica
aquesta situació
que hem estat
comentant?
el problema
és que
si arribarem
a temps,
no?
Perquè
com
és difícil
la dinàmica
econòmica
actual
aturar-la,
si pensem
no ja en nosaltres
o en els països
fins ara
desenvolupats,
sinó països com
Xina o la Índia
que difícilment
renunciaran
al seu
desenvolupament
econòmic,
doncs és
difícil
pensar que això
s'aturi
molt ràpidament
i el problema
és que
tampoc sabem
el que estem
generant
veritablement,
no?
Serà qüestió
d'adaptació?
Sí,
bueno,
l'espècie humana
és molt
adaptable
però
els efectes
efectivament
poden ser
molt negatius
per determinats
sectors
de la humanitat
actual.
Jordi Agustí
investigador
de l'Institut
Català de la Recerca
en Estudis
Avançats
de l'ICRIA,
moltes gràcies
per acompanyar-nos
avui al matí
de Tarragona Ràdio
i gràcies
per aquestes
aplicacions
molt col·loquials
que segurament
ajuden a contextualitzar
i entendre
molt més bé
aquesta llau
d'informació
que estem
rebent
aquests dies
moltes vegades
en sentits
oposats,
en sentits
contradictoris.
Soñor Agustí,
moltes gràcies
i molt bon dia.
Bon dia.