La una del migdia, en vuit minuts i mig, estem molt contents, la veritat,
perquè després de la conversa que hem tingut amb la Maria Teresa Muntanya
i el Francesc Escatllà, s'han produït tot un seguit de trucades
aquí als nostres estudis de persones interessades per aquests volums
a Andarola Editors.
Aviam, no estaven magnificant aquesta obra ni de bon tros,
sinó que eren molt objectius i ens ajustem molt a la realitat.
És una obra magnífica i que ens agrada recomanar des d'aquí a Tarragona,
una passejada pel terme, una retrobada amb la gent.
I efectivament, com ens han comentat els propis autors,
després per línia interna, donades les trucades que hem tingut,
es pot trobar a qualsevol llibreria de Tarragona, és d'Arola Editors.
Canviem de registre i, com saben vostès, com cada 8 de març,
demà es commemora el Dia Internacional de la Dona.
Demà són moltíssimes les organitzacions, institucions, partits polítics,
sindicats, ONGs i col·lectius que organitzen actes en detall diferent.
També commemoren, com cada any, aquest Dia Internacional de la Dona,
diferents entitats i col·lectius de la ciutat,
com són la Federació de Col·lectius de Dones,
els diferents col·lectius de dones,
el Consell de la Gent Gran del Tarragonès.
Tenim aquí una bona representant, saludem l'Avelina,
ella és del Consell de la Gent Gran del Tarragonès.
Avelina, bon dia.
Bon dia.
John Callejero, bon dia.
Hola, bon dia.
Ve en qualitat de representant dels col·lectius de dones
i representant la Federació de Dones de la Canés,
la vicepresidenta, Irene Taramona.
Bon dia, Irene.
Hola, buenos dias.
Benvingudes.
Ja ho teniu tot a punt.
Sort que tenim aquí una xuleta,
perquè espera, Déu-n'hi-do, la quantitat de coses.
No comenceu demà.
Vosaltres ja fa temps que vau començar a organitzar actes,
alguns d'ells coneguts i alguns d'ells esperats també,
com és el concurs de prosa, relats de dona,
en la seva setena edició.
Qui comença parlant d'això, Irene?
Doncs jo.
Doncs vinga, t'ha tocat.
Pues esto fue un grupo de mujeres,
de colectivos,
que nos reunimos y pensamos que
puede ser todo cosas lúdicas,
pero también que se vea que las mujeres también tenemos cerebro.
Esto, afortunadamente, se descubría hace cierto tiempo, ¿no?
Sí.
Y entonces, pues pensamos en hacer esto.
lo propusimos al ayuntamiento,
que colabora o organiza con nosotras,
y entonces este año ya es el séptimo año
que se hace con mucho éxito.
Teniu un nivel de participació important, ¿no?
Sí, sí.
Este año tenemos 16 participantes de todas las edades,
porque cuando lo hacemos en la antigua audiencia,
muy digno,
y cuando damos los premios,
pues te enorgullece ver que hay chicas jóvenes,
porque aquí en todas las cosas casi siempre participamos
las de la misma edad,
pero hay chicas jóvenes y eso nos viene bien.
Quins temes, normalment,
tenint en compte que és la setena edició,
jo suposo que ja has estat de jurat.
Quins temes són els que...
Han tocat bastant tema, diguéssim, de la dona.
De la dona.
De problemàtica de la dona,
de sentiments de la dona.
Exacte.
De sentiments de la dona.
Records.
De records, anem a dir,
n'hi ha un d'escrit que és molt maco,
diguéssim que demà ja ho veureu en el jurat,
diguéssim, esclar, jo ara avui no puc...
No, no, no, que és demà llorament.
Parlem d'altres edicions, eh?
D'altres premis, d'altres anys.
Sí, el 16 és el que diu la Irene.
Està clar, ara la gent que ens anem jubilant,
ja som una altra cultura, d'anys enrere,
perquè jo amb el consell de la gent gran mateix,
tots som persones, jo m'hi prenc molt,
i m'hi prenc molt, molt hi he après.
Des del 2001, que es va fundar,
diguéssim, que ho va fundar Convergència i Unió,
doncs s'atreballa molt,
i hi ha un representant de cada Consell de Catalunya.
Llavors, un representant de cada sindicat.
I es treballa, i treballem amb equips i amb comissions.
Hi ha cinc comissions, la de viudatats, diguéssim,
la de comunicació, que també hi estic, servidora,
llavors hi ha els de mals tractaments,
mals tractaments a les persones grans, eh?
Perquè ens quedin...
Homes i dones, sí, sí, sí.
És un dels col·lectius més desprotegits.
Molt, molt més desprotegits.
Perquè hi ha fills que accepten tenir els pares a casa
per cobrar-los la pensió.
Però, en canvi, pobresa els hi dona un maltracte.
Doncs aquí és bo que hi hagi entitats i associacions
que estiguin al cas.
i els que estiguin al cas.
Molt macos, eh?
Molt macos.
Todos los años, eh?
Clar.
Todos los años hay muy...
Molt emocionals tots, m'imagino, ¿no?
Molt emotius.
Ahora, si cuando...
Perdona.
Hemos tenido hasta treinta y tantos.
Pasa que ha bajado un poquito, pero vaya...
Això describirá...
Sí.
Hemos ahora la décima edición.
Sí.
Tenemos la suerte de poder recopilar
todos los poemos.
Com llibre, alguna cosa.
Todos los poemas que hemos...
Que se han admitido, que se han recibido
durante todos estos años.
Que, como tú decías,
va muy bien para poder hacer
las mismas personas
que se mantienen en el concurso.
Hay personas que se mantienen cada año.
Que cada año participan.
Sí.
Y entonces, es bonito
porque de los primeros escritos
que parece que sean más tímidas,
ahora ya parece que están más integradas.
Han guanyat seguretat, eh?
Sí, han guanyat aquella...
Y entonces, a ver si conseguimos
dentro de dos años poder editar,
si no un libro,
si una cosita que pudiéramos tener...
Estaría muy bien, ¿no?
Pel desaniversari.
Luego han participado para los premios,
que no me lo deje.
En los...
O sé que os quedamos,
en los premios,
ha participado
la Diputación,
ha participado
la Dou
y ha participado
la Cementera.
Los tres premios...
Que hi ha tres premios.
Hay tres premios.
Primero, segundo y tercero.
Y cada año
se lo hemos pedido
y muy gustoso, eh?
Ja està bé trobar col·laboracions.
Sí.
Per ser abelina,
que deia,
la gent gran
venim d'una altra cultura,
però vostès tenen una capacitat
d'adaptar-se.
Sí.
Increíble.
No, no, no.
Et queda esperada.
La Irene mateixa...
Hi ha persones d'edat
que són...
Mira, jo ara avui he vingut
tota animada
perquè he baixat
de l'autobús
i m'hi he esperat
amb el semàforo.
Ai,
ara em dona a vostè
lient per tot el dia
un senyor
bastant jove,
costat meu,
devia tenir 60 anys,
i em mira,
diu, ai,
vostè és una senyora gran,
però molt maca.
Ai, carai.
Com si ser gran.
Sí, no, no.
Ah, que és nou.
La veritat,
carai,
no em vien donant mai
un piropo d'aquesta manera.
A vegades ja ens faríem creus,
no?,
de les persones d'edat
que tenen més vitalitat
que altres de menys edat,
no?
Això està lligat a altres coses,
segurament.
les cames
m'afallen ja una miqueta,
perquè són 82 anys,
diguéssim,
però al cap,
gràcies a Déu,
no, no,
ja vingui que es fa estúpidament.
I necessito
donar-me'ls de més.
Clar que sí,
és una bona oportunitat
al retrobar-se
amb altres dones
grans i no grans,
com vostès deia.
El que dèiem antes
amb l'Ideria
no és el fet d'anar a dinar,
és el fet del conviure.
Sí.
El dinar és demà,
perquè aquesta tarda hi ha teatre.
Sí.
Ah, exactament.
A veure,
senyores artistes,
què heu preparat
aquesta tarda?
Que ho diga la Chon.
Chon.
Que hi ha els artistes.
Bueno,
pues aquesta tarda
té la de ser més artística
del tema.
Sí, vaya.
Bueno,
esta tarde se hace
una exposición
de lo que habitualmente
no hacemos las mujeres
y entonces
tenemos la suerte
de que
se
trabaja
con otros grupos
que no son los que habitualmente
hacen trabajo.
Querríamos enfocar el día
de esta tarde
que las entidades
y las instituciones,
los colectivos
y los grupos de mujeres
que habitualmente
no hacen
taller de teatro
amplio,
entonces que fuese
esta tarde
el día de ellas.
Esta tarde
las protagonistas
son,
entre comillas,
las personas
que habitualmente
no hacen teatro
y las invitadas
son las que habitualmente
hacen el teatro
que tendríamos que conseguir.
Que el día
me vais a perdonar
todos los oyentes
y Yolanda
de que yo ya sé
que soy una reivindicadora
pero es que reivindico siempre,
siempre creo
que las cosas
se pueden mejorar
y entonces
las personas
que habitualmente
no hacen ese tipo
de actividad
y que está
el día 8 de marzo
para abrirnos más
las mujeres
entre nosotras,
que no nos sintamos
competitivas
sino todo lo contrario,
que seamos
grupos de mujeres
que queremos apoyar
a otras mujeres
con mayúscula,
o sea,
mujeres,
porque sabemos
que las actividades
de los colegios,
de las niñas,
todos tienen
muchas actividades.
Nosotras tenemos,
como decía Adelina,
nosotras tenemos
que enfocar más
a que el tiempo libre
nuestro
sea nuestro,
que de alguna manera
no sean ni hombres
ni niños
ni niñas,
que nos sintamos...
Vaya, Chón,
que vosotros ya habéis
criado los vuestros,
que los hemos criado
a los suyos,
que nosotros nos sintamos
los protagonistas
de estas fiestas,
de estas jornadas
reivindicativas,
no nos olvidemos.
Quan es parla
de dona treballadora
normalment
es fa referència
a la dona
que percep un sou
que té una feina
remunerada,
però dona treballadora
és aquella
que treballa
tota la vida
a casa
y dona treballadora
és aquella d'edat
que continua
treballant
per la família,
pels nets,
aquesta també és un dia
per reivindicar
aquesta dona.
Exacto,
es que antes
es cuando has iniciado
el programa
que has dicho
el día de la dona
a mí me gustaría
que o se quedase
punto
o que fuese
día de la dona
que aspira
que reivindica
a que esta sociedad
de alguna manera
piense
que no sería
nada ni nadie
si no fueran
con las dones.
Con las dones.
I això ho fareu
en teatre,
tot això?
Sí, sí.
I en què consistirà
l'espectacle?
El teatro
és entrada libre.
Sí,
entrada libre.
Però que facin via
perquè sempre es queda
petit el matrocó.
Eso ja és cosa
de cada uno.
Però este día
és entrada libre.
Ja sabem
que el metropó
sempre hi ha
que el clàssic
deia que esta cua
és que són
els col·lectius
de dones.
Exacte.
De alguna manera
a nosaltres
nos gustaría
que aquestes jornades
que estem fent
de la pets
de no
fer
Porque esto no es ni hoy ni mañana, hace ya dos o tres meses,
por lo menos desde octubre que estamos ya preparando las cosas.
Ahora mismo otras mujeres y yo venimos de la residencial
de acomodar a 350 personas.
Que además teníamos el dina allá, ¿no?
A las 8 de la mañana ya estábamos allí.
Pero a mí me encantaría este día no tenerlo que celebrar.
Porque entonces sería que ya todos somos igual.
que ya nadie sufre.
No, no, no.
Pues a mí sí, porque yo me llamo a ascensión
y a mí me gusta celebrar el día de la ascensión.
Pero también podrían celebrar el día del hombre trabajador.
Porque mañana es uno de los jueves que reluce como el sol.
No.
No, por eso te digo, pues el día de la ascensión es otro jueves.
Pero es porque yo me llamo a ascensión y a mí me gusta.
Yo mi santo también, pero el día de la dona
es porque hay una deficiencia de algo
que tenemos que salir a reivindicarlo.
Porque las mujeres reivindicamos con las donas,
con las mujeres, con los ferroviarios.
Pero, a ver, los hombres también podrían hacer
el día del hombre trabajador.
No tienen tiempo.
No, es que más a más de trabajo es también la part social
y la part de donarte los demás.
perquè jo mateix estic a dintre de l'hospitalitat
que estic tot l'any.
Jo tinc més contacte amb el malalt.
A ver, nosotros, perdona, nuestros colectivos
también no solamente hacemos figuras y eso, eh?
Que hay una labor escondida que no se ve ni hay por qué decirla.
Anem a dir, però, no, sí que s'ha de dir les coses.
Nosotros también ayudamos.
No, no, ens hem de dir.
Probablement sí que s'ha de dir,
perquè la gent no pensa que només feu allò,
o jarroncitos, com dius tu.
No, no, no, por lo menos en el colectivo Amigas de Parrucla
se ayuda muchísimo, igual a unos que a otros.
Igual a hombres que a mujeres.
Igual a gente mayor que a gente...
¿Qué a niños?
Sí, igual, perquè a l'hospitalitat...
Lo que pasa que es una labor que no...
En el barrio saben que hacemos esa labor.
Però quanta més ja l'ajudi, millor.
No, no, s'han de dir les coses positives que es fan.
Esa labor...
Si no es crea la sensació que és una societat trista,
exacte, no?
Perquè anem a dir...
Un segon, Irene.
Sí.
Perquè precisament amb això del Consell de la Gent Gran,
que estic a la Comissió de Comunicació,
generalment, a la part de televisió,
hi ha més coses negativa que positiva.
Doncs és molt bonic...
Ara estem treballant, aviam,
per posar un dia al mes o cada dos mesos,
fer un programet curtet,
hasta ni que siguin al club,
sortir a les persones grans,
el que es fa donant-se'ls de més.
Perquè ara mateix jo he tingut l'experiència del meu fill,
un nen, un fill de 50 anys,
que se m'ha mort de càncer.
Doncs valtros sabeu jo durant aquest any
les gràcies que he donat a Déu.
He rebut molt més del que hi havia donat
en tots aquests anys.
I això ha sigut un gran admirall
pels meus nets.
Perquè els meus nets han vist
que l'havia, el treball que ha fet,
que no ha sigut en balda...
Que s'han d'explicar les coses bones també,
que no només s'han d'explicar les dolentes.
S'han d'explicar més les bones que les dolentes.
Jo només sóc d'explicar les bones.
Parlem de coses bones.
Demà es fa la concentració,
la lectura del manifest,
el dinar,
el dinar,
a les dues,
i prèviament s'haurà fet
el lliurament dels premis,
no?,
dels premis relats de dona.
i després hi ha tot un seguit d'activitats
que, si voleu,
les podem comentar.
Hi ha el manifiesto,
que està la consellera
en la plaza del ayuntamiento,
i després ja...
A dinar.
A dinar.
Sí.
A comer.
I a ballar.
Nos ponen autobuses
para...
A mi me parece que...
Hi ha dina i ball també.
Sí.
Veus que bé.
Però si només aneu dones
haureu de ballar entre vosaltres, eh?
Sí.
Hi ha més gent
en el dinar
i en el ball
que en la reivindicació,
en el escrit,
en el relato.
Bueno, pero eso ya...
Pues estan treballant.
No las podemos coger de la oreja
y llevarlas...
No, pero yo también me gustaría
que la gente se conci...
Las mujeres se concienciasen un poquito
que la Irene ha dicho
que no solo hacíamos figura,
no solamente vamos a comer.
No, tampoco.
Ese día también hay una reivindicación
que hay que hacer
y que si todas tenemos que reivindicar
de una u otra manera
y todas tenemos que hacer piña,
también tenemos que hacer piña
para estar un cuarto de hora
en la plaza del ayuntamiento
sabiendo las mujeres que estamos ahí
que no nada más nos tenemos que reunir
para ir a comer y bailar después
sino también ese cuarto de hora
y hacer nuestro
y hacer nuestro
el manifiesto que nos van a leer
y tener cada una
y pensar que ese manifiesto
no se ha escrito
porque hiciese bonito
y porque haga muy...
No sé cómo decirlo
para estar en la plaza de la FON
diez minutos
o un cuarto de hora.
Yo desde aquí
pediría
que
porque
a ver
unas...
He observado el año pasado
que
antes lo hacíamos
en la sala de actos
del ayuntamiento
y como quedaba pequeña
pues nos hicieron ir
o sea nos propusieron ir
a la antigua audiencia
a la sala de actos.
Yo desde aquí
ya pediría
si nos están escuchando
que vayan a las dos cosas
porque hay muchas mujeres
que en vez de subir
a la antigua audiencia
he observado
que se quedan
ya van derechas
a la plaza del ayuntamiento
y desde allí
a coger los autobuses
es lo que dice el archón
que tendrían
que ya no se molestan
en subir
hasta la...
Que participéssin més
en tot una mica
que es veia
que hi ha un volum
de persones.
Que pensaran eso
que dice John
pero claro
eso ya es cada uno.
Escolteu una cosa
5 minuts
per acabar
no l'entrevista
al programa
per tant
repassem ràpidament
altres activitats
perquè no s'acaba aquí
sinó que hi ha
treballs molt seriosos
que també
es presentaran
sota l'aixu plug
d'aquests actes.
què us sembla?
Passem ja per exemple
el divendres
hi ha l'obra teatral
en Gorda
de Neila But
que en parlarem
demà al matí
de Tarragona Ràdio
i la propera setmana
es presenten
tota una sèrie
de treballs
i una xerrada
es col·loqui
també molt interessants.
Ahí
eso es lo que yo quiero decir
o sea
que de alguna manera
veamos el programa
y no digamos
ah mira
tal día a comer
pues bueno
ya iré a comer
y ya está
no
porque yo creo
que también
tendríamos que pensar
en que
cultivarnos un poco
un poco más
con una
con una
charla
con un coloquio
que nos hemos
que lo han propuesto
las mismas mujeres
y que creemos
que es muy muy
interesante.
Hem de fer viatjón
si no
no podrem dir
tot el que volem.
¿Qué volías
dir del teatro?
Es que el teatro
en parlarem demà
amb els seus protagonistes.
es un día
la conferencia
que se da
me gustaría
que hubiera
la máxima
participación
porque es
una charrada
coloquio
cuando los hijos
o cuando los hijos
y los hijos
marchen
entonces
¿qué?
Aquella cosa
de la síndrome
del nido vacío
es una conferencia
que queda descansada
la John
es una conferencia
avui día
que marchan
tan tard
Irene
pero
Yolanda
hay muchos problemas
naturalmente
pero escolta Irene
que también
hemos de buscar
el avís
una miqueta
más optimista
pero
en esta
conferencia
puede haber
vías
para que haya
algunas mujeres
que
se encuentren
un poco más
identificadas
pero solamente
les pasan a ellas
no voy a explicar
aquí los casos
pero tengo casos
y graves casos
pero es que
esos problemas
me parece
a ver
y en esta conferencia
yo solo quiero decir esto
que me gustaría
o nos gustaría
que hubiera
la máxima participación
tanto de mujeres
como de hombres
queda una setmana
encara
i serà
a la sala d'actes
de l'Ajuntament
farem memòria
als oients
per recordar-ho
i prèviament
el dimarts
es presenta un estudi
per l'elaboració
del Pla de Dones
de Tarragona
cap a un model
de desenvolupament local
i igualitari
de tot plegat
anirem parlant
en tot cas
era important
tenir la presència
d'aquestes dones
que pertanyen
a col·lectius
molt nombrosos
de la ciutat
i que demà
seran al carrer
primer en el lliurament
dels premis
dient el que deia
una mica la Irene
que tothom s'animi
i vagi
després la lectura
del manifest
i el dinar
la part festiva
que també ha de ser
hem de buscar
l'equilibri
temps per pensar
temps per gaudir
deixa'm dir una cosa
molt ràpidament
molt ràpidament
jo demano a totes les persones
les dones i homes
també
que anem a dir
procurin
d'aprendre
perquè jo en tinc 82
i vaig a la universitat
d'adults
i aprenc
clar
s'aprèn cada dia
cada dia s'aprèn
o sigui que es cultivin
no es quedin enxufades
a la televisió
mirant
que això sí que envelleix
perquè això envelleix
cansa
i no es fa exercici
que escolti en la ràdio
per exemple
això és més saludable
escolti en la ràdio
perquè en la ràdio
pots anar fent feina
jo tinc una efa
que d'aquí era de Llobisito
que és fan
ja ho sabeu Iolanda
moltíssimes gràcies
per la part
que us toca
enhorabona
Irene, Abelina, Atxon
que sigui un dia especial
per a totes
i per a tots
que també seran presents
molt tots
sobretot per a tots
perquè col·laboren també
amb nosaltres
jo tinc un marit
que col·labora més que nosaltres
gràcies senyores
nosaltres hem de marxar
que ens empaiten
els serveis informatius
un minut i mig
dos, quarts en de dues
tornem demà
a partir de les set del matí
a la sintonia de Tarragona Ràdio
adeu-siau