Canviem d'escenari, deixem la zona de les cases als mestres
i ens n'anem fins a la finca de la Boella, a la Canonja,
per contactar amb el senyor Josep Vallverdó,
responsable de les excavacions que s'han dut a terme
les darreres setmanes en aquest espai
i que han donat, en fi, un balanç científic prou important
que ara mateix volem comentar amb ell.
Senyor Vallverdó, bon dia.
Hola, bon dia, com esteu?
Avui continua vostè a la finca de la Boella?
Sí, sí, estem aquí ultimant els treballs,
principalment el que fa falta fer per aixecar aquestes grans defenses
que hem trobat de produciri.
Sí, sí, què més?
Quedarà molta feina per fer en els propers dies?
No, ara estem ja bàsicament en tot el que és l'aturada de l'excavació
i que acabarà principalment l'excavació amb això,
amb l'aixecada d'aquestes defenses,
que són quasi dos metres i mig de llarg,
i que estan, bueno, principalment han sigut el motiu d'aquesta intervenció preventiva
que van presentar a la Generalitat fa ben bé un mes i mig,
un mes i mig que s'està entrollant aquí, sí.
Han estat unes setmanes intenses d'excavacions.
Sí, sí, ha sigut una cosa força ràpida, sobretot perquè, clar,
estem en qüestions d'excavacions preventives,
i per tant fa falta anar de pressa,
i bueno, en principi aquests materials que són molt antics
i per tant tenen un problema bastant gran de degradació
quan els treus del seu context, quan se desenterren,
i per tant els has de treure ràpid.
S'han sorprès el que han trobat?
Bé, en principi no, perquè, bueno, no hi sí.
De fet, nosaltres sabíem, però ja,
aquest jaciment ja surt l'any 33
amb el segon mapa geològic de la província d'Aragona,
com un lloc amb uns fòssils,
que ells atreduien al gliu sec,
que ara és una relació estratigràfica,
té una tecnologia plestocena,
i això vol dir que, a més obert, té una edat
en torn d'un milió d'anys i 0,5 o mig milió d'anys,
però el que ens ha sorprès una mica
és que, bueno, que en aquestes primeres notícies
eren paleontològiques,
el que trobarà també nosaltres és presència humana,
intensant, sobretot artefactes de pedra,
que, bueno, en principi és el que vam presentar ahir,
explicarien aquest lloc, aquest jaciment arqueològic,
ja que hi ha presència humana,
com un lloc diacrònic,
o sigui, hi ha diverses fases
on hi ha activitats humanes relacionades
amb activitats d'escorxament
de grans arribors, en aquest cas, provocidies.
Això, per tant, no seria sorprenent,
des del punt de vista en què vostès
ja estaven justament buscant i excavant aquesta zona.
Pel que fa a la datació del jaciment,
això també era una data,
aquests 700.000 anys d'antiguitat,
dels que parlen, una data previsible?
No, de fet, quan vam entrar aquí,
no en teníem gaire idea, com us deia,
ja les primeres notícies que se cedien,
i, de fet, també l'any 70 hi va haver una intervenció
a càrrec del Ramon Capdevila de Reus,
sobretot, i publicat per el Sobodo Vilaseca,
en què parlàvem que hi havia la presència d'un
proboscidi que té una cronologia que anava
de dos milions d'anys fins a mig milió d'anys.
Era una cronologia, una forquilla molt ample,
d'aquest tipus de resta.
I el que hem fet nosaltres és, principalment,
és tot treure, muntar un sistema de neteja,
de rentat i garballat i triat,
de tot el sediment que ha tret,
amb rentat aproximadament uns 12 metres cúbics,
entre 9 i 12 metres cúbics,
i per trobar, sobretot, restes de microvertebrats
que ens permeten precisar i reduir la forquilla
i la incertesa de les cronologies.
I, de fet, per aquestes dues capes
que han sortit d'aquests dos proboscidis,
que, en principi, com us ho explicava,
sembla que tinguin, també, a part del seu valor
paleontrològic, també tenen el valor arqueològic,
ja que hem estat escorxats per promínits,
hem pogut precisar que aquests dipòsits,
no més aquests dipòsits, parlem, on hi ha els mamuts,
els proboscidis, és que hi ha un microvertebrat
que té una cronologia que va dels 9-7.000
a, possiblement, uns 600.000.
Però, amb el creixement de l'esmalt,
de les dents, dels microvertebrats,
d'aquestes petites ratetes que trobem al garballat,
hem pogut acotar entre 750 i 700.
Bé, ja veu que és una feina una miqueta
molt d'especialistes, però bé, estem molt contents.
I també volem dir que, possiblement,
dintre del barranc també podem trobar altres capes,
penseu que això és, no només hi ha aquestes capes,
en aquestes producions, sinó que n'hi ha moltes més,
i podem trobar també altres dipòsits
que poden anar quasi des d'entorn de un milió d'anys
fins a mig milió d'anys.
I per a la gent, en fi, que no és especialitzada,
que som la majoria, podríem dir que el jaciment,
és a dir, el que han estat fent vostès a la Boella,
suposa estar a l'alçada d'importància,
té el mateix grau d'importància que, per exemple,
el jaciment de Tapuerca,
que sona al públic en general com molt important?
Bé, home, bé, hi ha unes petites diferències.
En quant a les cronologies, podíem dir
que són, per dir-ho així, parelles,
i potser, o bé, de fet, encara aquí
encara no ho coneixem ben bé del tot,
però, bé, el que hi ha una evident diferència
és que Tapuerca fa 30 anys que s'hi treballa,
doncs que hi ha una sèrie de,
no només de materials, sinó que,
notablement hi ha uns grans estudis interdisciplinars,
amb moltes disciplines que van des de la biologia,
la geologia,
i també l'arqueologia,
i mentre que aquí és el primer any,
ja està clar, o sigui, que pot ser, en aquest sentit,
pot ser un jaciment capat donar una...
és una espècie, per dir-ho així, d'un registre,
és un contenidor capat donar
una certa rellevància,
des d'un punt de vista paleontològic i arqueològic,
a les primeres migracions humanes a Euràcia,
però, clar, fa falta travessar aquest camí
de recerca i d'investigació
que, doncs, hi ha altres jaciments,
o sigui, com a Tapuerca o Orfe.
Les troballes, què faran amb elles?
Bé, en principi, tenim un gran compromís
de l'Ajuntament de la Canonja,
en què aquestes restes que hem tret,
sobretot, si això vam arribar a un acord amb ells,
clar, que no només era necessari salvar-les
de l'exposició superaèria,
o ara, que patien al descobrir-se,
sinó que també cal, també,
fa falta, per dir-ho així,
restaurar-les i després fer estudis biomètrics,
principalment, de càrrega paleontològic,
per saber bé millor què són aquestes restes.
Per la nostra part, també,
a l'IPES,
a l'Institut de Paleontologia Humana i Avalució Social
de la Rovira i Virgília, a Tarragona,
estem compromisos amb aquesta part tècnica
i científica,
però també desenvolupar tots els estudis interdisciplinars,
que estan associades a les restes lítiques,
als estudis sedimentològics,
als estudis paleontològics,
que, bueno, que a poc a poc
anirem fent.
Penseu que nosaltres, ben bé,
en poc més d'un mes,
som capaços de treure una informació
prou bé i treballar dos anys en laboratoris,
i aquí ara és on comença la feina verdadera.
És a dir, que a partir d'ara
es dedicarem, bàsicament,
a treballar amb aquestes peces en laboratoris?
Sí, sí, sí.
Aquelles peces en laboratori,
restauració,
després biometries,
i després ja farem publicacions, etcètera.
i, bueno, i de fet, no només aquí,
n'han d'estar més tard allà,
entre els llocs,
com a demà de Tapuerca, Orfe,
i altres llaciments,
que, bueno,
que otorgen, doncs,
una mica de notorietat,
principalment el que és la recerca,
la investigació,
i, posterior, per dir-ho així,
socialització d'aquests continguts,
altres exposicions,
i museus, etcètera.
Però el públic,
en fi,
els ciutadans interessats,
com podran veure aquestes peces
a la Canoja?
Això encara no ho tenim
bé espamat,
perquè tot depèn,
ara està fent l'extracció,
i després,
en principi,
aquest hivern,
començarem la seva restauració,
però ara sabem fins a quin cert punt
el grau de dificultat tècnica
que poden tenir
aquestes,
l'estabilització d'aquestes restes,
però, bueno,
esperem que sigui el més aviat possible,
això està clar,
l'Ajuntament de Canoja
s'ha compromès,
i, de fet,
ja tenim una reserva de crèdit,
i, bueno,
que tot va,
o sigui,
tal com s'ha de fer,
estem molt contents
del compromís
de les institucions públiques,
en aquest cas.
I una última qüestió,
senyor Vallvardó,
de forma paral·lela
a la restauració
d'aquestes troballes,
tornaran al camp
del jaciment
per fer més excavacions,
o ja no cal?
Bueno,
això és una cosa
que estem estudiant,
sobretot,
el que passa és que,
de fet,
com en Guanyos deia,
ha sigut una activitat
arqueològica
principalment preventiva,
perquè aquestes restes
afloraven
després de les riades
que va haver al setembre,
aquí al camp de Tarragona,
i s'havien de recuperar,
perquè no es fessin cap tipus
de malmès,
en el sentit principalment
de les pluges
i l'erosió.
I el que pensem fer,
bueno,
hem programat una mica,
com ho passa,
encara estem pendents
de fer,
de muntar un petit projecte
que s'ha de sotmet
també a la propietat
de la finca
i a les institucions
públiques i privades.
Esperem,
si tot va bé,
intentar fer una espècie
de conglomerat
on hi hagi
un finançament mixt,
públic i privat,
i presentar principalment
també un projecte
de desenvolupament,
de recerca,
que no sabem massa bé
com anirà,
però, bueno,
en principi seran petits sondatges
sense que hi hagi
una gran,
per dir-ho així,
una...
Hi ha d'haver
una, per dir-ho,
una forma breujada,
una recerca molt bàsica
dedicada al coneixement,
per dir-ho així,
previ de tots els dipòsits
i a partir d'aquí,
quan tinguem aquest coneixement
previ,
ben estructurat
i ordenat,
poder ja,
ho dirà,
doncs,
altres intervencions
de gaire més espectacular
o on puguem,
doncs,
escollir,
per dir-ho així,
gestionar aquest tipus
de patrimoni
que,
com podeu imaginar,
aquí el barranc
és una extensió
i una sobrefície
molt gran.
Doncs,
senyor Josep Vallverdó,
responsable d'aquestes
excavacions,
moltes gràcies
per, en fi,
atendre aquest matí
la trucada de Terraona Ràdio.
Molt bé, moltes gràcies.
Felicitats per la feina fet
i que vagi molt bé
en el futur.
Gràcies per la vostra atenció.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu.